18/09/2013. Marta Lasalas. Rajoy, atrapat en les seves ombres.

18/09/2013. Marta Lasalas. Rajoy, atrapat en les seves ombres.

Rajoy, atrapat en les seves ombres

«Per poder realment condicionar els termes del debat hauria d’acceptar les regles del joc, plantejar una proposta amb cara i ulls i obrir-se a alguna mena de consulta»

 per Marta Lasalas, 18 de setembre de 2013 a les 00:02 | 

Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Hi ha un error sorprenent en la forma com es planteja des de Madrid la rèplica a l’independentisme català. El govern espanyol, i en general la política i els analistes de la capital, semblen no entendre que ni el president Artur Mas, ni CiU, ni tan sols ERC controlen ja el procés desencadenat a Catalunya.

Artur Mas, tan inclinat a les metàfores marineres, es proposava navegar plàcidament cap a Itaca, però ara mateix la nau que dirigeix està enmig d’un corrent increïblement fort que l’arrossega. Això no vol dir que el vaixell sigui ingovernable, ni molt menys. Vol dir que ha de seguir la direcció del potent vent que l’empeny si no vol saltar pels aires.

Vist des de la perspectiva catalana la postura més intel·ligent i pràctica del govern espanyol seria intentar entrar en l’opció de la consulta que, segons enquestes com la de la SER, avala un 80% dels catalans. Això passaria per plantejar la famosa tercera via i oferir alguna alternativa a aquells que aposten per mantenir lligams amb Espanya però en condicions diferents.

Aquesta opció requereix, no obstant, gosadia. Sense propostes atrevides i realment contundents en relació a la llengua, el finançament i l’autogovern, els sobiranistes moderats que no accepten continuar en la situació actual però encara dubten entre els dos plats de la balança independentista, no tindran cap alternativa sòlida enfront de l’opció del trencament.

El diàleg sense data de caducitat que Rajoy ofereix en la seva carta a Mas podria ser una petita i molt tímida porta d’entrada, però evidentment seria només un primer pas. Per poder realment condicionar els termes del debat hauria d’acceptar les regles del joc, plantejar una proposta amb cara i ulls i obrir-se a alguna mena de consulta, acceptada o consentida.

No obstant, això sembla ara per ara molt complicat. Si els brams de la famosa caverna i les pressions de la dreta més rància del PP ja atapeïen d’ombres els passadissos de la Moncloa, la dreta més moderada que pretenen encarnar veus com l’ABC s’ha submergit també en les trinxeres. Des de l’11 de setembre, els tocs d’atenció de l’ABC al Govern espanyol perquè no abaixi la guàrdia davant les reivindicacions catalanes han tingut una duresa implacable. Aquest és un dels termòmetres més indicatius sobre l’ambient que es respira en els cenacles madrilenys i un tast del minúscul marge de maniobra que conserva Rajoy.

I aquesta és la paradoxa. Cada cop de porta de Madrid a les reivindicacions catalanes, cada sortida de to, cada campanya de desprestigi, no fa més que alimentar les veus de l’independentisme a Catalunya, mentre l’opció de la consulta sembla que apareix, a ulls de Rajoy, tan inversemblant com el primer dia. De poc sembla importar a Madrid que la consulta sigui l’única oportunitat real del govern espanyol per exposar una tercera via –amb no poques possibilitats de sortir-se’n, segons les enquestes- i evitar l’enfrontament descarnat que plantegen unes eleccions plebiscitàries.

El govern espanyol està fent just el contrari d’allò que la lògica li hauria d’indicar, allò precisament que l’instint va aconsellar a David Cameron davant del pols d’Alex Salmond. I és precisament la carcassa ideològica que ha construït el PP, aquella mateixa que va alimentar en banquets servits en meses petitòries contra l’Estatut, el que en aquest moments li impedeix agafar-se al cable –potser el darrer- que li ofereix la proposta més genuïnament democràtica. En aquest punt, el problema de Rajoy ja no és si vol o no fer una consulta, sinó què li deixa fer aquesta dreta tan casposa que ell mateix ha contribuït a forjar. Ves per on! D’aquells vímets, aquells cistells.

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Marta Lasalas

Després de treballar més de vint anys a la secció de política del diari Avui, des de fa uns mesos he deixat la redacció. Des d’aleshores col·laboro a diferents mitjans com RAC-1, Catalunya Ràdio, COM-Ràdio, Televisió Espanyola,...