Benvolguts,
L’articulista Thomas Harrington pregunta (o es pregunta) Per què a Espanya no demanen
de governar per a tothom i a Catalunya sí? Doncs és ben fàcil, perquè de moment
Espanya guanya per 10 a 0 a Catalunya i a més tenen la bossa dels diners, tenen
els milions de policies armades i de guàrdies civils, tenen tot el poder
judicial franquista íntegre, tenen els tancs, els avions i els submarins, la
benedicció del Vaticà i els edificis religiosos que no paguen impostos i
l’IBEX35 gestionat per la casta eterna espanyola que practica l’economia
extractiva i nosaltres, ho hem dit des del 1978, tenim un Parlament de la
Senyoreta Pepis...
Tal com explicava l’Andreu Mas-Colell
tots els països tenen els seus contribuents que paguen regularment els seus
impostos en tant que Catalunya només té un contribuent: Espanya!
Per cert, molt significatiu el TM, Trade Mark (Marca Registrada).
Vegem l'article:
Per cert, molt significatiu el TM, Trade Mark (Marca Registrada).
Vegem l'article:
Thomas Harrington. Per què a Espanya no
demanen de governar per a tothom i a Catalunya sí?
Per: Thomas Harrington
04/06/2018
Com milions de persones de tot el regne
d’Espanya, vaig analitzar amb molt de deteniment els discursos que es van fer
al congrés espanyol durant la moció de censura recent i, alhora, els comentaris
dels ‘experts’ dels mitjans sobre els esdeveniments ocorreguts a l’hemicicle i
al voltant.
He de dir que la cobertura feta per
Televisió Espanyola no va ser tan nociva com esperava. Amb tot, hi havia dues
grans mancances en els comentaris de la televisió estatal, i també en la
televisió catalana.
La primera cosa que hi faltava era una
anàlisi nítida que establís quan una majoria de vots en una cambra legislativa és
realment una majoria o no.
La segona era una discussió de la responsabilitat
que té el nou president del govern espanyol de ser el primer ministre de ‘tots
els espanyols’.
Els qui hem seguit de prop les
vicissituds de la política catalana aquests últims anys entenem la gran
importància d’aquests elements. Per què? Perquè hem escoltat amb atenció les
paraules d’Arrimadas, Iceta, Domènech i tantes i tantes veus del firmament
mediàtic que reciclava les seves idees sobre aquestes qüestions.
No us en recordeu?
No us en recordeu, que el primer
d’octubre (l’1-O)
més de 2.044.000 persones (i qui sap quantes més tenint en compte
l’enorme quantitat de butlletes robades i destruïdes per les forces de l’estat)
van votar per la independència i ens van dir i repetir que no indicava res sobre les
preferències majoritàries dels catalans?
D’acord, d’acord. Admeto que el
referèndum de l’octubre no tenia el segell d’aprovació dels òrgans de la democràcia consolidada™ del regne d’Espanya i que, per això, molta gent podia dubtar
de la bona fides com a indicador dels sentiments genuïns del poble.
Però, en al cas de les eleccions de 21-D, aquest
contraargument s’esvaeix completament. Eren
eleccions controlades (fins al punt d’exercir un control dels colors
de la indumentària dels ciutadans i de les llums en les fonts publiques) completament pels aparells de la democràcia consolidada™.
Però en els sis mesos llargs d’ençà d’aquelles
eleccions un grup molt nodrit de polítics i analistes no han deixat de repetir
que aquests resultats no deien res sobre les preferències de la majoria de
Catalans i que, a més a més, hi ha una majoria silenciosa de catalans partidaris
de continuar formant part d’Espanya, i que aquesta majoria –que curiosament no
sabia adreçar-se als col·legis electorals al desembre– ara se sent amenaçada
per la ‘minoria’ dels catalans que van guanyar les eleccions.
I quan, finalment, la coalició sobiranista
majoritària va trobar –entre exilis induïts, empresonaments extralegals i
violacions de les responsabilitats degudes del govern espanyol– una fórmula per
a governar, moltes de les mateixes veus que ens havien parlat de majories
silencioses comencen a parlar de la
responsabilitat que té el nou president de ser el president de ‘tots els catalans’.
Mirant les sessions de la moció de
censura, que diuen que és un procés insòlit, greu i important en una democràcia consolidada™, no vaig sentir ni una sola pregunta sobre si els 180
vots sobre 350 obtinguts per l’oposició al govern de Rajoy realment
constituïa una majoria operativa. Tampoc no vaig sentir ni una exhortació sobre
la gran obligació que té Pedro Sánchez de ser ‘el
presidents de tots els espanyols’, començant lògicament pels
seguidors del partit que acaba de desbancar del poder.
Qui pot explicar al pobre guiri que escriu aquestes
línies, sempre poc inclinat a cap mena de pensament matemàtic o conceptual, com
es pot entendre la gran divergència de criteris en aquests dos casos?
Thomas Harrington
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada