Benvolguts,
En David Marin ens mostra una altra cara de l'eslògan “Ho tornarem a fer”. Ens explica que hi ha dos contrincants, un que no para de dir i fer "Ho tornarem a fer” contra nosaltres i els altres que som els indepes catalans que tenim el copyright de la frase i que sabem tornar-ho a fer!
En Marin recorda que la major part de l’independentisme ha celebrat el nostre crit, pel que té de fermesa personal i col·lectiva, per reivindicar uns fets pacífics (fer manifestacions, posar urnes a disposició dels ciutadans, i actuar en coherència amb el resultat d’aquestes urnes), i també pel que té d’esperança de continuar en algun moment el torcebraç polític i ciutadà a l’Estat.
Vegem el raonament complet d'en Marin:
26 juny 2019 2.00 h
Ho tornen a fer
David Marín
Els al·legats finals d’alguns presos polítics al Suprem
van deixar una frase que ha ressonat per la política catalana durant dies,
i encara dura: “Ho tornarem a fer.”
La major part de l’independentisme ho ha celebrat, pel que té de fermesa
personal i col·lectiva, per reivindicar uns fets pacífics (fer manifestacions,
posar urnes a disposició dels ciutadans, i actuar en coherència amb el
resultat d’aquestes urnes), i també pel que té d’esperança de continuar en
algun moment el torcebraç polític i ciutadà a l’Estat. Una altra part de
l’independentisme n’ha renegat, assenyalant que si es tracta de fer-ho
exactament igual i amb el mateix resultat inacabat, no val la pena
posar-s’hi. I des de l’unionisme bonista ho troben d’una irresponsabilitat
absoluta. L’altre unionisme es frega les mans, pensant en uns anys més de
condemna.
Molt bé. Però aquí hi falla alguna
cosa. Aquest “ho tornarem a fer” no és l’únic que s’ha dit, darrerament, però ningú s’hi ha posat les
mans al cap ni hi ha parat la més mínima atenció. Però el cas és que ells, els no independentistes,
també diuen que ho tornaran a fer. Exactament
igual. El PP, Cs i Vox fins i tot ho van posar als programes electorals:
155 fins a la rendició total. El PSOE no vol
fer-se cap foto d’investidura amb independentistes, ni tornar a cap
taula de diàleg que no passi per fer combregar els altres amb els límits
d’una Constitució, l’actual, que segons enquestes només té el 15% del suport social al país. Mentre s’exigeix diàleg amb
renúncies als indepes,
se’ls aplica un cordó sanitari a Barcelona, i es manté fiscalia i advocacia
repartint llenya judicial a cor què vols. El PSC ha tingut diversos cops a
punt l’escrit per al TC per allò que pugui fer la mesa del Parlament. Però de
moment la mesa fa bondat.
Ho
tornaran a fer? Ja ho estan fent. Ells sí.
Fa més de set anys que bloquegen l’aspiració
d’una part important de la societat catalana, tan important que crea majories
fins i tot en les condicions més adverses. Un
bloqueig constant del que vol la meitat més o menys de la societat i que,
buscant-ne la rendició, finalment la van abocar a la unilateralitat.
En
qualsevol lloc del món un bloqueig tan bèstia hauria fet esclatar
violència. N’hi va haver, però només d’una part. Han actuat com uns autèntics
irresponsables. I, per si no n’hi hagués prou, ho continuen fent.
David Marín
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada