09/06/2018. Andreu Barnils. Entrevista Bea Talegón: ‘De passada liquidaran Pedro Sánchez i ens posaran Edu Madina’. Pedro Sánchez ha fet els nomenaments tot sol, i amb la llei a la mà ho pot fer. Indiscutible. Ara bé, crec que es comporta com si hagués guanyat les eleccions. I no és així. En aquest punt sóc critica: crec que s’hauria d’haver assegut amb totes les forces que el van votar a la moció de censura. I ser conscient que és president per una qüestió circumstancial. Em sembla una mica trampa el que ha fet. Hauria d’haver valorat una taula de consens. Incloure’ls a tots. Si com diu Sánchez s’ha de fer partícips als independentistes, doncs potser era el moment. Grande-Marlaska: De les nou sentències del TEDH que critiquen l’actuació de la justícia espanyola, en sis n’és el jutge instructor. Borrell: La relació es refreda molt quan ell va participar de la manifestació amb Societat Civil Catalana i jo vaig escriure un article criticant que referents del partit, referents de l’esquerra, s’haguessin posicionat de certa manera. Ell em va demanar que no li enviés més els articles. Pedro Sánchez. Jo i Ramon Cotarelo vam ajudar-lo en tot el que vam poder perquè guanyés les primàries davant Susanna Díaz. Ramon i jo insistíem molt que fos l’home del diàleg amb Catalunya. I estava per la feina. Ara bé, algú va pressionar Pedro. I ell va posar-se al costat del 155. En aquell moment vam perdre el contacte. Li vaig enviar un missatge. Vaig ser dura, però ho crec: donar suport al 155 era imperdonable. Ho és. I Cotarelo també va tallar. Es va acabar...

Benvolguts,

Entrevista a l'analista política i ex-secretària general de la Unió Internacional de les Joventuts Socialistes Bea Talegón: S’ha acabat la màfia del PP. Com a mínim aquesta. Fem uns tasts de Pedro Sánchez:

·         Que el nou govern arribi a poder posar en marxa tot el que tenen previst, i el que els agradaria? No ho crec. No els donaran un minut de pau.

·         I no oblidem una cosa: quan Pedro era diputat estava a la comissió d’investigació de Bankia. I ell formava part del consell d’administració de Bankia.

·         Aquí no es tracta de ser bo i arribar. No. Aquí es tracta de callar per aquí. I fer-me un treball per allà. O si votes a favor, o en contra, en tal comissió. Això també ajuda.

·         El vaig conèixer a les primàries. Amb Tapias, Edua Madina, ell. Vaig tenir l’oportunitat de treballar amb l’equip. I em va semblar bona gent. Passa que ell estava molt mal envoltat. Molt. Cesar Luena. Antonio Hernando, Maria González de la Cruz. Tot el grup que més tard el va apunyalar per l’esquena. Jo ja l’havia avisat.

Vegem l’entrevista:

Bea Talegón: ‘De passada liquidaran Pedro Sánchez i ens posaran Edu Madina’

Entrevista a l'analista política i ex-secretària general de la Unió Internacional de les Joventuts Socialistes

Per: Andreu Barnils

09/06/2018  

Bea Talegón actualment és directora d’opinió de Diario 16. Però aquesta advocadessa va militar al PSOE del 2004 al 2015 i arribà a ser secretària general de la Unió Internacional de les Joventuts Socialistes i assessora al Parlament Europeu.

Talegón, per tant, es coneix bé el partit que actualment governa.  Això sí, Talegón  va saltar de les files socialistes després de crítiques contundents a l’aparell del partit i ara és un vers lliure. VilaWeb hi ha contactat telefònicament perquè ens parlés del nou govern Sánchez, ella que el coneix personalment.

—Primera valoració del govern Sánchez?
—Pedro Sánchez ha fet els nomenaments tot sol, i amb la llei a la mà ho pot fer. Indiscutible.

 Ara bé, crec que es comporta com si hagués guanyat les eleccions.

I no és així. En aquest punt sóc critica: crec que s’hauria d’haver assegut amb totes les forces que el van votar a la moció de censura. I ser conscient que és president per una qüestió circumstancial.

Em sembla una mica trampa el que ha fet. Hauria d’haver valorat una taula de consens. Incloure’ls a tots. Si com diu Sánchez s’ha de fer partícips als independentistes, doncs potser era el moment.

—Anem a pams. Comencem per Grande-Marlaska.
—Entenc que l’estratègia de Sánchez és posar el llop a guardar les gallines. Potser hauria anat millor posar gent que amb la seva praxi hagués demostrat que és possible una altra manera de fer. No ho sé. Posats a pensar en jutges, doncs ElpidioSilva. Per exemple. Algú que es pogués enfrontar al sistema, i no perpetuar-lo.

De les nou sentències del TEDH que critiquen l’actuació de la justícia espanyola, en sis el jutge instructor és Grande-Marlaska. Em grinyola una mica.

—Josep Borrell.
—Borrell era del millor que jo veia dins PSOE, quan hi era dins. I vaig donar-li suport públicament. Aquests dies m’ho recorden. La relació es refreda molt quan ell va participar de la manifestació amb Societat Civil Catalana i jo vaig escriure un article criticant que referents del partit, referents de l’esquerra, s’haguessin posicionat de certa manera. Ell em va demanar que no li enviés més els articles. Es diu que Borrell és molt respectable i respectat en l’àmbit exterior. Passa que per mi des d’Octubre o Novembre ha canviat. El veig tant radical! El seu nomenament té doble cara. Com la lluna. És veritat que té molt prestigi fora de Catalunya. Però hi ha la part de tot allò de desinfectar. Crec que li pot sortir malament la jugada. Ell mateix es dinamitarà el seu prestigi, per exposar-se tant. Hi ha dos nomenaments enverinats: Marlaska pel País Basc i Borrell per Catalunya.

—Nomenaments que hàgiu vist bé?
—Magdalena Valerio. La conec. És la que portarà Treball. És d’aquí, de Guadalajara. L’aplaudeixo. Noia brillant, brillant. La conec de quan era Consellera de Castella la Manxa. De les poques que dins del PSOE m’han semblat brillants. Ho és.

—Qui més?
—El secretari d’estat de comunicació. Oliver. Un puntàs. Substitueix a la senyora mig psico, la que va dir ‘que se joden’ als pensionistes. Oliver és tot un altre món. Jo hi he treballat, a Cuatro, i és un autèntic professional. I fixa’t. El 14 de juny tancarà Mañanas Cuatro, precisament per una trucada de la ‘que se jodan’. Censura. I ell fins ara treballava a la cadena i sap com ha anat. Em sembla molt important que algú que ve d’aquí, i ho coneix, i ho ha patit, sigui ara el responsable. Que pugui desfer tots els embolics en aquest camp. Tots ara esperen que Oliver pugui frenar el tancament. Insisteixo, Oliver és un gran nomenament i un gran professional.

—Des del punt de vista de les famílies del PSOE, i els corrents, com llegim el govern?
—Sánchez ha triat la gent per lleialtat. Els qui han estat al seu costat durant totes les batalles internes passades. Gent com Valerio, Borrell, Calvo, Ávalos, Plana. Tots aquests li han donat suport en les guerres internes dels darrers temps. I ara són al govern.

—Passem a parlar del president Pedro Sánchez. Un home que constantment fa girs de 180 graus.
—Mira, un exemple. Ell va entrar de diputat al congrés perquè Cristina Narbona se’n va anar al Consejo Nacional d’Energia Nuclear. Era un dels Pepe Blanco boys. Entra i pica a la porta de Carme Chacón. Doncs l’endemà mateix, disparant contra Carme Chacón. La posa a caldo. 180 graus.

—El coneixeu personalment?
—El vaig conèixer a les primàries. Amb Tapias, Edua Madina, ell. Vaig tenir l’oportunitat de treballar amb l’equip. I em va semblar bona gent. Passa que ell estava molt mal envoltat. Molt. Cesar Luena. Antonio Hernando, Maria González de la Cruz. Tot el grup que més tard el va apunyalar per l’esquena. Jo ja l’havia avisat. Ell l’equip se’l troba fet, i són els que li donen el cop. Però ressorgeix. Jo i Ramon Cotarelo vam ajudar-lo en tot el que vam poder perquè guanyés les primàries davant Susanna. Ramon i jo insistíem molt que fos l’home del diàleg amb Catalunya. I estava per la feina. De fet a l’estiu se’n va anar a veure Puigdemont. I li va dir que durant aquella legislatura ell no podria fer res perquè tenia les mans lligades per tots els merders dins el partit. Doncs així i tot ho va intentar. Va presentar una revocació a Soraya després de l’1-O.

—Ho recordo. 
—Passa que la va retirar al cap de poc. I allà va canviar tot. Algú va pressionar Pedro. I ell es va posar-se al costat del 155. En aquell moment vam perdre el contacte. Li vaig enviar un missatge. Vaig ser dura, però ho crec: donar suport al 155 era imperdonable. Ho és. I Cotarelo també va tallar. Es va acabar.

—Qui el va pressionar?
—Ni idea. Felipe? Rubalcaba? Ni idea.

—Quina és la seva relació amb els històrics del PSOE?
—És tan volàtil! Amb l’entrevista que fa amb Évole sembla una cosa, però va posar-se al costat del 155 apareixen unes ombres molt clares de la vella guàrdia. I la gent també oblida l’enorme deute econòmic que té el PSOE. Uns 70 milions d’euros a la banca. Això té a qualsevol secretari general agafat per les regnes. Quan jo era coordinadora de campanya, ho deia als caps: José Antonio que si guanyem tindrem un problema. I ell tranquil·la, que no guanyarem. Entres al despatx, i 70 milions d’euros. I no oblidem una cosa: quan Pedro era diputat estava a la comissió d’investigació de Bankia. I ell formava part del consell d’administració de Bankia. Aquí no es tracta de ser bo i arribar. No. Aquí es tracta de callar per aquí. I fer-me un treball per allà. O si votes a favor, o en contra, en tal comissió. Això també ajuda.

—Serà un govern que marcarà una nova era, o un govern molt semblant al del PP?
—Objectivament parlant, marca una nova època. No té res a veure amb el que teníem fins ara. S’ha acabat la màfia del PP. Com a mínim aquesta. Ara, que el nou govern arribi a poder posar en marxa tot el que tenen previst, i els que els agradaria? No ho crec. No els donaran un minut de pau.

—No creieu que arribin als dos anys, doncs?
—Si hi arriben o no, no dependrà tant d’ells, sinó del temps que necessitin els que s’estan rearmant. Que hi són. Darrere de tot això crec que hi ha una estratègia. I l’estratègia ara és posar tot l’enemic davant i en bloc: Pedro Sánchez i els independentistes. I dic Pedro Sánchez, i no el PSOE.

—Què voleu dir?
—El PSOE compte. Alfonso Guerra fent campanya per Rivera, González que vol eleccions… Començaran a atacar Pedro i el desmuntaran. I mentrestant hauran guanyat tot aquest temps per a rearmar-se, reagrupar-se i finançar-se. I m’imagino que de passada mataran Pedro Sánchez i ens posaran Edu Madina. Ho veig. M’ho oloro. A Edu el van saber retirar a temps i ara comencen a treure’l a la palestra. Ja el tenim en tertúlies de la SER. Entrevista per aquí. Entrevista per allà. Despenyaran el Pedro per les escales definitivament, se’l trauran del mig i posaran l’altre, que el tenien guardadet. I ens ho plantejaran com un gran servei a Espanya.

—I ell podria contraatacar per l’esquerra? Encara es farà republicà…
—És la clau de salvació que tindrà Pedro. Ara, que per la República també optarà la dreta. La República no només és de l’esquerra. Pel que tinc entès d’aquí a 2020 s’intentarà establir la República. Tot l’entorn de Falange, Fundació Francisco Franco, Societat Civil, estan per la República. L’extrema dreta que ara es reactiva són republicans. I els neoliberals com Inda, i Florentino Pérez que és al darrere, també.

I faran servir la República una mica per enredar i mirar de baixar els fums a Catalunya. Perquè saben que molta gent que està indepe, no que és indepe, si es planteja una Espanya República federal, baixarà molt el voltatge.

—Me n’oblidava! Màxim Huerta. Ministre de cultura. L’home que s’ha fet famós pels tweets.
—Mira, s’han passat tantíssim amb el Torra, han estat tan injustos, intentant tirar per terra la trajectòria d’una persona que a mi em sembla brillant que ara què? Seguim jugant tots a aquesta bogeria? Gratem tuits sense context de fa anys? Espero que la moguda dels tweets, que jo mateixa he compartit, ens serveixi a tots. Que si ens emboliquem amb les coses que hem publicat a les xarxes… doncs visca la llibertat d’expressió. I deixem de perseguir la gent per un tweet de fa quatre anys. Perquè mira, sense estar d’acord amb molts dels tuits, olé per la seva frescor. Així t’ho dic. No el conec. I no te’l puc valorar. Però potser precisament un xaval pencaire que ha demostrat ser lliure a l’hora d’expressar-se i que no ve viciat de cap partit acaba essent un gran professional. Veurem.

Bea Talegon

Joan A. Forès
Reflexions