Benvolguts,
Avui toquem un tema històrico-econòmic
apassionant: Una nova visió de Roma amb
les tecnologies més noves i les àmfores més velles, explicat per Gustau
Nerin i publicat a El Nacional. Els informàtics estudiosos del “big data”, els que usen
l’estadística per aprofundir en la història econòmica, i senzillament els que
gaudeixen amb els coneixements que fins ara no tenien, poden estar interessasts
per aquest article.
El meu interès per aquests camps de la ciència se’m va despertar fa molts anys
quan en una notícia de diari sobre el forat d’ozó sobre l’Antàrtida vaig saber
que els satèl·lits meteorològics havien ja en aquell moment acumulat prou
informació sobre aquest tema com per haver actuat els governs mundials per
iniciar la lluita contra el forat d’ozó, l’escalfament de la terra, el desgel,
l’augment dels nivells d’aigua en els oceans amb la seqüela de la inundació de
les terres baixes en general i les conques baixes dels rius, ja protegides amb
dics, com fan a Holanda, etc.
I se’m va desperar l’interès quan la
notícia acabava explicant que tota aquella ingent quantitat d’informació que
hauria d’haver estat útil des de feia anys no s’havia utilitzat perquè no hi
havia prou mitjans de tractament d’aquestes informacions ni s’havia dedicat
potència de càlcul ni equips d’informàtics preparats per a poder actuar. El
corol·lari és que no hi havia prou dedicació a aquest tema, no li havien
dedicat la prioritat adequada i sobretot no s’havien adressat els estudis a
investigar aquests camps que podien semblar poc importants davant d’altres
camps estimats com a més importants, més rendibles, en aquells moments.
Entenguem-ho, la
humanitat tenia les dades, podria haver actuat amb més cel·leritat, i quan se’n
varen adonar ja era massa tard!
Vegem l’article:
ARQUEOLOGIA
Una nova visió de Roma amb les tecnologies més
noves i les àmfores més velles
Gustau Nerín
Foto: Imatges cedides per la UB
Barcelona.
Dimarts, 12 de juny de 2018
La col·laboració entre
historiadors, matemàtics, informàtics i físics ha permés una revisió en
profunditat de tot allò que sabíem sobre les xarxes
comercials d'aliments a l'imperi romà. Això ha estat possible gràcies al
projecte europeu "Production and distribution of food during the Roman
Empire: economic and political dynamic", en el que participa el Centre per
a l'Estudi de la Interdependència Provincial a l'Antiguitat Clàssica (CEIPAC)
de la Universitat de Barcelona.
La clau de tot l'estudi es troba a les àmfores: els aliments que contenien ja han desaparegut, però les àmfores es llençaven, i aquestes tenien segells i inscripcions: segells del fabricant (o del propietari de la càrrega, hi ha discrepàncies entre els estudiosos), però també inscripcions en què s'indica el pes del vas, el pes del contingut, el nom del comerciant i el producte que inclou. Les àmfores d'oli fins i tot portaven inscripcions fetes per les autoritats fiscals... Així doncs, es poden obtenir moltíssimes dades dels dipòsits d'àmfores llençades.
La clau de tot l'estudi es troba a les àmfores: els aliments que contenien ja han desaparegut, però les àmfores es llençaven, i aquestes tenien segells i inscripcions: segells del fabricant (o del propietari de la càrrega, hi ha discrepàncies entre els estudiosos), però també inscripcions en què s'indica el pes del vas, el pes del contingut, el nom del comerciant i el producte que inclou. Les àmfores d'oli fins i tot portaven inscripcions fetes per les autoritats fiscals... Així doncs, es poden obtenir moltíssimes dades dels dipòsits d'àmfores llençades.
Inscripció a una àmfora.
La Roman Open Data
El resultat d'aquest projecte ha estat la creació de la Roman Open Data, un sistema integrat d'informació sobre els segells i inscripcions d'àmfores de diferents procedències, trobades a diferents bandes. La base de dades del projecte inclou més de 43.000 segells, en la seva majoria relacionats amb l'oli; però en total s'ha acumulat al voltant d'un milió de dades relacionades amb les àmfores. Ara, s'estan integrant a la base de dades informacions procedents d'altres universitats (Southampon, Nova York, Heidelberg, Roma...). Això podria ampliar molt la base de dades i provocar certs canvis en les interpretacions sobre la història de Roma. Les dades sobre l'oli són especialment importants gràcies al monte Testaccio, el gran abocador d'àmfores d'oli que hi ha a Roma. També s'ha fet un seguiment de la comercialització de vi català. I s'ha pogut comprovar que s'havia consumit a Alemanya, a França i fins i tot a Itàlia, a la capital de l'imperi. Ara, gràcies a l'anàlisi de sediments, fins i tot es poden identificar els tipus de raïm utilitzats, que en alguns casos només es coneixien per la documentació. S'han trobat nombroses restes de producció de vi als voltants de Barcelona, però se sospita que això és perquè hi ha més excavacions a l'àrea de Barcelona que a d'altres llocs.
Segell a una àmfora.
Monte Testaccio
La dimensió del problema
El professor José Remesal de la Universitat de Barcelona, responsable del projecte, ha explicat que aquestes recerques no només expliquen coses sobre el comerç romà, sinó que poden donar claus per a molts aspectes de la política romana, perquè, segons ell, a Roma la política depenia per complet de l'economia: calien subministraments alimentaris continus per evitar sublevacions de la població. Iza Romanowska, del Barcelona Supercomputing Centre, ha explicat que tal i com se simulen processos moleculars, es simulen els processos socials, i que cal maximitzar l'ús de les dades disponibles en ciències socials mitjançant les noves tecnologies. Bernardo Rondelli, de la consultora SIRIS Academic, ha afirmat que la gran novetat d'aquest projecte és que s'han combinat bases de dades de magnífica qualitat, tot començant per la Universitat de Barcelona, que ha ofert les seves dades amb un projecte de tipus Open Science. I aquest creuament de bases de dades ha ofert la possibilitat d'obrir nous models i ha demostrat la necessitat de compartir informacions per fer possible el coneixement científic.
.
Les rutes annonàries de l’oli bètic
Noves
rutes
Aquest estudi ha permés desmentir algunes teories clàssiques de la
història de Roma. Es pensava, per exemple, que l'oli de la Bètica es duia a la
zona d'Alemanya a través del Roine i el Rin, en un viatge que durava
200 dies, però ara s'ha pogut comprovar que principalment viatjava per via
marítima, a través de l'Atlàntic. Serien desembarcats a un gran port situat a
la desembocadura del Rhin, durant el període comprès entre abril i novembre
(quan els romans viatjaven més), i allà transvasaven la mercaderia a vaixells
més petits per enviar-la cap a Mogontiacum (Magúncia). Ara bé, pensen que el
port, situat en una illa, podria trobar-se avui en dia sota el mar.
Gustau
Nerin
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada