21/03/2019. Jordi Barbeta. Tota la veritat sobre Cayetana Álvarez de Toledo. La decisió de Pablo Casado d’imposar Cayetana Álvarez de Toledo com a cap de llista del Partit Popular per Barcelona a les eleccions generals és un intent desesperat d’evitar que Inés Arrimadas i Ciutadans converteixin definitivament el PP en extraparlamentari a Catalunya.” Ya estoy aquí, no hablo catalan, me importa una mierda Cataluña y si pudiera os fusilaba a todos. Catalanes votadme!!!”. Des del punt de vista de l’esperit constitucional, el seu discurs respon a un plantejament intrús que només es pot justificar amb el dret de conquesta. “Estamos decididos a acabar con el independentismo catalán prohibiéndoles hablar en su estúpido dialecto, haciendo boicot a todos sus productos, asfixiándolos hasta obligarlos a que quieran separarse de España”.

Benvolguts, 

Presentem dues explicacions sobre els motius de la Cayetana per presentar-se a les eleccions espanyoles per Barcelona. La primera és dels humoristes gràfics:

La segona és de l'excels Jordi Barbeta.

Tanmateix, els dos acudits, com sempre, porten una evident càrrega de veritat política:

La Cayetana diu:

“Ya estoy aquí, no hablo catalan, me importa una mierda Cataluña y si pudiera os fusilaba a todos. Catalanes votadme”

En aquest Bloc hem explicat més d'un cop que Espanya es va equivocar amb el tractament donat a Catalunya després del 1714 i va ensopegar dues vegades amb la mateix pedra i es va tornar a equivocar després del 1939. Espanya hauria resolt el seu problema freudià amb Catalunya si ens hagués afusellat a tots. El Casado ho va suggerir. Mort el gos morta la ràbia!

L'acudit de la PAT també explica com ens han putejat sempre fins que hem hagut de decidir d'anar-nos-en:

“Estamos decididos a acabar con el independentismo catalan prohibiéndoles hablar en su estúpido dialecto, haciendo boicot a todos sus productos,, asfixiándolos hasta obligar-los a que quieran separarse de España”.

Vegem ara l'article d'en Jordi Barbeta:

Tota la veritat sobre Cayetana Álvarez de Toledo

Jordi Barbeta 

Barcelona. Dijous, 21 de març de 2019 

La decisió de Pablo Casado d’imposar Cayetana Álvarez de Toledo com a cap de llista del Partit Popular per Barcelona a les eleccions generals és un intent desesperat d’evitar que Inés Arrimadas i Ciutadans converteixin definitivament el PP en extraparlamentari a Catalunya.

Des d’aquest punt de vista, la decisió sembla encertada. L’electorat espanyolista i conservador de Catalunya no va dubtar entre Arrimadas i Xabier García Albiol i, en canvi, ara arribarà als col·legis electorals amb el “corazón partío”. Cayetana Álvarez de Toledo és en la qüestió catalana tan radical com la líder de Ciutadans, però per als conservadors espanyolistes el marquesat és un grau, i el PP apareix ara a les enquestes com un vot més útil per liderar el tripartit de dretes que no pas Ciutadans.

Dit això, el que costa d’entendre és que tota una aristòcrata, amb reconeguda trajectòria intel·lectual i sense els problemes laborals que afecten els plebeus ―i que malauradament expliquen en bona part el mètode de confecció de llistes de la majoria de partits―, es presti a fer el paper més grotesc que es pot assumir en política. La prova és que, malgrat l’actitud bel·ligerant que la caracteritza, ha hagut de començar a promocionar la seva candidatura a la defensiva, argumentant que té tot el dret a presentar-se per Barcelona, malgrat no tenir cap vincle amb la província i desconèixer la llengua pròpia, perquè Barcelona pertany a Espanya, ella és espanyola de ple dret i la Constitució l’empara. I ha afegit que contradir això demostra el que considera “la xenofòbia dominant a Catalunya”. Només cal repassar les estadístiques per concloure tot el contrari. Catalunya és la comunitat més acollidora i menys xenòfoba, el discurs de la marquesa és contrari a l’esperit constitucional i el seu plantejament polític està inspirat en el dret de conquesta.

