Benvolguts,
L’article anterior Devaluació
interna d’en Josep M. Comajuncosa, l’he
escrit un cop he llegit aquest d’avui. Aquell
l’havia llegit quan va publicar-se fa un mes però no havia tingut temps de
glosar-lo adequadament. El d’avui no és d’economia contemporània sinó
que és de caire econòmico-històric i ens mostra un cop més la tergiversació de la història
practicada sistemàticament per l’estat espanyol des
de fa 500 anys...
Comença explicant la tergiversació en la Història Oficial Espanyola dels papers dels reis Isabel i Ferran, els Reis catòlics. Ja
sabeu que la unió
dinàstica de Ferran i Isabel que comportava una unió dels estats llurs, no va
ser altra cosa que el que modernament s’anomena una UTE, o sigui una Unió Temporal d’Empreses.
L’articulista, citant el llibre d’en Pep Mayolas de títol Erasme
i la construcció catalana d'Espanya, ens demostra l’existència d’aquesta UTE,
mostrant el capteniment de Ferran, a
qui els castellans anomenen el viejo Catalanote,
i que després de la mort d’Isabel el
1504
i en no trobar-se còmode a Castella, de la que era Regent en nom de la seva
filla hereva Joana decideix
tornar-se a casar amb Germana de Foix,
de nissaga occitana, per tal de tenir un fill mascle, Alfons d’Aragó, que pogués heretar la Corona d’Aragó. Fill que nasqué
però morí de seguida.
Una altra cosa a remarcar és que l’esment a la crema per part de la Inquisició
de la Bíblia valenciana, no explica l’obscurantisme de la Santa Inquisició que no dubta a cremar aquesta Bíblia, la primera traduïda
i impresa en llengua vulgar. Els historiadors encara no ens han
explicat si la Bíblia fou cremada perquè
era la Bíblia o si fou cremada
perquè estava escrita en català?
L’article acaba amb l’Espanya ens
esborra. Una cosa que està passant no des del 1714,
sinó des del segle
XVI. I, en esborrar-nos, cada nova generació d'Espanya s'ha de redibuixar a si
mateixa.
Per la qual cosa, contínuament, Espanya ha de modificar
la seva història per anar tapant els forats de la trampa i la mentida
consuetudinària de la seva història oficial, que es va esberlant ja que té els
peus de fang...
Espanya ens esborra
08/12/14 02:00 -
Mayolas ens aporta una detallada reflexió sobre el paper de la corona
catalanoaragonesa en la construcció d'Espanya en el llunyà segle XV
Josep M. Comajuncosa
Ferrer
La sèrie de televisió
Isabel ha generat algunes crítiques per la manca de rigor històric. Sembla que la reina
Isabel s'ocupa ella sola de la governació de Castella i que en els afers dels
altres regnes són tots dos, Ferran i Isabel, els que hi participen. Els papers
diplomàtics o la correspondència amb els oficials reials semblen indicar el
contrari. És un període històric interessant, perquè la unió de les
corones sovint es pren com el moment fundacional d'allò que avui es considera
la nació espanyola. Però amb aquesta unió es van unir regnes de naturalesa molt
diferent:
·
L'anomenada Corona
d'Aragó era una confederació de regnes amb les seves pròpies lleis i
parlaments, que el rei havia de respectar.
·
La Corona
de Castella havia assimilat sota una sola llei tots els territoris que va anar
incorporant en l'anomenada reconquesta. Una estructura de poder molt més vertical.
En aquest debat
s'inscriu el darrer llibre d'en Pep Mayolas: Erasme i la construcció catalana d'Espanya. Mayolas fa una revisió
d'alguns personatges i fets històrics. Són propostes agosarades i, sens dubte,
alguna pot resultar controvertida. Però fa un esforç ingent per dotar d'un fil conductor uns
fets que la història oficial sembla explicar de manera força esbiaixada.
El llibre ens obre multitud d'interrogants. I si Joana la Boja no hagués estat boja? I si, en realitat, el seu
comportament suposadament extravagant hagués tingut una explicació? Quan va
morir la reina Isabel, tant el marit
com el pare de Joana van esforçar-se
perquè fos declarada no apta per governar. El seu pare, Ferran el Catòlic, va passar a ser regent de Castella en nom
d'ella. No pas amb gaire entusiasme de la noblesa castellana, que l'anomenava
amb el motiu d'El Catalanote. Per
què, després de morir la reina Isabel, Ferran es torna a casar amb Germana de
Foix amb la intenció manifesta d'engendrar un hereu per a la corona
catalanoaragonesa? No era una manera d'anar en contra del seu projecte
unificador?
Mayolas explica
aquests fets mitjançant una lluita de legitimitats. Legitimitats
condicionades per una idea diferent de l'Espanya que es volia construir:
·
una de
confederal a l'estil dels regnes de l'anomenada Corona d'Aragó
·
i una
altra d'uniformadora i més sotmesa al poder absolut del monarca. La introducció
de la Santa Inquisició castellana a
Catalunya el 1487 sembla anar en aquesta direcció. D'entrada, la Inquisició havia de ser un
mecanisme per combatre l'heretgia, però ben aviat esdevingué també un mecanisme
de control polític que permetia al rei incomplir els usos i les lleis i així
imposar la seva voluntat.
En tot aquest
panorama, Mayolas hi fa planar la figura d'Erasme
de Rotterdam, pseudònim rere el qual s'amagava aquell que fou considerat el
príncep dels humanistes europeus. Erasme
va escriure el seu Elogi de la follia mig any després que Joana fos tancada en un castell adduint inestabilitat mental, de
tal manera que hi ha moments del text que sembla que Joana parli per boca de la
Follia, un personatge de l'obra.
Aquesta fou redactada per Erasme
durant una visita a Anglaterra, poc després que el seu antic alumne, Enric VIII, hagués pujat al tron anglès
i s'hagués casat amb Caterina d'Aragó,
la germana de Joana. Erasme no va estar mai a Espanya,
malgrat que a les Espanyes l'erasmisme va agafar molta volada al segle XVI. Non placet Hispania,
li deia per carta al seu amic Thomas More quan aquest li demanava on pensava
instal·lar-se el 1517, un cop mort el Rei Catòlic. Tenia Erasme por de la Inquisició?
Quan el jove convers Joan Lluís Vives es va exiliar, Erasme el va acollir. Un cosí del filòsof
valencià Daniel Vives havia estat sotmès a un llarg procés inquisitorial el
1478 perquè era sospitós d'haver traduït la Bíblia en pla. Es tracta
de la famosa Bíblia valenciana,
manada retirar i cremar per la Inquisició el 1498. Avui sabem que va existir
perquè en queden uns fulls custodiats a Nova York. Hi va agafar gust, la
Inquisició, a cercar i cremar llibres escrits en català?
Tot això pot semblar
molt novel·lesc i, realment, el seguit d'informació que proporciona Erasme i la construcció catalana d'Espanya”
es llegeix amb un plaer similar al d'una novel·la d'intriga històrica. Però, a banda
d'això, en Pep
Mayolas ens aporta una detallada reflexió sobre el paper de la corona
catalanoaragonesa en la construcció d'Espanya en el llunyà segle XV. I ens fa evident la lluita ferotge que es produí, en
la centúria següent, per controlar el relat d'aquesta construcció.
Així, l'eslògan seria: Espanya
ens esborra. Una cosa que està passant no des del 1714, sinó des del segle XVI.
I, en esborrar-nos, cada nova generació d'Espanya s'ha de redibuixar a si
mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada