Benvolguts,
Per a qui li agradin les digressions per no
dir res d’en Miquel-155-Iceta, i si
a més a més li agraden les digressions sobre el 47% o el 51% o el 50% +1
o el 75%
o el 80%, aquest
és l’article per al nostre home.
Les seves trampes numèriques són potents. En
el pròleg hem parlat de percentatges tramposos. Ara hi afegim la seva estimació
tramposa de votants indepes i de votants unionistes.
Ell diu:
Hores després recordava a les xarxes que
ell no era
independentista, per si algú se n’havia oblidat, i refusava el referèndum
‘en una
societat dividida al 50%’, perquè sap que entrar en el debat de
percentatges és admetre que tard o d’hora hi haurà d’haver un referèndum a
Catalunya.
Les trampes aquí són: primer que el PSOE mai no acceptarà un referéndum i segon
que ningún no ha demostrat que Catalunya sigui una societat dividida al 50%
perquè mai no ens han deixat fer un referéndum legal per comprovar-ho. De
fet els resultats de les enquestes es mouen més aviat cap el 75%! Seguiu aquest
enllaç!
Vegem l'article:
Pere Martí
Les tres trampes d’Iceta amb el referèndum
L'única virtut de la
proposta del dirigent del PSC és que assumeix el marc del referèndum com a
possible, encara que les condicions que posa siguin inacceptables
Per: Pere Martí
Supervivent. Miquel Iceta és un gran supervivent de la política catalana.
Quan rellisca, sempre cau dret i, més
enllà de la seva reconeguda afecció a ballar, és capaç de passar de defensar el referèndum a aplicar el 155 sense haver de baixar de l’escenari.
Entrenat políticament
en els soterranis de la Moncloa del començament dels noranta, amb Felipe
González de mestre, ha sobreviscut a totes les purgues del caïnita món
socialista català, entre més raons, perquè algunes les ha planificades i
executades ell mateix. S’ha manifestat amb l’extrema dreta que ara pretén aturar demanant el vot pel PSOE, però, malgrat la
contradicció, aconseguirà de ressuscitar el PSC
a les eleccions del 28 d’abril amb un resultat que la majoria d’enquestes
pronostiquen que serà important.
Tenint en compte
aquests antecedents, les seves propostes s’han d’agafar amb pinces, perquè se’n
pot desdir en vint-i-quatre hores, com ha fet avui. Primer, en una entrevista al diari
Berria, ha explicat que si el 65% dels catalans volguessin la independència, la
democràcia hauria de fer-ho possible. Però demana que aquest 65% no
sigui flor d’un dia, sinó sostingut en el temps. ‘No es
podria decidir en l’últim penal; no pot ser
amb el 47%, ni tampoc amb el 51%’, ha explicat a Martxelo Otamendi,
el sagaç director de Berria. Hores després recordava a les xarxes que ell no era
independentista, per si algú se n’havia oblidat, i refusava el referèndum ‘en una societat dividida al 50%’, perquè sap que entrar en el debat de percentatges és
admetre que tard o d’hora hi haurà d’haver un referèndum a Catalunya.
Però la proposta
d’Iceta, com sempre, té un parany. El penal
d’Iceta seria anul·lat pel VAR,
perquè no hi ha contacte. S’ha llançat descaradament a la piscina. Primer perquè l’instrument per a validar aquest percentatge,
el referèndum, és refusat pel PSOE, tant
si és a l’oposició com si governa. Cercar percentatges en eleccions ordinàries pluripartidistes
no serveix, perquè el vot independentista és dispersat entre partits diversos i
gent que votaria que sí en un referèndum vota partits que no són
independentistes, com per exemple els comuns.
El segon parany és el percentatge. Tan bo és el 65% que ell proposa com el 50% més un dels vots. En tot cas, el percentatge
del sí i la participació són dos elements a negociar en cas que s’accepti de
fer un referèndum. La Unió Europea va exigir un 50% de participació i el 55% dels
vots afirmatius per
reconèixer el resultat del referèndum de Montenegro. En el cas de
Catalunya no s’ha començat a parlar de percentatges, entre més motius perquè el
darrer govern que va organitzar un referèndum és assegut al banc dels acusats
del Tribunal Suprem espanyol o a l’exili.
En tot
cas, l’únic percentatge en què coincideixen les enquestes és en el 80% dels catalans que veuria bé que hi hagués un referèndum
pactat. Una xifra que el PSC fins ara ha menystingut.
I el tercer parany és el
calendari. Per Iceta, l’independentisme hauria d’esperar entre deu anys i quinze
per proposar un referèndum, tot esperant un canvi de l’opinió
pública espanyola. És a dir, que la majoria democràtica del Parlament de
Catalunya ha d’esperar a fer efectiu el seu programa electoral fins que no hi
hagi un suposat canvi d’opinió de la societat espanyola, que no és previst que
hi sigui ni hi ha ningú que el promogui, començant pel PSOE.
L’única virtut de la
proposta d’Iceta és que assumeix el marc del referèndum com un marc possible,
encara que les condicions que hi posa siguin inacceptables. Ara ja no seria il·legal, com diu el PSOE,
sinó que depèn d’uns condicionants polítics. Precisament avui l’Institut d’Estudis per l’Autogovern
ha presentat un
estudi que demostra que hi ha dues vies ‘legals’ per a convocar un
referèndum pactat si hi ha voluntat política de fer-lo. Però el problema és que fins ara no
solament no n’hi ha hagut, sinó que s’ha combatut fins al punt d’esbotzar les
costures de l’estat de dret.
De moment, no hi ha penal. Només aigua.
Pere Martí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada