Benvolguts,
Vaig veure el debat a quatre
de TVE, ahir dilluns de Pàsqua. He llegit els Editorials d’en Vicent Partal i
del José Antich. He llegit el discurs d’ahir d’en Quim Torra. I m’ha sorprès
extraordinàriament que ningú fins ara hagi explicat que el suposat debat no era
un debat sinó un Pim-pam-pum! Un Pim-pam-pum contra Catalunya que no es podia
defensar perquè no hi havia cap representant català a l’escena. És tolerable
que el Gobierno i TVE ens tracti d’aquesta manera? Què en diran els diaris
estrangers d’aquest acte d’iniquitat? Varen quedar satisfets els espanyols que
ens odien, Ribera, Casado i Sánchez i els seus votants als quals els han
injectat l’odi a Catalunya, i per extensió als Paisos Catalans? Estan satisfets
del trist paperot que varen fer? I presumeixen d’estat de dret, de democràcia i
de la mare que els va parir! En castellà diuen aquella frase de Burro amarrado
contra león!
Capteniment diferent el
de Pablo Iglesias en el debat! Ja vaig escriure fa 4 anys referint-me a Podemos
que com que l’enemic del meu enemic és el meu amic a Podemos i als
independentistes catalans ens convenia entendre’ns i fer un front comú. I
tristament ni vaig ser escoltat ni ha pogut ser com jo suggeria! Tanmateix ahir
l’Iglesias es va oposar a totes les parides que a l’unísson els altres cafres
hispans van deixar anar.
De tota manera continuo creient que a tots els porcs els arriba
el seu Sant Martí! I si tots empenyem aviat ho veurem clar i ho demostrarem al
mon!
Vegem ara l’EDITORIAL del José Antich:
Resum del debat:
insults, zero propostes i anticatalanisme
Barcelona. Dilluns, 22 d'abril de 2019
Així va començar el debat
a TVE: Albert Rivera va
tardar quinze segons a acusar Pedro
Sánchez de parlar d'un possible indult als presos polítics catalans.
Pedro Sánchez tan sols nou a dir que amb el govern de Mariano Rajoy s'havien produït
dos referèndums il·legals (el 9-N i l'1-O) i una proclamació d'independència al
Parlament. I Pablo Casado onze
segons a titllar de colpistes Puigdemont i Torra. Es va abstenir de comentaris Pablo Iglesias.
Encara que el segon punt de l'ordre del debat era
la política territorial va ser tot un eufemisme. Nul·les propostes programàtiques, ja que
Casado i Rivera no van deixar sortir Pedro Sánchez del quadrilàter català. Van
fer torns per parlar, de fet per desqualificar-lo a ell i, de passada, als
independentistes, pel que van definir totes les vegades com "el cop
d'estat", les fotos de Sánchez amb Quim Torra, les cessions als
separatistes, la falta de llibertat a Vic, l'Espanya agenollada i les ganes d'independitzar-se
de Torra, Rufián i Puigdemont. Van criticar les conferències de premsa des
de la presó d'Oriol Junqueras i Jordi Sánchez i
van prometre als soferts espanyols engabiar els independentistes amb promeses
destinades a agradar a l'Espanya del A por ellos.
Potser és que ja no hi ha dues
Espanyes com les va entendre Machado sinó la que vol el 155 permanent a
Catalunya i l'altra. Ara falta saber
qui hi ha a cada costat.
El president es va defensar més aviat
malament i gairebé demanant un temps mort quan va proclamar que ell era espanyol,
molt espanyol. Els líders del PP i de Cs -costava de distingir-los en la seva versió prèmium i tant Aznar
com el líder de Vox tindrien poc a esmenar- hauran aconseguit un gran impacte a
l'Espanya més conservadora veient Pedro Sánchez per moments entre despistat i
desorientat. Caldrà veure els indecisos com es comportaran en espera del segon
debat d'aquest dilluns: el primer té un perdedor.
Mentre es feia el debat sobre Catalunya, un
dels seus líders sobiranistes més emblemàtics, el president d'Òmnium, Jordi
Cuixart, celebrava el seu 44 aniversari a la presó de Soto del Real, en la
qual ha passat reclòs, a més del centre penitenciari de Lledoners, els últims 553 dies. Ho feia sense un bri del
rancor que han expressat aquesta nit, igual que cada minut de cada hora, cada
hora de cada dia, cada dia de cada mes i cada mes de cada any, Casado i Rivera -faltava
l'últim del trident, Santiago Abascal- amb aquestes paraules:
"Avui faré 44 anys i em faria
molta il·lusió poder estar junts, sobretot amb la meva companya i els
nois. Però el meu lloc és a la presó, denunciant la injustícia. Cap tristesa:
estimem-nos, continuem lluitant. El dret al vot es conquereix
votant".
A mi, Cuixart em representa; els del
debat, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada