Benvolguts,
Ahir al vespre, després
de les declaracions del Major Trapero, en la reunió regular dels GOAL vàrem trobar
opinions de tots els gustos, gairebé totes encontrades. Gairebé tots excepte algun
dels gurus de la reunió estàvem
preocupats i pessimistes. Tanmateix en Vicent Partal, com sempre ens ha aclarit
les idees. Ell ens fa veure que els Mossos tenen dos amos: Quan actuen com a
Policia Judicial el seu amo és el TSJC i quan actuen com a forces d’ordre
públic el seu amo és el Govern de la Generalitat. És una situació difícil de
seguir, que es resoldrà quan siguem una República independent.
En Partal diu, molt
encertadament, que: És lògic, per tant, que la declaració de
Trapero cree confusió. I pense que la clau de tot plegat està en el fet
d’entendre una manera d’actuar coherent de l’administració catalana, que
l’estat espanyol ni entén ni crec que puga entendre mai.
En Partal ens deixa ben
convençuts, excepte alguns que miren les situacions a través de les ulleres
dels partits i queden frustrats i els altres també quan intenten raonar el que
és inraonable. En Partal acaba amb: Per això resulta especialment curiós que ahir alguns dels
independentistes cansats intentassen aprofitar la declaració del major per a
insistir en la seua campanya de renúncies, afirmassen que cal ser realistes i
atacassen tothom que no pensa com ells amb aquest concepte analfabet i ridícul
que fan córrer de ‘independentisme màgic’.
Vegem l'Editorial:
Vicent Partal
[Sempre dic el que pense i n'assumisc les
conseqüències]
El major Trapero
i les seues (tristes) circumstàncies
«A un bon professional els independentistes li
diuen que faça la seua feina quan es posa en contra seu i els unionistes el trinxen
personalment sense ni tan sols adonar-se que és dels seus»
Per: Vicent Partal
Convé contextualitzar
el moment en què passava tot allò i els fets que tots, en definitiva, vam
viure. Altrament, no entendrem res.
Recordaré sobretot obvietats. La primera, que això
és un judici i que hi ha unes penes que es demanen no tan sols als acusats,
sinó també al major Trapero. I aquesta constatació és de sentit comú i ningú no
la pot eludir. Perquè
després d’aquesta declaració serà gairebé impossible de condemnar Trapero i
demostrar la rebel·lió.
No dic –alerta– que tot això siga una conxorxa i
prou, perquè no ho és. Trapero ha dit la veritat sobre què va fer i sobre què
pensava. Però, alhora, cal
recordar unes quantes obvietats més, sense les quals la comprensió de tot
plegat aniria coixa. Per exemple, que el major Trapero ha parlat en tot moment
en nom de la cúpula del cos. I que l’advertiment d’aquesta cúpula al govern es
va fer dies abans del referèndum. Bona
part dels lectors van viure en directe el Primer
d’Octubre i els serà fàcil, doncs, de recordar, sense cap pressió
interessada, si aquell dia van tenir la sensació que els Mossos provaven
d’impedir el referèndum o no. De la mateixa manera que poden demanar-se quina relació
té això que diu el major amb el comportament de l’escorta del president
Puigdemont en el famós episodi del pont sota el qual van despistar l’helicòpter
de la policia espanyola. Per exemple.
La notícia que el cos
dels Mossos havia preparat un dispositiu per a detenir el president de la
Generalitat és evidentment molt estrepitosa. Però la
realitat, tornem-hi, és que no el detingueren ni el govern va tenir en cap
moment la sensació que el detindrien. El dissabte 28 d’octubre el president
Puigdemont va anar a Girona i fins i tot va fer una declaració a la seu de la
Generalitat, protegida pels Mossos. I el diumenge 29 el conseller Rull va fer
un acte públic a Sant Cugat, protegit també pels Mossos. I després va arribar
la marxa a l’exili, una operació molt complexa i delicada que es va dur a
terme, com és ben sabut, amb l’ajut de membres del cos dels Mossos d’Esquadra. Com a agents
d’aquest cos han protegit i encara avui protegeixen voluntàriament els membres
del govern legítim.
Trapero ha explicat que el govern, quan ell va
presentar la seua posició, li va respondre que fes la seua feina. I ha deixat
clar que no el varen pressionar per a fer cap altra cosa. Aquesta actitud del
govern català ha aparegut una vegada i una altra durant el judici i ha originat
escenes fins i tot còmiques de tant que costa d’entendre a la fiscalia. Hi
insistesc: és lògica i coherent. El cos dels Mossos d’Esquadra actua com a policia
governativa o com a policia judicial, a les ordres respectivament del govern en
un cas i dels jutges en l’altre. Qui mana sobre els Mossos quan actua com a
policia judicial no és el govern. I el govern en cap moment no va voler forçar
cap funcionari a trencar individualment la legalitat. Perquè aquesta feina
corresponia als polítics, no pas als funcionaris. I recupere ací, únicament per remarcar-ne la
coherència, les dues explicacions que el president Puigdemont va donar en la
primera conferència de premsa a Brussel·les, per a explicar com és que no
havien aplicat la declaració d’independència aprovada pel parlament. Puigdemont va dir que la República Catalana no naixeria
de la sang, però també que el govern no volia forçar cap funcionari a desobeir
de manera individual. No ho va fer.
En veient els policies espanyols cridant ‘a por ellos’,
és fàcil d’entendre per què els fiscals del Suprem espanyol no poden capir
aquest concepte tan nòrdic aplicat pel govern català, que remarca el paper
imparcial dels servidors públics, no al servei d’una idea. Podem pensar què vulguem sobre si això té trellat
o no en les nostres circumstàncies. Però no es pot negar que aquest
comportament coherent és el que el govern de Catalunya va sostenir sempre i
repetidament.
Una de les grans
lliçons de l’octubre, per això, és que no sembla possible passar de la llei a
la llei: caldrà dissoldre la Generalitat per a donar pas a la República. Però
això ho sabem ara, no aleshores…
Tornant a Trapero,
m’agradaria remarcar finalment tres coses. La primera és que és un excel·lent
policia i un bon cap dels Mossos d’Esquadra, com es va poder comprovar durant
els atemptats de l’agost i en la manera com va gestionar el Primer d’Octubre –i
això és encara més important, tenint en compte què va explicar ahir.
La segona és que evidentment Trapero no és, no era
ni havia estat mai un independentista. Però és que el govern no li havia
demanat mai que ho fos. I és molt interessant i revelador adonar-se que la
imatge que se’n va crear la van forjar, d’una manera absolutament frívola, els
espanyols mateix. A partir d’aquell famós ‘Bueno, pues molt bé, pues adiós’,
per exemple. Ahir feia riure observar com alguns sectors entronitzaven Trapero,
com si la seua declaració fos un colp a l’independentisme, però resulta que
foren ells mateixos que el van destituir, que li han fet malbé la vida i que
l’han apartat per sempre de la cúpula del cos.
El contrast ho diu tot: a un bon professional els
independentistes li diuen que faça la seua feina quan es posa en contra seu i
els unionistes el trinxen personalment sense ni tan sols adonar-se que és dels
seus.
Penseu fins a quin punt estarien esbalaïts si us
demanassen vint anys per una cosa que no sou i entendreu una mica les tristes
circumstàncies que Trapero viu avui; i que poc que diu tot plegat a favor de
l’estat que ell volia defensar. Espanya és d’una inconsistència que fa caure de tos.
Finalment, sembla
mentida, però cal recordar que el referèndum es va fer el Primer d’Octubre i es
va guanyar, hores després de les amenaces de la cúpula dels Mossos. I que el govern el va dur endavant.
Aquest mateix govern,
el de Puigdemont i Junqueras, sobre el qual tanta gent aboca avui tantes
frustracions, va ser valent per a dir a la cúpula dels Mossos d’Esquadra que fes allò que havia de fer i ells
van fer allò que havien de fer. I tots vam fer, amb ells, allò que havíem de fer. I vam
guanyar.
Per això resulta especialment curiós
que ahir alguns dels independentistes cansats intentassen aprofitar la
declaració del major per a insistir en la seua campanya de renúncies,
afirmassen que cal ser realistes i atacassen tothom que no pensa com ells amb
aquest concepte analfabet i ridícul que fan córrer de ‘independentisme màgic’.
Vicent Partal
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada