Benvolguts,
En Xavier Guarque és
un blogaire del Directe.cat i té coneixements
i reflexions molt vàlides. Avui parla dels “Fons de Reserva de les pensions de la Seguretat Social”, naixement, creixement,
dilapidació...
Hem de tenir en compte que a Espanya, al contrari de tots
els altres països més o menys civilitzats, tot el circuit de retencions
de la SS i de pagaments de pensions i d’aturs és autònom,
o sigui no està integrat a l’Agencia
Tributària sinó que va per lliure. Té una caixa apart, anomenada Caja única de la Seguridad Social. A conseqüència
d’aquesta anomalia, o d’aquesta concepció de la recaptació i ús dels tributs, s’ha creat la
idea que les pensions només poden venir dels tributs pagats a la SS i els recursos pel funcionament
de les Comunitats Autònomes només provenen dels altres tributs, IRPF, IVA,
etc.
El finançament de les Comunitats Autònomes està regit per unes
lleis, que ja hem explicat molts cops, que permeten la manipulació destralera i obscena dels esmentats tributs per part del Gobierno de l’Estat. Estan
regits pel:
Periòdicament el Consell
decideix quines parts dels tributs van a cada Comunitat Autònoma, per exemple recordem que la darrera reunió del Consell fou el 2008 en època del ZP i del Tripartit. I recordem com els responsables econòmics del Tripartit, fonamentalment l’Antoni Castells, del PSC, amb els altres “palmeros” com la Carmen Chacón varen tornar de Madrid a Barcelona
exultants, explicant com l’acord que havien fet feia que Catalunya tingués des
d’aquell moment un finançament millor que no havia tingut mai. I és veritat que
sobre el paper era el millor ja que els anteriors eren molt pitjors. Tanmateix
l’espoli de Catalunya va quedar idèntic a com era, només cal mirar les sèries
temporals de balances
fiscals per entendre-ho. Els 16.000M€ eren més que els d’anys anteriors seguint un pendent
que només la crisi ha fet canviar lleugerament. Els resultats de les reunions
foren els conceptes com la Disposición Adicional Tercera que obligava a que l’estat pagués a Catalunya en
efectiu el que no havien despès en infraestructures. Això no s’ha complert mai i les comunicacions d’autopistes i de ferrocarrils
amb el Port de Barcelona continuen
sense estar fetes i en la majoria dels casos ni pressupostades. Tampoc el Corredor Mediterrani que la UE va imposar fa anys a Espanya que es
construís ni tan sols està pressupostat a dia d’avui...
A partir d’aquestes premisses es podria pensar que les dues
caixes de tributs, Caja Única de la SS
i Caixa de l’Agència Tributària
serien estanques o sigui no serien comunicables. Això no és ni ha sigut així i l’article de Xavier Guarque ho aclareix encara més
meridianament.
Com a prèvia també a l’article és interessant saber que el
catedràtic d’economia Santiago Niño
Becerra va fer unes greus consideracions en el programa de nit de 8TV de fa
dues setmanes:
Va postular que si la situació econòmica continuava com fins
ara, Espanya no podria pagar les pensions més enllà de 3 o 4 anys...
L’article també ens ho pot aclarir...
Si volem tenir més informació paral·lela podríem mirar el
vídeo Youtube d’una xerrada del racó del Xerraire d’aquest any:
Que explica amb números proporcionats pel Ministerio de Hacienda
(Montoro) els saldos comparats de Catalunya i d’Espanya des del 1996
fins el 2011.
I on es demostra, com fa també el Xavier
Guarque, que els excedents de la Caja
Única de la SS passen a Hisenda i en fan el que volen!
Ara mirem, amb aquests
prismes, l’escrit de Xavier Guarque:
9.12.2014. 12:32 H
Fons de pensions... e.p.r.
Xavier Guarque
El 1997, el
Congrés dels Diputats, a proposta de CIU i per una recomanació anterior del Banc Mundial,
va crear el “Fons
de Reserva de les pensions de la Seguretat Social” (Pacte de Toledo)
per estabilitzar
i garantir les necessitats del sistema públic de pensions en front dels alt-i-baixos dels efectes dels cicles
econòmics i pels canvis en les condicions laborals i empresarials. Des de que
es va poder fer efectiu, cada any -fins el 2011- es va anar proveint segons les previsions
fins arribar als més de 66.000 milions d'euros.
Des de l'arribada del
PP al govern, amb majoria absoluta, el 2012 se'n van treure uns 7.000 milions, el 2013 uns 12.000
milions i el 2014 seran sobre uns 14.000 milions.
El “pot” que garantiria en futures èpoques complicades el poder fer
front a aquest dret adquirit per tot treballador amb les aportacions de la seva
nòmina, durant la legislatura -encara vigent i inacabada- del PP ha quedat
reduït a la meitat.
El ressò d'això a fora s'ha fet amb molta més profunditat del que es fa
aquí, és clar.
Al gener del 2013, el The Wall Street Journal deia: “España usa fondos
que respaldan el pago de pensiones para comprar deuda soberana”.
Ara, el Financial Times ha dit: “España ha saqueado
en silencio la hucha más grande del país, el fondo de reserva de la Seguridad Social,
debido a las dificultades financieras”.
A la vista d'això, com
ens ho poden explicar perquè tots ho entenguem ?. El que es pot veure a simple
vista és que:
han posat en perill la
pervivència de les pensions públiques,
i més si, el mateix govern, ha eliminat la clàusula de garantia de la pujada de l'IPC, deixant-ho en una revalorització fixa anual del 0,25%.
i més si, el mateix govern, ha eliminat la clàusula de garantia de la pujada de l'IPC, deixant-ho en una revalorització fixa anual del 0,25%.
El darrer informe
publicat pel ministeri ja diu que no hi haurà superàvit en molts anys, el que vol
dir que els
pensionistes només podran comptar amb aquesta ínfima revalorització i, a més,
se'ls hi hauran menjat tot el fons especial de pensions.
S'estan adulterant dades i
resultats per aparentar el que no és ?...
El més greu és que les
conseqüències de tots aquests desgavells seran a càrrec, també, dels nostres
impostos.
Xavier Guarque
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada