Benvolguts,
En un apunt de fa un parell de dies vaig esmentar el poema Si
de Rudyard
Kipling, però només us en vaig oferir un tast. Des de petit he
pensat que aquest poema és colpidor. Ara l’he trobat al núvol en versió al
català de Francesc Parcerisas i us l’ofereixo perquè crec que paga la pena en
aquestes festes de Nadal que tothom (excepte en Mas i en Junqueras) fa promeses de ser
millors, d’actuar amb més voluntat de servei al proïsme, de goig i d’esperança
en la humanitat. Tanmateix tal com diu l’antropòleg Eudald Carbonell, i crec que té tota la raó, hem de ser conscients que encara no
som humans!
Algú pot fer arribar aquest poema al Mas, al Junqueras i als
seus equips d’inútils o de traïdors, per veure si se’l llegeixen i l’assimilen,
i deixen de considerar-se Messies i passin a considerar-se humils com tots els
homes de bona voluntat fem ?
Joseph Rudyard Kipling FRSL (30 de
desembre de 1865
– 18 de
gener de 1936)
va ser un escriptor
britànic,
nascut a l'Índia,
i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, com El llibre de la selva (The Jungle Book, 1894), i per ser el
primer britànic a aconseguir un Premi Nobel, a més de ser també la
persona més jove en aconseguir-ne un.[1][2]
Entre altres
honors, li va ser ofert el "British poet laureateship" i el rang de
cavaller, refusant ambdues distincions.[3]Tanmateix,
al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George
Orwell) un "profeta de l'imperialisme britànic".[
Poema Si
de Rudyard Kipling
|
If…
If you can keep your
head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you, If you can trust yourself when all men doubt you But make allowance for their doubting too, If you can wait and not be tired by waiting, Or being lied about, don’t deal in lies, Or being hated, don’t give way to hating, And yet don’t look too good, nor talk too wise:
If you can dream–and
not make dreams your master,
If you can think–and not make thoughts your aim; If you can meet with Triumph and Disaster And treat those two impostors just the same; If you can bear to hear the truth you’ve spoken Twisted by knaves to make a trap for fools, Or watch the things you gave your life to, broken, And stoop and build ‘em up with worn-out tools:
If you can make one
heap of all your winnings
And risk it all on one turn of pitch-and-toss, And lose, and start again at your beginnings And never breath a word about your loss; If you can force your heart and nerve and sinew To serve your turn long after they are gone, And so hold on when there is nothing in you Except the Will which says to them: “Hold on!”
If you can talk with
crowds and keep your virtue,
Or walk with kings–nor lose the common touch, If neither foes nor loving friends can hurt you; If all men count with you, but none too much, If you can fill the unforgiving minute With sixty seconds’ worth of distance run, Yours is the Earth and everything that’s in it, And–which is more–you’ll be a Man, my son! |
Si…
Si pots mantenir el
cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable; si pots confiar en tu quan tots dubten de tu, deixant un lloc, també, per als seus dubtes; si pots esperar i no cansar-te de l’espera, o no mentir encara que et menteixin, o no odiar encara que t’odiïn, sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
si pots somiar
—sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments; si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe i tractar igual aquests dos impostors; si pots suportar de sentir la veritat que has dit, tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis, o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida, i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:
si pots fer una pila
de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta, i perdre, i recomençar de zero un altre cop sense dir mai res del que has perdut; si pots forçar el cor, els nervis, els tendons a servir-te quan ja no són, com eren, forts, per resistir quan en tu ja no hi ha res llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»
Si pots parlar amb
les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra, si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa; si pots omplir el minut que no perdona amb seixanta segons que valguin el camí recorregut, teva és la Terra i tot el que ella té i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home. |
Joan A. Forès
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada