Benvolguts,
El periodista Fonalleras presenta amb molta gràcia el perfil
d’un dels elements de la casta! Com que en aquests moments el susdit element ha
passat a tenir una importància extraordinària en el vodevil o l’esperpent de la querella contra el president Mas i dos
consellers, i espero que contra tot el Parlament de Catalunya que es va
solidaritzar en el seu moment amb els futurs querellats, i espero també que
contra els 900 batlles que tard o d’hora s’hi afegiran i contra els 40.000 voluntaris
i contra els 2 milions i escaig de votants del 9N, paga la pena que llegim el
text...
Diu el periodista que és una història
que em sembla molt il·lustrativa del
país on vivim. I acaba dient Amén.
Aquí es pot aplicar la dita que honestament no
es pot ser art i part en un judici o similar!
Soci 10.956
21/11/14 02:00 - Josep
M. Fonalleras
Els parlaré de la
querella contra el president de la Generalitat, però abans els faré cinc
cèntims d'una història que em fa saber el meu amic Jaume Subirana i que em sembla
molt il·lustrativa del país on vivim. La
història és de futbol, però no va de futbol. Som a l'any 1988. Un jugador molt
important d'aleshores, un que ara anomenaríem crac, és expulsat del camp amb
una targeta que li impedeix jugar el partit següent. El futbolista
es diu Hugo
Sánchez, és mexicà i juga en el Real Madrid. Contra aquesta sanció,
però, el Madrid recorre davant el comité de apelación perquè resulta que el següent compromís dels blancs
és la tornada de semifinals de copa contra la Real Sociedad, un matx decisiu
que resulta que és complicat perquè els bascos han guanyat a l'anada. La
presència del mexicà, un golejador eficient, en la davantera del Madrid és del
tot necessària per mirar de superar l'eliminatòria, amb la qual cosa el recurs
esdevé decisiu. No
és normal que li aixequin la sanció, perquè es tractava d'una expulsió directa
(contra l'Osasuna), i tampoc no hauria de ser previsible que el perdonessin,
perquè no hi ha cap argument creïble ni jurídicament defensable que vagi a
favor d'Hugo Sánchez. Tot i això, i
sense cap tipus d'excusa i sense cap justificació, el president del comité de apelación decideix que el davanter blanc podrà jugar
contra la Real Sociedad. El veredicte
encén els ànims dels rivals i, de tant que se'n parla, el president, que també és un fiscal
especialitzat en assumptes laborals, decideix dimitir. El Madrid, per cert, tot i Hugo Sánchez, perd l'eliminatòria.
Cal aclarir, és clar, per entendre l'abast de l'escàndol, que el president del comité de apelación era el soci
número 10.956 del Real Madrid.
I ara, vostès lectors,
em pregunten: “¿No havies dit que parlaries de querelles?”. És cert. Ara ho
faig. El soci 10.956 d'aleshores es deia (i es diu) Eduardo Torres-Dulce. Va pujar en
l'escalafó i ara és fiscal general de l'Estat. Amén.
El soci número 10.956 d'aleshores es deia (i
es diu) Eduardo Torres-Dulce!
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada