19/04/2019. Pepa Masó. Jordi Sànchez no existeix. Que a Madrid no volen veure la realitat no és res de nou. De fet l'amaguen descaradament. De mostres en tenim per omplir cabassos i avui no és una excepció. Jordi Sànchez no existeix. No existeix per a la majoria de diaris que s’editen a Madrid. Cap d’ells no recull a la seva portada la roda de premsa del cap de JxCat des de la presó de Soto del Real, amb l’única excepció de La Razón de Francisco Maruenda,. Ho fa, i amb un titular que posa èmfasi en la seva posada en escena: la gran bandera d’Espanya i un retrat del rei Felip VI. La seva indignant posada en escena, cal afegir. Un acte de campanya electoral on l’Estat ha aprofitat per fer la seva pròpia campanya (sense passat per sedàs de la Junta Electoral Central) i enviar un missatge ben clar perquè quedi clar qui mana.

Benvolguts,

La raó que Jordi Sánchez i tots els sobrevisquents catalans no existeixin es pot explicar amb els nens petits que es tapen els ulls i creuen (?) que ja no hi són. També es pot utilitzar el refrany castellà que diu: Ojos que no ven corazón que no siente. 

 Vegem l'article:

Jordi Sànchez no existeix

Pepa Masó

Foto: EFE

Barcelona. Divendres, 19 d'abril de 2019

Que a Madrid no volen veure la realitat no és res de nou. De fet l'amaguen descaradament. De mostres en tenim per omplir cabassos i avui no és una excepció. Jordi Sànchez no existeix. No existeix per a la majoria de diaris que s’editen a Madrid. Cap d’ells no recull a la seva portada la roda de premsa del cap de JxCat des de la presó de Soto del Real, amb l’única excepció de La Razón de Francisco Maruenda,. Ho fa, i amb un titular que posa èmfasi en la seva posada en escena: la gran bandera d’Espanya i un retrat del rei Felip VI. La seva indignant posada en escena, cal afegir. 

Un acte de campanya electoral on l’Estat ha aprofitat per fer la seva pròpia campanya (sense passat per sedàs de la Junta Electoral Central) i enviar un missatge ben clar perquè quedi clar qui mana.

Sí que preocupa, i sembla que moltíssim, el debat electoral dels candidats espanyols. Una qüestió que s’està convertint en un culebrot que està desviant l’atenció sobre el que hauria de ser central en una campanya electoral, que són les propostes dels partits. Pedro Sánchez, imposant el debat a RTVE el 23 d’abril -el mateix dia que s’ha de celebrar el d’Atresmedia-, no ha fet altra cosa que posar la televisió publica en el disparador de totes les forces de l’oposició. Fins i tot ha aconseguit revoltar la plantilla de RTVE. Una mala jugada del president espanyol i candidat a la reelecció, i del seu comitè de campanya, que juga en contra de la pretesa independència de l’ens públic de que tan es vanta Pedro Sánchez.

Un apunt. Només El Mundo ha comprat a la candidata de Ciutadans el seu numeret a Vic. En el seu primer acte de campanya a Catalunya, Inés Arrimadas ha buscat a la capital d’Osona el que Albert Rivera va buscar a Errenteria: foto i escridassada. Doncs ja la té.

 Pepa Masó 

Joan A. Forès

Reflexions