29/10/14. Toni Canyís. Democràcia de cartó pedra. Europa prefereix mirar cap a un altre lloc. Mentre no facin nosa, obeeixin la Troica i no desestabilitzin econòmicament la zona euro, tota la resta són qüestions internes.

Benvolguts,

En Toni Canyís és Cap de redacció d’Economia de TV3 i escriu sovint a El Temps (el Setmanari miracle dels Paisos Catalans!).

Avui he trobat un article interessant Democràcia de cartó pedra al darrer número d’El Temps.
La Llei d’Índies http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_d'%C3%8Dndies, es va promulgar per Carles V el 1542. Segons diuen els historiadors era una llei tan ben feta que mai no es va cumplir…

Ara llegiu aquest article del Toni Canyís, a veure si hi trobeu similituds amb la Llei d’Índies…

141029. Toni Canyís.
Democràcia de cartó pedra

Toni Canyís

Va d’acudits.
Un francès, un alemany i un nord-americà són segrestats.
Els posen una bena als ulls i els porten, enganyats, als estudis cinematogràfics de Cinecittà, a l’oest de Roma. Quan els lleven la bena i poden veure on són, descobreixen, meravellats, que la Roma imperial de l’època d’August s’ha mantingut intacta.
Els tornen a cobrir el cap i se’ls emporten. De tan bocabadats que s’han quedat ni se’ls ha acudit rascar qualsevol columna. Si ho haguessin fet haurien descobert que es tractava només d’un decorat de cartó pedra. Quan són alliberats defensen haver viatjat en el temps. Però no se’ls han acabat els sobresalts.
Al francès, l’alemany i al nord-americà els tornen a segrestar, pobrets, però aquest cop no els tapen el cap. Els fan pujar a un avió i se’ls emporten a Madrid. Allà visiten el Congrés dels diputats, on una guia els ensenya els impactes al sostre de l’hemicicle de les bales d’en Tejero.
Després, s’entrevisten amb un catedràtic de dret constitucional que els explica la Constitució espanyola del 1978.

Sortint de l’entrevista, els tornen a posar a l’avió i, quan arriben a casa, defensen haver estat en un país democràtic com qualsevol altre.

Si haguessin comprovat:

·       en quines condicions es va elaborar i es va votar aquesta constitució,

·       si es compleix la lletra i l’esperit d’aquesta constitució,

·       si realment en aquest país hi ha la divisió de poders,

·       si es respecten escrupolosament els drets cívics i econòmics de tots els ciutadans,

·       si es protegeixen les minories o s’imposa el pes de les majories,

·       si l’Estat potencia les llengües que s’hi parlen o les persegueix,

·       si la llei s’adapta a la democràcia o se sotmet la democràcia a la llei quan sorgeixen problemes polítics,

segurament haurien descobert que només es tractava d’un decorat per homologar-se a Europa i que, sense haver viatjat en el temps, havien tornat al passat.

·       Europa sap que l’Estat espanyol és un dels que més incompleix les directives europees i dels que més li costa adaptar les lleis…

·       Europa sap que a l’Estat espanyol hi ha una involució dels drets ciutadans i la qualitat de la democràcia…

·       Europa sap que el partit que governa està inspirat per una fundació privada d’extrema dreta…

·       Europa sap del malestar de la població i de les minories…

Però prefereix mirar cap a un altre lloc.

La tradició europea obliga a veure Espanya com un cas a part.

Mentre no facin nosa, obeeixin la Troica i no desestabilitzin econòmicament la zona euro, tota la resta són qüestions internes.

Prefereixen no rascar gaire per no veure què hi ha a sota. Si l’olla grega no ha explotat no ho farà l’espanyola, deuen pensar.

Però s’equivoquen i algun dia se’n penediran. Sempre que Europa posa per davant de la democràcia els interessos conjunturals se’n penedeix.

Joan A. Forès

Reflexions