27/06/2019. David Marín. Ho tornen a fer. Els al·legats finals d’alguns pre­sos polítics al Suprem van dei­xar una frase que ha res­so­nat per la política cata­lana durant dies, i encara dura: “Ho tor­na­rem a fer.” La major part de l’inde­pen­den­tisme ho ha cele­brat, pel que té de fer­mesa per­so­nal i col·lec­tiva, per rei­vin­di­car uns fets pacífics (fer mani­fes­ta­ci­ons, posar urnes a dis­po­sició dels ciu­ta­dans, i actuar en coherència amb el resul­tat d’aques­tes urnes), i també pel que té d’espe­rança de con­ti­nuar en algun moment el tor­ce­braç polític i ciu­tadà a l’Estat. Una altra part de l’inde­pen­den­tisme n’ha rene­gat, asse­nya­lant que si es tracta de fer-ho exac­ta­ment igual i amb el mateix resul­tat ina­ca­bat, no val la pena posar-s’hi. I des de l’uni­o­nisme bonista ho tro­ben d’una irres­pon­sa­bi­li­tat abso­luta. L’altre uni­o­nisme es frega les mans, pen­sant en uns anys més de con­demna.

Benvolguts,

En David Marin ens mostra una altra cara de l'eslògan “Ho tor­na­rem a fer”. Ens explica que hi ha dos contrincants, un que no para de dir i fer "Ho tor­na­rem a fer” contra nosaltres i els altres que som els indepes catalans que tenim el copyright de la frase i que sabem tornar-ho a fer!

En Marin recorda que la major part de l’inde­pen­den­tisme ha cele­brat el nostre crit, pel que té de fer­mesa per­so­nal i col·lec­tiva, per rei­vin­di­car uns fets pacífics (fer mani­fes­ta­ci­ons, posar urnes a dis­po­sició dels ciu­ta­dans, i actuar en coherència amb el resul­tat d’aques­tes urnes), i també pel que té d’espe­rança de con­ti­nuar en algun moment el tor­ce­braç polític i ciu­tadà a l’Estat.

Vegem el raonament complet d'en Marin:

26 juny 2019 2.00 h

Ho tornen a fer

David Marín

Els al·legats finals d’alguns pre­sos polítics al Suprem van dei­xar una frase que ha res­so­nat per la política cata­lana durant dies, i encara dura: “Ho tor­na­rem a fer.” La major part de l’inde­pen­den­tisme ho ha cele­brat, pel que té de fer­mesa per­so­nal i col·lec­tiva, per rei­vin­di­car uns fets pacífics (fer mani­fes­ta­ci­ons, posar urnes a dis­po­sició dels ciu­ta­dans, i actuar en coherència amb el resul­tat d’aques­tes urnes), i també pel que té d’espe­rança de con­ti­nuar en algun moment el tor­ce­braç polític i ciu­tadà a l’Estat. Una altra part de l’inde­pen­den­tisme n’ha rene­gat, asse­nya­lant que si es tracta de fer-ho exac­ta­ment igual i amb el mateix resul­tat ina­ca­bat, no val la pena posar-s’hi. I des de l’uni­o­nisme bonista ho tro­ben d’una irres­pon­sa­bi­li­tat abso­luta. L’altre uni­o­nisme es frega les mans, pen­sant en uns anys més de con­demna.

Molt bé. Però aquí hi falla alguna cosa. Aquest “ho tor­na­rem a fer” no és l’únic que s’ha dit, dar­re­ra­ment, però ningú s’hi ha posat les mans al cap ni hi ha parat la més mínima atenció. Però el cas és que ells, els no inde­pen­den­tis­tes, també diuen que ho tor­na­ran a fer. Exac­ta­ment igual. El PP, Cs i Vox fins i tot ho van posar als pro­gra­mes elec­to­rals: 155 fins a la ren­dició total. El PSOE no vol fer-se cap foto d’inves­ti­dura amb inde­pen­den­tis­tes, ni tor­nar a cap taula de diàleg que no passi per fer com­bre­gar els altres amb els límits d’una Cons­ti­tució, l’actual, que segons enques­tes només té el 15% del suport social al país. Men­tre s’exi­geix diàleg amb renúncies als inde­pes, se’ls aplica un cordó sani­tari a Bar­ce­lona, i es manté fis­ca­lia i advo­ca­cia repar­tint lle­nya judi­cial a cor què vols. El PSC ha tin­gut diver­sos cops a punt l’escrit per al TC per allò que pugui fer la mesa del Par­la­ment. Però de moment la mesa fa bon­dat.

Ho tor­na­ran a fer? Ja ho estan fent. Ells sí.

Fa més de set anys que blo­que­gen l’aspi­ració d’una part impor­tant de la soci­e­tat cata­lana, tan impor­tant que crea majo­ries fins i tot en les con­di­ci­ons més adver­ses. Un blo­queig cons­tant del que vol la mei­tat més o menys de la soci­e­tat i que, bus­cant-ne la ren­dició, final­ment la van abo­car a la uni­la­te­ra­li­tat.

En qual­se­vol lloc del món un blo­queig tan bèstia hau­ria fet escla­tar violència. N’hi va haver, però només d’una part. Han actuat com uns autèntics irres­pon­sa­bles. I, per si no n’hi hagués prou, ho con­ti­nuen fent.

David Marín

Joan A. Forès

Reflexions