Amb dades a la mà, Catalunya és la comunitat menys xenòfoba i més acollidora en relació a Espanya i a Europa. Cap altra comunitat ha incorporat tants estrangers en tan poc temps. Ara mateix Catalunya té registrats més d’un milió d’estrangers en situació legal, cosa que suposa més d’un 13% de la seva població, i això sense comptar els sensepapers.

A diferència del que ha passat a Andalusia i a altres regions europees, el fluxe migratori a Catalunya no ha provocat brots de xenofòbia considerables. Només un partit d’extrema dreta, Plataforma per Catalunya, precisament vinculat a l’extrema dreta espanyola, va intentar capitalitzar políticament el rebuig a la immigració i va fracassar estrepitosament. No ha obtingut cap diputat a cap parlament i només 8 regidors dels 9.069 que s’elegeixen a tots els municipis de Catalunya.

La candidata del PP es declara constitucionalista, però totes les constitucions estableixen circumscripcions territorials per evitar l’intrusisme i assegurar la representativitat dels interessos de cada comunitat

Catalunya no només rebutja la xenofòbia, sinó que ha estat capdavantera en l’acolliment d’immigrants i refugiats, sovint actuant en contra de les restriccions imposades pel govern espanyol. Iniciatives com la d’Open Arms, per salvar les vides d’immigrants i refugiats, han sorgit precisament de Catalunya.

En canvi, quan governava el PP, el partit que representa Cayetana Álvarez de Toledo, les polítiques restrictives, xenòfobes i supremacistes eren la pràctica comuna fins al punt que el fins fa poc líder del PP a Catalunya va fer la campanya “Limpiar Badalona”, que subtilment venia a prometre l’expulsió dels immigrants romanesos.

Cayetana Álvarez de Toledo va declarar que el fet de no ser catalana i no parlar català “dona més sentit” a la seva candidatura. Precisament la Constitució i la llei electoral estableixen circumscripcions per assegurar que cada territori tingui la seva representació a les Corts. És obvi que l’esperit amb què s’estableixen les circumscripcions té com a objectiu compensar amb la veu del territori el poder polític central. Per la mateixa raó, la Constitució dels Estats Units obliga als candidats a congressista i a senador a estar empadronats a l’estat on volen ser escollits. És una manera de garantir que els membres electes del legislatiu defensaran els interessos de la gent que els ha votat i no uns altres. Ella ha dit que és “constitucionalment espanyola i orgullosa de ser-ho” i que ve a Catalunya a defensar la Constitució...com si la Constitució fos quelcom que només la gent com ella poguessin defensar-la a Catalunya com els missioners cristianitzaven les Amèriques. Segur que una de les primeres iniciatives del tripartit de dretes serà fer una llei electoral amb circumscripció única a tot Espanya. En aquest cas, la Marquesa de Casa Fuerte s’estalviaria haver de viatjar a terra hostil... però la Constitució quedaria definitivament en paper mullat.

Així doncs, Cayetana Álvarez de Toledo tindrà tot el dret legal a presentar-se per Barcelona, però des del punt de vista de l’esperit constitucional, el seu discurs respon a un plantejament intrús que només es pot justificar amb el dret de conquesta. En la presentació de la seva candidatura va dir que “cada centímetre d’Espanya pertany a tots els catalans com cada centímetre de Catalunya pertany a tots els espanyols”.

És un sofisma obvi, perquè els catalans no poden decidir sobre Espanya, mentre que Espanya ho pot imposar tot sobre Catalunya [Vegi’s l’apunt]. Amb tot, el més significatiu és aquest plantejament basat en termes de propietat, de pertinença, que ens retrotrau a la conquesta. Això és nostre i vosaltres a callar. No hi ha més.

Jordi Barbeta