Benvolguts,
Aquest article de la
Marina Llansana junt amb el d’en Salvador Cardús d’ahir de títol El
poc o molt que valen aquestes elecions, ens ensenyen el panorama de la
macrotupinada que els espanyols ens regalen a cada nova contesa electoral. La
Marina Llansana ens explica les arbitrarietats sobre els actors que actuen en
les conteses, la JEC en aquest cas, i en
Cardús en explica com "les forces
independentistes, partits i coalicions hi seran mancades de totes les seves
possibilitats perquè bona part dels seus líders estan empresonats o a l’exili,
i això, crueltat al marge, els impedeix una bona direcció de l’estratègia
electoral i no es vota en llibertat perquè les condicions d’empresonament i
exili no permeten un combat polític com cal entre aquestes mateixes forces i
partits perquè sabem que les paraules dels empresonats i exiliats tampoc no són
dites en plenitud de condicions, i no les podem jutjar com si fossin
completament lliures i a més no votem en llibertat perquè el joc és brut i per
això només cal veure les regles de joc imposades també per la JEC, o constatar
que els grans debats electorals en els mitjans espanyols exclouen els partits
que, precisament, representen allò que fa que es tirin els plats pel cap".
Al mateix temps cal
recordar que des de sempre per als catalans és el mateix un espanyol de dretes
que un espanyol d’esquerres o actualitzat és el mateix per a un independentista català que
el poder a Espanya el tinguin els unionistes de dretes o els unionistes d’esquerra
o sigui la ultradreta en tots els casos.
Vegem per tant l’article de la Marina Llansana:
28 abril 2019 2.00 h
KEEP CALM
La JEC guanya la
campanya
Marina Llansana
Ha acaparat més titulars que mai, atemptant
contra aquella norma no escrita que diu que l’àrbitre no hauria de ser mai
notícia
De tots els actors que han participat
en la campanya electoral, l’únic que ha aconseguit imposar els seus
objectius ha estat, sense cap mena de dubte, la Junta Electoral Central.
Obligant a retirar pancartes i llaços grocs, assenyalant amb el seu dit
magnànim quins presos podien fer campanya, quan i en quines condicions,
expedientant discursos institucionals o prohibint expressions als
mitjans públics, la JEC ha acaparat més titulars a les pàgines de campanya
que mai, atemptant contra aquella norma no escrita que diu que l’àrbitre no
hauria de ser mai notícia.
Els cinc darrers
dies, al ridícul de la JEC de prohibir coses com ara el color groc o la
paraula “exiliat”, s’hi ha sumat un despropòsit que passa més desapercebut
però que potser, per reiterat, caldria que abordéssim ja des de la política
i també des de la societat: el de la prohibició de publicar enquestes.
Quin sentit té, a l’era de la digitalització i
la globalització, prohibir enquestes electorals cinc dies abans de les
eleccions? És
anacrònic i inútil, com ja s’ha vist, perquè la picaresca supera sempre les
barreres imposades i s’acaben publicant enquestes a Andorra (territori
alliberat de la JEC) o sondejos sobre quins colors van a l’alça o a la
baixa a Mercabarna.
He llegit molta literatura de sociòlegs i
politòlegs al respecte i he arribat a la conclusió que l’apagada
demoscòpica a la recta final de campanya no aporta res i a més limita la
informació que té l’elector a l’hora de decidir el vot, fet que topa amb
l’ideal d’una societat que es vol més informada per ser més lliure. És cert
que les enquestes s’han utilitzat sovint de manera il·legítima per influir
en el vot, però això no té res a veure amb el dia que es publiquen.
Si cal revisem tota la metodologia
i regulem-ne els criteris tècnics perquè no es puguin manipular, però, si
us plau, fem-ho des del primer dia de la campanya.
(Per cert, segons l’última enquesta
prohibida, el bloc del 155 cotitza a l’alça al mercat de la fruita, per tant
actuem avui en conseqüència.)
Marina Llansana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada