Benvolguts,
Vegem aquesta
opinió del sempre encertat Jordi Barbeta:
OPINIÓ
El relat de la guerra
bruta contrastat amb l’hemeroteca
Jordi Barbeta
Barcelona. Diumenge, 7 d'abril de 2019
4 minuts
Barcelona. Diumenge, 7 d'abril de 2019
4 minuts
El més colpidor
de l’escàndol de la policia política, l’anomenada Brigada Patriótica, organitzada
des del ministeri
de l’Interior per destruir adversaris
polítics, és la sensació d’impunitat
dels polítics i els policies implicats, atès l'escàs interès que
ha mostrat el govern socialista i el Poder Judicial per desemmascarar la trama, i el silenci o la relegació de l’afer practicat pels principals mitjans, siguin afins o no tan propers al Partit Popular.
Ens hem de remuntar a l’any 2012, que va ser clau.
El més de febrer d’aquell any, Iñaki Urdangarin,
gendre del cap de l’Estat, és citat a declarar davant del jutge per la
seva implicació un
afer de corrupció política, el cas Nóos.
El mes d’abril del mateix any, el rei Joan
Carles participa en una cacera d’elefants a Botswana en companyia de la seva amant, Corinna Zu Sayn-Wittgenstein.
El monarca pateix una caiguda que obliga a un trasllat urgent i a una intervenció
quirúrgica. L’incidentesdevé un escàndol.
Les despeses sumptuoses del monarca coincidien
en el pitjor moment de la crisi financera, amb l’economia espanyola
fregant la fallida. La prima de risc espanyola es va desbocar fins al màxim històric: 638,42 punts
al juliol.
Simultàniament, al partit que governava Espanya,
el Partit Popular, li esclataven els
casos de corrupció a tot arreu on governava, des del cas Palma Arena al cas Gürtel i
uns quants més. L’alternativa, el Partit Socialista, tampoc aixecava el cap, sense lideratge, convalescent
de la derrota de 2011 i amb el cas de corrupció dels ERO a Andalusia.
La Brigada Patriótica tenia com a
missió destruir dirigents polítics sobiranistes i de Podemos,
que eren els que desafiaven l’statu quo
Les protestes es van generalitzar arreu d’Espanya,
però amb dues formulacions diferents. A Madrid sorgeix el moviment 15-M que desafiava el règim bipartidista per l’esquerre i des de
Catalunya la insatisfacció genera un auge del sobiranisme fins al punt
que el president Artur Mas, en negar-se Rajoy a negociar un nou pacte
fiscal, convoca eleccions anticipades i incorpora al seu programa la
convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. La situació era, doncs,
explosiva. L’Estat, el règim polític, feia aigües per tot arreu.
Quan va transcendir la guerra bruta contra ETA i tota la corrupció econòmica que l’acompanyava amb malversació sistemàtica dels fons reservats, Juan Alberto Belloch,
magistrat progressista que va arribar a ministre de l’Interior amb l’encàrrec de
netejar les clavegueres, va advertir contra la “mística antiterrorista”, que consistia a fer servir
el pretext de la raó d’Estat i la lluita contra ETA per justificar la barra
lliure amb els fons reservats i altres corrupcions.
És un plantejament que sembla repetit
amb el pretext de defensar la unitat d’Espanya i la monarquia.
La primera intervenció coneguda de la Brigada Patriótica va estar dirigida contra el president
Artur Mas. Una setmana abans de les eleccions al Parlament de 2012, es va publicar un informe fals sobre evasió
fiscal atribuïda al president de la Generalitat. En aquells comicis,
Convergència i Unió va perdre 12 escons, però el Parlament va registrar una
majoria sobiranista.
Durant els mesos següents, la situació política i financera d’Espanya
no va millorar gaire i les protestes anaven creixent. La popularitat de la institució monàrquica
va caure en picat i va registrar un 3,68 sobre 10 a l’enquesta del
CIS d’abril del 2013.
Situats a l’any 2014,
els indignats del 15-M, que solien onejar la bandera republicana, decideixen
constituir-se en partit polític fent servir el color morat i les enquestes
polítiques anuncien un èxit espaterrant de Podemos que trencaria el
règim bipartidista. Fins i tot en alguns sondejos Podemos apareix com a primera força
superant en estimació de vot a PP i
PSOE.
Amb Catalunya desafiant l’Estat i Podemos
amenaçant l’establishment polític
i financer i reclamant un referèndum sobre monarquia o república, el règim fa un
cop de timó. Abdica Joan Carles i Felip de Borbó esdevé cap
de l’Estat amb un relleu poc celebrat.
Ningú està lliure de pecat, per això ningú llança la
primera pedra. I tothom calla. Hi ha el que hi ha, però només la veritat ens farà
lliures
Del que es coneix fins
ara, la Brigada Patriótica tenia com a missió destruir
dirigents polítics sobiranistes i de Podemos, que eren els que desafiaven l’statu quo.
I com això era en
defensa del Rei i de la unitat d’Espanya, els va permetre aprofitar l’avinentesa per
guanyar alguns dinerons extra fent una altra mena de serveis: espiar Luis Bárcenas per
neutralitzar-lo com a bomba de rellotgeria contra el PP, destruir una jutgessa
que havia descobert la corrupció d’un ministre, treballar per al banquer Francisco González
en la guerra bruta financera, elaborar dossiers de persones espiades per fer xantatge,
comprar periodistes, etc.
El que passa és que els policies coneixen la llei
i saben quan se la salten i per què. I solen ser previnguts. Utilitzen les
missions dites patriòtiques per poder fer les altres més ben remunerades, però
ho graven tot per si de cas algú els demana comptes i han de advertir que disposen
de més munició contra el règim que Podem i els sobiranistes junts.
Ningú està lliure de pecat, per això ningú
llança la primera pedra. I tothom calla. Hi ha el que hi ha, però només la veritat
ens farà lliures.
Jordi Barbeta
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada