Benvolguts,
Sembla que els esforços
que segons ERC ha estat fent el seu
partit amb el suport a Junts pel Sí
no consideren actualment que sigui l’estratègia a fer a partir d’ara, si es vol
arribar a la República Catalana. Aquest
article ho explica. I explica també que ERC
a partir d’uns plantejaments diferents dels que havia mantingut fins ara s’està
llençant a un circ amb lleons, resposta
arriscada, fins i tot temerària perquè el resultat previst a obtenir depèn de
factors externs a ERC (JxCat, Comuns, PSC_PSOE).
Vegem els raonaments usats per ERC:
No hi haurà més
llistes unitàries entre ERC i JxCat
Joan Solé
11/04/2019
Dilluns ens vàrem citar a la seu de
l’editorial Roca Libros amb els protagonistes del llibre Entre Ítaca i Icària,
Joan Tardà i Xavier Domènech. D’aquella conversa de quasi una hora i mitja n’ha sortit una entrevista que
obrirà l’edició de dilluns vinent de La República.
D’acord amb les
reflexions de Tardà, i del to amb el qual les recollia Domènech, és fàcil
pronosticar que no hi haurà una llista unitària ERC-JxCat a Europa. De fet, em temo que és una aposta que faig extensible a les
altres cites electorals. Per què?
Hi ha un punt d’inflexió
en el discurs i l’aposta estratègica d’ERC que respon a l’experiència i el resultat
de la legislatura anterior de Junts pel Sí i el desgast del seu espai social
des que l’any 2012 han anat donant suport a la presidència de Mas, Puigdemont i
ara Quim Torra.
Esquerra ha fet una
aposta decidida per créixer i construir un front des de les esquerres, amb l’espai
republicà com a punt de partida i, el que Tardà concreta, amb el món autodeterminista
com a gran fita per conquerir. Aquesta aposta es concreta amb tres sigles:
ERC, Comuns i PSC. Els últims, cal matisar, amb la fractura política i emocional
que suposa que esdevingués el col·laborador necessari per a l’aplicació del
155.
Els republicans han fet la lectura,
veurem si equivocada o no, que per superar la frontera del 50% i fer possible un
referèndum pactat amb l’Estat i supervisat per Europa només és possible si la Generalitat
està controlada per ERC i incorpora figures dels comuns a les seves
conselleries. Aquest pack compta
amb el factor de tenir el suport parlamentari de l’independentisme que representa
Junts per Catalunya i l’abstenció, per deure social, del PSC.
Aquesta reflexió, que
és prou explícita amb les constants declaracions de les primeres línies
republicanes, fa impossible dibuixar en l’horitzó immediat una llista unitària
entre ERC i Junts per Catalunya. És impossible. I seria un error que
això provoqués una onada de retrets i acusacions. Ans al
contrari, si l’any 2012 van apostar
per aguantar el govern de Mas quan va perdre 12 diputats, per quin motiu ara no poden fer el mateix però canviant el rumb
cap als comuns i el PSC?
És una aposta arriscada, fins i tot
temerària perquè costa comprendre aquesta apel·lació al món dels comuns, desacomplexadament
federalista i amb una aposta per transformar Espanya. I, les coses com siguin,
desvirtua el mandat de l’1-O
i et torna a situar l’any 2012. Si surt bé, la bona notícia seria que superarien
el 50%.
El matís és que aquesta majoria seria pel dret a l’autodeterminació i no per
exercir-lo.
Això retrata com el 21 de desembre es
va jugar sense honestedat [?]. I que encara avui hi ha un component paternalista i de
menysteniment del poder popular que provoca vertigen.
Insistir amb la campanya emocional i
les metàfores dels cims defineix el ciutadà, i la majoria independentista, com
un organisme dèbil. I aquesta és una línia
vermella que no es pot traspassar. Amb l’1-O l’independentisme es va merèixer ser considerat
madur, i seria pertinent un exercici de claredat de les direccions polítiques.
Joan Solé
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada