Benvolguts,
En Vicent Partal
també afegeix el seu granet, o més que granet, de sorra en comentar l’actuació
en un bany de masses de Pablo Iglesias
a Barcelona. M’ha agradat en Vicent i deixo els comentaris als comentaristes de
plantilla, al final de l’apunt, ja que alguns com sempre són molt interessants.
Vicent Partal
22.12.2014
L'error de Pablo
Pablo Iglesias va fer una demostració de força ahir a Barcelona. El seu partit va aconseguir un èxit notable
de públic i d'expectativa amb el míting al pavelló de la Vall d'Hebron. Feia molt de temps
que un partit espanyol no mobilitzava tanta gent al Principat i això cal
tenir-ho en compte. Una altra cosa és
si encertà el missatge o no.
Podem és un muntatge polític fred i calculador,
tot i que disfressat de passió. Els impulsors són politòlegs i dominen
la tècnica de la política com pocs. Pensen amb dades al cap, xifres, estadístiques.
Saben quin és el seu mercat i què vol sentir. Saben que són ells que han d'adaptar-se al
mercat i no a l'inrevés. I saben interpretar bé les reaccions socials, gairebé
sempre.
Tanmateix, ahir Pablo Iglesias es va
equivocar. Ser Pablo Iglesias déu ser molt difícil,
certament. La sobreexposició mediàtica a que és obligat a mi em sembla
inhumana. El líder de Podem ahir per primera vegada va comprometre el futur del
seu partit amb una actuació molt equivocada.
I el dubte que tinc, ara com
ara, és si això va passar perquè els politòlegs de Podem no han entès què passa
a Catalunya o perquè han entès què és en realitat Espanya —que em sembla
l'opció més possible.
Perquè si haguessen entès què passa al
Principat no s'haurien situat tan de pressa en les files de l'espanyolisme com
han fet. No els calia, no calia que reduïssen tant, voluntàriament,
el seu camp de joc i encara menys en un moment com el present. Podem hauria pogut fer un forat molt
gran entre els votants independentistes i amb un sol acte em sembla que ho ha
engegat tot a rodar. Si fa mesos, quan Pablo Iglesias va concedir aquesta
entrevista a VilaWeb, molts independentistes van veure en Podem una
esperança, avui no crec que ningú n'hi veja cap.
Voluntàriament, per
tant, Podem ha renunciat a qualsevol possibilitat d'entendre la càrrega
profundament regeneracionista del sobiranisme, de la gent que, des del carrer,
empeny el sobiranisme. I s'ha apuntat, a Catalunya, al carro de l'immobilisme
més tronat. Un partit que no deixa cap vot per verd, vinga d'on vinga, ara
resulta que renuncia a moltíssims vots d'una sola tirada. Sorprenent. O
significatiu, com vulgueu…
Podem diu que no vol una Catalunya independent
perquè vés a saber si no seria de dretes, però alhora ens crida a quedar-nos en
una Espanya que efectivament és de dretes i sense remissió. Podem
reclama el dret de decidir-ho tot, llevat d'allò que una majoria notable de
catalans volem decidir i maldem per decidir des de fa anys. Com expressa i
fa en Rajoy o en Sánchez o la Rosa Díez! Encara és l'hora que Podem
condemne la prohibició de la consulta del 9-N o la querella contra el president
Mas, però ahir el seu líder es va permetre el luxe de condemnar David Fernàndez
per l'abraçada amb Mas el dia 9 de novembre. Va ser una frase efectista, de
tertúlia televisiva, però profundament desafortunada per al seu projecte
polític. Perquè em sembla que amb aquella frase n'hi hagué prou per a fer
decantar molta gent que tenia dubtes sobre ell cap a la banda dels qui no ja no
en tenen ni el votaran mai. A part d'obrir una via d'aigua impressionant a
Guanyem Barcelona.
En qualsevol cas la
meua impressió personal de tot plegat és un 'déja vu'. Jo, això de Pablo, ja ho
he vist: es deia Felipe. Encara que he de dir que Felipe tenia molt més nivell
que Pablo. Fins i tot diria que Zapatero tenia més gràcia —nivell, no
m'atreviria a dir-ho— que Pablo.
Al darrere de Podem no
hi ha pas gaire més cosa que això: el càlcul fred segons el qual ells poden ser
avui allò que el vell Partit Socialista ja no pot ser —perquè ha perdut tota la
credibilitat. I en això la CUP, tot siga dit, em sembla que s'equivoca: Podem no vol estar
a l'esquerra del PSOE ni és anticapitalista. Felipe va tardar anys a
abjurar del marxisme i abraçar l'OTAN. Podem corre molt més. Si
comparem el programa de les europees amb el que tenen avui, hi veurem unes
renúncies polítiques increïbles en molt pocs mesos.
Però és que ells cerquen
àvidament de col·locar-se al centre perquè els importen les matemàtiques, no la
filosofia. I l'ètica encara menys.
I aquesta és la pista
definitiva.
·
Podem ha deixat
caure la reivindicació democràtica del dret d'autodeterminació, és cert.
·
Però és que amb la
mateixa velocitat ha deixat caure, posem per cas, la renda bàsica universal,
·
la nacionalització
de sectors econòmics estratègics,
·
la impossibilitat
que les empreses amb beneficis acomiaden un treballador o
·
l'impagament del
deute usurer,
per esmentar quatre coses que ràpidament han
desaparegut del seu programa. Els politòlegs han fet càlculs i han entès que per a
guanyar a Espanya no és possible ni ser mínimament revolucionari ni tenir un
bri de comprensió per les altres nacions.
A Espanya, on a tot
estirar hi ha Esquerra Unida cridant en el desert del bipartidisme, potser els
fidels ni s'adonen de com els aixecaran la camisa. Al País Valencià i a les Illes patirem molt per
culpa d'aquesta gent, em fa l'efecte. Però al Principat els quatre
darrers anys han menat a una politització de la societat d'un abast tan
monumental i profund que la irrupció de Podem, tal com ho fan, significarà un
nou repartiment dels vots d'un sector, a tot estirar. Però no pas cap canvi
radical.
Que els matemàtics ho hagen entès, això, i
hagen decidit per tant que al final els ix més a compte d'utilitzar Catalunya
en favor del seu perfil polític a Espanya que no pas d'adaptar-se a la realitat
catalana, seria una explicació plausible sobre la turpitud comesa ahir. I seria
també la repetició —però molt més ràpida i tot— d'allò que ja van descobrir fa
temps Felipe i Zapatero.
L'opinió dels subscriptors:
Uns tasts:
·
La ciutadania de
l'àrea metropolitana de Barcelona: de Cornellà, Sabadell, Terrassa, Rubí, Santa
Coloma de Gramenet, Martorell…unionistes que en general s’abstenen, amb Podemos
no ho faran i possiblement augmentarà el nombre de vots del “no”, per tant, no
només hi haurà un nou repartiment sinó més “no”.
·
El tinglado polític
que avui ens descriu en Vicent estava cantat des del primer dia, però ningú no
s'atrevia a denunciar-ho amb totes les lletres, i molts ni tant sols hi veien
el perill.
·
"podemos però ni
nos conviene ni queremos" ha vingut a dir respecte a l'exercici del dret
d'autodeterminació i la consideració de la nació catalana com a subjecte
polític;
·
l'Estat
espanyol (no nació de nacions sinó presó de pobles)
·
A casa nostra,
l'esquerra alternativa ja la tenim des de fa temps, i és clarament
independentista.
·
"El meu país és
el mateix, tant a Vallecas com a Cornellà". I això mateix és el que
defensa el PP o el mateix Decret de Nueva Planta.
·
"Prometer hasta
el meter. Y una vez metido, ya no hay nada prometido".
·
Podemos no ha trepitjat
el carrer, la CUP, per contra, sorgeix del carrer. Podemos, com el PP, com el
PSOE, sacrifiquen Catalunya per guanyar vots a Espanya. Res de nou des de el
Altiplano Central.
·
La independència de
Catalunya serà un terratrèmol polític a Espanya tant gran, que, si l'aprofiten
bé, pot fer caure el règim de la transició.
·
Els mesetaris
espanyols no canviaran mai!
·
Vivim sota aquell
estat que ens vol colònia.
·
Uns colonitzadors pam
amunt, pam avall, com puguen ser els Aznar, Alfonso Guerra, Felipe González,
Abril Martorell, Fraga, Miquel Roca, Jaume Matas, Paco Camps, Bauzà, Canalejas,
Cánovas del Castillo i “tuttti quanti” d’España.
·
Aquí ja tenim el
"nostre " podemos i es la CUP , fiar-se d'un partit espanyol a
aquestes altures , es tindre l'autoestima molt baixa i ser un ignorant...
Javier Guardingo
Sóc un malalt de
twitter i m'ha sobtat llegir que els comentaris lligats al hashtag
#PabloIglesiasBCN eren més propis de la visita d'una estrella del rock que
no a la d'un polític. El personatge ha arribat en el moment just,
crisi econòmica i atur crònic, fent que els mateixos que en temps de
González, Almunia o Zapatero riguessin de l'Anguita quan deia allò de
"programa, programa, programa" ara confiïn en ell.
Sobre el seu canvi de
discurs, hem de ser realistes, els vots aconseguits a les Europees amb el missatge 15M
rupturista, no són suficients i mostrar-se dur amb Catalunya fa
guanyar-ne, o és que hi ha qui encara creu que es poden guanyar unes eleccions
a Espanya amb el dret a l'autodeterminació al programa? Encara faran més canvis de registre perquè han
de seduir votants de PSOE-PP i segons quin tema no és fàcil vendre'l, però
certs mitjans de comunicació són tan vàlids per a fer independentistes com per
a fer votants de Podemos.
Malgrat que sóc més de
col·lectius i em fan por els líders messiànics, com a força que mou gent de
base m'interessa, simpatitzo en certa mesura i els desitjo tota la sort a
Espanya, a veure si encara ens divertirem veient com PSOE i PP
han de pactar per a evitar que es facin amb el poder. Dit això, el més important és que a nivell nacional
no afectarà a la forquilla CiU-ERC-CUP i sí farà forat entre la
de PSC-PP-C's-IC, una nova força amb certa consciència social..
Pep Agulló
No hem de menystenir, però tampoc amplificar
Comparteixo quasi tot el comentari d’en Vicent, però dubto de l’afirmació de que: "la irrupció de Podemos (a Catalunya), tal i com ho està fent, com a molt significarà un repartiment diferent dels vots d’uns quants”. La ciutadania de l'àrea metropolitana de Barcelona: de Cornellà, Sabadell, Terrassa, Rubí, Santa Coloma de Gramenet, Martorell…unionistes que en general s’abstenen, amb Podemos no ho faran i possiblement augmentarà el nombre de vots del “no”, per tant, no només hi haurà un nou repartiment sinó més “no”. Tenint en compte que el temps de confusió, incertesa i baralles en les files sobiranistes mou als indecisos a posicions de no-canvi, més s’envalentonaran les tribus unionistes. No hem de menystenir el fenomen, però el principal és sortir del sot en el camí del procés. La iniciativa la tenim nosaltres, els independentistes, que ningú es confongui.
Comparteixo quasi tot el comentari d’en Vicent, però dubto de l’afirmació de que: "la irrupció de Podemos (a Catalunya), tal i com ho està fent, com a molt significarà un repartiment diferent dels vots d’uns quants”. La ciutadania de l'àrea metropolitana de Barcelona: de Cornellà, Sabadell, Terrassa, Rubí, Santa Coloma de Gramenet, Martorell…unionistes que en general s’abstenen, amb Podemos no ho faran i possiblement augmentarà el nombre de vots del “no”, per tant, no només hi haurà un nou repartiment sinó més “no”. Tenint en compte que el temps de confusió, incertesa i baralles en les files sobiranistes mou als indecisos a posicions de no-canvi, més s’envalentonaran les tribus unionistes. No hem de menystenir el fenomen, però el principal és sortir del sot en el camí del procés. La iniciativa la tenim nosaltres, els independentistes, que ningú es confongui.
Salvador Rofes
Permeti’m que
difereixi del seu plantejament. El Sr. Pablo Iglesias no s’ha equivocat. Ell ja
sap que ningú del seu partit arribarà a President de la Generalitat (de moment,
espero...) però sap que el cinturó “roig” de Catalunya és bàsic per guanyar la
presidència a Espanya. I a ell el que l’interessa es guanyar a
Espanya i no a les autonòmiques, malgrat que fer un bon resultat ales
autonòmiques catalanes evitarà la suma dels (ja de per si autotrocejats)
partits que es diuen sobiranistes. Amb això ja li ha tocat “el gordo”. I,
lògicament, ha fet el discurs demagog que li tocava, animat per unes
enquestes que diu que el seu partit guanyaria a Catalunya en unes generals. Si
això passa, que no em parlin mai més d’independència. Podemos es l’extintor que està fent baixar el
“sofflée” independentista. I qui no ho vulgui veure és que te pa als ulls.
Per cert: una cadena tan poc sospitosa com la
sexta va emetre un discurs de Felipe Gonzalez l’any 1975 i un discurs del Sr.
Iglesias aquest any. No hi havia cap diferència inclòs en els gestos i en la
indumentària.
També penso que en
Rajoy no s’equivoca amb la seva tàctica de deixar que els partits catalans es
matin entre ells. Es més murri i més intel·ligent que l’Aznar. I si troba ajut
en un partit com Podemos (sobre el tema català em refereixo) doncs li haurà
tocat “la grossa”. No m’estranyaria que tingués algun número comprat de la
nostra loteria.
Octavi Monsonís
Enterrar Podemos abans
d'hora és un greu error de càlcul. Com a partit de caire lerrouxista té molt de camí per davant
i, en el moment actual que va de marxa triomfal, els atacs i les reflexions
serioses contra Podemos són interpretats en sentit positiu pels seus adeptes i
els aporten més expectatives de vot.
I és que s'ha de tenir present que els possibles votants de Podemos a Catalunya són ciutadans que voten en clau independentista, a favor o en contra. És de suposar, per tant, que el vot de Podemos tampoc els partits independentistes el tindrien. I si hi ha desviació de vot independentista cap a Podemos vol dir que els partits independentistes no l'han sabut retenir. Potser aquesta siga la causa de l'atac d'Iglesias a David Fernàndez.
S'han de fer les coses de manera que Podemos només reculla el vot espanyolista que perden el PP, el PSC i Iniciativa, i alhora fer-los entrar en contradicció, ja que als Països Catalans respecte del català i a Catalunya respecte de la independència, Podemos és casta i s'alinea amb la casta, la mateixa casta de què Podemos abomina.
L'independentisme ha de crear independentisme fins aconseguir una ampla majoria social, amb el concurs de Podemos o sense.
I és que s'ha de tenir present que els possibles votants de Podemos a Catalunya són ciutadans que voten en clau independentista, a favor o en contra. És de suposar, per tant, que el vot de Podemos tampoc els partits independentistes el tindrien. I si hi ha desviació de vot independentista cap a Podemos vol dir que els partits independentistes no l'han sabut retenir. Potser aquesta siga la causa de l'atac d'Iglesias a David Fernàndez.
S'han de fer les coses de manera que Podemos només reculla el vot espanyolista que perden el PP, el PSC i Iniciativa, i alhora fer-los entrar en contradicció, ja que als Països Catalans respecte del català i a Catalunya respecte de la independència, Podemos és casta i s'alinea amb la casta, la mateixa casta de què Podemos abomina.
L'independentisme ha de crear independentisme fins aconseguir una ampla majoria social, amb el concurs de Podemos o sense.
Amadeu Abril
Podemos és
efectivament un hàbil (i segurament necessari) experiment de laboratori per a
substituir/revifar el PSOE com a espai electoral sumant-hi la centralitat de
l’espai ideològic emergent: l’hastaloshuevosismo. A Espanya hi ha molta més gent disposada a
votar en contra de tot plegat, que a favor de res en particular.
Si hem conviscut amb el vell PSOE, haurem de conviure (un temps?) amb això nou, que ja veurem cap a on derivarà: substitució/fusió amb vell PSOE, o nou “partit radical” de centre? Si és decanta cap a la primera opció, caldrà veure quin és el Podemos del PP, que no sembla que tingui ganes ni energies per a reinventar-se, i està igual de “tocat” que el PSOE. UPyD, C’s i Vox queden massa lluny, encara, i són massa ideològics, massa “antics”. Voldrà Florentino jugar a ser el Berlusconi espanyol? No fins que no vegi perillar els negocis…
El problema és si aconsegueix arreplegar un bon nombre de quasi-independentistes orfes d’un PSC(PSOE) mig creïble, durant un cert temps. Però des de l’independentisme es vol fer massa política racional, i ens cal la nostra dosi de formacions o polítics passablement demagògics ;-)
Una reflexió final: si les eleccions espanyoles les guanya el PP, i Podemos queda segon (com diuen les enquestes), el PSOE només podrà fer una cosa: coalició amb el PP (una “coalició de perdedors”, i amb lideratge de Podemos és inimaginable, ara com ara). Llavors sí que riuríem de veritat! (eps, potser encara seria una bona idea esperar a fer les plebiscitàries)
Si hem conviscut amb el vell PSOE, haurem de conviure (un temps?) amb això nou, que ja veurem cap a on derivarà: substitució/fusió amb vell PSOE, o nou “partit radical” de centre? Si és decanta cap a la primera opció, caldrà veure quin és el Podemos del PP, que no sembla que tingui ganes ni energies per a reinventar-se, i està igual de “tocat” que el PSOE. UPyD, C’s i Vox queden massa lluny, encara, i són massa ideològics, massa “antics”. Voldrà Florentino jugar a ser el Berlusconi espanyol? No fins que no vegi perillar els negocis…
El problema és si aconsegueix arreplegar un bon nombre de quasi-independentistes orfes d’un PSC(PSOE) mig creïble, durant un cert temps. Però des de l’independentisme es vol fer massa política racional, i ens cal la nostra dosi de formacions o polítics passablement demagògics ;-)
Una reflexió final: si les eleccions espanyoles les guanya el PP, i Podemos queda segon (com diuen les enquestes), el PSOE només podrà fer una cosa: coalició amb el PP (una “coalició de perdedors”, i amb lideratge de Podemos és inimaginable, ara com ara). Llavors sí que riuríem de veritat! (eps, potser encara seria una bona idea esperar a fer les plebiscitàries)
Àngels Folch
Una editorial
excel·lent! Felicitats i gràcies per escriure-la. La comparteixo de dalt a
baix. Poques coses s'hi poden afegir. En tot cas, potser sí que val la pena que
de tot aquest «tinglado polític» en treguem una lliçó per evitar que alguns
independentistes, com acostuma a passar massa sovint –per sort cada vegada
menys– ingènuament, caiguin en el parany molt calculadament posat per qui no li
interessa que res canviï.
En Vicent ens recorda
que quan Vilaweb va entrevistar mesos enrera Pablo Iglesias, molts
independentistes van veure en Podemos una esperança.
Alguns potser segueixen encara sense adonar-se de l'enganyifa que
tenen al davant, però esperem que, amb l'error comès ahir, la majoria hagi
caigut del cavall. La llàstima, però, és que siguem tan lents a reaccionar. El tinglado polític
que avui ens descriu en Vicent estava cantat des del primer dia, però ningú no
s'atrevia a denunciar-ho amb totes les lletres, i molts ni tant sols hi veien
el perill. Hem perdut així, de manera
irresponsable, com a mínim, entre deu i dotze mesos fins que s'han començat a
sentir veus valentes i lúcides denunciant l'enganyifa. Si això s'hagués fet
immediatament potser hauríem evitat algun desengany i, sobretot, pèrdues de
temps innecessàries.
Recordo que quan fa
gairebé un any insinuava o deia que Podemos seria el lerrouxisme del
segle XXI, cada vegada, immediatament, sorgien defensors il·luminats que
pretenien fer-me creure que l'invent podia fins i tot ser beneficiós per al
procés perquè Podemos ja havia deixat clar que defensava el dret a
l'autodeterminació i reconeixia que Catalunya tenia dret a decidir sobre
aquesta qüestió. M'hauria fet un tip de riure si no hagués esta
conscient que ens hi estàvem jugant el futur i que, per tant, no era motiu de
riure sinó més aviat de preocupació.
O aprenem a llegir la
realitat més ràpidament, amb menys preconcepcions, amb menys lliris a la mà,
amb més esperit crític i amb mentalitat catalanocèntrica (no espanyola), o
sempre ens faran caure en el parany.
Blanca Serra
Jo m'esperava també un
"deja vu" però la veritat és que he quedat sorpresa d'un
missatge tan tronat, dit i redit; el míting típic projectat des de Madrid,
assegurant l'entrada massiva per la presència del líder carismàtic; i després
ens queixem i ens riem dels líders amb posats messiànics!! El pobre
Pablo ni tant sols pot combatre la temperatura d'hivern amb la jaqueta de pana
d'en Felipe, perquè el Messies que està a punt d'arribar
necessita mostrar-se amb el seu "look més conegut i acreditat
amb camisa blanca
arromangada i les polseres de rigor mentre predica el sermó esperat
contra la casta espanyola i els depredadors locals.
El que més m'ha
irritat és el seu discurs perdonavides entorn
a la situació política catalana: "podemos però ni nos conviene ni queremos" ha
vingut a dir respecte a l'exercici del dret d'autodeterminació i la
consideració de la nació catalana com a subjecte polític; amb
aquesta mena de projecte de ressons justicialistes dirigit a redimir els
"descamisats" locals és evident que a Catalunya no trigarà a
alinear-se amb el bloc del no amb els tocs populistes i esquerrans
adients. Al
conjunt dels Països Catalans és una aposta que pot endarrerir la ruptura
autèntica amb la situació de bloqueig polític que representa el PP i
l'entorn podrit dels altres partits polítics al País Valencià i les Illes. A Catalunya ve a oferir-se a tapar la via sobiranista
apostant per gent com Gemma Galdón o el conegut Jiménez Villarejo tot dos de reputat
tarannà unionista, partidaris d'anar repartint llenya
(sobretot abraçades no!!!) contra els descastats i querellats
culpables de les retallades i de la misèria catalana. No sé si han entès
res o és
que no volen entendre res perquè així els quadren més els seus
números i el seu projecte: que d'aquesta manera segur que tampoc
no regeneraran l'Estat Espanyol sinó que simplement, com el PSOE de Felipe
Gonzàlez i Alfonso Guerra (aquest ficat fins al morro i durant gairebé 40 anys
en el nucli de la casta dirigent parlamentària) aniran fent algun canvi perquè
l'essencial de la naturalesa de l'Estat espanyol (no nació de nacions sinó presó de pobles)
no canviï. Sort que tenim molta gent treballant a peu del canó per
l'alliberament social i nacional que no li cau la baba ni és carn de fila zero,
quan, coincidint amb el Nadal, el messies ens visita.
Víctor Serra
Em sembla impecable
l'anàlisi que fas avui. Només vull constatar que anem enrere. Si bé és cert que Podemos sembla el PSOE del 82 en el
tipus de discurs, la veritat és que aquí s'acaben les semblances. El PSOE del
82 era un partit ple de gent preparada, amb un projecte polític molt més
sòlid. Si
després això es va esvair, què no pot passar amb Podemos que ja són pura
demagògia sense cap substància des del primer moment ? Posar Rajoy i
Mas al mateix sac, serveix per una tertúlia, però indica poca preparació per
governar. Confondre el PP (amb algun passat problemàtic com a demòcrates) amb
que ha sigut Convergencia i també Unió, als quals no se'ls pot discutir la seva
tradició democratica, és molt greu. I insultar la CUP, que és molt més sòlida i representa una
esquerra alternativa molt més moderna que Podemos indica que no entenen
res o tenen moltes galtes.
Soledat Balaguer
Iglesias és un hipster.
El problema és que els
mitjans catalans li estan fent el joc, com si fos un polític de veritat. A casa nostra,
l'esquerra alternativa ja la tenim des de fa temps, i és clarament
independentista. I pot ser la que
decanti els vots cap a la independència, perquè és molt possible que només amb
CiU-ERC no sumem el que necessitem
Josep Usó
Realment impressionant
la gentada que s'ha aplegat per escoltar i corejar a Pablo Iglesias. A mi, personalment,
em fa por. Perquè el seu discurs és molt fàcil d'aplaudir. Molt. Però si després s'analitza el que de veritat
s'ha dit, hi ha molt poques coses concretes. I, de les poques que jo he pogut
esbrinar amb detall, ha passat del "és clar que els catalans tenen dret a
decidir el seu futur" a "el meu país és el mateix, tant a Vallecas com a
Cornellà". I això mateix és el
que defensa el
PP o el mateix Decret de Nueva Planta. Justament és això, el que em
fa por de Podemos. Que canvia de discurs com qui ho fa de mitjons. A cadascú li
diu el que vol escoltar. I si l'ajuden a arribar al poder, després ja farà el
que voldrà, que bé que haurà convençut al personal. Només dos apunts per
acabar: Primer: Des de sempre, aquells que prometen canviar-ho tot perquè està
tot podrit i tot malament però no expliquen quines mesures concretes prendran,
no son de fiar. Especialment si l'única cosa concreta de la qual parlen és
d'oposar-se a la Independència de Catalunya. Em recorden una antiga veïna que
em va dir una frase molt entenedora. I ho feu en castellà, perquè era la seua
llengüa: "Prometer
hasta el meter. Y una vez metido, ya no hay nada prometido". I
segon i acabe. Espere, i de veritat que ho espere, que no engalipen massa gent
dels qui estem convençuts que no hi ha cap oferta dins d'Espanya que es puga
comparar a la Independència. I, de passada, que la gent, el Poble, que ha fet
tots els esforços que ha fet per arribar fins on és, no es deixe entabanar per
cap encantador
de serps.
Joan Guasch
Aquest vespre parlava
amb un amic precisament d'això que parles: Jo he vist en el discurs de
l'Iglesias política esquerranosa dels anys setanta, feta des de les elits
intel·lectuals, és a dir, des de dalt, i feta des de la Meseta. Res de nou.
Confirmen que són un producte efectista i prou. Si m'ho permeteu, una mica Lerrouxista,
semblantment a Ciutadans. Quan ha parlat de l'abraçada de Mas i Fernandez ja he vist que
no han estès res. Els catalans, com sempre, fem les coses d'una
altra manera. Podemos
no ha trepitjat el carrer, la CUP, per contra, sorgeix del carrer. Podemos, com el PP, com el PSOE, sacrifiquen
Catalunya per guanyar vots a Espanya. Res de nou des de el Altiplano Central.
Joan Gomà
Què vol Podemos? La
regeneració democràtica d'Espanya? O simplement vol el poder? El
cas català n'és la prova del cotó. Si Podemos volgués la regeneració
d'Espanya, hauria d'afavorir la independència de Catalunya, encara que no ho
hauria de manifestar en públic. La independència de Catalunya serà un terratrèmol polític a
Espanya tant gran, que, si l'aprofiten bé, pot fer caure el règim de la
transició. En públic, Podemos hauria de fer el discurs que fa, perquè altra cosa
li passaria factura a Espanya, però, de facto, hauria de facilitar la
independència de Catalunya induint a que el vot dels indignats vagi cap a les
CUP, no presentant-se a les plebiscitàries i no criticant a les CUP.
Si Podemos el que vol és el poder pel poder, llavors li convé molt que
Catalunya segueixi sota el domini espanyol per aprofitar l'efecte del vot
anti-PP a les eleccions espanyoles que tantes vegades ha donat el poder al PSOE
i que ara li podria donar a Podemos. En aquest cas el que hauria de fer és
criticar durament a les CUP i presentar-se a les eleccions plebiscitàries
intentant enganyar a tants votants d'ERC i les CUP com pugui amb l'argument de
que han pactat algunes coses amb Convergència. El cotó no enganya. I sembla que
Podemos va pel segon camí. Pobres espanyols! Sortiran del foc per caure a les
brases.
Joan Ortí
“El mediàtic”, Pablo
Iglesias ha fet la seva posada de llarg a Barcelona al 2014, amb un bon equip
d’assessors que li preparen el que la gent vol escoltar, diu que desitja la
regeneració democràtica i sobre tot, trencar amb l’oligarquia financera, un
desig per altre banda no gens original ja que això es una reivindicació de fa
ja molt de temps per la gran majoria de la societat. Respecte a Catalunya, encara ha estat menys
original ja què és posa al costat de la mateixa casta espanyola que diu que ens
maltracta. Dret a decidir si, però no
per marxar, sinó per seguir units a Espanya!! Es com posar condicions a la
llibertat! Els
mesetaris espanyols no canviaran mai! No
han avançat gaire de les proclames dels polítics intel·lectuals espanyols de
1914, ells mateixos es condemnen a viure tancats a la vella Castella. Adéu Pablo. Adéu
Espanya.
Josep Blesa
Darrere de Podemos
sols està el Centro Nacional de Inteligencia. I és clar l’IBEX-35. Què és
l’estat español? Com a mostra un botó:
Darrere de la caiguda
de Carlos Fabra, el gran capo de Castelló, estava el CNI, i si no, perquè
després de l’empresonament sí hi ha hagut concessió a l’aeroport de
Cabanes-Castelló? I com aquesta “podemos” comptar a milers.
Vivim sota aquell estat que ens vol colònia. I
era evident que els partits clàssics no podien aturar el nostre desvetllament
que es cou a casa nostra. No són internacionalistes, doncs els seu
cosmopolitisme, arriba allà on encara colonitza l’español. Com el protofeixista
Miguel de Unamuno, Maeztu, etc. Uns “castizos” més de casta que tant blasmen. Uns colonitzadors pam amunt, pam avall, com puguen ser els Aznar,
Alfonso Guerra, Felipe González, Abril Martorell, Fraga, Miquel Roca, Jaume
Matas, Paco Camps, Bauzà, Canalejas, Cánovas del Castillo i “tuttti quanti”
d’España. Uns
senyors que naixen del no-res i
mitjançant els media de centre com són els del duo Roures-Lara. Algun lligam
als progressistes d’Alemanya, d’Islàndia, d’Algèria,
dels EUA, de Canadà?
Com tot allò español naix des de dalt. El seu
recorregut és el mateix que aturar la independència del principat i tots els
altres que se n’eixirem pel mateix trau. El mateix objectiu causa-efecte que
aquell altre gran “libertador” que fou Alejandro Lerroux. Que des d’alliberador acabà en les línies
més conservadores. Exactament com igual Felipe González. Avui ja amb
doble nacionalitat colombiana definitivament. Certament són -els podadors- uns
“copiamones” de tot això que s’ha estat bastint ací, dècades, rere dècades, i
ni ells ni les seues santes mares van tindre el decòrum a badar els llavis. I
que allà, dringue el missatge com a nou, però ací ja era més vell que l’anar a
peu.
Pensem ara en els Joan
Fuster, en J.M. Llombart, en Miquel López-Crespí, en Vicent Ventura, en el
pintor Vilella, en Muñoz Espinalt, en Vicent Andrés Estellés, en Fèlix
Cucurull, en tant i en tant que aquests agents de la colonització no els
arribem ni al betum de les seues sabates. Recomane la lectura d’Isaiah
Berlín http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaiah_Berlin que
gaudim en la nostra cultura mercés a Gustau Muñoz, I sobretot- la distinció entre “llibertat
positiva” i “llibertat negativa” per a desempallegar-nos d’aquesta colla
d’indocumentats que s’agombolen darrere dels neo-proto-nazionals
parasocialistes que vénen des de ponent a reblar aquella massacre
contra nosaltres que van començar els Liberals Radicals Isabelins i que Franco
i Aznar han continuat amb alternances amb els d’extrema dreta. Veieu algun
detall, algun gest sobre els pobles vertaderament americans, dits per ells
indígenes?
Ja vam dir que
per a ser español calien dues condicions extremes que la d’humans no posseïm:
1. Un grau del sentit
de l’humor infinit.
2. Un sentit del
ridícul de grau zero.
Mai la casta española
havia sigut tan astuta com per a usar d’aquesta colla d’espavilats per a
inflamar la massa de “castizos” que s’estén des de la metròpoli fins a la
darrer racó d’una colònia per a entabanar i collar el seu poder.
Als podadors sols els
queda que apegar-se la caspa amb Loctite a les trenes.
Dani Franch
Ja era hora , pq a tots els
diaris catalans , l'anomenen podem ...i es podemos , no se quin interes hi ha
en catalanitzar , un partit espanyol.
Aquí ja tenim el
"nostre " podemos i es la CUP , fiar-se d'un partit espanyol a aquestes altures , es tindre
l'autoestima molt baixa i ser un ignorant...
Hi ha poques coses mes casposes que la loteria del "gordo de la navidad" nosaltres ja tenim la nostra grossa , o ens creiem que podem crear una nació nova o deixem-ho córrer i rendint-nos , com sempre hem fet i així deixarem de patir ...o no
Hi ha poques coses mes casposes que la loteria del "gordo de la navidad" nosaltres ja tenim la nostra grossa , o ens creiem que podem crear una nació nova o deixem-ho córrer i rendint-nos , com sempre hem fet i així deixarem de patir ...o no
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada