Benvolguts,
El
catedràtic Josep Maria Solé I Sabaté ens fa una bona explicació de quina és la diferència entre unionisme i unitarisme
(fins que la RAE no en canviï el significat, com acostuma a fer). Parla
de la grollera
campanya electoral dels nacionalistes unitaristes espanyols. No
hi ha conceptes en els unitaristes,
només la voluntat per part de la
dreta extrema espanyola –el PP, Cs i Vox– com de la dita esquerra –el PSOE– de
crear por en l’electorat per aconseguir
el vot del temor. Diferim del qualificatiu que usa l’articulista de la dreta extrema
espanyola (extrema dreta) –el PP, Cs i Vox– com de l’esquerra extrema espanyola
(també
extrema dreta) –el PSOE.
O sigui que el que anomenen ells mateixos el “trifatxito” és en realitat el “quatrifatxito!
Recordem que els PSC+PSOE foren convocants i presents en la primera fila de la manifestació fatxa del 10 d'octubre de 2017 a Barcelona (10 dies després de l'1-O), dissimulada amb el pseudo-sindicat JUSAPOL que s'ha demostrat que és un sindicat ultra dins de les forces d'ocupació (GC i PA). Recordem que a primera fila hi havia el Borrell, l'Iceta, el miserable Vargas Llosa, el Ribera i l'Aprimadas i d'altres distingits franquistes espanyols.
Recordem que GC vol dir Guàrdia Civil, i PA vol dir Policia Armada. Recordem també que el pare de l'Arrimadas formava part del cos de policia espanyol a Barcelona en l'època franquista, que la dirigien els sicaris torturadors germans Creix.
Recordem també que el PSC(PSC_PSOE) és un signant del 155, per tant un enemic etern dels independistes catalans.
Vegem ara l'article:
21 abril 2019 2.00 h
Unitaristes, no
unionistes
Josep Maria Solé I Sabaté - CATEDRÀTIC
D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA (UAB)
“L’unitarisme va lligat a la força, a una
soterrada violència. L’unionisme és propi de la convivència de persones i
d’idees
És l’afirmació en què insisteix dia
rere dia l’escriptor i professor de la UAB Jaume Medina. En ser un home
savi, com deia Ciceró, no s’aïra mai, no s’irrita. Defensant el significat
de cada paraula situa les coses al seu lloc.
Només s’enfurismen
els poc intel·ligents, els provocadors o els fatxendes com fan des de
l’inici d’aquesta grollera campanya electoral els nacionalistes unitaristes
espanyols. Els qui per quatre vots són capaços de prostituir amb els seus
exabruptes la paraula democràcia i
el concepte de pensar democràticament.
No hi ha conceptes
en els unitaristes, només la voluntat per part de la dreta extrema espanyola
–el PP, Cs i Vox– com de la dita esquerra –el PSOE– de crear por en l’electorat
per aconseguir el vot del temor. Un vot ancorat en el passat o el mediocre
present en lloc de la lluita per conquerir un futur millor. No és casual
l’errada persistent per part dels més diversos medis i la immensa majoria dels
polítics, fins i tot els independentistes, de no destacar la diferència
de significat entre unionista,
fet voluntari, i unitarista,
acció obligada. Tenen por dels qualificatius dels qui viuen
de la intimidació. De la violència intel·lectual o de les represàlies més
subtils. També d’una manca de coratge dels dirigents dels partits polítics
sobiranistes que proposen un diàleg a cegues, sense res a canvi.
La unió ve des de la
llibertat d’elecció, aquest no és el cas dels catalans. Estem lligats
a Espanya des de fa més de tres-cents anys per “derecho de conquista”. Sempre que Catalunya al llarg de la
història ha manifestat una relació diferent amb Espanya, la reacció ha estat
la força. Via militar, policial, administrativa o
constitucional. Com l’actual, un cop de judici. Els unitaristes, cal
desemmascarar-los pel seu nom. Els qui de Catalunya s’enduen any rere any
16.000 milions d’euros ho fan per potenciar un Estat que de manera pràctica i
conceptual sempre ens va en contra.
Els fets són innegables. Els unitaristes que
ens amenacen amb l’article 155
per reclamar el dret a governar-nos per nosaltres mateixos, per exigir la
llibertat del govern escollit a les urnes, el retorn dels polítics escollits
amb el pes dels vots, ens volen més febles, més lligats a interessos aliens,
contraris als nostres interessos com a poble.
De l’economia, a la
cultura i la llengua, de les inversions en infraestructures a la capacitat
de generar riquesa. Aplicant altre cop el 155 caldria sumar un mínim de
1.500 milions d’euros més d’espoli. Els més perjudicats serien els votants
dels partits de dreta extrema, que veurien disminuir encara més els ajuts
socials, la capacitat sanitària o l’actuació educativa. Quina ironia,
els més enganyats són els més perjudicats, els votants contra els seus propis
interessos més bàsics.
Els unitaristes no
actuen de manera democràtica, no són altra cosa les denúncies judicials que
suposen els revessos que els han demostrat a Bèlgica, Alemanya, Suïssa o
Escòcia, o els parlamentaris que mostren el seu rebuig als llocs més diferents
d’Europa o del món. A destacar aquí que fins el sui
generis president dels EUA, Donald Trump, referint-se a Catalunya,
no entenia com Espanya volia matar la gallina dels ous d’or. Unitaristes que no saben confrontar
idees i conceptes, que desdenyen història, llengües i cultures, idiomes
i persones. Caldria veure quina obscura raó fa que aitals exaltats puguin
ser hegemònics en expressions errònies.
L’unitarisme va lligat a la força,
a una soterrada violència. L’unionisme és propi de la convivència de persones
i d’idees, de la llibertat. I aquest no és el cas. Definim-los pel seu nom,
són unitaristes. És qüestió de noms, ja ho deia fa anys Joan Fuster.
Josep Maria Solé I Sabaté
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada