26/06/2019. Xevi Xirgo. I vinga unitat! Això de la uni­tat estratègia de l’inde­pen­den­tisme, ja es veu (és una iro­nia, no es con­fon­guin) que cada vegada va a més. I ahir en vam tor­nar a veure una mos­tra a la mesa del Par­la­ment de Cata­lu­nya, on JxCat i ERC van tor­nar a votar dife­rent en relació amb la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar (ILP) que pro­po­sava aixe­car la sus­pensió de la famosa decla­ració d’inde­pendència del 10 d’octu­bre del 2017. JxCat i ERC, que tenen majo­ria a la mesa, no es van posar d’acord. I men­tre que els pri­mers van votar a favor de tra­mi­tat la ILP, l’abs­tenció d’ERC i els vots en con­tra de Ciu­ta­dans i del PSC van ser­vir per tom­bar la ini­ci­a­tiva. Fantàstica, aquesta uni­tat d’acció que tots recla­men però que a hores d’ara ni hi és ni se l’espera. ERC diu que es van abs­te­nir per una raó tècnica (si ho vaig enten­dre bé, perquè una decla­ració d’inde­pendència supera el marge de com­petències de l’Esta­tut), men­tre que JxCat troba que això no és cert, i que al Par­la­ment s’hi ha de poder deba­tre qual­se­vol cosa. La qüestió, em sem­bla, és que Ciu­ta­dans i el PSC –les altres dues for­ma­ci­ons pre­sents a la mesa– ahir (ahir també) s’hi devien fer un bon tip de riure, veient la uni­tat de l’inde­pen­den­tisme.

Benvolguts,

En Xevi Xirgo se’n fot del mort i de qui el vetlla. Si l’independentime demana unitat en tot moment, els partits polítics fan just el contrari!

Aprofita per introduir referents que si no estàs avesat a la literatura catalana, no els rasques. Per exemple Quanta, quanta unitat! Que fa referencia al text “ Quanta, quanta guerra…”, títol de Mercè Rodoreda…

Vegem l’article:

 26 juny 2019 2.00 h

I vinga unitat!

Xevi Xirgo - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT

“JxCat i ERC van tor­nar a exhi­bir ahir uni­tat a la mesa del Par­la­ment (és una iro­nia). Quanta, quanta uni­tat!

Això de la uni­tat estratègia de l’inde­pen­den­tisme, ja es veu (és una iro­nia, no es con­fon­guin) que cada vegada va a més. I ahir en vam tor­nar a veure una mos­tra a la mesa del Par­la­ment de Cata­lu­nya, on JxCat i ERC van tor­nar a votar dife­rent en relació amb la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar (ILP) que pro­po­sava aixe­car la sus­pensió de la famosa decla­ració d’inde­pendència del 10 d’octu­bre del 2017. JxCat i ERC, que tenen majo­ria a la mesa, no es van posar d’acord. I men­tre que els pri­mers van votar a favor de tra­mi­tat la ILP, l’abs­tenció d’ERC i els vots en con­tra de Ciu­ta­dans i del PSC van ser­vir per tom­bar la ini­ci­a­tiva. Fantàstica, aquesta uni­tat d’acció que tots recla­men però que a hores d’ara ni hi és ni se l’espera. ERC diu que es van abs­te­nir per una raó tècnica (si ho vaig enten­dre bé, perquè una decla­ració d’inde­pendència supera el marge de com­petències de l’Esta­tut), men­tre que JxCat troba que això no és cert, i que al Par­la­ment s’hi ha de poder deba­tre qual­se­vol cosa. La qüestió, em sem­bla, és que Ciu­ta­dans i el PSC –les altres dues for­ma­ci­ons pre­sents a la mesa– ahir (ahir també) s’hi devien fer un bon tip de riure, veient la uni­tat de l’inde­pen­den­tisme. No hi va ser el 30 de gener del 2018 quan s’havia d’inves­tir Puig­de­mont pre­si­dent i Tor­rent va sus­pen­dre el ple; van actuar dife­rent quan el jutge Lla­rena va obli­gar a sus­pen­dre els dipu­tats pro­ces­sats (els uns no accep­tant-ho, els altres dele­gant el vot en un com­pany); les dis­crepàncies entre ells han man­tin­gut atu­rada la reforma del regla­ment que hau­ria de per­me­tre inves­ti­du­res a distància i, és evi­dent, la no uni­tat estratègica va dur també no només a la impos­si­bi­li­tat de cap llista unitària sinó a tirar-se els plats pel cap en veure els pac­tes poste­lec­to­rals que s’han fet després de les muni­ci­pals. Fins i tot en la pos­si­ble inves­ti­dura de Pedro Sánchez, es veuen dues uni­tats estratègiques (és una iro­nia, també) ben dife­rents: els uns pre­go­nant el no, i els altres, l’abs­tenció. N’hi ha tanta, d’uni­tat estratègica, entre les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes, que a hores d’ara no en tenim una, d’uni­tat estratègia. En tenim dues. O tres, o qua­tre. Cansa, tanta uni­tat (no s’enga­nyin, és una altra iro­nia).

Xevi Xirgo

Joan A. Forès

Reflexions