divendres, 1 de juny de 2018

28/05/2018. Vilaweb. Una directiva europea impedirà que es repeteixin casos com el de Valtònyc. La UE posa límits al delicte d'enaltiment de terrorisme, que amb el PP s'havia convertit en un atac contra la llibertat d'expressió. D’ençà que el PP va reformar el codi penal el 2015, el delicte d’enaltiment de terrorisme s’ha convertit en el malson de la llibertat d’expressió a l’estat espanyol. Segons l’article 578, qualsevol manifestació que menystingui o humiliï les víctimes dels delictes de terrorisme o els seus familiars, pot ser susceptible d’entrar a la presó, ja que es preveuen penes d’un a tres anys de presó. Pablo Hasel, Cassandra Vera, Arkaitz Terrón, són alguns dels molts afectats per aquesta legislació. Però el cas de Valtònyc és especialment significatiu, ja que d’haver-se estalviat la pena de dos anys per enaltiment de terrorisme –també se’l va sentenciar a un any per calúmnies i injúries greus a la Corona i 6 mesos per amenaces–, ara sobre ell no pesaria una ordre de detenció estatal, internacional i europea.

Benvolguts,

Aquests dies, amb la moció de censura al PP i el pas del PSOE al Gobierno, s’ha parlat en els debats de la cambra baixa espanyola i  en els diaris i telediaris de quin partit tenia membres (amb pèrdó que deia el Sebastià Alzamora) condemnats i qui no en tenia. I aleshores hem tornat a recordar la circumstància de la guerra judicial i el “Lawfare”. La interacció entre el ministre de justícia, el fiscal general de l’Estat, els fiscals i els jutges, o sigui la barreja fraudulenta del poder judicial amb el poder executiu, fa que no tothom que comet un delicte sigui acusat i/o imputat i/o condemnat, i a la inversa no tothom que estigui a la presó hauria delinquit. Ergo, hi ha "presos politics" no condemnats però injustament empresonats, pot ser que hi hagi jutges que s'equivoquin com va explicar la De Cospedal amb tot el morro i pot haver-hi delinqüents que no hagin passat pels tribunals i que no hagin estat condemnats, com els portantveus del partit popular se n’han vantat, Però tot vindrà perquè a tots els porcs els arriba el seu Sant Martí que diu la saviesa popular catalana.

Els acudits gràfics reflecteixen aquesta ambigua realitat:

Dubte de la Cospedal:



Exclamació del Llarena:


 I ara vegem l'article:


Una directiva europea impedirà que es repeteixin casos com el de Valtònyc

Una directiva de la UE posa límits al delicte d'enaltiment de terrorisme, que amb el PP s'havia convertit en un atac contra la llibertat d'expressió

Per: Redacció
 
28/05/2018  22:00

D’ençà que el PP va reformar el codi penal el 2015, el delicte d’enaltiment de terrorisme s’ha convertit en el malson de la llibertat d’expressió a l’estat espanyol.

Segons l’article 578, qualsevol manifestació que menystingui o humiliï les víctimes dels delictes de terrorisme o els seus familiars, pot ser susceptible d’entrar a la presó, ja que es preveuen penes d’un a tres anys de presó. Pablo Hasel, Cassandra Vera, Arkaitz Terrón, són alguns dels molts afectats per aquesta legislació.

Però el cas de Valtònyc és especialment significatiu, ja que d’haver-se estalviat la pena de dos anys per enaltiment de terrorisme –també se’l va sentenciar a un any per calúmnies i injúries greus a la Corona i 6 mesos per amenaces–, ara sobre ell no pesaria una ordre de detenció estatal, internacional i europea.

I és que el delicte d’enaltiment del terrorisme, tal com s’entén a l’estat espanyol, està a punt de caducar.

Tot, a partir d’una directriu de la Unió Europea d’obligat compliment a tots els estats membre, que imposa una nova manera d’entendre aquest delicte molt allunyat de la visió del PP. Bàsicament, la UE diu que només es pot considerar enaltiment de terrorisme la difusió de missatges o imatges (…) que tinguin per objectiu suport a causes terroristes’ i si aquesta conducta comporta que ‘es puguin cometre un o diversos delictes’. I afegeix, en defensa de la llibertat d’expressió, que s’ha d’analitzar cas concret: ‘S’han de tenir en compte les circumstàncies específiques del cas, de l’autor i del destinatari del missatge, així com el context en què s’hagi comès l’acte’.

La directiva va entrar en vigor l’any passat i però els països no estan obligats a afegir-la en el seu codi penal, és a dir, en la seva llei orgànica, fins al setembre del 2018. Tanmateix, el Tribunal Suprem ja ha incorporat aquesta directiva en les seves decisions. Ho va fer per primer cop el febrer passat, quan va ratificar l’absolució de l’Audiència espanyola a Terrón, a qui la fiscalia demanava dos anys de presó per uns piulets sobre Irene Villa o Carrero Blanco. Un mes més tard, el mateix Suprem també absoldria Cassandra vera per uns piulets sobre Irene Villa.

Entremig d’aquests dos casos, el Suprem va haver de decidir sobre si ratificava la sentència a Valtònyc. I així va ser, sense considerar la directiva europea. Tampoc ho va fer el TC, tot i que en el recurs, l’advocat del cantant no feia cap cita a aquesta directiva europea que haurà de ser incorporada al codi penal a partir del setembre.

Un delicte contra la llibertat d’expressió
Amnistia Internacional ja havia alertat que el delicte d’enaltiment del terrorisme fa perillar la llibertat d’expressió.
En el raport anual ‘La situació dels Drets Humans al Món‘, deia: ‘Persisteix l’ús del delicte d”enaltiment del terrorisme’ per a processar persones que exerceixen de manera pacífica el seu dret de llibertat d’expressió. I recordava el cas dels titellaires que van passar cinc dies a la presó per haver ensenyat una pancarta que deia ‘Gora Alka-ETA’ en una obra de teatre. Amnistia també critica la diligència de la justícia en aquests afers, en contrast amb la manca de voluntat per esclarir casos com ara els de tortures.

ETA va renunciar a la lluita armada el 2011, el mateix any que el PP va recuperar el poder amb majoria absoluta i Mariano Rajoy va ser investit president. L’audiència va jutjar aquell any cinc casos de ‘enaltiment del terrorisme’. La xifra es va duplicar el 2012. Els anys següents es va mantenir per sobre de la desena: quinze casos i catorze. Però el punt d’inflexió és el 2015.

El febrer del 2015, Mariano Rajoy i el líder del PSOE, Pedro Sánchez, van acordar un nou pacte ‘antiterrorista’ per fer front a ‘l’amenaça gihadista’. El pacte va ser l’avantsala de la reforma del codi penal que va entrar en vigor l’1 de juliol: la majoria parlamentària del PP va introduir una modificació per endurir el càstig al delicte d’enaltiment de terrorisme a través d’internet o les xarxes socials. A més, també es van endurir les penes, que podien arribar als tres anys de presó, de manera que podia implicar l’ingrés a presó malgrat no tenir antecedents. Des d’aleshores, el nombre de sentències s’ha disparat: el 2016 se’n va registrar 33, el 2017, 23 i enguany ja n’hi ha nou.


 Redacció Vilaweb

Joan A. ForèsReflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada