Benvolguts,
Els que ja tenim una edat recordem com la colonia
británica de l’Índia va esdevenir independent a la década dels 40 del segle XX, just acabada la segona guerra mundial i gràcies precisament a a la segona
guerra mundial. La primera independència d’una colonia de l’anomenat tercer mon
en la segona part del segle XX.
De la Vikipèdia:
Durant la
primera meitat del segle XX, un moviment en favor de la independència fou
iniciat pel Congrés Nacional Indi i per altres
organitzacions polítiques. Entre les dècades de 1920 i 1930, un moviment encapçalat per Mahatma
Gandhi, amb un compromís a l'ahimsa, és
a dir sense
violència. Milions de persones protestaren en campanyes de
desobediència civil.[13] Finalment, el 15 d'agost de 1947 (Dia de la Independència de l'Índia),
l'Índia aconseguí la seua independència del govern
britànic, però fou dividida en governs independents; el Domini de l'Índia i el Domini del Pakistan, després d'un acord amb
la Lliga Musulmana segons la religió dels
territoris.[14] Tres
anys després, el 26 de gener, 1950, l'Índia es
convertí en una república i entrà en vigor una nova constitució.
En un article d’en Josep Pinyol
i Balasch, inclòs en el Bloc Reflexions, de títol: Proclamació
d'Independència, Referèndum i Mandat democràtic he
trobat aquest contundent paràgraf, que explica com Gandhi i el seu moviment de
no-violència intentant des de
molt temps endarrere crear les condicions per a la independència de l’Índia va aprofitar la
situació mundial i la feblesa de l’imperi Britànic
per progressar en el seu camí:
La
resposta és la
desobediència a la legalitat britànica i l'assumpció de les
conseqüències penals de la seva infracció, la presó. D'aquesta manera va
posar de manifest la
violència institucional que el Regne Unit exercia sobre l'Índia quan es proclamava defensor de la democràcia en la guerra contra Hitler
i Mussolini.
El sistema pot recordar com en la práctica del
jiu-jitsu o del judo el més feble utilitza la traça propia i l’empenta de l’adversari
per guanyar-lo.
De la Vikipèdia:
La
paraula judo està formada per dues paraules "ju" i "do" i signifiquen
quelcom semblant a "camí o via de la flexibilitat". Amb això,
s'intenta explicar que la forma de vèncer una força més poderosa no és
oposar-s'hi, sinó tot el contrari, donar-li suport i dirigir-la per al propi
fi.
Aquest llarg raonament em fa
reflexionar sobre el fet dels catalans que amb força molt inferior als seus consuetudinaris
enemics de l’altiplà, anem guanyant terreny de mica en mica, sigui en el referéndum
de l’1-O que pot recordar la Fuenteovejuna de Lope de Vega, o amb el treball de Puigdemont, el
president legítim de Catalunya i de l’advocat Boye amb les euroordres i els tribunals de Schleswig-Holstein
i de Brussel·les que varen
dictaminar que no havien comès cap delicte, per a obtenir la seguretat de poder
circular lliurement per tot el mon (excepte per Espanya). Encara una darrera noticia
explica com Puigdemont es presenta a les eleccions europees de manera que un
cop sigui elegit parlamentari (si Espanya no ho evita, que és difícil), podrá també
entrar i romandre a Espanya sense problemes i accedir a la presidencia real de la Generalitat...
L'analogia Índia-Regne Unit i Catalunya-Espanya és evident:
La resposta és la desobediència a la legalitat britànica i l'assumpció de les conseqüències penals de la seva infracció, la presó.
La resposta és la desobediència a la legalitat espanyola i l'assumpció de les conseqüències penals de la seva infracció, la presó.
D'aquesta manera va posar de manifest la violència institucional que el Regne Unit exercia sobre l'Índia quan es proclamava defensor de la democràcia en la guerra contra Hitler i Mussolini.
D'aquesta manera posa de manifest la violència institucional que Espanya exerceix sobre Catalunya quan tot sent un estat borbofranquista es proclama que és un Estat de Dret, que hi ha divisió de poders, que la Unitat territorial espanyola és abans de la democràcia, quan Espanya no permet castigar els franquistes com Martin Villa i Ruiz-Gallardón, franquistes de boina i braç enlaire, o com ha permès que l'últim ministre i assassí franquista Utrera Molina es morís al llit (tot sustentat pel quatrifachito).
Evidentment amb més traça que l’enemic i amb menys força, els catalans arribarem a obtenir la nostra llibertat i independència i amb la fita final de la República!
La resposta és la desobediència a la legalitat britànica i l'assumpció de les conseqüències penals de la seva infracció, la presó.
La resposta és la desobediència a la legalitat espanyola i l'assumpció de les conseqüències penals de la seva infracció, la presó.
D'aquesta manera va posar de manifest la violència institucional que el Regne Unit exercia sobre l'Índia quan es proclamava defensor de la democràcia en la guerra contra Hitler i Mussolini.
D'aquesta manera posa de manifest la violència institucional que Espanya exerceix sobre Catalunya quan tot sent un estat borbofranquista es proclama que és un Estat de Dret, que hi ha divisió de poders, que la Unitat territorial espanyola és abans de la democràcia, quan Espanya no permet castigar els franquistes com Martin Villa i Ruiz-Gallardón, franquistes de boina i braç enlaire, o com ha permès que l'últim ministre i assassí franquista Utrera Molina es morís al llit (tot sustentat pel quatrifachito).
Evidentment amb més traça que l’enemic i amb menys força, els catalans arribarem a obtenir la nostra llibertat i independència i amb la fita final de la República!
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada