Benvolguts,
Article d’opinió molt potent.
Explica Espanya i la Corrupció Institucional. Cal llegir-lo!
Se’n foten de Montequieu.
Estan empastifats els tres poders: Legislatiu, judicial i executiu. A part dels
altres poders: Policia, Exèrcit, Premsa cavernícola. IBEX35. Nacionalcatolicisme. Tots els poders
franquistes d’arrel i d’ànima.
Uns tasts:
·
Una policia
política, utilitzant fons públics, s’ha dedicat a perseguir adversaris polítics
d’un govern desprestigiat per la corrupció, ha creat informacions falses per
destruir dissidents, ha alterat resultats electorals i ha interferit en l’acció
de la justícia per encobrir els corruptes. La diferència amb els Estats Units
de fa 50 anys és que ara i aquí ningú està disposat a posar-hi remei perquè la
sensació és que tothom està empastifat.
·
La cadena
d’escàndols és greu, però més greu encara és la sensació d’impunitat, el complot
del silenci dels partits que s’autoanomenen constitucionalistes i la submissió
a aquest silenci dels jutges i dels principals mitjans de comunicació que o bé
callen o bé relativitzen la seva transcendència.
A Espanya no funcionen gaire coses, però el que més
funciona és la corrupció!
Vegem l’article:
ANÀLISI
Tapar tota la
merda, una qüestió d’Estat
Jordi Barbeta
John Edgar Hoover
va dirigir primer l’Oficina d’Investigació i després l’FBI durant gairebé 48 anys.
Afirmen alguns historiadors que cap dels vuit presidents dels Estats Units que
van governar mentre Hoover manava a la policia el van poder destituir perquè
els tenia amenaçats. Hoover va utilitzar
el càrrec per perseguir dissidents polítics i acumular informacions privades obtingudes
il·legalment per fer xantatge.
El president Truman el
va comparar amb un cap de la Gestapo. Quan Hoover va morir, ràpidament el legislatiu
va fixar un límit temporal de deu anys per ocupar el càrrec de director de
l'FBI i es va fer expressament per evitar un nou Hoover. Va ser sota la
presidència de Richard Nixon, qui, per cert, va haver de dimitir dos anys
després per haver permès un cas d’espionatge polític que inicialment va descobrir
l’FBI.
De les històries de John Edgar Hoover en fa
gairebé mig segle, però ens remeten a l’Espanya real del segle XXI:
Una policia política, utilitzant fons
públics, s’ha dedicat a perseguir
adversaris polítics d’un govern
desprestigiat per la corrupció, ha creat informacions falses per destruir dissidents, ha alterat resultats electorals i ha interferit en
l’acció de la justícia per encobrir els corruptes. La diferència amb els Estats Units de fa 50 anys és que
ara i aquí ningú està disposat a posar-hi remei perquè la sensació és que tothom
està empastifat.
La cadena d’escàndols és greu, però
més greu encara és la sensació d’impunitat, el complot del silenci dels partits
que s’autoanomenen constitucionalistes i la submissió a aquest silenci dels jutges
i dels principals mitjans de comunicació que o bé callen o bé relativitzen la
seva transcendència.
Tanmateix, cal
reconèixer la feina, jo diria, intrèpida i heroica de periodistes com Patricia
López i Carlos Enrique Bayo, de Público,
i també els companys d'Eldiario.es que
han tingut l’audàcia d’obtenir la informació i el coratge de divulgar-la i que
ens mitiguen el desencís amb la professió.
Les darreres revelacions, però, no han fet més que
confirmar la
participació directa de governants en la guerra bruta, quelcom que
ja era prou conegut. Ara sembla que tingui una mica més d’interès perquè afecta
un partit d’àmbit espanyol. Quan només es tractava de destruir els sobiranistes
catalans, gairebé tothom ho donava per bo o mirava cap a una altra banda.
Ha aparegut un
àudio en el qual policies espanyols enviats a Nova York asseguren tenir
l’encàrrec del president Rajoy i del ministre Fernández Díaz per comprar
testimonis falsos contra Podem i Pablo Iglesias.
Una policia política s’ha dedicat a perseguir
adversaris polítics, ha creat informacions falses per destruir dissidents, ha
alterat resultats electorals i ha interferit en l’acció de la justícia per
encobrir els corruptes
Ho sabíem. Jorge Fernández Díaz va fer tota la seva carrera política
a l’ombra de Mariano Rajoy. Mai no va fer
res que no sabés el seu mentor. Del
ministre Fernández Díaz ja va transcendir que va conspirar amb el cap de
l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso per atacar polítics catalans en connivència amb la fiscalia i
fins i tot carregar-se la sanitat catalana. Ves per on, la Sala Penal del Tribunal Suprem
va exculpar el ministre i el seu confident. El ministre en persona
es va ocupar de trucar a directors de diari perquè destaquessin en portada, com
van fer els sicaris d’El Mundo,
una informació falsa sobre evasió de capitals atribuïda a l’alcalde de Barcelona
i candidat a la reelecció Xavier Trias [Recordeu el “Se lo digo yo, ha sido ETA!” de l’Aznar?]. No va ser, per descomptat, culpa d’Ada Colau, però a Trias li
van arrabassar literalment l’alcaldia fent trampes, perquè l’operació del
ministre de l’Interior va ser suficient per restar-li el grapat de vots que li
van faltar, només 17.372. Els tribunals també van exculpar els sicaris amb arguments
vergonyants. No era el primer èxit de la guerra bruta. Quan la campanya electoral del 2012, totes les
enquestes publicades dins el període que permet la llei preveien una victòria
d’Artur Mas propera a la majoria absoluta. El darrer diumenge de campanya els sicaris d’El Mundo van publicar un informe
fals atribuït a la UDEF del qual ningú es va fer responsable acusant també
Mas d’evasió fiscal. La policia política del PP i els seus sequaços van
aconseguir retallar la victòria de Mas en 12 diputats. L’anomenada Operació
Catalunya va continuar fins i tot fabricant un pendrive amb dades falses sobre la família Pujol per fingir
haver-lo trobat en un escorcoll...
El comissari Villarejo,
que va assumir bona part del treball de les clavegueres, es va curar en salut i
va gravar les converses més compromeses per protegir-se i com que és a la presó
ara va deixant caure tota la porqueria imaginable. Els negocis del cap de l’Estat i la
seva concubina amb els àrabs i l’AVE a la Meca; les batalles entre banquers i
directius de l’Ibex 35 amb l’incendi del gratacel Windsor; l’espionatge
a Luis Bárcenas per tapar la corrupció del PP; els serveis a Dolores de
Cospedal dins i fora del PP; la persecució de la jutgessa Victoria
Rosell i ara noves dades sobre la campanya per destruir Podem...
El cas és que PP,
Ciutadans i PSOE es van posar d’acord per matar la investigació
parlamentària, mentre la justícia es mou poc i tan a pas de tortuga que sembla
que l’únic que interessa és evitar l’hemorràgia provocada per Villarejo. L’actual ministre
de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha tingut la barra de dir que ha pres
“mesures contundents” contra els membres de la “policia patriòtica”. La contundència
consisteix a jubilar-los, canviar-los de destí i fins i tot condecorar-los! Rajoy sembla que fa de registrador de la
propietat. Jorge
Fernández Díaz encara és diputat i membre de la direcció del PP.
És significatiu que tots els perseguits
reivindiquen la República. Tapar tota la merda ha esdevingut una qüestió
d’Estat.
Jordi Barbeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada