dijous, 13 de novembre del 2014

12/11/14. Cuní Granell Palouzie. Cara a cara sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent. Paluzie, a més, ha considerat que “la gran arma de Catalunya és la del deute espanyol”.


Benvolguts,

Avui comentem i ampliem conceptes de l’interessantíssim diàleg entre la catedràtica d’economia Elisenda Palouzie i el catedràtic d’economia Francesc Granell en l’espai del 8aldia del divendres passat, portat per en Josep Cuní.

Vaig veure el programa, l’he baixat del núvol i me l’he mirat més d’un cop! I no té massa pèrdua. El títol de l’article ja defineix de què va l’assumpte però el poc desenvolupament del text fa que calgui comentar-lo en detall.

Primera avinentesa: Veure i escoltar el vídeo. A continuació explicar els detalls que si no t’hi fixes s’escapen.

L’excusa pel diàleg és la presentació del llibre Podem, les claus  de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent, darrera publicació de la doctora Palouzie, que en Cuní presenta en iniciar el vídeo. Comença amb una frase definitòria, del pròleg de Joan Hortalà:

Preguntar-se per la viabilitat econòmica d’un estat és una qüestió més aviat irrellevant; tots els estats són viables. En canvi aquesta idea no és tan evident si el territori no és un estat!

El diàleg segueix i hi  ha dos punts clau, per a mi molt interessants, al minut 11:00 i al minut 17:00. En el primer el doctor Granell explica i sembla que ho trobi molt equitatiu que Catalunya rep el 50% de l’IRPF i el 50% de l’IVA. Que vol dir que l’estat espanyol es queda l’altre 50% de l’IRPF i l’altre 50% de l’IVA! I no explica que l’estat espanyol es queda a més el 100% de l’impost de societats i el 42% dels impostos especials. I encara més ja que la doctora Paluzie li rebat els percentatges d’IRPF i d’IVA, que l’estat manipula i el doctor Granell admet que la doctora Palouzie té raó!

Considero aquesta part del diàleg fonamental per entendre la qüestió de l’espoli que l’estat espanyol ha perpetrat sistemàticament a Catalunya i en general a tots els Països Catalans. L’únic cop que el vaig veure explicat fou en dos articles molt clarificadors de l’economista i professor de l’autònoma Emili Valdero en el diari Avui:



Mai més l’havia tornat a veure explicat enlloc!

Aquest repartiment tan esotèric amb uns tants per cent d’espoli que no s’acostumen a explicar mai  produeix els 15.000 milions d’euros de l’espoli anual (diners pagats en impostos pels catalans cada any i que no tornen), quantitats que acumulades des del 1986 produeixen l’increïble espoli total de 340.000 milions d’euros.

Vegeu el següent gràfic autoexplicatiu, que justifica els 16.500M€:


El segon instant interessant de l’entrevista és al minut 17:00, on la doctora Palouzie explica com es produirà la transició a la independència des del punt de vista econòmic. I, segons explica es produirà indefectiblement de la següent manera:

1.       Catalunya declara la independència i per tant canvia el paradigma de les relacions Estat à Comunitat autònoma a Estat à Estat. Per tant des d’aquest moment, tal com va enunciar l’Albert Pont en el seu llibre Delenda est Hispania i com repeteix l’Oriol Junqueras i tots els altres economistes, l’estat queda obligat a entendre’s amb Catalunya de tu a tu.

2.       Les negociacions comencen per fer una anàlisi dels actius i dels passius de l’etapa anterior

3.       Com que es tracta de fer un repartiment equitatiu cal posar a la balança els actius materials, diners del Banco de España, infraestructures, material militar, obres d’art, continguts museus, etc, i els passius, fonamentalment deutes.

4.       Respecte als deutes cal saber quin és el valor del deute públic, contret pel Reino de España majoritàriament amb bancs i altres creditors internacionals: 1 bilió d’euros d’Espanya i 60.000 milions d’euros de Catalunya integrats en el deute total espanyol. I cal saber com es transacciona amb el ben entès que si no s’arriba a acords i el trencament és traumàtic, el Reino de España mai no podrà retornar el deute actual i haurà de fer fallida (fallida 20 o 25 segons els historiadors).

Vegem ara el curt relat de 8aldia i sobretot el vídeo de 20 minuts, molt ben aprofitats. El Granell ha representat a Espanya durant tota la seva vida professional (com en Duran) en afers econòmics internacionals i fa trampa com un sicari eficient!

Vegem el vídeo:

Cara a cara sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent


Economia, Vídeos | 7/11/2014 - 21:51h | Última actualizació: 7/11/2014 - 22:27h

Quina és la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent? Josep Cuní ha moderat un cara a cara amb Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, i Francesc Granell, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de la UB.

Paluzie ha defensat “la independència com a oportunitat per tenir polítiques econòmiques pròpies”, així donaria eines per sortir abans de la crisi econòmica. Granell, en canvi, ha descartat el tema d’un millor governament: “Ha quedat demostrat que aquí serà igual que a Espanya.” I ha afegit que “si cauen les inversions estrangeres caurà el treball”.

Granell també ha defensat la importància d’un banc central com a element de suport, però per Paluzie la normativa europea i les institucions “s’adaptaran com s’han adaptat sempre. Els tractats es modifiquen quan cal.”

Paluzie, a més, ha considerat que “la gran arma de Catalunya és la del deute espanyol”.
http://www.8tv.cat/8aldia/wp-content/plugins/wp-spamfree/img/wpsf-img.php

Comentaris

Soc espectador habitual del seu programa, però aquest cara a cara va desagradar-me perquè la participació dels convidats va estar absenta d’equilibri, i aquí crec que vostè hauria pogut exercir més el seu paper de moderador. El senyor Granell, en exposar la seva argumentació, va ser contínuamente interromput per la senyora Paluzie, la qual va practicar el costum, malauradament estés, que consisteix en creure’s que es té més raó perquè es xerra més que l’adversari. Això sense tenir en compte que el senyor Granell procurava aportar dades objectives mentre la senyora Paluzie argüia previsions, molt legítimes, però només fonamentades en desitjos sentimentals. En qualsevol cas, felicitats pel seu programa.

  1. 8/11/2014 a les 14:38h per Alex

Doncs si, la rao vs. la fe. A mi sempre em sembla mes correcte la opinio donada amb tranquilitat que no la que es dona amb fervor i sentiment.

Ilustracio vs. romanticisme, y d’aixo ultim en sobra i molt a Catalunya, malauradament.

  1. 9/11/2014 a les 16:53h per anna
Comentari ofensiu?

L’argumentari de Granell que és el del status quo és el que es basa en la por. Paluzie ha aportat arguments amb dades, a banda que se sap molt millor la lliçó del que parla. I ha dit el més important, que Cat té el dret com a nació a tenir un estat i que el que tindríem serien les eines pròpies per poder lluitar contra la crisi econòmica i contra altres crisis que puguin sobrevenir. I no ha parlat en cap moment d’arcàdies ni edens: a mi em sembla que toca molt bé de peus a terra.
8aldia

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada