15/06/2019. Germà Capdevila. Vist per a sentència. El judici als líders inde­pen­den­tis­tes ha que­dat vist per a sentència després de qua­tre mesos llargs, on hem vist com les acu­sa­ci­ons bas­tien un relat fals davant els ulls impas­si­bles del tri­bu­nal. Ens queda el mal regust de boca de veure la justícia d’un estat pre­te­sa­ment democràtic fent aquest paper galdós. Fa més d’un segle, quan França va viure un procés sem­blant con­tra Alfred Drey­fus, el peri­o­dista i escrip­tor Émile Zola escri­via un arti­cle a Le Figaró el 5 de desem­bre del 1897, de títol: Jo acuso. Un cop aca­bat el judici, que sem­bla redac­tat ahir mateix: “Quins dies ino­bli­da­bles que aca­bem de tra­ves­sar! No en recordo d’altres que hagin remo­gut dins meu més huma­ni­tat, angoixa i indig­nació solidària. M’he sen­tit exas­pe­rat, remo­gut per l’odi a la nici­esa i a la mala fe, tan afa­mat de veri­tat i justícia que he entès els grans impul­sos de l’ànima que poden llançar un burgès pacífic al mar­tiri.” El que està pas­sant amb els pre­sos polítics i exi­li­ats té un nom, que ha estat esmen­tat al llarg del judici per alguns dels advo­cats defen­sors: dret penal de l’ene­mic.

Benvolguts,

Vegem l'article:

15 juny 2019 2.00 h

Vist per a sentència

Germà Capdevila

Tot i la duresa del que repre­senta aquest judici i les seves con­seqüències, no està clar que acon­se­gueixi el seu objec­tiu d’escar­men­tar tot un poble que vol ser lliure

El judici als líders inde­pen­den­tis­tes ha que­dat vist per a sentència després de qua­tre mesos llargs, on hem vist com les acu­sa­ci­ons bas­tien un relat fals davant els ulls impas­si­bles del tri­bu­nal. Ens queda el mal regust de boca de veure la justícia d’un estat pre­te­sa­ment democràtic fent aquest paper galdós.

Fa més d’un segle, quan França va viure un procés sem­blant con­tra Alfred Drey­fus, el peri­o­dista i escrip­tor Émile Zola escri­via un arti­cle a Le Figaró el 5 de desem­bre del 1897, un cop aca­bat el judici, que sem­bla redac­tat ahir mateix: “Quins dies ino­bli­da­bles que aca­bem de tra­ves­sar! No en recordo d’altres que hagin remo­gut dins meu més huma­ni­tat, angoixa i indig­nació solidària. M’he sen­tit exas­pe­rat, remo­gut per l’odi a la nici­esa i a la mala fe, tan afa­mat de veri­tat i justícia que he entès els grans impul­sos de l’ànima que poden llançar un burgès pacífic al mar­tiri.” El que està pas­sant amb els pre­sos polítics i exi­li­ats té un nom, que ha estat esmen­tat al llarg del judici per alguns dels advo­cats defen­sors: dret penal de l’ene­mic. L’any 1985, el jurista ale­many Günther Jakobs va ela­bo­rar aquesta teo­ria jurídica que sosté que algu­nes per­so­nes, perquè són con­si­de­rats ene­mics de la soci­e­tat o de l’Estat, no merei­xen les matei­xes pro­tec­ci­ons penals que la resta de ciu­ta­dans. Jakobs dis­tin­geix entre el dret penal del ciu­tadà, que manté totes les garan­ties legals, i el dret penal de l’ene­mic, pen­sat per com­ba­tre ame­na­ces con­tra l’Estat, que per­met uti­lit­zar qual­se­vol mitjà dis­po­ni­ble per repri­mir-les i eli­mi­nar el perill. Tan­ma­teix, tot i la duresa del que repre­senta aquest judici i les seves con­seqüències per als pre­sos polítics i les seves famílies, no està clar que acon­se­gueixi el seu objec­tiu d’escar­men­tar tot un poble que vol ser lliure. Ningú no pot dir a hores d’ara per on avançarà Cata­lu­nya cap a la seva lli­ber­tat. El que és segur és que no s’atu­rarà. L’1 d’octu­bre del 2017 vam demos­trar que podem plan­tar cara i auto­de­ter­mi­nar-nos, i –en parau­les de Jordi Cui­xart– ho tor­na­rem a fer.

Germà Capdevila

Joan A. Forès

Reflexions