08/03/2019. Violeta Tena. Vida i miracles de Diego Pérez de
los Cobos.
Benvolguts,
Expliquem
el criminal expedient del “camisa blava” Diego Pérez de los Cobos. Aquest
article és del 25 de setembre del 2017 (5 dies després del 20-S i 6 dies abans de l’1-O!
La
periodista Violeta Tena, col·laboradora d’El Temps, d’El Mon, d’Esdiario i d’altres
diaris dels Paisos Catalans va fer aquest article pel diari El Mon on ens
prevenia el setembre del 2017 del que ens estava caient a sobre.
Diego Pérez de
los Cobos, un camisa blava contra Catalunya
El coronel de la Guàrdia Civil que pretén coordinar els Mossos va destacar durant la seua joventut per les seues idees extremistes, pròximes a Fuerza Nueva. Fins i tot el 23-F es va presentar voluntari per donar suport a l’alçament de Tejero
per Violeta Tena (València)
25/09/2017
25/09/2017
El
coronel de la Guàrdia Civil que el ministeri envia per controlar els Mossos té
un passat ultra | ACN
Durant les últimes setmanes, molts
mitjans de comunicació espanyols s’han referit a la convocatòria de referèndum
per part del Govern de Carles Puigdemont com un “cop d’Estat”. Però d’alçaments en sap força, Diego Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia
Civil a qui l'executiu de Mariano Rajoy ha col·locat al
capdavant de l'operació d'Estat per prendre el control dels Mossos d’Esquadra.
Pérez de los Cobos (Iecla, 1964) va flirtejar
durant els seus anys de joventut amb l’extrema dreta espanyola, la
mateixa que el 23 de febrer de 1981
va voler enderrocar la democràcia. Tant és així que, segons persones que el van
conèixer en aquella etapa de la seua vida, Diego Pérez de los Cobos,
vestit amb la camisa blava amb què s’uniformaven els militants de Falange, es
va presentar voluntari a la caserna de la Guàrdia Civil d'Iecla per donar
suport a la insurrecció militar comandada pel coronel Tejero.
Paradoxalment, ara, aquest mateix Pérez de los Cobos que va voler
unir-se als qui volien dinamitar el règim constitucional es farà càrrec de
mantenir l’ “ordre constitucional” a Catalunya.
Pérez de los Cobos va mamar les posicions dretanes
i extremistes des de ben menut. Nascut a Iecla –un municipi de
34.000 habitants a tocar del límit
entre València i Albacete-, l’any 1964, fou el segon dels dos germans
d’un matrimoni benestant format per Antonio i Amparo. El primer fill
del matrimoni duria per nom Francisco –Francisco Pérez de los Cobos, qui
fóra president del Tribunal Constitucional entre el 2013 i el 2017-, en record
del seu avi, a qui les milícies republicanes havien matat durant la guerra
civil espanyola. Aquest assassinat va marcar la família Pérez de los
Cobos a sang i va alimentar les inclinacions dretanes de la nissaga.
Francisco
Pérez de los Cobos, germà de Diego, quan era president del Constitucional | CASA
REAL
Quan Diego Pérez de los Cobos tenia 13 anys, el
seu pare es va presentar-se a les primeres eleccions generals en les llistes de
Fuerza Nueva per la circumscripció de Múrcia. La formació fundada
per Blas Piñar, si bé assumia el nou règim, no va renunciar a la violència ni a
la intimidació de les forces d’esquerra al carrer. Tampoc a Iecla, on la
coalició en què s’integrà Fuerza Nueva tenia una implantació que, per bé que
minoritària, era més important que no a la resta d’Espanya. Alianza Nacional del 18 de Julio –nom
de la coalició- va aconseguir en les eleccions de 1977 el 3,35% dels vots, un
percentatge no menor si tenim en compte que la xifra a tot Espanya minvava
fins el 0,37%. De tot plegat s’infereix que les forces
d’ultradreta tenien a Iecla una implantació social i política més important que
no a la resta de l’estat. Al partit de Blas Piñar militaven
terratinents i senyorets, però també professionals liberals com ara advocats,
metges i farmacèutics.
I com un apendix d’ells, un grup de cadells
nascuts en l’última etapa del franquisme que exercien com a forces de xoc.
Entre aquests hi havia Diego Pérez de los Cobos, un jove enèrgic i
impulsiu, a jutjar pels testimonis de persones que el coneixien. Qui
ara s’haurà de fer càrrec de la coordinació dels Mossos va simpatitzar
obertament amb el cop d’estat de 1981. Aquells 23 de febrer, segons
expliquen alumnes de l’institut on estudiava -la reportera que signa el
document es va desplaçar a la ciutat natal dels Pérez de los Cobos i va trobar
diversos testimonis per al setmanari El Temps- ell i altres joves
simpatitzants d’ultradreta, van plantar-se a l’entrada del recinte en actitud
desafiant. Amb anterioritat, tant ell com el seu germà, van participar
activament en la campanya pel 'No' durant el referèndum per aprovar la
constitució espanyola.
És a dir, que la Constitució que ara
defensa el coronel Pérez de los Cobos davant del referèndum, la va repudiar
aleshores.
Pérez
de los Cobos té l'encàrrec de prendre el control dels Mossos | JORDI
BORRÀS
Mentre el seu germà Francisco va inclinar-se pel
món del dret, Diego va optar per la vocació militar. Al llarg
de la seua carrera castrense va exercir al País
Basc, on
va ser denunciat per un suposat cas de tortures al membre d'ETA Kepa Urra
durant una operació per desmantellar el comando Biscaia d’ETA l’any 1992. Posteriorment, la justícia va declarar-lo
innocent. En l’actualitat, Pérez de los Cobos treballa al ministeri de
l'Interior, on es va incorporar en l’etapa d’Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE).
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada