Benvolguts,
Avui comentem i ampliem conceptes de l’interessantíssim
diàleg entre la catedràtica d’economia Elisenda
Palouzie i el catedràtic d’economia Francesc
Granell en l’espai del 8aldia del
divendres passat, portat per en Josep
Cuní.
Vaig veure el programa, l’he baixat del núvol
i me l’he mirat més d’un cop! I no té massa pèrdua. El títol de l’article ja
defineix de què va l’assumpte però el poc desenvolupament del text fa que
calgui comentar-lo en detall.
Primera avinentesa: Veure i escoltar el vídeo.
A continuació explicar els detalls que si no t’hi fixes s’escapen.
L’excusa pel diàleg és la presentació del
llibre Podem, les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent, darrera publicació de la doctora Palouzie, que en Cuní presenta en
iniciar el vídeo. Comença amb una frase definitòria, del pròleg de Joan Hortalà:
Preguntar-se per la viabilitat econòmica d’un
estat és una qüestió més aviat irrellevant; tots els estats són viables. En
canvi aquesta idea no és tan evident si el territori no és un estat!
El diàleg segueix i hi ha dos punts clau, per a mi molt interessants,
al minut 11:00
i al minut 17:00.
En el primer el doctor Granell explica i sembla que ho trobi molt equitatiu que
Catalunya rep el 50% de l’IRPF i el 50% de l’IVA. Que vol dir que l’estat espanyol
es queda l’altre 50% de l’IRPF i l’altre
50%
de l’IVA! I no explica que l’estat
espanyol es queda a més el 100% de l’impost
de societats i el 42% dels impostos
especials. I encara més ja que la doctora Paluzie li rebat els percentatges
d’IRPF i d’IVA, que l’estat manipula
i el doctor Granell admet que la doctora Palouzie té raó!
Considero aquesta part del diàleg fonamental
per entendre la qüestió de l’espoli que l’estat espanyol ha perpetrat
sistemàticament a Catalunya i en
general a tots els Països Catalans. L’únic
cop que el vaig veure explicat fou en dos articles molt clarificadors de l’economista
i professor de l’autònoma Emili Valdero
en el diari Avui:
Mai més l’havia tornat a veure explicat
enlloc!
Aquest repartiment tan esotèric amb uns tants
per cent d’espoli que no s’acostumen a explicar mai produeix els 15.000 milions d’euros de l’espoli
anual (diners pagats en impostos pels catalans cada any i que no tornen), quantitats
que acumulades des del 1986 produeixen l’increïble espoli total de 340.000 milions d’euros.
Vegeu el següent gràfic autoexplicatiu, que
justifica els 16.500M€:
1.
Catalunya declara la independència
i per tant canvia el paradigma de les relacions Estat à Comunitat
autònoma a Estat à Estat. Per tant des d’aquest
moment, tal com va enunciar l’Albert Pont en el seu llibre Delenda est Hispania i com repeteix l’Oriol Junqueras i tots els altres
economistes, l’estat queda obligat a entendre’s amb Catalunya de tu a tu.
2.
Les negociacions comencen per fer
una anàlisi dels actius i dels passius de l’etapa anterior
3.
Com que es tracta de fer un repartiment
equitatiu cal posar a la balança els actius materials, diners del
Banco de España, infraestructures, material militar, obres d’art, continguts museus,
etc, i els passius,
fonamentalment deutes.
4.
Respecte als deutes cal saber quin
és el valor del deute
públic, contret pel Reino de España majoritàriament amb bancs i altres
creditors internacionals: 1 bilió d’euros d’Espanya i 60.000 milions d’euros de Catalunya
integrats en el deute total espanyol. I cal saber com es transacciona amb el
ben entès que si no s’arriba a acords i el trencament és traumàtic, el Reino de España mai no podrà retornar
el deute actual i haurà de fer fallida (fallida 20 o 25 segons els
historiadors).
Vegem ara el curt relat de 8aldia i sobretot el vídeo de 20 minuts,
molt ben aprofitats. El Granell ha representat a Espanya durant tota la seva
vida professional (com en Duran) en afers econòmics internacionals i fa trampa
com un sicari eficient!
Vegem
el vídeo:
Cara a cara sobre la
viabilitat econòmica d’una Catalunya independent
Quina és la viabilitat econòmica d’una
Catalunya independent? Josep Cuní ha moderat un cara a cara amb Elisenda
Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, i Francesc
Granell, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de la UB.
Paluzie ha defensat “la independència
com a oportunitat per tenir polítiques econòmiques pròpies”, així
donaria eines per sortir abans de la crisi econòmica. Granell, en canvi,
ha descartat el tema d’un millor governament: “Ha quedat demostrat que aquí serà igual que a
Espanya.” I ha afegit que “si cauen les inversions estrangeres caurà
el treball”.
Granell també ha defensat la importància d’un banc central com a element de
suport, però per Paluzie la
normativa europea i les institucions “s’adaptaran com s’han adaptat sempre. Els tractats es
modifiquen quan cal.”
Paluzie, a més,
ha considerat que “la gran arma de Catalunya és la del deute espanyol”.
Etiquetes: catalunya, Elisenda Paluzie, Francesc Granell
Comentaris
Soc espectador habitual del seu programa, però
aquest cara a cara va desagradar-me perquè la participació dels convidats va
estar absenta d’equilibri, i aquí crec que vostè hauria pogut exercir més el
seu paper de moderador. El senyor Granell, en exposar la seva argumentació, va
ser contínuamente interromput per la senyora Paluzie, la qual va practicar el
costum, malauradament estés, que consisteix en creure’s que es té més raó
perquè es xerra més que l’adversari. Això sense tenir en compte que el senyor
Granell procurava aportar dades objectives mentre la senyora Paluzie argüia
previsions, molt legítimes, però només fonamentades en desitjos sentimentals.
En qualsevol cas, felicitats pel seu programa.
- 8/11/2014 a les 14:38h per Alex
Doncs si, la rao vs. la fe. A mi sempre em
sembla mes correcte la opinio donada amb tranquilitat que no la que es dona amb
fervor i sentiment.
Ilustracio vs. romanticisme, y d’aixo ultim en
sobra i molt a Catalunya, malauradament.
- 9/11/2014 a les 16:53h per anna
L’argumentari de Granell que és el del status
quo és el que es basa en la por. Paluzie ha aportat arguments amb dades, a
banda que se sap molt millor la lliçó del que parla. I ha dit el més important,
que Cat té el dret com a nació a tenir un estat i que el que tindríem serien
les eines pròpies per poder lluitar contra la crisi econòmica i contra altres
crisis que puguin sobrevenir. I no ha parlat en cap moment d’arcàdies ni edens:
a mi em sembla que toca molt bé de peus a terra.
8aldia
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada