Vegem l'article:
Benvolguts,
Com
podem veure més avall, el ninotaire FER sap representar a la perfecció i
repetidament la intervenció del Franco, després de 40 anys enterrat, en els afers
polítics espanyols.
6 juny 2019 2.00 h
Un Suprem del 36
Miquel Riera
“La impregnació
franquista del Suprem és un fet ben evident.
Fa
anys, passejant per Burgos amb l’arqueòleg Eudald Carbonell, comentàvem
els noms de molts carrers de la ciutat, dedicats llavors –i encara ara mateix,
malgrat alguns canvis fets el 2018– a molts dirigents i militars franquistes.
Carbonell, a qui a Burgos tenen en especial
estima per la ingent tasca que els seus companys i ell han fet a la veïna Atapuerca,
justificava irònicament la pervivència del franquisme en els noms dels
carrers perquè la ciutat havia estat la capital dels colpistes i també
perquè molts dels honrats amb una placa en una cantonada simplement eren
família d’aquells que, durant anys, havien manat a la ciutat.
Burgos i Franco han tornat aquesta setmana a
ser notícia després que la secció quarta de la sala tercera del Tribunal
Suprem espanyol, en la interlocutòria en què s’aturava l’exhumació del
dictador del Valle de los Caídos –com si d’aquesta manera s’arreglés alguna
cosa d’aquell monument a la ignomínia–, assegurés que el general colpista
havia estat cap de l’Estat des de l’1 d’octubre de 1936. Els magistrats, a qui se suposa un mínim de rigor i
coneixements històrics, han dit que no rectificaran aquesta barbaritat,
malgrat que historiadors prestigiosos, com ara Paul Preston, s’han
afanyat a fer-los saber que aquell desgraciat mes d’octubre, en plena
Guerra Civil, la primera autoritat espanyola era, naturalment, el president
de la República espanyola, Manuel Azaña.
Al Suprem, però, com si sentissin ploure. “Què
hem de rectificar?”, deuen dir els magistrats, alguns dels quals, com ara
José Luis Requero, vinculat a la Fundació Franco, són reconeguts
conservadors. Un calfred segur que ha recorregut
aquests dies molts ciutadans que s’han quedat amb el dubte de com una errada
d’aquestes dimensions és possible en l’alt tribunal.
No
cal que ens n’estranyem, però. Malgrat que, en el cas de molts dels magistrats
i fiscals del Suprem, la ironia que servia per a Burgos i els seus carrers
no deu funcionar, en d’altres la impregnació franquista en l’alt tribunal
és ben evident. Només cal llegir algunes sentències o tornar a escoltar
l’al·legat dels fiscals del judici a l’1-O per adonar-se’n. I mentrestant, Franco
rient per sota el nas a la seva tomba.
Miquel
Riera
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada