11/05/2018. Torra es disculpa pels tuits despectius cap als “espanyols”.
11/05/2018. Torra es
disculpa pels tuits despectius cap als “espanyols”.
INVESTIDURA
Jordi Palmer
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 11 de maig de 2018
1 minut
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 11 de maig de 2018
1 minut
El candidat a la investidura,
Quim Torra, ha hagut de donar explicacions davant les crítiques, amb insults
inclosos, que s’han originat per una sèrie de tuits publicats el 2012 on es referia de forma despectiva als “espanyols”.
Torra ha aprofitat la
seva primera aparició davant d’un mitjà de comunicació, TV3, per demanar
disculpes, tot assenyalant que “lamentava” que la seva “trajectòria pública i
professional”, entre les quals inclou la seva feina en una multinacional
d’assegurances, dos anys amb residència a Suïssa i les seves tasques com a
editor, responsable del Born Centre Cultural i president interí d’Òmnium
Cultural estiguin ara “sota vigilància per sis
tuits publicats fa sis anys”.
“Preferiria
que el debat fos sobre el meu currículum i les coses que faré”, ha assenyalat
Torra per afegir que “si algú s’ha sentit ofès, demano disculpes, perquè no era
la meva intenció ofendre”.
17/05/2018. Marta Escobar. La fiscalia vol querellar-se ara contra Torra
per delictes d'odi.
17/05/2018. Marta Escobar. La fiscalia vol
querellar-se ara contra Torra per delictes d'odi.
INVESTIDURA
La fiscalia vol querellar-se ara
contra Torra per delictes d'odi
Marta Escobar Martí
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 17 de maig de 2018
Barcelona. Dijous, 17 de maig de 2018
Nova ofensiva judicial contra qualsevol
moviment dels dirigents sobiranistes, ara contra la investidura de Quim
Torra, que, tot i haver-se
disculpat en diverses ocasions pels seus tuits despectius cap als
"espanyols", ni s'han acceptat per part d'alguns sectors
de la societat i, el que és més, s'estan utilitzant com a amenaça per provar
d'evitar qualsevol pas cap a l'independentisme que pugui realitzar el nou cap
del Govern.
La
fiscalia especial davant delictes d'odi i discriminació (que depèn de la
fiscalia general de l'Estat), però també la fiscalia del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) vol querellar-se ara contra el president
investit per delictes d'odi arran dels articles que han anat sortint
a la llum suposadament escrits per ell fa uns anys, segons publica El País, que destaca que el que vol el
ministeri públic és obrir diligències a Torra
per racisme i xenofòbia.
El diari citat acaba quasi aplaudint el que
podria passar si finalment la fiscalia considera que els escrits del president
investit contenen matèria delictiva per incitació a l'odi i a la violència,
"podria complicar judicialment a mig termini el mandat titella del
nou mandatari català", al mateix temps que subratlla que "aquest
tipus de delictes comporten penes de presó i inhabilitació".
La diferència
Com
ja és habitual, la fiscalia continua seguint els passos del partit d'extrema
dreta Vox, que ahir es va querellar contra Torra per
encobriment, odi i conspiració per la rebel·lió basant-se en les
"manifestacions i intencions reconegudes pel querellat" i per la seva
participació directa en el referèndum de l'1-O i en què demanaven la
inhabilitació de Torra.
En alguns dels tuits publicats, s'hi podia
llegir frases de l'estil "Vergonya és una paraula que els espanyols han
eliminat del seu vocabulari", "Escoltar parlar Albert Rivera de
moralitat és com escoltar els espanyols parlar de democràcia", "Els
espanyols només saben espoliar" o "Evidentment, vivim ocupats pels
espanyols des del 1714".
Malgrat que el compte
de Twitter està eliminat des de fa anys, i que, altra vegada, Torra
s'ha disculpat en diverses ocasions, busquen la manera d'acabar amb el Govern
Torra sigui com sigui. Mentrestant, altres poden
demanar que es bombardegi Barcelona, titllar el president investit de
"puteta" i "psicòpata" o comparar un moviment pacífic amb
terrorisme, però, això sí, sense cap tipus de conseqüència.
NOU GOVERNL'acte
de presa de possessió de Torra provoca un nou pols amb el govern espanyolMarta
Lasalas
17/05/2018. Carlos Cuesta. Reunión en Moncloa del
presidente del Gobierno y el líder de Ciudadanos
17/05/2018. Carlos Cuesta. Reunión en Moncloa
del presidente del Gobierno y el líder de Ciudadanos.
Reunión en Moncloa del presidente del
Gobierno y el líder de Ciudadanos
Rivera a Rajoy: “O Torra fuera o 155 ya, si no, se acabó el apoyo de C’s”
Albert Rivera y Mariano Rajoy en el Palacio
de La Moncloa. (Foto: AFP)
17/05/201810:02
7 Comentarios
Quim Torra toma
posesión este jueves como presidente de la Generalitat
Albert Rivera no
se ha andado con rodeos en su encuentro con Mariano Rajoy: “O Quim
Torra fuera o 155 ya. Si no, se acabó cualquier apoyo de Ciudadanos”.
La frase resume el resultado de un encuentro en el que Rivera se ha mantenido
firme en su exigencia de que, o se hace todo lo posible para sacar a Torra del
Govern, o se mantiene el 155 porque, según el líder ‘naranja’, no hay dudas
sobre lo que es este nuevo Ejecutivo catalán: una prolongación del anterior.
El presidente del Gobierno ha recordado a
Rivera la oferta de incorporación al pacto cerrado entre el PP y el PSOE por el
que se comprometen ambos partidos a reforzar el control financiero sobre los movimientos
económicos de la Generalitat tras la retirada del 155 y a exigir un estricto
cumplimiento de la ley bajo el mandato de Torra. Tanto PP como PSOE, de hecho,
coincidieron en señalar que la primera actitud mostrada por Torra era “frentista
y xenófoba”.
Pero Albert Rivera quiere más que eso. Y
aunque no ha especificado si su advertencia de retirada de apoyo incluye o no
el respaldo a los Presupuestos ya en tramitación, sí ha señalado con claridad
al Gobierno que no habrá más apoyo por parte de C’s caso de que el asunto
del nuevo Govern golpista no quede solventado con contundencia.
Los puntos débiles:
Educación, Mossos, TV3 y la malversación
Para Rivera, no se puede “reincidir en
errores del pasado”. Por eso, insistirá en que la única vía pasa
por mantener la vigencia del 155. Entre las principales reinvindicaciones,
tal y como adelantó OKDIARIO, se encuentra la de extender el control de ese 155 a TV3, un medio público, junto con
su radio pública, que han divulgado el golpismo contra la Constitución de forma
permanente.
Se trata del enésimo paso de C’s para dejar
claro que no va a aceptar un trato suave frente a los separatistas. Y que
piensa llevar a sus últimas consecuencias la ruptura con el PP en caso de que
el Gobierno insista en buscar soluciones intermedias.
Así, C’s ha dejado claros los puntos débiles
que considera que se deben mejorar: como la educación, el control de los
Mossos, TV3, y la malversación de fondos públicos desviados por la Generalitat
para pagar impulsar el separatismo.
Batería de exigencias al Gobierno
Desde C’s preparan, así, una
potente batería de exigencias al Gobierno -que se irán haciendo
públicas en los próximos días- por el descontrol en la erradicación
del adoctrinamiento en las escuelas catalanas; por la malversación de
fondos públicos destinados al 1-O; por la debilidad en el uso del 155 para
limpiar de golpistas la Administración catalana; por la inoculación permanente
de consignas golpistas desde los medios públicos de esta comunidad; por la falta
de control real de los Mossos, etc. Todo un ataque al PP en el flanco que,
según las encuestas publicadas, más daño produce al partido de Rajoy.
La batería de documentación que manejan los
hombres de Rivera tendrá varios epicentros. Y uno de ellos puede poner en una
situación delicada al ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro. El
partido ‘naranja’ prepara una fuerte exigencia de explicaciones a Montoro sobre
el uso de fondos públicos en el golpe separatista del 1-O. Los
informes procedentes de la Guardia Civil y la labor de investigación practicada
principalmente por el Juzgado de Instrucción número 13 de Barcelona, a petición
de la acusación popular de Vox, avanzan en la línea de demostrar, sin lugar, a
dudas que ha existido malversación de fondos públicos.
C’s piensa pedir, por ello, explicaciones a
Montoro por la labor de vigilancia del uso de estos fondos, una
responsabilidad que, según el propio Montoro, estaba
garantizada porque, tal y como afirmó él y confirmo después el Gobierno, “la
información que tenemos es que no hubo ningún euro público en el referéndum”.
Días después, eso sí ,negó ante Llarena que pudiese realizar esa afirmación de
todos los gastos de la Generalitat y que sólo se refería al pago de las urnas y la manutención de Puigdemont, y
ello, con las limitaciones de sus sistemas de control e información.
La dimisión de Montoro
Las cuentas de la Generalitat fueron
intervenidas en el mes de septiembre de 2017. Es decir, a falta de pocos días
para el referéndum. Y C’s cuestiona esta tardanza en intervenir, especialmente
cuando las actuaciones del Juzgado número 13 de Barcelona habían aportado ya
documentación suficiente como para sospechar ya en junio de que se habían
destinado fondos públicos a los preparativos golpistas. Desde C’s no descartan,
dependiendo de la evolución de los acontecimientos, acabar pidiendo la dimisión
del ministro Montoro.
La educación será otro de los grandes focos
de actuación de C’s. La aparición generalizada de casos de adoctrinamiento
escolar separatista y las denuncias por acoso a hijos, por ejemplo, de
guardias civiles, llevará igualmente a C’s a exigir un mayor control de la
educación y un vaciado del adoctrinamiento.
Los mossos separatistas -donde la ANC tiene
incluso una sectorial interna-, la falta de expulsión con el 155 de
cargos contaminados con el separatismo, o la propia utilización de la TV3 y la
radio pública catalana para divulgar consignas golpistas entrará
también en la batería de combate de C’s.
17/05/2018. Joan Rovira. Qui és el dolent i qui la víctima?
17/05/2018. Joan Rovira. Qui és el dolent i
qui la víctima? "La batalla es plantejarà a Europa, al front exterior on
Puigdemont i els exiliats tenen un paper clau. Allà es decidirà qui és la
víctima, i a partir d’aquí s’obre un camí o un altre". Tanmateix, sigui
com sigui, té una lectura que va més enllà del món judicial i policial i que
encaixa amb l’estratègia perfectament planificada d’exageració, de manipulació
i d’intoxicació de l’opinió pública espanyola i europea sobre el que passa a
Catalunya. En un entorn tan terrorífic com el d’aquesta
falsa Catalunya que s’estan inventant, els excessos, les sobreactuacions, són
molt més disculpables. En poc temps han aparegut un munt de víctimes
imaginàries. Tenim guàrdies civils que han de marxar perquè no se senten
estimats o respectats, professionals que prefereixen abans l’atur que aprendre
la dificilíssima llengua catalana, nens adoctrinats, teleespectadors
hipnotitzats i abduïts, manifestants que agredeixen inofensius policies
antiavalots... L’histriònic Boadella ha fet escola: el victimisme que abans
semblava una broma passada de voltes, ara s’està convertint en una ficció de
destrucció massiva. Per arrodonir la jugada, els tuits i articles
de Quim Torra. L’excusa perfecta per treure les paraules màgiques: xenofòbia,
racisme, supremacisme... Paraules que desemboquen, tard o d’hora, en les ja
clàssiques referències als nazis i a Hitler, tan surrealistes per a un país com
Espanya que encara té a Franco al seu santoral. Si els jutges no aconsegueixen
fer quadrar els fets amb el delicte de rebel·lió, canviem el Codi Penal i
posem-hi un article que digui que és rebel·lió el que nosaltres diguem que és
rebel·lió. Brillant, sens dubte.
Qui és el dolent i qui la víctima?
Al jutge Llarena no li tremola el pols quan
envia polítics a la presó i aplica el «jail pressing» per collar els enemics de la pàtria, però el
neguiteja que el mirin «siete veces en cada esquina» i a continuació
revela, establint una relació causa-efecte,
que ha d’anar amb quatre escortes.
Una situació no desitjable per a ningú, sens dubte, tot i que -vista de lluny,
amb totes les cauteles- sembla una mica desmesurada.
Tanmateix,
sigui com sigui, té una lectura que va més enllà del món judicial i
policial i que encaixa amb l’estratègia perfectament planificada
d’exageració, de manipulació i d’intoxicació de l’opinió pública espanyola i
europea sobre el que passa a Catalunya.
La gran batalla política i mediàtica s’està
plantejant al voltant d’una pregunta aparentment molt simple, però
importantíssima: qui és aquí el dolent? Si un jutge ha
d’anar amb quatre escortes, si una funcionària ha de declarar protegida al
darrere d’un paravent, ja tenim dues imatges poderoses per dibuixar un clima
d’opressió, de temor, de persecució, que és la base per justificar la
repressió.
En
un entorn tan terrorífic com el d’aquesta falsa Catalunya que s’estan
inventant, els excessos, les sobreactuacions, són molt més disculpables.
En poc temps han aparegut un munt de víctimes
imaginàries. Tenim guàrdies civils que han
de marxar perquè no se senten estimats o respectats, professionals que
prefereixen abans l’atur que aprendre la dificilíssima llengua catalana, nens
adoctrinats, teleespectadors hipnotitzats i abduïts, manifestants que
agredeixen inofensius policies antiavalots... L’histriònic
Boadella ha fet escola: el victimisme que abans semblava una broma passada
de voltes, ara s’està convertint en una
ficció de destrucció massiva.
Per arrodonir la jugada, els tuits i articles de Quim
Torra. L’excusa perfecta per treure les paraules màgiques: xenofòbia, racisme, supremacisme... Paraules que desemboquen, tard o d’hora, en les ja clàssiques referències als nazis i a Hitler, tan surrealistes per a un país com Espanya que encara té a Franco al seu santoral.
La
qüestió, com en tot conflicte, és qui queda com a bo i com a dolent.
En aquest, ja sabem qui és el fort i qui el feble: les
imatges de l’1 d’octubre no tenen discussió possible, per molt que el ministre
espanyol d’Exteriors hagi tingut la barra de negar-les. El món sap qui atonyina i qui rep. Les simpaties, d’entrada, solen recaure
en els que són atonyinats, empresonats o
perseguits, o en aquells que han de triar l’exili per
escapar del «Guantánamo light», per dir-ho d’alguna manera, que han muntat per escarmentar els sediciosos i amenaçar
els que tinguin la temptació de seguir els seus passos.
Però després, sempre, apareix la gran
pregunta: qui és aquí el dolent? Qui és la víctima?
Segons quina resposta quedi fixada a l’opinió
pública europea, la batalla pot fer un gir. A Espanya, ja sabem quina imatge
triomfarà, alimentada també per greus errors estratègics de l’independentisme: la de la xenofòbia, la falsa violència, la imposició, el
supremacisme... Això pot acabar
justificant aberracions com la genial idea de Pedro Sánchez:
Si els jutges no aconsegueixen fer quadrar els fets amb el
delicte de rebel·lió, canviem el Codi Penal i posem-hi un
article que digui que és rebel·lió el que nosaltres diguem que és
rebel·lió. Brillant, sens dubte.
Una vegada més, la batalla es plantejarà a
Europa, al front exterior on Puigdemont i els exiliats tenen un paper
clau. Allà es decidirà qui és la víctima, i
a partir d’aquí s’obre un camí o un altre.
Un pot portar a construir una mena de mur a
l’estil Trump, per tancar l’independentisme a una cleda on quedi políticament
desactivat, l’altre pot conduir a
buscar solucions temporals creatives i a deixar obert, molt obert, el final de
la partida.
Joan Rovira
16/05/2018. Salvador Cot. Hispanoordres.
16/05/2018. Salvador Cot. Hispanoordres.
Benvolguts,
Vegeu la
incongruència de la justícia i de la política espanyola (la Lawfare o guerra
judicial): Els consellers de la Generalitat
exiliats a Brussel·les han estat considerat lliures per la justícia belga.
Els altres consellers que no varen considerar que calgués anar-se’n a
Brussel·les el 27-O
siguin més amunt o més avall en la posició i responsabilitats a la Generalitat són a la presó espanyola...
Hispanoordres
"La justícia belga és la primera fitxa que cau del gran dòmino
europeu que deixarà els tribunals espanyols a l'altura que es mereixen"
per Salvador
Cot 16/05/2018
S'ha
acabat la fuga. Tal com van sortir per la porta del palau de justícia de
Brussel·les, els consellers Comín, Puig i Serret són ciutadans plenament
lliures, sense cap reclamació vigent.
La justícia espanyola ha fet el ridícul per
segona vegada, fins el punt que, en aquest cas, ni
tan sols la Fiscalia de Brussel·les -que havia de defensar els interessos de
Madrid- ha volgut acusar els tres polítics catalans. El patetisme
dels magistrats del Suprem, acusant la justícia belga de "manca de compromís", només deixa clara la
qualitat democràtica de Llarena i els seus
confrares.
La
justícia belga és la primera fitxa que cau del gran dòmino europeu que deixarà
els tribunals espanyols a l'altura que es mereixen.
No només això, també és el primer minut d'un
compte enrere que acabarà amb el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg condemnant, una vegada més, un sistema judicial que
deriva, directament, dels tribunals de la dictadura franquista.
Espanya
continua essent diferent, com les seves hispanoordres.
En qualsevol cas, està bé que Pablo Llarena percebi que la fatxenderia que exhibeix dins del seu despatx no es
correspon amb el menyspreu jurídic amb què
es reben les seves euroordres als tribunals dels països europeus de tradició democràtica.
Comín,
Puig i Serret són lliures i Bèlgica, una democràcia.
Salvador Cot
El Fiscal General belga fa un ‘Grouxo
Marx’ a Llarena
Dirk Merckx s’anima amb la crítica irònica a la petició d’extradició dels
consellers exiliats del magistrat del Suprem
Per Q.Sallés
(Redacció)16/05/2018
La famosa escena i l'escrit del Fiscal
general belga QS
El
fiscal general de l’Estat belga, Dirk Merckx, no se
n’està d’utilitzar la ironia per criticar els tripijocs de Pablo Llarena
per tramitar l’ordre de detenció europea dels consellers exiliats a Bèlgica.
Així ho demostra
l’escrit de cinc folis signat pel Fiscal en el procediment de la vista
judicial, a la que ha tingut accès El Món, que avui ha tombat
l’extradicció dels consellers d’Agricultura, Sanitat i Cultura, Meritxell
Serret, Antoni Comín i Lluís Puig.
Merckx descriu el
calendari i la motivació de les diverses peticions de detenció de Llarena. De
fet, ho explica amb l’ús d’interrogants i amb ironia tàcita per l’embolic
jurídic en què s’ha embrancat el magistrat instructor. Fins
i tot, s’esmerça en la ironia en un paràgraf recordant en forma i fons la
famosa escena dels Germans Marx de la pel·lícula Una nit a l’òpera en
què Grouxo i Chico debaten sobre un
contracte jurídic que no té ni cap de peus.
El famós text de la “part contractant
de la primera part”.
Concretament, en un
resum què fa de la petició de l’Estat emisor sobre els “punts” escollits per
Llarena per demanar la detenció. “Les raons de
la detenció del 3 de novembre de 2017 ja no són vàlides (punt 3), però les
ordres reals no es van modificar (vegin anteriorment el punt a), sino que es
mantenen (punt b), malgrat que en realitat sín són reemplaçades per la
interlocutòria de processament de marça de 2018 (punt c)??”, escriu el
fiscal sense amagar la sorpresa.
També, l’escrit del
fiscal amb què sol·licita que no es tramiti l’extradició destaca els altres
elements formals que no s’ajusten del tot als requisits d’una ordre detenció
d’aquest tipus, tot i que, no la impedien. Així el
Fiscal deixa caure que la petició de Llarena està “incomplerta”, “inexacte” i,
a més, tindria una “manca de claretat de les declaracions contingudes a l’ordre
de detenció”.
Q.Sallés
15/05/2018. Ferran Sáez Mateu. President Torra.
15/05/2018. Ferran Sáez Mateu. President
Torra.
La institució que ara representa ha estat sota sospita des que va ser
restaurada
Ferran Sáez
Mateu Filòsof 15/05/2018 18:42
Molt Honorable President, això que us
explicaré a continuació, i que de ben segur recorda, va passar fa tot just 30
anys, el 1988, a Santa Coloma de Gramenet. Un antecessor seu en el càrrec,
Jordi Pujol i Soley, venia o anava a inaugurar alguna cosa a l'esmentada
població, i va ser apedregat per un grup de persones que, a més, li van
colpejar el vehicle. Pujol va sortir del cotxe oficial i es va acostar sol i
amb pas decidit cap als agressors, que l'observaven atònits. S'hi va adreçar en
castellà. Els va dir dues coses. Primera: que
malgrat haver trencat vidres dels automòbils de la comitiva i haver-los
intentat agredir físicament no els detindrien ni formularien cap denúncia
contra ells. Segona: que, en aquest país, tant si es parlava en espanyol com en
català, la gent s'havia de comportar civilitzadament i no apedregar a ningú.
Si em remeto a aquell episodi, president, no
és per cridar el mal temps, sinó només per contemplar el present tot gratant
una mica la superfície del passat recent. Si avui, a Catalunya, en les
mateixes circumstàncies, algú apedregués el cotxe oficial de Mariano Rajoy, als
autors se'ls encolomaria el delicte d'odi reinventat 'ad hoc' pel ministeri de
l'Interior –i que ja té poc a veure amb l'article 510 del Codi Penal– i
acabarien cautelarment a la presó a l'espera de judici. Però la cosa no acaba aquí, per descomptat. Si llegiu els
comentaris saturats d'odi i de crides a la violència física que hi ha a sota
de l'esmentat vídeo observareu
que això de què ara us acusen ja formava part de l'argumentari... abans que
fóssiu president. Sense que el contingut de les imatges de Pujol del 1988 hi tinguin res a
veure, un tal Javier Rodríguez Andrés comenta: "Xenofobia en estado
puro". Això està escrit fa només dues setmanes. És ben curiós que
surti tot just aquest concepte, sense cap relació amb el contingut del vídeo.
Sí, és curiosíssim. Un altre usuari, que signa públicament com a Agustín Ierto,
diu:
"Q hacen escuchandole y no le linchan?" [sic] ¿Us imagineu, president, que un servidor, per exemple,
fes el mateix comentari però referit a un dirigent espanyol? Fer una crida pública al linxament sembla greu... però
només en funció de qui la faci.
Els
insults i les amenaces surten de franc quan ets del bàndol dels qui tenen la
paella –i la porra– pel mànec
Per explicar-vos tot això podria haver triat
entre milers d'exemples on els insults, les amenaces i fins i tot les
agressions físiques surten de franc quan formes part del bàndol dels qui tenen
la paella –i la porra– pel mànec. Si he triat
aquest és perquè permet visualitzar que la institució que ara representa ha
estat sota sospita des que va ser restaurada. Molta gent creu que té dret a apedregar-li el cotxe oficial,
per entendre'ns, i també a retreure-li el que considerin oportú. És igual el que faci o deixi de fer: els titulars ja
estaven redactats fa temps. A més, pel que acabem de veure, hi ha una xarxa de
delació que no només fa captures de pantalla selectives sinó que les tradueix a
diverses llengües i les distribueix (qui ho paga, tot això?). En tot cas, president, jo li aconsello, amb tot
el respecte, que només utilitzi Twitter per felicitar l'any nou amb una frase
feta mentre rellegeix el 'Breviari dels polítics' del cardenal Mazzarino
(excel·lent traducció al català de Ramon Alcoberro a Edicions de la Ela
Geminada), on s'argumenta que el millor aliat
del governant és el sigil. A la
pàgina 104 d'aquest paper, per cert, hi trobarà un interessant capitolet
intitulat –ai!– "Acabar amb una sedició". Diu Mazzarino:
"Fes córrer la brama que els dirigents de
la revolta només pretenen el seu interès personal i aspiren a la tirania, al
preu de la desgràcia i de la sang dels altres, i que no estan disposats a repartir
res". I pensar que alguns oradors de l'actual oposició al
Parlament creien haver formulat arguments originals!
M'agradaria acabar amb un somriure. Entre els
comentaris al vídeo esmentat, el segon més votat és el d'un usuari que signa
com a Cid Campeador. Amb lacònica elegància proclama: "Valla ladron"
[sic]. He picat damunt del 'nick' d'aquest geni de l'ortografia, tan valorat en
aquell raconet de YouTube, i he vist que té publicat un
únic vídeo. S'hi veu un preciós crepuscle vermellós,
així com esteles de condensació dels avions; però el Cid l'intitula:
"Fumigada en Barcelona". L'home creu en la teoria conspiratòria dels
'chemtrails', tot i que sembla incapaç de pronunciar el terme. Si esteu llegint
aquest article en l'edició digital, president, us recomano que mireu les
imatges i n'escolteu els comentaris. Crec que us
ajudaran a relativitzar la força real dels vostres adversaris.
16/05/2018. Sebastià Alzamora. Rebentar xocolateries
belgues.
16/05/2018.
Sebastià Alzamora. Rebentar xocolateries belgues.
Rebentar xocolateries belgues
Segurament
el pitjor que li pot passar a un estat suposadament democràtic que decideix
emprendre el camí de l’autoritarisme, és que el seu intent acabi naufragant en
el ridícul internacional.
Per
molt que el govern d’Espanya, els partits del 155 i la seva banda periodística
de cornetes i tambors intentin tergiversar els fets (i ho intentaran, ausades,
ma vida), la conclusió que es desprèn des d’una mirada espanyola (subratllo espanyola, i no estrictament catalana)
de la resolució del tribunal de Schleswig-Holstein, primer, i de la
justícia belga, ara, és clara i distinta. I es pot resumir en un sil·logisme.
·
Primera premissa: tota
l’acció del govern d’Espanya contra el Procés ha consistit invariablement a
confiar en la judicialització d’un conflicte que és polític, intentant fer passar els
líders independentistes i republicans per criminals.
·
Segona premissa: com
que el republicanisme i l’independentisme no són crims ni delictes, la justícia espanyola ha hagut de construir un relat
basat en acusacions falses per tal de fer passar aquests líders per criminals.
· Conclusió: com que tot el relat judicial és fals i tota l’actuació
del govern és falsa, tota la causa contra
l’independentisme i el republicanisme s’esfondra quan és sotmesa a qualsevol
revisió imparcial, com ha succeït a Alemanya i a Bèlgica. És tot un artifici,
una farsa, un mal pas de comèdia, un rosari de postveritats i fake news. Dit d’una altra manera: una pura, bruta
i colossal mentida.
El defecte greu de forma que motiva el rebuig
de la fiscalia belga a l’euroordre emesa pel singular jutge del Suprem Pablo
Llarena és també un defecte de contingut: quan
la justícia belga sol·licita més informació a l’espanyola sobre la causa,
resulta que no la pot aportar per la senzilla raó que totes les acusacions són
falses i, per tant, no s’aguanten. A hores d’ara, els consellers Antoni Comín, Meritxell
Serret i Lluís Puig són persones innocents dels delictes dels quals se’ls
acusava i, per tant, són ciutadans lliures arreu del territori Schengen però no
al Regne d’Espanya, on són perseguits estrictament per les seves idees
polítiques. Òbviament la decisió
belga suposa un referent que es tindrà en compte en els casos de Clara Ponsatí,
a Escòcia, i del president Carles Puigdemont a Alemanya, on ja ha estat
alliberat del delicte de rebel·lió i té pendent el de malversació, del qual
acabaran sent exonerats Serret, Puig i Comín. Quan tot això acabi, el que tindrà
Espanya serà el que ja tenia: un grup de polítics exiliats, juntament amb un
altre grup de presos polítics. Unes excel·lents credencials democràtiques que
posen en qüestió la consistència dels valors de la UE.
Coneixent
el PP, el que pertoca ara és promoure el jutge Llarena a algun ascens, potser
com a president del mateix Suprem i del CGPJ, en el lloc de Carlos Lesmes.
Mentrestant, el senyor Jiménez Losantos pot anar pensant quin objectiu toca
bombardejar ara, sense que la justícia espanyola mogui ni un dit contra els
veritables promotors de l’odi.
16/05/2018. Ramón Cotarelo. Contra la dictadura espanyola.
16/05/2018. Ramón Cotarelo. Contra la
dictadura espanyola.
"L'oferta d'Espanya a Catalunya és més 155, més intervenció, més
negació de drets, més opressió i més presó. La resposta només pot ser
resistència, desobediència i, si s'implanta la dictadura, la vaga general"
Elegit president el MH Sr. Quim Torra amb els
vots independentistes a favor, l’abstenció de la CUP i els vots unionistes en
contra, algunes precisions.
Els
de la CUP fan bé, doncs juguen a un joc d'aparences. El vot en contra que
apareixia com una altra opció estava descartat per endavant per mera
supervivència política. L'abstenció
vol ser una espasa de Dàmocles sobre el govern i no passa de ser un advertiment
ociós. Pretén visualitzar el compromís de votar en contra de l'executiu si
aquest abandona el procés republicà. No calia recordar-ho. Ningú ho dubta. La CUP podia haver-se estalviat
l'abstenció però va voler subratllar la seva possibilitat, la seva capacitat de
rectificació i la de mantenir el suspens generalitzat amb una alegria una mica
infantil.
Els Comuns (i les comunes) en canvi, van votar en
contra, amb el bloc nacional espanyol del socialisme ‘cañí’, el PP de la Gürtel
i l'alegre jovenalla dels estels falangistes. No es van abstenir, com
els debilots cupaires, sinó que van votar "no" sense que els
tremolés el pols perquè, en el fons, són tan de l'Espanya "una, gran, lliure" com els del "a por
ellos!" Què més voldria el PSOE que ser vist per l'electorat com un partit
tan monàrquic i nacionalcatòlic com el PP! No
ho aconsegueix del tot, en part pel seu ja llunyà passat de partit democràtic i
fins i tot revolucionari. Per això es nega
avui, com el PP, a fer justícia a les víctimes del franquisme. Perquè el passat s'oblidi com més aviat i ell pugui
demanar el vot de la gent de bé de tota la vida de la Vila i Cort i desprendre’s de la brutícia obrera.
Durant tota la jornada es van acumular les
invectives, insults i improperis que els carques espanyols vomiten cada dia en
diaris, ràdios i televisions moltes vegades subvencionats pels diners públics
que els seus caps roben a la gent. Les provocacions a les xarxes, la demagògia
sobre les opinions de Torra.
El
missatge és sempre el mateix: odi i ràbia cap a la democràcia, els drets dels
ciutadans i les aspiracions nacionals de Catalunya.
Finalment, elegit Torra, els dirigents dels
tres partits dinàstics es reuneixen d'urgència -PP i PSOE ahir; PP i C's- per
tal de coordinar les seves polítiques enfront de Catalunya. No criden a
Podem perquè els tres estan interessats en debilitar-lo electoralment, cosa que
aconseguiran presentant-lo com un aliat objectiu de l'independentisme.
D'aquí que la formació estatge faci treballosos equilibris per treure partit a
la seva ambigüitat, fent creure als més ingenus
independentistes que està pel dret d'autodeterminació i als unionistes més
obtusos que està en contra del desmembrament de la Pàtria, però
sabent en el fons del seu cor que el seu és Santiago i tanca Espanya.
Les forces del nacionalisme hispà, Albiol,
Arrimadas, Iceta i els periodistes i comandaments dels mitjans més reaccionaris
es van reunir després desolats en un atac de pànic per proposar una acció
col·lectiva que els rescabali de l'última derrota. Aquesta conspiració en
contra de l'independentisme és la base de la qual es va produir ahir mateix
entre el Sr. Rajoy i Pedro Sánchez a La Moncloa per tal de consensuar una
posició comuna. Res més senzill: havent
perdut tot punt d'honor democràtic, els dos líders avisen que no permetran
"estructures republicanes paral·leles" ni deixaran que Torra
porti endavant el seu programa de govern si aquest s'aparta del que tots dos
entenen per "legalitat" i no és una altra cosa que l'arbitrarietat
despòtica de M. Rajoy que només necessita el PSOE per justificar-se.
El seu propòsit, declarat per tots dos,
és l'establiment descarat de la dictadura personal a Catalunya ja que, aquesta
vegada, el 155 intensificat (que inclou tancar
TV3 i intervenir l’escola catalana) no vindrà acompanyat d'eleccions: govern arbitrari i despòtic sense límit de temps ni de
contingut material. En altres termes: mesures repressives de la metròpoli a la
colònia.
Al seu torn, els dos principals mandataris de
la República Catalana, Puigdemont i Torra es es reunien a Berlín amb una doble
finalitat: un, posar en funcionament l'estructura ‘gaullista’ de poder dual de
la República Catalana i presentar-la als mitjans internacionals; l'altra, fer
públicament l'enèsima proposta de negociació a Espanya. La primera ha estat un
èxit. Tothom ha vist que Catalunya té un govern presidit per una
persona que el primer que ofereix és diàleg. La segona està per veure.
Rajoy afirma ara estar disposat al diàleg, cosa que no tenia altre remei que
fer, després d'afirmar que ho faria amb un president "net". Tant si
aquesta promesa és sincera (seria la primera vegada que aquest mentider
compulsiu diu una veritat) com si no, el problema és que ni ell, ni Sánchez, ni
el govern, ni l'oposició, ni el conjunt del país tenen res a negociar amb
Catalunya perquè no tenen marge de maniobra i no tenen res a oferir. Així que
la promesa de negociar amb Cataluna està tan buida com els caps dels dos
dirigents dinàstics. I això sense comptar que, òbviament, les altres setze
comunitats autònomes es negaran a reconèixer cap valor a aquestes negociacions
bilaterals. En la situació actual, Espanya no té d'arranjament perquè l'Estat,
epítom de la corrupció i la ineptitud, no és reformable.
L'oferta d'Espanya
a Catalunya és més 155, més intervenció, més negació de drets, més opressió i
més presó.
La resposta de Catalunya només pot ser
resistència, desobediència i, si s'implanta la dictadura, la vaga general.
14/05/2018. Patrícia Martínez. Lectura
del Llibre dels Fets dels Apòstols.
Lectura del Llibre dels Fets dels
Apòstols
"Els apòstols, aquell dilluns de glòria, en acabar la cerimònia, es
reuniren novament per decidir des de quin despatx faria d’encarnació
l’escollit"
En aquell temps, i transcorreguts uns
anys de la miraculosa conversió de Convergència i Unió a l’independentisme,
després que la coalició hagués mostrat gran humilitat en el gest de desfer-se,
i voluntat de rebatejar-se segons ritu indepe, després d’anys de malediccions
de legislatures inacabades, els apòstols que resistien miraven de mantenir vius
els ensenyaments del messies.
Eren els temps en què, a més, a nom de la
constitució, de la legalitat i de la justícia, Catalunya restava
intervinguda: mesos de pèrdues de moltes llibertats, temps de
lliure albir d’acusacions, temps de fer girar les veritats. Dit sigui de
pas eren temps, també, de sortir les gents als carrers a protestar contra els
preus dels lloguers, contra la potència de les especulacions, eren temps de
créixer la precarització de les contractacions laborals, d’escoles i
d’universitats públiques amb pocs recursos, d’alts nivells de contaminació, i
de models econòmics legislatius i polítics que prioritzaven el llibertinatge
dels grans inversors.
Els apòstols, però, esperaven el retorn del
messies que “els havia estat destinat” i, a voltes, fins i tot, anaven a
trobar-lo a terres estranyes, on ell n’era també profeta. Així va ser
que, entre dos solsticis, quan semblava que arribaria novament la nit més
obscura, alguns dels apòstols viatjaren i tornaren amb un escollit:
“Tornaràs a casa i parlaràs al poble com si fos jo: diràs que tu no ets tu,
sinó jo, que hi ets però que voldries no ser-hi, i en el teu cos esperareu la
meva ànima”. I així va ser que un dissabte de parlament l’escollit es va
presentar a la nació.
L’endemà, com que tot allò era de Déu, fou de
debò, i el profeta va rebre amb goig, a terres estranyes, la notícia de l’abstenció
de la CUP: la llum esvaïa, amb tota la provisionalitat de les
circumstàncies, l’arribada d’una altra nit llarga, d’un nou temps de campanyes
i d’eleccions.
Entre la tarda de dissabte de parlament i
dilluns de glòria, el setè dia de rebre el designi del messies a terres
estranyes, l’escollit va descansar. I descansant –i potser llegint twitter, i
escoltant la ràdio-, va pensar. I en pensar va refer el que havia de ser el seu
segon discurs. Com el Noé de l’Antic Testament, l’apòstol escollit per a
encarnar el messies va omplir la nau de fonamentals, d’imprescindibles: de
tot allò que generacions rere generacions havia permès sobreviure la política
dels patriarques, la dels messies i la dels apòstols. Va ser així que, a fi
que no s’extingís aquesta política, va fer-hi entrar una mica de cohesió, un
xic de diversitat, un parell de drets fonamentals i algunes sigles com, per
exemple, les d’LGTBI al missatge encarnat.
Els apòstols,
aquell dilluns de glòria, en acabar la cerimònia, es reuniren novament per
decidir des de quin despatx faria d’encarnació l’escollit.
Qui
tingui orelles, que escolti.
El Barça guanya la darrera batalla
per l'exhibició d'estelades
El Comitè d'Ètica, Control i Disciplina de la
UEFA deixa sense efecte una multa de 150.000 euros després del canvi de
normativa impulsat pel club blaugrana
perAdrià Soldevila15/05/2018
Estelades durant el clàssic al Camp
Nou. | EFE
El Barça ha sortit
vencedor, de manera definitiva, de la guerra per l'exhibició de banderes
estelades durant els partits de competició europea. La UEFA ha deixat
sense efecte la sanció prevista de 150.000 euros per la mostra pública
d'aquest símbol en tres partits de la Lliga de Campions al Camp Nou: el 5
d'abril del 2016, en l'anada dels quarts de final davant l'Atlètic
de Madrid; i el 13 de setembre i el 19 d'octubre del mateix any, en els dos
primers partits de la fase de grups davant el Celtic de Glasgow i el
Manchester City de Pep Guardiola.
Per aquelles exhibicions, la UEFA va
arribar a obrir tres expedients disciplinarisal club blaugrana, però els va
deixar en stand by, pendent
de l'aplicació de les sancions corresponents, mentre els mateixos executius de
l'entitat catalana miraven de convèncer els dirigents de l'organisme europeu
del futbol a través de fer pedagogia i d'explicar, amb detall, el
significat de la bandera i la innegable condició democràtica i
antirepressiva del Barça al llarg de la seva història. "La
llibertat d'expressió és un dret fonamental innegociable que forma part de
l'essència del nostre club", ha reiterat el president Josep Maria
Bartomeu en discursos, compareixences de premsa i entrevistes.
El Comitè de Control, Ètica i Disciplina de
la UEFA, un cop analitzats els expedients i d'haver tingut en
consideració el canvi en la normativa, aplicat després de la
negociació amb el Barça, ha clos aquest cas deixant sense
efecte la sanció imposada inicialment al club barcelonista. "A
partir del canvi normatiu, la UEFA va deixar d'obrir expedients per l'exhibició
d'estelades", afirmen des del club, orgullosos de la victòria en un
assumpte que ha aixecat molta polseguera en els darrers anys.
"Amb la nova
norma i la seva interpretació, la UEFA considera que els expedients s'han de
tancar i que no hi pot haver sanció", encara que la multa fos
proposada abans del canvi en la reglamentació. "Les estelades i
els cants d'independència no són símbols ni crits ofensius. Ni violents, ni
inciten a cap provocació", argumenten a la zona noble del Camp Nou. El
Barça insisteix en la necessitat de respectar un dret fonamental de tots els
ciutadans: "És una reivindicació i un exercici de llibertat."
155.000 euros
pagats
La polèmica per l'exhibició de banderes
estelades va tenir el seu inici en la final de la Lliga de Campions
de Berlín, la darrera Champions League aixecada pel Barça, el
6 de juny del 2015. En aquella ocasió, una observadora de la UEFA, l'ucraïnesa
Anna Bordiugiva, va encendre l'espurna després de redactar un informe
desfavorable pel Barça per la presència de les banderes a les graderies de
l'Olympiastadion. Bordiugiva, que va veure la final per
la televisió -no era present a l'estadi-, va qualificar les
estelades de "símbols inapropiats". Setmanes abans,
durant el dinar de directives del Barça i el Bayern celebrat
a Munic -en la prèvia de les semifinals-, el club blaugrana ja va ser informat
que, des de Madrid, s'havia pressionat les institucions alemanyes per
tal que la policia requisés estelades a les portes de l'Allianz Arena
de la ciutat bavaresa. Un assetjament que no va sorgir efecte.
El Barça va mostrar el seu rebuig amb la
decisió, però va pagar la multa de 30.000 euros imposada per la UEFA per
tal d'evitar un conflicte amb el màxim organisme del futbol europeu i per poder
iniciar una conversa amistosa amb l'ens continental. Durant les reunions, la
mateixa UEFA va tornar a multar el club: 10.000 euros per
l'exhibició d'estelades en un partit davant el Manchester City(quarts
de final del 2014-15) i 115.000 euros per mostrar-les durant
els duels davant el Bayer Leverkusen, la Roma i el BATE
Borisov de la fase de grups 2015-16. En tots els casos, basant-se
en l'article 16 del Codi Disciplinari, que sanciona "l'ús de
gestos, paraules, objectes o qualsevol altre mitjà per transmetre
qualsevol missatge que no sigui apte per a un esdeveniment esportiu, en
especial els missatges que són de caràcter polític, ideològic, religiós,
ofensiu o de naturalesa provocativa". Finalment, el Barça -l'exèrcit
desarmat de Catalunya- s'ha imposat en la batalla definitiva d'una
guerra simbòlica.
15/05/2018. QUIM TORRA. La xarxa recupera un article de Quim Torra a
NacióDigital sobre el drama dels refugiats
15/05/2018. QUIM TORRA. La xarxa recupera un
article de Quim Torra a NacióDigital sobre el drama dels refugiats.
QUIM TORRA
La xarxa recupera un article de Quim
Torra a NacióDigital sobre el drama dels refugiats
En el text, de l'any 2016, el president cridava a respondre i
actuar davant la situació que viuen milions de persones obligades a marxar de
casa seva per culpa de la guerra
per Redacció
Quim Torra, moments després de ser
escollit pel Parlament Adrià Costa
La investidura de Quim Torra no ha estat
plàcida. El flamant president de la Generalitat ha rebut un allau de crítiques
per les seves piulades i articles qualificats de "xenòfobs" i "supremacistes".
L'unionisme ha aprofitat per començar la campanya de desprestigi contra el nou
president, i avui s'hi ha sumat una nova veu: SOS Racisme.
Des de l'ONG han qualificat el discurs de Torra de "perillós, irresponsable i inacceptable, basat en prejudicis". A través d'un comunicat, han advertit també que estaran alerta per denunciar "posicionaments racistes".
Des de l'ONG han qualificat el discurs de Torra de "perillós, irresponsable i inacceptable, basat en prejudicis". A través d'un comunicat, han advertit també que estaran alerta per denunciar "posicionaments racistes".
Paral·lament, a la xarxa ha començat a córrer de nou un article que va publicar Quim Torra a NacióDigital (el president era articulista setmanal d'aquest diari abans de fer el salt a la política de la mà de Junts per Catalunya) sobre el drama dels refugiats i l'exili republicà de 1939.
El text, escrit el desembre de 2016, es titula Nadal a alta mar, i acaba amb una contundent crida a les institucions i a la societat a actuar davant la situació de milions de persones obligades a abandonar casa seva per culpa de la guerra. El podeu recuperar aquí. I aquí teniu un recull de tots els articles del nou president en aquest diari.
15/05/2018. Adrià Rovira. Els professors d'El Palau
demanen aturar la repressió contra l'escola catalana
15/05/2018. Adrià Rovira. Els professors d'El
Palau demanen aturar la repressió contra l'escola catalana.
ELS 9 DEL PALAU
Adrià Rovira
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
1 minut
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
1 minut
Els nou professors de l'institut El
Palau de Sant Andreu de la Barca han publicat un comunicat aquest
divendres on fan cinc demandes als catalans per aturar el procediment contra
ells, que "afecta tots els ciutadans". Entre les seves
peticions, els docents demanen la suma dels ciutadans a la seva causa per
aturar la repressió contra l'escola pública catalana. Els professors al·leguen
que se senten "víctimes d'una campanya que vol desacreditar el model
educatiu català" fent creure que té una funció adoctrinadora i
promou "una divisió inexistent".
A més a més, els mestres també demanen la
solidarització amb treballadors d'El Palau encausats, que es mostri un rebuig
contra "la judicialització del problema" i que s'alci la veu contra
la "pressió i criminalització" dels docents. També demanen que els
catalans reclamin a les institucions educatives i polítiques per protegir el
professorat.
Per últim, els professors de l'institut han
denunciat la publicació dels noms dels docents afectats per la
denúncia per "fer escarni" i causant l'assenyalament del professorat
i l'alumnat afectat, cosa que "danya tota la comunitat
educativa". A més a més, també denuncien que aquesta divulgació no ha
estat "ètica" perquè no ha respectat "la presumpció
d'innocència".
CAS 9 DEL PALAULa
fiscalia contra El Palau: Els mestres van crear un clima d'hostilitat cap als
fills dels guàrdiesEl Nacional
CAS 9 DEL PALAUEl
jutge arxiva cinc de les denúncies presentades contra els mestres d'El PalauEl
Nacional
Gemma Liñán
ELS 9 DEL PALAUUna
associació de guàrdies civils porta a Unicef el cas dels nens d'El PalauGisela
Rodríguez
15/05/2018. El Nacional. Rajoy no anirà a la cimera dels Balcans per no
haver de reconèixer Kosovo.
15/05/2018. El Nacional. Rajoy no anirà a la
cimera dels Balcans per no haver de reconèixer Kosovo..
KOSOVO
Rajoy no anirà a la
cimera dels Balcans per no haver de reconèixer Kosovo
El Nacional
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
1 minut
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
1 minut
Mariano Rajoy serà
l'únic cap d'estat o de govern europeu que s'absentarà aquest dijous de la
cimera que la UE celebra amb els Balcans Occidentals a Sofia. Segons han
confirmat aquest dimarts fonts europees, Rajoy serà l'únic dels 28 que no anirà
a la reunió amb els líders d'Albània, Bòsnia, Sèrbia, Montenegro, l'Antiga
República de Macedònia i Kosovo.
Com ja van insinuar fa setmanes fonts
diplomàtiques espanyoles, el president del govern espanyol ha acabat buscant
una fórmula de participar-hi diferent de la resta, ja que Espanya no
reconeix Kosovo i per això ha rebutjat anar-hi personalment i hi
enviarà un representant. Tot i que Eslovàquia, Romania, Grècia i Xipre tampoc
no reconeixen el país balcànic com a estat des que va autoproclamar-se
independent l'any 2008, Rajoy serà l'únic que s'absentarà a la cimera on hi
haurà, entre altres, el president kosovar Hashim Thaçi.
A l'acte que sí que assistirà, però, serà al
sopar informal dels líders europeus, que tindrà lloc dimecres al vespre a la
capital búlgara. D'altra banda, Rajoy es reunirà aquest dimarts amb el primer
ministre de Bulgària, Boiko Borísov -que actualment ocupa la presidència del
Consell de la UE-, amb qui oferirà una roda de premsa conjunta.
Segons informació del Consell, l'ampliació i
l'estabilització i el procés d'associació de la UE amb els Balcans no
s'abordarà durant la cimera. Sí que s'espera però, que els líders de la UE
adoptin una declaració amb la qual els socis balcànics s'han alineat.
15/05/2018. Joan Safont. 'Ciutadans de Catalunya',
una expressió etnicista a ulls d'avui?
15/05/2018. Joan Safont. 'Ciutadans de
Catalunya', una expressió etnicista a ulls d'avui?
INVESTIDURA
Joan Safont
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
3 minuts
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
3 minuts
"Ciutadans de
Catalunya, ja soc aquí!". Són unes paraules mítiques, pronunciades
pel president de la Generalitat Josep Tarradellasen dirigir-se per
primera vegada a la gernació que omplia la plaça de Sant Jaume i que tots els
qui les van sentir mai oblidaran. Una expressió d'aquelles que tothom reconeix
i que han donat peu a diverses interpretacions.
Al seu discurs, Tarradellas obviava el
tradicional "catalans!" utilitzat pel seu mentor i antecessor en el
càrrec Francesc Macià en els seus discursos, per un "Ciutadans de
Catalunya" que ha fet fortuna. De fet, el nom del partit impulsat l'any
2005 per un grup d'intel·lectuals i professors d'idees espanyolistes —alguns
d'ells, com Arcadi Espada o Albert Boadella, encara en primera línia contra
l'independentisme— Ciutadans-Partido de la Ciudadanía feia
explícit homenatge a aquestes paraules, com un exemple d'una lectura esbiaixada
i apropiativa de la polièdrica figura de Josep Tarradellas.
Josep Tarradellas va explicar, en una
entrevista gravada l'any 1985 i reproduïda al documental de TVC Operació Tarradellas: la trama d'un retorn,
que el motiu pel qual no s'havia dirigit als "catalans", sinó als
"ciutadans de Catalunya", era que a la plaça hi havia
"catalans" i "d'altres que no eren catalans" (38:39)
Una concepció del país pròpia d'algú que
havia marxat cap a l'exili l'any 1939, quan el Principat era homogèniament
lingüísticament catalanoparlant, malgrat de l'emigració de murcians, aragonesos
i valencians especialment intensa els anys previs de l'Exposició del 29 i les
campanyes polítiques del lerrouxisme contra el catalanisme. Una concepció
prèvia a Els altres
catalans de Paco Candel i que era estranya al lema
"Catalunya un sol poble" que va fer seva l'Assemblea de Catalunya,
fruit de la preocupació, entre d'altres, de Josep Benet, per una divisió del
país per motius lingüístics i d'origen després de les onades d'immigració dels
anys 50-60-70, especialment provinents d'Andalusia, Extremadura i Múrcia i que
van doblar la població de Catalunya respecte a les dades d'abans de la Guerra
Civil.
L'historiador i biògraf del President, Joan
Esculies, al seu llibre Josep Fontbernat. Conseller de Tarradellas, retrotreu
l'origen de l'expressió en una carta de Josep Fontbertnat a Tarradellas, de
l'any 1959, on, comentant la possibilitat d'escriure un text amb motiu del centenari
del naixement i els 25 anys de la mort de Macià, el primer assegurava:
"Un manifest o una declaració de tipus maximalista farà content a tota
aquesta colla de 'separatistes' de saló que hi ha a Mèxic i a Londres, i
alguns, molt pocs, a París. Però en pots estar segur, farà por al ciutadà de
Catalunya. Dic el ciutadà perquè també hi poso el foraster castellà o andalús o
murcià que no tindria cap inconvenient d'ésser autonomista, mentre pogués
continuar de viure a la terra que ell ha escollit per viure".
Un altre destacat tarradellista, el qui va
ser secretari general de Presidència i conseller de Governació de
Taradellas Josep Maria Bricall, assegurava
el 20 de març del 2017 en l'acte institucional de commemoració dels 40 anys del
retorn de l'exili del president: "L’expressió “ciutadans
de Catalunya” s’ha interpretat com una benvinguda amable i sense donar lliçons
a tots els ciutadans sense distinció que en virtut del dret eren a Catalunya. I
és més que possible que aquest va ser el sentit que volia donar a les seves
paraules. Però hi ha en l’expressió un altre significat que no ens passa
desapercebut. L’espontaneïtat en la referència a “ciutadans” palesa un rerefons
ideològic que en aquells moments emotius de la seva arribada i des del balcó
del Palau de la Generalitat li devia aflorar com a manifestació d’un pensament
profundament liberal. “Ciutadà” és una paraula que reporta una pertinença
comunitària, no de qualsevol tipus, sinó configurada pel dret, per la
ciutadania en una herència afaiçonada pel llegat de la Revolució francesa.
Segons aquesta tradició, res pot quedar al marge de la discussió, del respecte
i de la reverència pels drets humans inclosos els de les minories i res se
celebra més que les virtuts de la raó i del debat, del compromís i de la
preeminència del dret com a contrapès a la violència i al dogmatisme".
Fos com fos, les paraules de Tarradellas
s'han d'interpretar en el context i el pensament de qui les va pronunciar,
malgrat que avui, la distinció entre catalans i no catalans per motius d'origen
ens pugui semblar inquietant o, directament, etnicista.
15/05/2018. Gemma Liñán. Turull, Rull i Sànchez
equiparen la mobilització de l'1-O amb la protesta per La Manada
15/05/2018. Gemma Liñán. Turull, Rull i
Sànchez equiparen la mobilització de l'1-O amb la protesta per La Manada.
CAS 1-O
Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
1 minut
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
1 minut
Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez han
presentat els seus recursos d'apel·lació contra els delictes
que els imputen. Pablo Llarena els va rebutjar el primer recurs,
i ara van un pas més amunt.
Els recursos de tots reiteren en el fet que
no hi ha hagut alçament per tombar el delicte de rebel·lió. I en els
escrits de Turull, Rull i Sànchez, l'advocat Jordi Pina va més enllà i relata
exemples gràfics com ara les mobilitzacions de protesta de La Manada. Diu
el text del recurs: "Tampoc consta que s'hagi processat ningú per sedició
en els recents fets de protesta ciutadana per la sentència de la denominada
"Manada", tot i que hagin tingut lloc davant de tribunals o en
presència del ministre de Justícia, a qui es va dificultar la sortida de la seu
del Col·legi d'Advocats, seu de la qual finalment va haver de
sortir escortat mentre era increpat per un centenar de
manifestants".
L'altre exemple són els enfrontaments
directes amb la policia que la plataformaantidesnonaments ha
arribat a tenir amb les comissions judicials. "Ningú entén que una
protesta davant una comissió judicial sigui un alçament públic".
La defensa dels tres acusats ha recorregut al
Suprem la interlocutòria en què el jutge PabloLlarena acorda
processar-los pels delictes derebel·lió i malversació, en un escrit on
defensen que les concentracions de l'1-O o del 20 de setembre passat
davant la Conselleria d'Economia són "actes legítims de protesta davant
actuacions judicials".
15/05/2018. Carlota Camps. Cs reclama mantenir el 155 perquè Torra continua
"el cop d'Estat" i el "xou".
15/05/2018. Carlota Camps. Cs reclama
mantenir el 155 perquè Torra continua "el cop d'Estat" i el
"xou".
NOU GOVERN
Cs reclama mantenir
el 155 perquè Torra continua "el cop d'Estat" i el "xou"
Carlota Camps
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
1 minut
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
1 minut
Ciutadans no
vol que s'aixequi el 155 i així li ho ha demanat al president
espanyol, Mariano Rajoy. En declaracions des del Parlament, el diputat Carlos
Carrizosa ha assegurat que el
viatge del recent investit president, Quim Torra, a Berlín és
voler continuar amb el "xou per riure de tots els catalans" i
ha assegurat que el president investit ja ha demostrat que no "acata la
legalitat" i que vol "continuar amb el cop d'Estat", pel
que ha demanat al govern espanyol no aixecar la suspensió de l'autonomia
catalana.
En aquest sentit, Carrizosa considera que un
president de la Generalitat no ha d'anar a Berlín "a
entrevistar-se amb un fugit de la justícia" i ha assegurat que
Torra "no en té prou amb insultar" sinó que també ha de "riure's
de tots els catalans". Per aquest motiu, ha demanat a Rajoy que
"reaccioni" i que "prengui acords contra un president
xenòfob". "Torra no vol complir les lleis i no les
complirà", ha sentenciat.
15/05/2018. Estefania Molina. Rajoy accedeix a la
reunió amb Torra, "com a president autonòmic".
NOVA LESGILATURA
Rajoy accedeix a la
reunió amb Torra, "com a president autonòmic"
Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Dimarts, 15 de maig de 2018
2 minuts
Foto: Efe
Madrid. Dimarts, 15 de maig de 2018
2 minuts
El president espanyol, Mariano Rajoy,
ha viatjat aquest dimarts a Bulgària, tot just després del Comitè Executiu
Nacional del Partit Popular i de la reunió amb el secretari general del PSOE,
Pedro Sánchez, des d'on ha avisat el president Quim Torra que
"no hi va haver independència, ni República, ni n'hi haurà". La
rotunditat arriba després que Partit Popular i socialistes s'hagin emplaçat a
reeditar el pacte per aplicar el 155, si la Generalitat torna a desbordar la
legalitat. Així i tot, Rajoy ha accedit a una cita amb Torra, "com amb
qualsevol altre president de comunitat", ha dit.
"Per parlar, estic disponible. La meva
posició és ja coneguda", ha dit el cap de l'executiu central, després de
recordar les desavinences que va mantenir amb Carles Puigdemont,
"el seu antecessor", l'ha al·ludit. Així i tot, a la Moncloa
ofereixen, com va dir Rajoy la setmana anterior "diàleg sense més
límit que la llei" i li ha demanat "un esforç" al futur Govern
català. Com era d'esperar, això implica que l'executiu central es manté
contrari a tota entesa relativa als presos, el referèndum, o "fer
República", paraules que va dir el cap del Govern davant del Parlament,
al seu ple d'investidura.
Davant d'aquest escenari, el número u del
govern espanyol ha advocat perquè es recuperi "la normalitat".
"No vull que visquem en l'anormalitat permanent", ha incidit.
"Cal complir la llei, qualsevol govern i representant ho han de fer",
ha reblat. En aquest sentit, fonts populars afegeixen que si hi hagués una nova
intervenció de la Generalitat, no seria per fer eleccions, sinó
diferent. Aquí, el president espanyol, però, no ha aprofundit sobre quines eren
les línies vermelles per tornar al 155, per bé que el control financer de la Generalitat
es manté —que de fet, ja existia des del 2015, a causa del FLA—.
Així i tot, Rajoy ha insistit que treballaria
per mantenir la unitat entre PP, PSOE i Ciutadansen
l'aplicació del 155. Per això, s'ha remès a la cita amb Albert Rivera aquest
dijous a les 9:30h a la Moncloa. Aquesta resposta arriba després que la
formació taronja advoqués per mantenir la intervenció, tot i que hi hagués
Govern, fins que no s'acatés explícitament la legalitat, un cop sentit el
discurs de Torra, on aquest va advocar per "desplegar la República",
i un cop coneguts alguns articles i tuits del president, que el
constitucionalisme reprova com a "xenòfobs".
15/05/2018. Salvador Cot. El seu ninot nou es diu
Quim.
15/05/2018. Salvador Cot. El seu ninot nou es
diu Quim.
El seu ninot nou es
diu Quim
"Abans que Quim Torra hagi pres cap decisió, abans fins i tot que
hagi estat investit ja ha estat caracteritzat com un monstre davant l'opinió
pública espanyola"
Quim
Torra és la prova que la catalanofòbia és l'última eina de cohesió de les
velles estructures del règim del 78.
En poques hores,
l'aparell político-comunicatiu de Madrid i rodalia ha desat el ninot de vudú de
Carles Puigdemont al mateix prestatge on hi ha, mig abandonades, les velles
representacions d'Artur Mas, Josep-Lluís Carod-Rovira, Arnaldo Otegi, Joan
Laporta i el vell Xabier Arzalluz.
Espanya
necessita una antiEspanya per no canviar mai.
Per això abans que Quim Torra hagi pres
cap decisió, abans fins i tot que hagi estat investit ja ha estat caracteritzat
com un monstre davant l'opinió pública espanyola. Un personatge
sinistre que els odia a tots pel fet de parlar castellà i que està preparant
una neteja ètnica imminent i un segon cop d'Estat contra l'ordre
mundial, a més de la prohibició de la truita de patates i la censura de
les cançons de Marta Sánchez. Polítics i mitjans diuen el mateix, per què no
s'ho haurien de creure?
No ha fet res, ni tan sols ha nomenat a
ningú. Però això a qui li importa? Quim Torra només és l'espantavelles
espanyoles que fan servir les elits de Madrid per mantenir-se en el poder que
van heretar del final del franquisme. Un personatge fabricat a la seva
mida per no haver de negociar mai ni una petita part del seus privilegis.
15/05/2018. ACN. Cs envia a tota l'Eurocambra
missatges de Torra traduïts a l'anglès, el francès i l'alemany.
15/05/2018. ACN. Cs envia a tota l'Eurocambra
missatges de Torra traduïts a l'anglès, el francès i l'alemany.
Cs envia a tota
l'Eurocambra missatges de Torra traduïts a l'anglès, el francès i l'alemany
L'eurodiputat Javier Nart assegura que el
president investit és "un conegut
ultranacionalista supremacista" i diu que els seus comentaris
són "racistes i xenòfobs"
Per ACN 15/05/2018
L'eurodiputat Javier Nart al Parlament
Europeu | ACN
Ciutadans ha començat la campanya
internacional per desacreditar el president investit Quim Torra que va prometre
Inés Arrimadas. El partit ha enviat aquest dimarts piulades de Torra
traduïdes a l'anglès, el francès i l'alemany a tota l'Eurocambra a
través de l'eurodiputat Javier Nart. En un correu enviat a tots els membres de
la cambra s'adjunta un recull de textos en anglès i piulades traduïdes a
les tres llengües (anglès, francès i alemany) afirmant que Torra és un
"conegut ultranacionalista supremacista amb nombrosos articles i
declaracions públiques amb clars comentaris racistes i xenòfobs".
Nart, que envia el correu sota el títol
'Actualització sobre Catalunya - Quim Torra investit 131è president', convida
els receptors a llegir els comentaris i els adverteix que els drets
dels ciutadans que, com ell, "pensen diferent de Torra" són "en
perill". A més, un correu similar s'ha fet arribar a periodistes i
corresponsals a Brussel·les i s'està enviant també missatges traduïts des de
les agrupacions de la formació a l'estranger, com ara la del Regne Unit, segons
han confirmat fonts de Ciutadans.
Per la seva banda, els eurodiputats d'ERC Jordi
Solé i Josep Maria Terricabras així com el del PDECat Ramon
Tremosa van informar dilluns la resta de parlamentaris de la investidura de
Torra, també enviant un correu intern. En el missatge, on s'inclou una breu
biografia del de JxCat, els eurodiputats catalans destaquen que Torra
és el quart candidat que s'ha intentat investir després que la justícia
espanyola hagi fet "impossible" l'elecció de Carles Puigdemont,
Jordi Sànchez i Jordi Turull en un "clar exemple de violació dels seus
drets polítics". En el missatge també informen els seus col·legues al Parlament
Europeu que Torra ha instat el govern espanyol a dialogar amb el nou Govern.
Textos i piulades
traduïdes
Entre el material traduït que s'adjunta en el
correu electrònic enviat per Nart hi ha textos publicats a 'El Món',
'El Matí digital', 'El Punt Avui' o 'Delcamp.cat', un fragment d'una entrevista
a 'Catalunya Ràdio' així com diverses piulades -que es mencionen destacant-les
com "missatges esborrats a Twitter"- i captures d'aquestes. En
el correu, l'eurodiputat admet "amb una profunda tristesa que la història
es repeteix". "Sembla impensable que al segle XXI Espanya hagi de fer
front a discursos polítics identitaris i xenòfobs. La malaltia ha
arribat ara a Catalunya", segueix. El de Ciutadans avisa, però, que
"no es rendiran": "Continuarem confrontant aquells que han
dividit la socitetat catalana en dos, continuarem defensant els drets
fonamentals de tots els ciutadans i els valors de la Unió Europea".
15/05/2018. Quico Sallés (Parlament). “Curiosa
rebel·lió en la que els rebels van a casa a dormir, senyor Llarena”
15/05/2018. Quico Sallés (Parlament).
“Curiosa rebel·lió en la que els rebels van a casa a dormir, senyor Llarena”
“Curiosa rebel·lió en la que els
rebels van a casa a dormir, senyor Llarena”
Els recursos dels presos polítics asseguren
que les decisions del jutge fan “pujar els colors”
Pablo Llarena | ACN
Bateria de recursos dels presos polítics
contra les interlocutòries amb què el magistrat del Tribunal Suprem Pablo
Llarena decretava el seu processament. Recursos d’apel·lació amb què
carreguen amb desimboltura contra les acusacions i no s’estalvien crítiques
àcides contra l’estructura argumental construïda per Llarena contra qui
considera responsables polítics de l’1-O. Jordi Sànchez, Jordi
Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Oriol Junqueras han
presentat llurs recursos en què neguen l’existència de la rebel·lió, la manca
de violència així com el caràcter polític del judici.
En l’apel·lació presentada per Sànchez,
Turull i Rull -dirigida per l’advocat Jordi Pina i a la que ha tingut accès El
Món- no s’està de romanços per fins i tot ironitzar de les qualificacions de
Llarena. Asseguren que “l’aixecament brilla absolutament per la seva
absència” i que les protestas que el magistrat considera “aixecaments” són protestes legítimes que no
van produir ni una “rascada” i consideren un despropòsit acusar d’una
pena de més de 20 anys de presó per destroçar dos vehicles de la Guàrdia
Civil. De fet, consideren que la qualificació dels delictes és “absolutament desmesurada que només s’explica pel context
polític”. En aquest sentit, consideren “inacceptable” la comparació dels fets del 20
de setembre amb el cop d’Estat del 23-F. o justificar la malversació amb uns pagaments
de poc import.
L’argumentari de la defensa carrega amb força
contra l’acusació de violència i la qualificació de sedició i sobretot de la
rebel·lió. “Les úniques persones que van portar la iniciativa en l’ús de la
força física en aquella jornada van ser els agents policials per ordre dels
seus responsables”, assevera l’apel·lació. “Curiosa rebel·lió la
que s’exerceix sense esgrimir una sola arma i en la que els rebels marxen
pacíficament cap a casa a dormir al final de la jornada”, conclou
l’advocat tot demanant l’arxiu i el canvi de jurisdicció del cas cap el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
En els recursos de Junqueras, Romeva,
Forcadell i l'exdiputada Anna Simó acusen Llarena de vulnerar greument el seu
dret de defensa i també reclamen l’arxiu o, en tot cas, traspassar-la al TSJC.
Els arguments dels advocats tampoc s’estan per manies i de bon principi, deixa
ben clar la percepció que l’instructor té “prejudicis” contra
els investigats.
Però on més crítics són amb Llarena és per la
suposada vulneració del seu dret de defensa, que Junqueras i Romeva qualifiquen
d'"atac". Recriminen a Llarena els seus "prejudicis" contra
els investigats, ja que molts dels indicis s'interpreten sempre en contra
d'ells, cosa que el dret penal prohibeix.
Així mateix protesten pel fet que Llarena
utilitzi contra els investigats les seves al·legacions d'innocència, cosa
prohibida per la legislació internacional. A més, acusen Llarena de posar "trampes
de caça" als exiliats. De fet,
conclouen que el procés judicial es regeix per “criteris d’oportunitat
política”. A més consideren que la qualificació dels fets per justificar la
rebel·lió "fan pujar els colors".
Per la seva banda, Forcadell i Simó, com a membres de la
Mesa, neguen la desobediència i al·leguen el principi d'inviolabilitat
parlamentària. D'altra banda, Forcadell també ha presentat un recurs a
banda contra la decisió de Llarena d'obrir peces separades pels polítics
exiliats. Això, segons ella, trenca la "continència de la causa" i
podria obrir la possibilitat de diferències entre les resolucions judicials
successives.
10/05/2018. AUTOPISTAS RADIALES. Eduardo Bayona.
Las autopistas radiales de Aznar, Aguirre y Gallardón dejan un agujero de 1.470
millones
10/05/2018. AUTOPISTAS RADIALES. Eduardo
Bayona. Las autopistas radiales de Aznar, Aguirre y Gallardón dejan un agujero
de 1.470 millones
AUTOPISTAS RADIALES Las autopistas
radiales de Aznar, Aguirre y Gallardón dejan un agujero de 1.470 millones
El Gobierno cierra este jueves el rescate de
las cuatro radiales madrileñas, quebradas y con un desplome del tráfico rodado
que abarata y dificulta, más si cabe, su nueva adjudicación.
Esperanza Aguirre, José María Aznar,
Francisco Álvarez Cascos y Alberto Ruiz Gallardón en la inauguración de las
radiales R-3 y R-5 en 2004. /EFE
MÁS INFORMACIÓN
- El
Gobierno rebaja a 1.800 millones la factura del rescate de las autopistas
- Fomento
rescatará las radiales R-3 y R-5 el próximo 10 de mayo
- Las
autopistas rescatadas hasta ahora acumulan una deuda de 2.569 millones de
euros
ZARAGOZA
Eduardo Bayona
“Esta autopista es una apuesta clara del
Gobierno que muchas generaciones tendrán que valorar y agradecer”, sostenía el
7 de octubre de 2003 Alberto Ruiz Gallardón, entonces alcalde de
Madrid y expresidente de la Comunidad, en la inauguración de la autopista
R-2. Era la primera de las cuatro radiales de la capital, que entrarían en
servicio en seis meses y cuyo rescate, quebradas y con un tercio de tráfico
menos que hace una década, completa la medianoche de este miércoles el
Ministerio de Fomento, que asume con su gestión un agujero de 1.474
millones de euros.
El Ministerio de Fomento asume con la gestión
de cuatro autopistas radiales un agujero de 1.474 millones de euros
Otro gran proyecto que salía “rana”, en la
expresión que popularizó la expresidenta madrileña Esperanza Aguirre, sucesora
de Gallardón y que a principios de la década pasada aseguraba que con las radiales
“vamos a salir ganando todos, se mire como se mire”.
PUBLICIDAD
Al final, la principal valoración económica
de esos proyectos la han hecho varios juzgados de lo Mercantil, ante los que
las tres concesionarias de las cuatro vías, Accesos de Madrid en la R-3 y la
R-5, Henarsa en la R-2 y Madrid Sur en la R-4, presentaron sendos concursos de
acreedores con deudas de, respectivamente, 449, 450 y 575 millones de euros.
Y el mayor agradecimiento, en este caso para
la legislación española, se intuye entre los socios de esas concesionarias,
FCC, Abertis, OHL, Sacyr, Acesa, Enasa y CajaMadrid (hoy Bankia) en Accesos de
Madrid; ACS, Abertis, Acciona y Globalvía en Henarsa, y Ferrovial, Sacyr,
Europistas y Caja Castilla-La Mancha en Madrid Sur, y, por otro lado, de los
bancos que las financiaron y de los fondos de inversión que se han ido haciendo
con unos 800 millones de esa deuda, ya que el grueso de esta será asumido y liquidado
por el Estado vía RPA (Responsabilidad Patrimonial de la Administración).
Pérdidas
multimillonarias para el erario público
La posición de Fomento, que ha optado por el
rescate en lugar de la liquidación, ha permitido, en cualquier caso, evitar
un perjuicio mayor para las arcas públicas, ya que la vía del concurso de
acreedores entrañaba el riesgo de que a la cobertura pública de la deuda se le
sumara la posterior subasta judicial de las infraestructuras a precio de saldo
para liquidar una parte del agujero, como ocurre frecuentemente con la unidad
productiva de las empresas insolventes.
El Gobierno espera recuperar parte de ese
dinero con una nueva licitación, prevista para el año que viene
El Gobierno espera recuperar parte de ese
dinero con una nueva licitación, prevista para el año que viene y
que también afectará a las otras cinco autopistas quebradas, cuyas
declaraciones de insolvencia sumaban otros 2.064 millones. Se trata de la AP-36
(527), la M-12 (263), la Circunvalación de Alicante (251), la Cartagena-Vera
(510) y la AP-41 (523), esta última todavía pendiente de rescate.
Las previsiones de Fomento, no obstante, apuntan a ingresar entre 700 y
1.000 millones de euros por todas ellas, con lo que el descuadre amenaza con
incrementar en un mínimo de 2.500 millones el desbocado déficit público español.
El pleno de
quiebras de Álvarez Cascos
El primer capítulo de la tormentosa historia
de las radiales de peaje madrileñas, que iban a marcar “un antes y un después”
en la historia de las infraestructuras españolas gracias a la colaboración de
la empresa privada con el sector público, en palabras del entonces presidente
del Gobierno, José María Aznar, se cierra a las 00.00 horas de este 10 de mayo
con el traspaso de la gestión de la R-3 y la R-5 a la empresa pública
Seittsa, que hace unas semanas asumió la R-2 y la R-4.
Las radiales madrileñas fueron uno de los
emblemas de los planes de infraestructuras de los gobiernos de José María Aznar
y el llamado “modelo alemán”, que consistía, sobre el papel, en que las
empresas privadas construían unas infraestructuras que, tras recuperar con
creces su inversión al explotarlas entre 25 y 45 años, pasarían gratis a una
Administración que ya habría ido haciendo caja vía impuestos.
Sin embargo, la realidad redujo a menos de la
mitad las disparatadas estimaciones de tráfico y frustró las
expectativas de negocio de las concesionarias, que acabaron por quebrar: el
récord de tráfico de la R-2, que iba a soportar 30.000 vehículos diarios entre
Madrid y Guadalajara, se quedó en los 11.034 de 2007; la R-3 y la R-5, de la
capital a Arganda y Navalcarnero, esperaban 70.000 pero apenas llegaron a
superar los 28.000, y la R-4, hacia Ocaña, nunca pasó de 11.346 previstos, casi
3.000 menos de los previstos. Alguien había calculado que pasarían 114.000,
pero nunca llegaron a circular más de 50.500.
Por otra parte, la legislación y la
jurisprudencia vetan que la Administración pueda hacerse con una
infraestructura sin indemnizar por su inversión a quien la construyó, ya que
eso generaría lo que en derecho se denomina “enriquecimiento ilícito”, lo que
llevó al rescate.
Las siete autopistas de peaje licitadas en la
etapa de Francisco Álvarez Cascos han acabado en quiebra
Y, también, a poner sobre la mesa un
llamativo dato sobre la gestión de los ministros de Fomento de Aznar: las siete
autopistas de peaje licitadas en la etapa de Francisco Álvarez Cascos han
acabado en quiebra, situación en la que también se encuentran dos de las seis
impulsadas por su antecesor, Rafael Arias Salgado.
El desplome del
tráfico dificulta nuevas adjudicaciones
El desplome del tráfico que han registrado en
los últimos años aparece, si no como una dificultad para la nueva licitación de
las radiales madrileñas, sí como un factor que con total seguridad tira a la
baja de los precios.
Entre 2007 y 2017, según las estadísticas
del Ministerio de Fomento, la R-2 ha perdido más de la mitad de su
tráfico al caer de 11.034 a 5.319 vehículos diarios; la R-4 ofrece un registro
similar con una pérdida del 49,8%, al pasar de 11.346 a 5.698; les sigue la R-3
con casi un tercio, de 16.230 a 10.961, mientras el descenso de la R-5 se ha
quedado en el 8,3%, al bajar de 11.864 a 10.882.
Esa situación se da también en el resto de
autopistas quebradas en el país, con la excepción del eje
Madrid-Barajas (M-12), cuyo tráfico ha crecido casi un 6% en una década al
subir de 19.979 a 21.160 vehículos diarios, y de la Cartagena-Vera, que ganó
dos puntos al pasar de 3.179 a 3.563.
Del resto, el desplome más destacado es el de
la AP-41, entre Madrid y Toledo, con una pérdida del 63% (de 2.770 a 1.030
automóviles por jornada cuando se esperaban 17.000). Le siguen la AP-36, de
Ocaña a La Roda, con una caída del 32,1% (de 4.646 a 3.156), y la
circunvalación de Alicante, en la que el tráfico ha bajado un 23,2% (de 8.427 a
6.473) en ese mismo periodo.
15/05/2018. Vilaweb. Així funciona el control total dels comptes de la
Generalitat que el president Torra exigeix d’aixecar.
15/05/2018. Vilaweb. Així funciona el control
total dels comptes de la Generalitat que el president Torra exigeix d’aixecar.
Benvolguts,
Tripartit. Contents.
El millor finançament que hem tingut mai (reforma
constitucional pactada pel PSOE i el PP, l’any 2011!)
Espoliació fiscal...
reforma constitucional pactada pel PSOE i el
PP, l’any 2011.
Així funciona el control total dels
comptes de la Generalitat que el president Torra exigeix d’aixecar
El nou president exigeix a Rajoy tant la retirada del 155 com de la
intervenció financera de la Generalitat
El
155 no és el començament de la intervenció, sinó la culminació. Això ha
destacat el president Quim Torra en la compareixença conjunta amb Carles
Puigdemont que ha fet a Berlín, on ha deixat clar que no n’hi ha prou de
suspendre l’aplicació de l’article 155, sinó que ha exigit al govern espanyol
que cessi també la intervenció de les finances de la Generalitat.
Una intervenció que Mariano Rajoy, amb el
suport explícit del dirigent del PSOE, Pedro Sánchez, ha dit que pensava
mantenir. ‘Sense el control de les finances no
hi ha autogovern’, ha recordat Torra.
I, efectivament, els comptes de la Generalitat resten sota un control total del
ministeri de Cristóbal Montoro des del setembre de l’any passat.
Fou aleshores que el consell de ministres espanyol va
imposar un control de pagaments per intervenir econòmicament la Generalitat. Les finances del govern català ja
eren fiscalitzades de feia anys pel sotmetiment al FLA, però al setembre el
govern espanyol va anar més enllà. L’objectiu era que cap euro de la
Generalitat no anés destinat a finançar el referèndum del primer d’octubre. Montoro se n’ha arribat a vantar tant, de
l’efectivitat d’aquell mecanisme de control, que de retruc ha acabat desmuntant
l’argument del jutge Pablo Llarena per a incriminar els dirigents
independentistes –començant per Carles Puigdemont– d’haver comès malversació.
El cas és que els pagaments essencials
–nòmines, sanitat, educació i serveis socials– es van passar a fer mitjançant
un mecanisme similar al del FLA, és a dir, és el govern espanyol que fa el
pagament directament al proveïdor. A més, l’estat deixava de transferir 1.400
milions d’euros anuals per compte del sistema de finançament, dels imposts que
té centralitzats, com l’IRPF i l’IVA. A la pràctica, el govern espanyol prenia
a la Generalitat la capacitat de pagar els serveis bàsics i li impedia de
demanar cap crèdit ni de pagar-ne de pendents. Un
control total.
Però la intervenció ja venia d’abans, amb el
mecanisme del FLA. Un sistema que el govern de Rajoy va implantar arran de la
crisi econòmica, quan les agències de qualificació valoraren negativament els
indicadors de capacitat recaptatòria de les comunitats autònomes. L’estat
espanyol sí que es va continuar finançant a l’exterior, però per aportar capital
a les comunitats deficitàries va establir el FLA.
El control pervers
del FLA
Aquest va ser el pretext del govern espanyol per a prendre les regnes de les finances autonòmiques i per a liquidar de facto l’autogovern d’un punt de vista financer.
Aquest va ser el pretext del govern espanyol per a prendre les regnes de les finances autonòmiques i per a liquidar de facto l’autogovern d’un punt de vista financer.
El Ministeri d’Hisenda espanyol estableix el dèficit que
poden tenir les comunitats autònomes, una mesura vigent d’ençà de la reforma
constitucional pactada pel PSOE i el PP, l’any 2011. El FLA dóna líquid d’acord
amb aquest dèficit autoritzat.
El Ministeri d’Economia divideix la quantitat
assignada en dotze parts, corresponents als dotze mesos de l’any. Però aquestes
mensualitats no s’ingressen pas als comptes de la Generalitat, com molta gent
es pensa. El Departament d’Economia ha d’enviar
a Madrid una relació de tots els proveïdors a qui ha de pagar. Aleshores el
ministeri rep aquest fitxer, l’estudia i fa directament la transferència
mitjançant l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), l’ens que s’encarrega de
gestionar el FLA. Això sempre ha estat així. De manera que podem dir que les
finances de la Generalitat són intervingudes de l’any 2012 ençà.
Però el 2015, l’any de les eleccions
del 27 de setembre, Montoro ja va aplicar unes condicions específiques a
Catalunya per a accedir al FLA. El ministre mateix va dir que eren
perquè el govern català no gastés els diners ‘en
vel·leïtats independentistes’. El govern espanyol passava a tenir
totes les factures controlades. La interventora general dels comptes de la
Generalitat havia d’informar mensualment el ministeri de tots els pagaments que
fes la Generalitat.
I el setembre passat, amb el pretext del
referèndum, Montoro va fer el pas definitiu. Culminava
el control financer de l’administració de la Generalitat, que s’havia anat
eixamplant en el curs dels anys, a partir de la sentència de l’estatut. I poc
abans de l’activació de les mesures de l’article 155, que liquidaven del tot
l’autogovern.
El
nou govern Torra s’ha proposat com a punt de partida, com a exigència mínima
sobre la qual negociar amb el govern de Rajoy, l’aixecament d’aquestes mesures
d’excepcionalitat i d’intervenció.
15/05/2018. Rajoy accepta reunir-se amb Torra, com fa ‘amb qualsevol altre
president de comunitat’.
15/05/2018. Rajoy
accepta reunir-se amb Torra, com fa ‘amb qualsevol altre president de comunitat’.
Com es veu que són
uns tramposos de merda. Com la Cifuentes, en Casado, en Rivera, etc.
'Per parlar estic disponible, la meva posició és ja coneguda', ha advertit
el president espanyol
El president espanyol, Mariano Rajoy, ha
respost l’oferta del president de la Generalitat, Quim Torra, de seure en una
taula a dialogar. ‘Per parlar, estic disponible.
La meva posició és ja coneguda’, ha dit en una conferència de premsa a Sofia
(Bulgària). Ha afegit que es reunirà amb Torra com fa ‘amb qualsevol
altre president de comunitat’.
Rajoy també ha dit: ‘Només pot haver-hi un president, una
sola legalitat i unes úniques institucions vàlides, que són les que estableix
la constitució espanyola i l’Estatut’. A més, ha afirmat que no hi haurà ni
independència ni república. ‘Espero que tothom actuï amb sentit comú’, ha
comentat.
Rajoy també ha parlat de l’aplicació a Catalunya de
l’article 155. El mandat aprovat pel Senat establia que deixaria de tenir
efecte tan bon punt hi hagués Govern. Però
aquest matí Rajoy s’ha reunit amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i han
matisat que hi seguirà havent un control de les finances.
Dijous està previst que Rajoy es reuneixi amb
el màxim mandatari de Ciutadans, Albert Rivera, que s’ha mostrat partidari de
seguir aplicant l’article a Catalunya tenint en compte el perfil
independentista de Torra.
Després de destacar la importància de la
unitat de les forces constitucionalistes, Rajoy ha subratllat que farà el que
estigui a les seves mans perquè Rivera segueixi al consens que l’executiu
espanyol va recavar per aplicar el 155 per primer cop en la història. ‘Hem
treballat bé en el passat i ho farem en el futur. En aquest assumpte el més
important és que els que defensem la unitat de la nació estiguem junts’, ha
afirmat Rajoy.
Avui Torra ha convidat Rajoy a fixar una data i un hora per a la reunió per
a parlar de la situació política de Catalunya, un diàleg sense condicions per a
cercar una solució política al conflicte. Ha reclamat la fi del 155, però també
la de la intervenció econòmica de les finances del govern.
14/05/2018. Vicent Partal. Cal guanyar la batalla dels conceptes.
14/05/2018. Vicent Partal. Cal guanyar la
batalla dels conceptes.
14/05/2018. Cal guanyar la batalla dels
conceptes.
OPINIÓ > EDITORIAL
«El pes d'aquest assetjament conceptual de l'espanyolisme va minvant
aquests darrers anys i mesos d'una manera ben contrastable»
Per: Vicent Partal
Els subscriptors de VilaWeb reben cada dia a
les deu del vespre l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran
l’endemà al diari. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió
del periodisme i el país.
Sóc un dels espectadors que dissabte varen
restar impressionats per la manera com l’advocat de Clara Ponsatí va respondre
a un periodista espanyol convidat al ‘FAQS’ de TV3. A part de refregar-li el
franquisme pels morros i de no deixar-se entabanar per conceptes buits i
manipuladors, Aamer Anwar va deixar caure una autèntica veritat: va dir que qui
hauria d’anar a judici no són els polítics catalans sinó els policies
responsables de la violència del primer d’octubre. Tan senzill d’entendre com
indiscutible una volta ho has entès. Claríssim i, tanmateix, sorprenent sis
mesos després dels fets.
Sorprenent perquè, de fet, la nostra societat
no ha reaccionat en aquests termes. La indignació social i política pel que va
passar no s’ha traduït en una iniciativa concreta de fer passar pels tribunals
no únicament els responsables de la policia espanyola sinó els policies
mateixos, que varen agredir molt més que no reclamava el seu sou.
La raó d’aquesta sorprenent actuació cal
anar-la a cercar, molt segurament, en la brutal pressió conceptual que el
nacionalisme espanyol és capaç d’exercir a Catalunya. Sobretot amb la política
i amb els mitjans. Amb alguna política i amb alguns mitjans. Determinats
debats, en aquest sentit, són completament contaminats i manipulats
–darrerament, a més, amb una violència verbal i gestual que deixa esbalaït. I
amb una barra excepcional, diguem-ho tot. Ahir, per exemple, vàrem veure com
criticava piulets de Torra gent que es manifesta impunement pels carrers de
Barcelona portant la mateixa pancarta que els dirigents de l’extrema dreta.
Mentre s’atrevien a pontificar sobre la democràcia els qui mantenen els
dirigents polítics de l’independentisme a la presó. Sense gens de vergonya. Van
arribar fins i tot a exigir diàleg els mateixos que han ficat a la presó Carme
Forcadell per haver permès el debat lliure al parlament. Com si els seus actes
no tinguessen conseqüències. Com si els ciutadans fóssem incapaços de valorar
fins a quin extrem n’arriben a ser, de cínics.
Per sort, i vist amb la perspectiva dels
anys, he de dir que el pes i la credibilitat d’aquest assetjament conceptual de
l’espanyolisme va minvant aquests darrers anys i mesos en la societat catalana
d’una manera ben contrastable. En el terreny de la política, ahir, per exemple,
les hipèrboles, els crits i els nervis al parlament al final eren l’evidència
d’una impotència: la gent vota allò que vol i no segueix les ordres dels qui
abans ho decidien tot. I en el mediàtic, les dades del CEO publicades la
setmana passada certifiquen una realitat important que ha passat massa
desapercebuda: hi ha una caiguda evident de l’audiència dels diaris
espanyolistes, que és paral·lela a la puixança de la importància dels mitjans
sobiranistes.
Però encara que s’haja avançat molt de
terreny, no n’hi ha prou, perquè la batalla dels conceptes és una de les més
dures, i segurament també la més sòlida. La que, en definitiva, allibera.
Siguem-ne conscients, doncs, i no ens deixem embolicar amb el primer sopar de
duro que posen en circulació aquells qui faran sempre tant com calga per impedir
la independència –que, com s’ha vist molt clarament aquests dies, no són
solament els del tripartit del 155.
PS: Marta Rojals avui escriu, com sempre amb
molta agudesa, sobre tot això de les piulades de Torra. Llegiu-la.
14/05/2018. EDITORIAL. José Antich. La bipresidència s'estrena a Berlín.
14/05/2018. EDITORIAL. José Antich. La
bipresidència s'estrena a Berlín.
La bipresidència s'estrena a Berlín
José Antich
Barcelona. Dilluns, 14 de maig de 2018
2 minuts
Barcelona. Dilluns, 14 de maig de 2018
2 minuts
La política són gestos. No només gestos, és
clar. Però sense gestos no hi ha política. Quim Torra es
reunirà aquest dimarts a Berlín amb Carles Puigdemont. Un gest
polític d'alt voltatge i un senyal dels temps que venen. El president electe i
en molt poques hores president de la Generalitat, una vegada el seu nomenament
sigui firmat pel Rei, publicat després al BOE i, finalment, tingui lloc l'acte
formal de presa de possessió al Palau, ha volgut que el seu primer acte oficial
tingui lloc a Alemanya al costat del president legítim de Catalunya i
persona que els tribunals espanyols han impedit la seva designació per al
càrrec, com així volien la majoria absoluta dels diputats del Parlament. A
1.500 quilòmetres de distància de Barcelona. Mai un president no havia
començat d'aquesta manera perquè la situació d'exili i presos dona a la
legislatura un caràcter excepcional. Un total de 70 diputats de 135, quatre
menys dels que aquest dilluns han votat Quim Torra. Ull a aquesta dada,
important i clau per al futur.
La decisió de Torra no és un tema d'agenda,
és un fet polític de la màxima rellevància, ja que expressa el caire de la
legislatura que ara s'inicia. És una reunió institucional, no un cafè amb
el seu antecessor al càrrec. Tampoc una visita clandestina i mig d'amagat. Ambdós
tenen previst de comparèixer davant dels mitjans internacionals en una
conferència de premsa per donar oficialitat al repartiment de papers. No és
casual que en les seves primeres i breus paraules després de ser escollit pel
Parlament, Torra hagi volgut destacar que un dels seus objectius és investir
novament Puigdemont, tornar-li el que el 155 li va treure, el Parlament va
voler tornar-li i la justícia espanyola va impedir. La bipresidència —una
d'interior i una altra d'exterior— coordinada i en sintonia ha començat a
caminar enmig de l'excepcionalitat i la provisionalitat.
Mentre això succeeix a Barcelona, a
Madrid hi ha disparitat de criteris sobre com s'ha d'enfocar aquesta
arrencada de legislatura. L'últim a sumar-se a la festa ha estat
el secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, que en to
fanfarró s'ha referit a un nou 155: "Costa més la primera vegada que la
segona". I aquí ho ha deixat. Al capdavall, tots miren de reüll el líder
de Ciutadans, Albert Rivera, que vol que la suspensió de l'autonomia
duri fins que els independentistes perdin la majoria absoluta o renunciïn al
seu programa electoral. Un pas menys, tot i això, del que defensa el seu expert
econòmic Luis Garicano, que ha comparat la situació de Catalunya amb la
d'Irlanda del Nord. O sigui, que, segons Garicano, la supressió de
l'autogovern durant diversos anys seria la solució. Al final, millor això que
el que d'altres proposen obertament i impunement a les
ones: bombardejar Barcelona.
I d'això, ningú no en parla, entre la minoria
espanyolista en el Parlament. Serà que és més fàcil de veure la palla a l'ull
d'altri que la biga al propi. Com en tantes altres coses.
INVESTIDURAEl
Govern nomenarà comissionats per portar els departaments dels consellers
restituïtsMarta Lasalas
15/05/2018. NOVA LESGILATURA. Estefania Molina. Rajoy
i Sánchez reediten l'aliança davant del "caràcter xenòfob" de Torra.
15/05/2018. NOVA LESGILATURA. Estefania
Molina. Rajoy i Sánchez reediten l'aliança davant del "caràcter
xenòfob" de Torra.
Rajoy i Sánchez reediten l'aliança davant
del "caràcter xenòfob" de Torra
Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Dimarts, 15 de maig de 2018
2 minuts
Foto: Efe
Madrid. Dimarts, 15 de maig de 2018
2 minuts
Complicitat i sintonia a la reunió
entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez aquest
dimarts a la Moncloa, que ha durat 50 minuts i on es pretenia abordar la
resposta a la investidura de Quim Torra i la seva promesa
com a 131è president de construir "una república per a tots".
Reunits des de les 9.30 hores, el president del govern espanyol i el secretari
general socialista han acordat oferir una resposta "pactada i
proporcional" davant del rebuig al fet que Torra miri de posar
en marxa "estructures que no siguin vàlides" i compreses a la
Constitució i l'Estatut.
"Atesa la situació creada amb la
investidura del nou president de la Generalitat, el seu discurs polític frontista i
el caràcter xenòfob de les seves manifestacions públiques, el
govern espanyol, el Partit Popular i el Partit Socialista s'han compromès a
oferir una resposta pactada i proporcional a la defensa de la legalitat
constitucional i estatutària enfront de qualsevol eventual desafiament",
han exposat en un comunicat de premsa difós per totes dues parts. Es preveu,
per tant, que el 155 torni a entrar en vigor si Torra desborda
la legalitat, tal com avançava aquest diari.
En segon lloc, PP i PSOE han acordat que la
"vigilància en el compliment de la legalitat" es faci extensiva als
recursos públics que formen el pressupost de la Generalitat "per
garantir que es destinin al compliment de les finalitats d'interès general a
què estan previstos", tal com s'ha anat fent des de la decisió
adoptada per la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics l'any
2015, és a dir, amb la vigilància que s'efectuava gairebé mensualment pel Fons
de Liquiditat Autonòmica (FLA).
El bipartidisme, però, no perd l'oportunitat
d'arraconar visiblement Ciutadans i el seu líder, Albert Rivera,
amb qui Rajoy es reunirà dijous a les 9.30 hores. "Aquest acord està
obert a totes les forces polítiques constitucionals que van donar suport a
l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que va permetre reparar la
legalitat infringida per l'anterior Govern de la Generalitat. Així mateix està
obert a qualsevol altra formació política que vulgui mostrar el seu compromís
amb les nostres institucions i el compliment de l'ordenament jurídic",
exposa.
Abordo con @sanchezcastejon la situación en Cataluña. Diálogo y sentido de
Estado para seguir defendiendo los derechos de todos los españoles.
15/05/2018. CAS 1-O. Gemma Liñán. Forcadell acusa
Llarena de retirar les ordres de detenció per afavorir les acusacions.
15/05/2018. CAS 1-O. Gemma Liñán. Forcadell
acusa Llarena de retirar les ordres de detenció per afavorir les acusacions.
Forcadell acusa Llarena de retirar les ordres de detenció per afavorir
les acusacions
Gemma Liñán
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
3 minuts
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
3 minuts
La
defensa de Carme Forcadell ha presentat un recurs a Pablo Llarena
contra la peça separada que s'ha obert i que afecta els processats que són a
l'exili. Argumenta que vulnera el seu dret a defensa i dels mateixos
processats i aprofita per criticar que el magistrat ha posat per davant el
criteri d'oportunitat al de la legalitat a l'hora de dictar i retirar les
ordres de detenció el mes de desembre passat.
El recurs adverteix que el "criteri
d'oportunitat es feia sobre la base d'afavorir les acusacions personades",
la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i VOX, ja que "possibilitava
l'enjudiciament dels processats per tots els delictes". "L'aplicació
d'aquest criteri d'oportunitat vulnera de manera efectiva els drets de les
defenses de la resta de processats", prossegueix el recurs, "perquè
se'ls ha impedit interrogar els investigats afectats per aquesta decisió entre
els quals es troben, per exemple, la persona que ocupava el càrrec de
president de la Generalitat", Carles Puigdemont.
L'advocada Olga Arderiu exposa que la
retirada de les ordres també afecta "el dret a utilitzar els mitjans de
prova pertinents impossibilitant la participació d'un gran nombre
d'investigats, així com l'interrogatori dels mateixos durant la fase d'instrucció"
i recorda que els processats van manifestar la seva voluntat de declarar per
videoconferència.
També recorda part de la interlocutòria de
Llarena per retirar les ordres de detenció on argumentava "que la
depuració de les diferents responsabilitats penals s'ha de portar de manera
unificada, atès que d'altra manera podria trencar-se la continència de la
causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als
diferents partícips". I remarca la necessitat de mantenir
unificat el procés.
El recurs de Forcadell denuncia que la peça
separada limita a "les representacions dels processats afectats la seva
participació" en el procediment i l'inconvenient que això suposa "per
al correcte aclariment dels fets".
Les proves del 13
El recurs de Carme Forcadell es presenta
contra la providència que va dictar Pablo Llarena divendres passat, on a més
d'obrir la peça separada pels exiliats, demanava un seguit de proves al jutjat
d'instrucció 13, moltes de les quals en referència a Josep
Maria Jové, mà dreta d'Oriol Junqueras a Economia.
Sobre la instrucció del jutge 13 de
Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, diu que es tracta d'una "causa
general" contra l'independentisme i que "genera un àmbit d'investigació secreta i que és l'excusa
perfecta per monitoritzar tota l'activitat política de l'independentisme
català durant el 2017 i fins a l'actualitat". I denuncia que el
procediment del jutjat d'instrucció 13 "és l'instrument d'acumulació de
proves amb el qual se serviran tots els altres procediments judicials
contra l'independentisme".
"En el
referit procediment existeix una completa delegació de la investigació en la
policia judicial que genera de
facto una instrucció paral·lela extraprocessal, en la qual no
poden participar les defenses", persegueix el recurs. I
denuncia que "els interrogatoris efectuats en aquest jutjat es dirigeixen,
en moltes ocasions, a buscar proves de delictes i sobre persones sotmeses a
altres procediments".
I és que, segons l'advocada, en el jutjat
d'instrucció 13 hi ha 20 testimonis i declaracions de 12 investigats a les
quals lesdefenses no tenen accés. "La providència del passat 8
de maig és un exemple de l'existència d'un àmbit d'actuacions processals
aliè al present procediment, en el qual únicament el ministeri fiscal
té la capacitat d'intervenció en les diferents causes", denuncia el recurs
que es va presentar aquest diumenge per via telemàtica.
14/05/2018. Carles Torras Espanya: trepitjar o morir.
14/05/2018. Carles Torras Espanya: trepitjar
o morir.
Espanya: trepitjar o morir
Carles Torras
Madrid. Dilluns, 14 de maig de 2018
3 minuts
Madrid. Dilluns, 14 de maig de 2018
3 minuts
En aquesta primavera freda i humida, a Madrid
sura a l’ambient un sentiment col·lectiu de victòria bèl·lica. Les
banderes als balcons, les proclames dels mul·làs espanyolistes als mitjans de
comunicació i la fe retrobada per l’home del carrer que la unitat
perenne és possible són els efectes balsàmics que ha tingut, a la
capital, l’onada repressiva a Catalunya.
A l’Espanya oficial la
reconforta veure’s encara capaç de trepitjar qui sigui que s’interposi —com Letizia a
les fotos— entre ells i la sagrada unitat de l’imperi. Encara
que l’imperi, pobret, es limiti ja al tros de península que no ha
guanyat Eurovisió, les Canàries, les Balears i Perejil.
Un poble que trepitja altres pobles per continuar
sentint-se viu és a l’avantsala de la seva defunció. Això ho sabem
els pobles que lluitem per alguna cosa més que per una bandera, un himne, un
rei, un exèrcit o una unitat fictícia forjada a canonades o empresonant bones
persones.
Un poble que trepitja altres pobles per
continuar sentint-se viu és a l’avantsala de la seva defunció
L’eufòria madrilenya es deu assemblar
molt a la viscuda durant les últimes —i escadusseres— victòries prèvies a la
pèrdua definitiva de Cuba o a les guerres de Sidi Ifni, en
què Franco va guanyar el prestigi com a militar i va perdre a canvi
un testicle. Però tant li fa, en un imperi que continua en
descomposició qualsevol petita victòria s’ha de celebrar com si
fos la conquesta d’Egipte per Napoleó.
Molta gent ho verbalitza obertament aquests
dies referint-se a Catalunya com a “terra reconquerida”. També he
sentit l’expressió que ara “cal reconstitucionalitzar”
Catalunya. En la línia de l’afany de l’exministre Wertper
espanyolitzar els alumnes catalans. O sigui d’adoctrinar-los, però en el
bon sentit.
Per tot això, quan vius a Madrid i sents cada
dia les tertúlies radiofòniques catalanes tens la sensació que
el sobiranisme viu instal·lat en un bucle temporal, capficat amb els
borrissols del melic, mentre els botxins es rifen la seva cabellera.
No s’entén que en aquesta hora tan
decisiva molts polítics s’entestin a fer giragonses
posant l’ego davant de la recerca activa de sortides
a l’atzucac. I això val tant per als qui han volgut forçar fins
a l’últim moment la investidura de Puigdemont, com per als que, a la
primera de canvi, ja tiraven per la borda anys de lluita fent bandera del
pragmatisme més claudicant.
L’eufòria madrilenya es deu assemblar
molt a la viscuda durant les últimes victòries prèvies a la pèrdua de Cuba
A Catalunya seria bo que els polítics i
els opinadors, abans d’obrir la boqueta, féssim un exercici
constant de contextualització històrica. No es pot gestionar de la mateixa
manera el clàssic conflicte de competències autonòmic que el naixement d’un nou
estat i la transició d’una legalitat a una altra.
Els xocs tacticistes, les consignes de
gabinet de comunicació i les picabaralles caïnites estaven molt bé
a l’època de Pujol, Duran, Ribó i Obiols. Però avui, els actors
polítics catalans necessiten tenir més altura de mires, han de saber que de la
gestió de l’actual conflicte en depèn la dignitat de les pròximes
generacions de conciutadans. Inclús dels que el 21-D van
votar Cs, el PSC o el PP.
Cal recordar un cop més que la societat va
estar a l’alçada de les circumstàncies l’1 d’octubre. I
també ho hauria estat si la declaració d’independència del
27 d’octubre hagués estat efectiva i no simbòlica.
Ningú s’hauria amagat a casa. Hauríem donat la cara encara que a
algun, segurament, la hi haguessin trencat.
Per tant, tinguem molt present en tot moment
que a Madrid creuen que han guanyat la guerra i que el desafiament català és
mort i enterrat. No deixem que la dispersió dels nostres polítics els doni la
raó. Exigim-los la fermesa, el coratge i el seny que nosaltres hem tingut fins
ara i seguirem tenint en el futur, quan se’ns demani.
15/05/2018. Gemma Liñán. Junqueras i Romeva demanen
al Suprem una "solució política".
15/05/2018. Gemma Liñán. Junqueras i Romeva
demanen al Suprem una "solució política".
CAS 1-O
Junqueras i Romeva
demanen al Suprem una "solució política"
Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
3 minuts
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 15 de maig de 2018
3 minuts
"El veritable camp de debat del procés:
si Espanya té o no una democràcia madura i si els tribunals penals són capaços
d'entendre que el conflicte polític s'ha de solucionar per mitjans
polítics". Així conclou el nou escrit que Oriol Junqueras i Raül
Romeva han presentat contra el seu processament per rebel·lió i
malversació. Ahir l'advocat Andreu Van den Eynde va presentar a la Sala Segona
del Tribunal Suprem el recurs d'apel·lació. Junqueras i Romeva ja van recórrer
el seu processament davant Pablo Llarena, que va desestimar-ho. Ara, pugen un
grau més, i recorren a la sala d'apel·lacions. No és cap garantia d'èxit,
perquè aquesta sala ha anat desestimant, també, tot el que li ha arribat.
En l'escrit de 20 pàgines, l'advocat
argumenta els diferents atacs a la defensa que hi ha hagut durant tot el
procés, vulnerant els drets i garanties dels processats i alerta que "no
només es manté, sinó que podria estar-se incrementant a mesura que es
tramita el procediment i fins a nivells intolerables". Denuncia que s'està
arribant a un punt "perillós" perquè s'està "criminalitzant
l'exercici del dret a defensa" on es qüestiona els mateixos processats,
culpant el seu dret a no declarar, prenent com a prova els atestats de la
Guàrdia Civil "carregats de valoracions subjectivíssimes, amb evidents
errors de traducció, de transcripció d'evidències i de càlcul". "En general,
la neutralitat —diu l'advocat— brilla per la seva absència" i torna a
posar de relleu que la instrucció de Pablo Llarena conté "fórmules
pròpies del sistema inquisitiu". Ja ho va fer en el recurs
que va presentar contra el processament a Pablo Llarena i que
aquest va desestimar.
Sobre la presó provisional en què es
manté a Junqueras des de fa 6 mesos, és "summament contrària a les
recomanacions i estàndards internacionals sobre la necessària excepcionalitat
de la presó provisional" que qüestiona la imparcialitat de l'instructor.
El recurs també argumenta que la investigació
està fragmentada en diversos jutjats i que hi ha diligències "obtingudes
de forma il·lícita". Això fa que els advocats no puguin accedir al
material dels procediments paral·lels.
Criminalitzar
l'independentisme
Oriol Junqueras i Raül Romeva critiquen que
Pablo Llarena estigui criminalitzant una ideologia política i retreuen a
Llarena el que ha reflectit en diferents interlocutòries i vistes que "no
existeix la possibilitat de defensar pacíficament la independència de
Catalunya". Això "demostra una valoració política dels fets",
diu el recurs.
I en la defensa que ni hi ha rebel·lió ni
sedició, el recurs remarca que "el procés català és, per definició, un
procés pacífic i legal" i que "organitzar un referèndum no
constitueix cap delicte".
"Els polítics no van llançar la
població contra res ni contra ningú", diu el text fent referència a la
interlocutòria de processament, on per justificar la violència que
avalaria el delicte de rebel·lió, Llarena va intentar culpar els ciutadans que
estaven a les portes dels col·legis rebent les càrregues de la policia
espanyola. I alerta que la "lectura de la resolució podria fer la
impressió que la ciutadania ja no pot concentrar-se, ni protestar, ni
indignar-se ni cridar consignes".
Rull i Boya davant
Llarena
El recurs denuncia que Pablo Llarena
polemitza amb els investigats, fent-los retrets a les seves respostes quan
aquestes no li agraden i valora tant el silenci de l'investigat com la
proclamació de la seva innocència com un element incriminatori. El text reflecteix
dos exemples dels interrogatoris recents.
Un fa referència a Josep Rull, quan, al final
de la declaració, Llarena va dir que se sentia "ofès" pel que havia
dit.
L'altre, a Mireia Boya, que defensant la
manca de criteri del jutge a l'hora de dictar els diferents delictes va
provocar un dels titulars de Llarena: "Si
vol que la processi per rebel·lió".
La trampa a Comín i
Serret
El recurs aprofita per denunciar les argúcies de Llarena
per fer tornar els consellers a l'exili. I és que l'instructor va demanar a
Toni Comín i Meritxell Serret que es personessin en la causa nomenant un
advocat i que es presentessin a declarar al Suprem, quan sobre ells pesa una
ordre de detenció nacional, que farà que els arrestin quan posin un peu a
Espanya i, a més, tenen prohibida la sortida de Bèlgica per la justícia
d'aquell país. "Aquesta tàctica més cinegètica que jurídica és la
mostra de fins a quin punt el procediment discorre sota criteris d'oportunitat,
que no d'estricta legalitat" de Van den Eynde en el recurs.
El recurs també inclou els arguments sobre la
manca de competència del Tribunal Suprem per investigar i jutjar el cas i
defensa les plenes competències al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
15/05/2018. NOU GOVERN. Marta Lasalas. Torra i Puigdemont reclamen a Rajoy
des de Berlín diàleg urgent i la fi del 155.
15/05/2018. NOU GOVERN. Marta Lasalas. Torra
i Puigdemont reclamen a Rajoy des de Berlín diàleg urgent i la fi del 155.
NOU GOVERN
Torra i Puigdemont
reclamen a Rajoy des de Berlín diàleg urgent i la fi del 155
Marta Lasalas,
enviada especial
Foto: Efe
Berlín. Dimarts, 15 de maig de 2018
3 minuts
Foto: Efe
Berlín. Dimarts, 15 de maig de 2018
3 minuts
El president de la Generalitat, Quim
Torra, i el president a l'exili Carles Puigdemont han
comparegut plegats a Berlín per reclamar al president espanyol, Mariano
Rajoy, diàlegurgent i per emplaçar-lo a aixecar el 155 i
acabar amb la intervenció de les finances catalanes. Ho han fet en
una roda de premsa que ha aixecat una gran expectació, 24 hores després que
Torra fos investit al Parlament. "La pilota és a la teulada
d'Espanya", ha assegurat Puigdemont mentre el president de la Generalitat
emplaçava Mariano Rajoy: "marqui hora, lloc i dia de la trobada".
La compareixença ha tingut una forta càrrega
simbòlica. Puigdemont ha agraït a Torra que hagi acceptat la
responsabilitat en un moment tan complicat en què no era fàcil assumir aquests
paper, mentre que el nou president ha insistit tant bon punt ha pres la
paraula en la seva voluntat d'aconseguir restituir Puigdemont i els
membres del Govern suspesos pel 155.
Torra ha aterrat a la capital alemanya a dos
quarts de tres de la tarda, gairebé l'hora en què es complien les 24
hores de la seva investidura i s'ha traslladat fins a l'hotel on s'ha celebrat
la trobada amb un taxi. Tot seguit ha arribat Puigdemont i han mantingut una
breu reunió abans de compareixer plegats davant una sala de premsa plena de
premsa internacional.
Tots dos han assegurat que un cop s'ha posat
en marxa el Govern cal entrar en un procés de "desescalament de
tensió" amb l'Estat. Torra ha avançat que, tan bon punt sigui investit
president, enviarà una carta al president Rajoy demanant-li diàleg. El
responsable de l'executiu ha subratllat també que no n'hi ha prou amb
aixecar el 155 si l'Estat segueix mantenint el control de les finances.
Puigdemont ha advertit que cal treballar
immediatament, que no hi ha temps per perdre perquè Europa observa i
és l'oportunitat per al Govern espanyol de demostrar que respecta el resultat
de les eleccions. "L'única possibilitat de trobar una solució és
reconèixer l'altre i començar un diàleg polític", ha aconsellat.
Davant les preguntes dels periodistes, Puigdemont ha
volgut trencar amb la imatge que aquest que ara es posa en marxa serà
un executiu breu i ha assegurat que, malgrat que va recordar en una
entrevista a l'Stampa que a partir d'octubre es podran convocar noves
eleccions, la voluntat del Govern és que s'esgoti la legislatura amb un
gabinet fort. Puigdemont ha assegurat que "el president Torra prendrà
amb tota la seva responsabilitat el que afecta al govern que presideix".
"Les decisions les pren el president del Govern que té una majoria
parlamentària que el suporta i que haurà de fer front a les seves
decisions", ha assegurat.
Tots dos han volgut subratllar al llarg de la
seva intervenció el simbolisme de la trobada. "Creia que era
important que la primera visita fos aquí a Berlín [s'ha confós i ha dit
Brussel·les] i la segona visita serà a les presons on són els polítics
catalans, polítics demòcrates i honestos que només han fet el que la gent els
va demanar que fessin", ha explicat.
Amb tot, la imatge dels dos presidents ha
volgut reforçar la voluntat d'estructura a partir d'ara la política
catalana a partir de l'anomenat l'Espai Lliure de Brussel·les, les
Institucions catalanes -Govern, parlament i Ajuntaments- i el procés
constituent, des d'on, segons Torra, cal que la ciutadania segueixi
impulsant el procés cap a la independència.
En ser interrogat sobre quin serà el seu
paper a partir d'ara, Puigdemont ha subratllat que el 21-D les urnes van
assenyalar-lo a ell com a president i així hauria de ser si s'hagués
respectat el resultat de les eleccions. "Tot el que surti en aquest
context tindrà a veure amb l'anormalitat democràtica d'un Parlament que ha
hagut de fer fins a quatre propostes de candidat per aconseguir una
investidura", ha denunciat: "Com no parlarem d'una anormalitat democràtica
quan hi ha un president que va ser cessat il·legalment.
15/05/2018. Gabriel Rufian. #DiaInternacionaldelaFamilia.
15/05/2018. Gabriel Rufian.
#DiaInternacionaldelaFamilia.
En Blau va
ser testimoni el passat torneig Open Banc Sabadell-Comte de Godó d'un
dinar que van celebrar la cúpula del Grup Godó amb els
líders dels partits que han aprovat l'article 155 que
ha suspès l'autonomia i ha foragitat el govern de la Generalitat. Ara, el
diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián ha difós la fotografia
del dinar que no s'havia publicat encara. Es comprova quins són tots
els comensals. Rufián l'ha titulat amb la seva habitual ironia: hastag #DiaInternacionaldelaFamilia que
se celebra precisament el dia de la publicació de la imatge inèdita, el 15 de
maig.
Els comensals de la taula rodona són,
començant per Javier Godó, comte de Godó, i en el sentit de les
agulles del rellotge: Núria Marín (alcaldessa de L'Hospitalet
del Llobregat, del PSC), Jorge Fernández Díaz (exministre
d'Interior del PP), Josep Caminal (director general de
Presidència del Grup Godó), Miquel Iceta (primer secretari del
PSC), Pere Guardiola (director general comercial del Grup
Godó), Fernando de Páramo (diputat de Ciutadans), Xavier
García Albiol (president del PP a Catalunya), Màrius Carol(director
de La Vanguardia) i Inés Arrimadas (cap de l'oposició, de
Ciutadans). Només dues dones a taula, a banda i banda del president del
Grup Godó.
Darío Porras
En Blau ha pogut comprovar que la foto pertany
al divendres 27 d'abril quan vam publicar la notícia amb el títol Els del 155 dinen plegats al Godó, amb
absència total de llaços grocs. Es va celebrar a un racó del restaurant
del village del torneig de tennis però no es va fer lluny de les mirades
curioses. Recorda la fotografia que El Nacional va fer a la
vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría amb directors de diaris de
paper catalans.
Sergi Alcàzar
La foto del dinar del 27 d'abril al Godó ha
estat difosa via whatsapp a diferents personalitats del país. Gabriel
Rufiánha estat qui s'ha encarregat de publicar-la a twitter i ja té desenes
de comentaris.
15/05/2018. Redacció Vilaweb. D’on surt la fotografia d’Albiol, Iceta i
Arrimadas amb el comte de Godó?
15/05/2018. Redacció Vilaweb. D’on surt la
fotografia d’Albiol, Iceta i Arrimadas amb el comte de Godó?
D’on surt la fotografia d’Albiol,
Iceta i Arrimadas amb el comte de Godó?
Se’ls veu compartint taula amb Javier de
Godó, el director de La Vanguardia, Màrius Carol, l’ex-ministre d’Interior
espanyol Jorge Fernández Díaz, la batllessa de l’Hospitalet, Núria Marín, i
l’ex-dirigent de CDC Josep Caminal.
I el miserable Millo? No hi pinta res? No
està feta la mel per la boca de l’asa?
14/05/2018. Esther Armora. Expedientado por enseñar
a sus alumnos que los catalanes no son una raza superior.
14/05/2018. Esther Armora. Expedientado por
enseñar a sus alumnos que los catalanes no son una raza superior.
El profesor expedientado Francisco Oya
- Inés Baucells
Expedientado por enseñar a sus
alumnos que los catalanes no son una raza superior
Francisco Oya es el primer docente sancinado por combatir el
adoctrinamiento en las aulas. Contrarrestaba la «visión idílica» de los gurús
nacionalistas en los libros de Historia
El profesor Francisco Oya lleva
semanas de baja. Desde el pasado 18 de abril, fecha en la que la
Generalitat le prohibió impartir más clases de Historia a sus alumnos
de Bachillerato en el instituto Joan Boscà de Barcelona y le abrió un
expediente sancionador –el primero impuesto a un docente por combatir
el adoctrinamiento en las aulas–, Oya, militante
de la causa bilingüe desde hace años y muy crítico con el proceso separatista
catalán, ha decidido tomarse un respiro. Lo ha hecho, según afirma,
«por prescripción médica».
«Los últimos meses de acoso a mi
persona han sido muy duros. Tengo un problema de salud de base y me
han aconsejado que salga de la primera línea de fuego», asegura Oya en
declaraciones a este diario. Las autoridades
educativas le apartaron de sus funciones, según denuncia, «por ir a
contracorriente» en un momento de máxima sensibilidad política y
«mostrarse crítico con las tesis independentistas».
Oya llevaba tiempo en la cuerda floja, aunque
el detonante que hizo que le expedientaran fue, según dice, el material curricular complementario que entregó a
sus alumnos de segundo curso de Bachillerato para contrarrestar la visión,
a su juicio, «sesgada» e «idílica» que proprocionaba sobre el catalanismo el
manual de Geografía e Historia que se utiliza en el centro, y cuyo autor es
Agustí Alcoberro, exportavoz de la Asamblea Nacional Catalana (ANC).
«Me prohibió que
los diera»
«Cuando acabó la clase los estudiantes fueron
a entregar los textos al director y a quejarse. Éste no tardó en llamarme al
despacho y prohibirme que se los diera a los alumnos. Después vino
la inspección», explica Oya, que se negó a cumplir tal orden apelando a la
libertad de cátedra.
«No podía consentir que mis alumnos llegaran
a la selectividad con una información sesgada sobre el
catalanismo y sus líderes. Pensé que para tener una visión más
equilibrada y menos positiva debían conocer también su cara B. Saber quién fue Prat de la Riba en realidad, conocer su
cara racista», denuncia el profesor del Joan Boscà. «Los alumnos han de conocer la historia, no la propaganda
o la visión canónica de un determinado movimiento», añade el
represaliado. Su acto de rebeldía acabó en un expediente disciplinario, que sigue
en curso, y un castigo: dejar de impartir provisionalmente la
asignatura. ¿Cuál es el contenido de los polémicos textos? ¿A qué figuras
del catalanismo refieren? Los documentos, consultados por ABC, son una
serie de escritos firmados por referentes del catalanismo, en los que se
observa una «actitud de superioridad» con respecto al resto de España.
El dosier arranca con una
cita del escritor Pompeu Gener (Heregías 1887): «En España, la
población puede dividirse en dos razas. La aria (celta, grecolatina, goda)
o sea del Ebro al Pirineo; y la que ocupa del Ebro al Estrecho, que, en su
mayor parte, no es aria sino semita, presemita y aun mongólica [gitana] (…) Nosotros, que somos indogermánicos, de origen y de
corazón, no podemos sufrir la preponderancia de tales elementos de razas
inferiores».
Otra de las figuras que aparecen en el dosier
es la del político y escritor, Enric Prat de la Riba, considerado uno de
los padres teóricos del nacionalismo catalán. Según
Oya, la imagen que ofrece de este político el manual es «edulcorada» y «no
ajustada a la realidad». Por este
motivo, el profesor decidió entregar a sus alumnos algunos artículos de Prat de
la Riba en los que éste alude a la supremacía de la raza catalana. «Cataluña tiene la fuerza de la prosperidad económica,
con su acompañamiento natural de energías intelectuales, morales y artísticas;
la tiene menos intensa, es verdad, que las naciones extranjeras bien
gobernadas; pero es, con contadas si bien
honrosas excepciones, prácticamente la única
dentro de España, la principal representante de la civilización europea en ese fajo mal atado de kabilas africanos que el Estado
español encarna», escribió en «La Veu de Catalunya».
«Un denominador
común»
Algunos historiadores se han
mostrado críticos con la iniciativa de Oya y consideran que «aunque los
textos son reales, están descontextualizados». Así lo apunta el catedrático de Didáctica de
las Ciencias Sociales de la Universidad de Barcelona (UB), Joaquim Prats, quien
en declaraciones a ABC apunta que «el
componente racista es un denominador común en todos los movimientos
prenacionalistas y nacionalistas europeos de la segunda mitad del siglo XIX, y
no suponen un rasgo distintivo del nacionalismo catalán». «Los textos deben entenderse en su contexto histórico»,
en el que, según recuerda, «no ofendían como ahora».
En la misma línea, Martí Marín, profesor
titular de historia contemporánea en la Autónoma de Barcelona, considera que el grueso de los textos seleccionados por Oya aluden
a un periodo (1878-1935) en que «prácticamente todos los nacionalismos,
incluido el español, se vinculaban en mayor o menor medida a ideas racistas». «Ofrecer información complementaria sobre la
historia del nacionalismo catalán sin cruzar sus producciones ideológicas con
las de otros nacionalismos coetáneos, particularmente el español, no es complementar, es sesgar en otra dirección», añade. En esta línea, Marín considera que de
los quince personajes seleccionados por Oya, solo cinco tienen
relevancia histórica. «Están escogidos y
ordenados para conducir a una conclusión simplista y determinada»,
concluye.
Francisco Oya asegura en su defensa que su
intención «nunca fue decir a los alumnos que el
nacionalismo catalán es supremacista». «No
en su totalidad, pero sí que es un componente importante y tiene una
continuidad histórica hasta nuestros días. Esto me parece evidente»,
concluye el profesor.
La Justicia da más
libertad al docente en Bachillerato
La actual legislación establece que el
derecho a ejercer la libertad de cátedra tiene «un
alcance más reducido» en los niveles de enseñanza no universitaria.
No obstante, a partir de la la Educación Secundaria
Obligatoria y, en especial, en el Bachillerato, donde los alumnos tienen ya
entre 16 y 18 años y una cierta capacidad crítica, el Tribunal Constitucional
(TC) admite una mayor libertad del profesor para la exposición razonada de sus
ideas y creencias.
08/02/2018. Francesc-Marc Álvaro. ¿Quién es supremacista?
08/02/2018. Francesc-Marc Álvaro. ¿Quién es
supremacista?
¿Quién es supremacista?
08/02/2018 03:08
De
un tiempo a esta parte, se acusa al nuevo independentismo catalán de ser “supremacista”. Este término proviene de contextos y
conflictos muy diferentes y alejados de nuestra realidad, pero se utiliza,
diría que con una intensidad creciente por parte de muchos de los que se oponen de manera
agresiva y con pocos argumentos al proceso soberanista, incluidos periodistas, analistas y académicos que parecen más ocupados en ganar la
batalla de la propaganda que en comprender lo que está pasando y sus
causas reales.
Felipe González es una de las personalidades
relevantes que no ha tenido manía alguna en utilizar esta palabra para
referirse a los independentistas, aunque ha tenido que añadir con la boca
pequeña que “no es supremacismo tan explícito como el de Donald Trump”,
una aclaración sugerida quizás por alguien que veía venir el ridículo de estas
elucubraciones. El que fue líder socialista afirma que el independentismo
exhibe la idea según la cual “si no nos lo
impidieran, seríamos los mejores”, una tesis que demuestra
–concluye– este sesgo supremacista.
Otros políticos –retirados o en ejercicio– dicen lo mismo que González, y
también lo hacen varios opinadores, por ejemplo el profesor Francisco Rico en
un artículo reciente.
El término supremacismo
remite, sobre todo, al llamado supremacismo
blanco, corriente de ultraderecha vinculada a las ideologías racistas que
abogan por la dominación del hombre blanco occidental sobre todas las etnias y
por la separación estricta de las poblaciones por color de piel, religión,
origen, cultura, etcétera. El
supremacismo blanco es especialmente activo en algunas zonas de Estados Unidos
–arraigado en la memoria de la guerra entre el Norte y el Sur y el trauma de la
esclavitud– y también se puede dar en sociedades europeas, a caballo de grupos
extremistas y populistas que difunden un discurso xenófobo y aislacionista. Por
otra parte, el islamismo radical no se puede desvincular de un supremacismo
musulmán que fundamenta la idea de dominación sobre los considerados
“infieles”. Hay también movimientos supremacistas judíos, rusos, griegos,
escandinavos, etcétera, articulados de manera más o menos pública en organizaciones
reaccionarias, contrarias al modelo de sociedad abierta y multicultural.
(Dani Duch)
¿Tiene algo que ver el independentismo
catalán con todo eso? Rotundamente, no. Decir lo contrario es mentir. No hay
nada –ni en los partidos ni en las entidades soberanistas– que pueda
considerarse supremacismo. El independentismo no propugna que los catalanes son
superiores a los españoles, lo que defiende es la creación de un Estado catalán
independiente, una República basada en la igualdad y en los derechos de ciudadanía,
y no en la prevalencia de ninguna supuesta etnia. Ni Puigdemont, ni Junqueras,
ni Sànchez, ni Cuixart, ni ningún dirigente de la CUP han dicho o hecho nada
que pueda considerarse supremacismo, todo lo contrario.
El independentismo adopta y actualiza la idea
de “un sol poble” y de una catalanidad cívica (no étnica) formulada por Josep
Benet, Paco Candel y otros, y asumida por el PSUC, Jordi Pujol, los
socialistas, los grandes sindicatos, la escuela, la Iglesia y el grueso del
mundo asociativo. ¿Hace falta que recuerde que en las listas de todos los
partidos independentistas hay personas nacidas dentro y fuera de Catalunya?
¿Hace falta que recuerde que los apellidos del mundo independentista son tan
variados y plurales como lo es todo el país?
González y otros consideran que querer hacer
las cosas sin pasar por Madrid y querer hacerlas mejor de como se hacen en el
Estado español es supremacismo. ¿Sería supremacista decir que una República
catalana debería tener una separación de poderes más clara y ejemplar que la
del Reino de España? Sólo sería un noble deseo. Si me apunto a la desfiguración
argumental de González y otros, todo podría acabar siendo supremacismo. Incluso
que un político de la oposición le dijera a un político que gobierna que él sí
hará las cosas bien. Con el supremacismo ocurre igual que con el delito de
odio: intentan cambiar tu discurso con mala fe para presentarte como el
victimario cuando eres la víctima. Es la fábula del mecánico de Reus, a quien
acusan de delito de odio sólo porque ejerce su derecho a protestar
pacíficamente al negarse a realizar un trabajo para alguien que –desde una
posición de poder– se lo exige.
No hay dos millones de supremacistas que se
creen superiores a los españoles. De ninguna manera. Hay dos millones de catalanes
que rechazan un Estado que ven que les va en contra sistemáticamente. La
calificación de supremacista va bien para demonizar, sin utilizar conceptos tan
fuertes como racista o nazi. La palabra supremacista sugiere lo mismo pero es
más elegante. La maniobra consiste en presentar un movimiento democrático,
cívico y pacífico como una parte más del peligroso populismo europeo. Los que
nacimos hace medio siglo sabemos quién, en este conflicto, responde a una
tradición inequívocamente supremacista, aquella que, entre otras cosas,
pretendía destruir una lengua y una cultura.
14/05/2018. Marta Rojals. Supremacista!,
va dir el supremacista.
14/05/2018. Marta Rojals. Supremacista!, va dir el supremacista.
«Aquest
cap de setmana ha estat impossible de distingir una piulada d'un acòlit de Cs o
del PP d'una de gent del PSC o dels comuns: la unitat d'Espanya quedava
condensada en la unitat de reacció en l'universal».
Heu vist la relació entre: Unitat de reacció
en l’universal, i “Unidad de destino en lo universal”?
«Aquest cap de setmana ha estat impossible de distingir una piulada d'un
acòlit de Cs o del PP d'una de gent del PSC o dels comuns: la unitat d'Espanya
quedava condensada en la unitat de reacció en l'universal»
Per: Marta Rojals
A les sèries polítiques que ens arriben dels
Estats Units, el Regne Unit, Dinamarca, o on sigui que gastin una democràcia
avançada, hem vist mil vegades com tomben un candidat a la cosa pública
remenant la brossa del seu passat. En una que em ve al cap, The Good Wife, diferents candidats a
diversos càrrecs es feien investigar per ser conscients dels seus punts dèbils
i avançar-se als atacs futurs de l’oposició. De vegades, sortia una merda tan
compromesa que el candidat ja es retirava abans de començar, entenent que
representava una gent, un col·lectiu o un interès superior que bla, bla, bla.
Pensant en aquestes sèries, recordo l’impacte
de la primera vegada que es van fer córrer les famoses piulades de Quim Torra.
En recordo l’impacte, i no tant si les van treure a l’època que havia de
dirigir el Born Centre Cultural o més tard, en ocasió de la presidència
d’Òmnium. En tot cas, la taca d’oli es va escampar a ambdues
institucions, i ja en aquell moment hi van sucar
pa amb entusiasme des de l’extrema dreta fins als avui dits ‘equidistants’.
I així fou que dos espais del catalanisme (cadascun amb la seua naturalesa,
intento ser succinta) van entrar amb aquesta presentació a les llars de molts
ciutadans que no havien sentit parlar mai del setge de Barcelona o que coneixien
Òmnium de sentir-lo qualificar de ‘chiringuito barretinero de subvencionaos’ o
similar. Aleshores, si cap reticent podia tenir gens d’interès per a
acostar-se a la història o la cultura del seu país a través d’aquests espais,
segons per quins canals s’informés, li’n devien acabar de passar les ganes i
per sempre més –això últim ja ho dic jo.
Per aquest motiu, quan el president
Puigdemont va anunciar el nom de Quim Torra per a aquesta etapa que encara no
sé com qualificar, em va venir automàtic aquell episodi de les piulades i em va
caure el front als dits. No podia ser. No podia ser que recarreguéssim aquesta
munició esgotada i la tornéssim a oferir a l’adversari, com si li fes cap
falta. Vaig entrar a Twitter amb cara de mossegar llimones i, en efecte, la
maquinària ja s’havia posat tota en marxa: ja tornaven a córrer, veloços i
ressuscitats, recopilatoris i mems de les velles piulades; tornaven a sortir
els articles, les entrevistes, els subratllats descontextualitzats; tornaven a
atribuir-li textos sense signar difosos per okeidiarios i alertes digitals,
virals. I, evidentment: tornaven a sucar-hi pa, ara un pa de quilo, amb la
llesca plana, els mateixos que ja se n’havien aprofitat aleshores –amb doble,
triple virulència, la que corresponia a un presidenciable– perquè ja tenien la
feina feta: quin regal, mare meua, quin regal.
No podem dir que no sabíem què passaria.
N’havíem viscut l’assaig de laboratori abans que les xarxes tinguessin la
preeminència informativa d’ara. Aquest cap de setmana ha estat impossible de
distingir una piulada d’un acòlit de Cs o del PP d’una de gent del PSC o dels
comuns: la unitat d’Espanya quedava condensada
en la unitat de reacció en l’universal. ‘Què us dèiem, eh, eh?
Els
supremacistes independentistes, racistes, xenòfobs, etnicistes i excloents feu
president un supremacista, racista, xenòfob, etnicista i excloent.
I de sobte, la preuada tasca comunicativa de
l’era Puigdemont, una feina ingent contra una
maquinària mediàtica que ens quintuplica l’abast i la potència, en dos dies se’n va a la mè. A l’era de la
comunicació, ens sortirà car haver renunciat a un fenomen de l’ídem com
l’enyorat president: només ens faltava ara haver de tenir-lo, a més a més, de
corresponsal apagafocs. Tant de bo m’equivoqui, que diuen els opinadors de
debò.
Els quatre catalanets –ho dic figuradament,
que us veig a venir– que coneixen la persona de Quim Torra, afable, erudit,
cultíssim editor, valent per a entomar l’encàrrec que no vol ningú, clamen en
el desert. La desproporció entre els altaveus és
massa gran perquè cap missatge sobre la seua remarcable trajectòria arribi ni
tan sols a sortir del cercle dels fidels seguidors. I mentrestant, hem
d’empassar-nos que el titllin de feixista i ultranacionalista els qui es
manifesten amb falangistes i nazis abanderats; hem de sentir com el titllen de
racista els qui volen ‘netejar’ el seu poble o limitar l’accés a la sanitat
dels immigrants irregulars; hem d’entomar que li diguin supremacista els qui
pretenen reduir la llengua i la cultura pròpies del país a un mer folklore
casolà, o etnicista els qui volen segregar per llengua els xiquets a l’escola o
els qui apel·len al passat andalús dels avis dels votants catalans.
En resum, hem d’assistir al teatre lamentable
dels qui, dient-se ciutadans de la gran nació d’Espanya, pretenen colar que són
ells, en aquesta guerra de l’estat, l’amenaçada
minoria nacional. Doncs tot això que ja passava abans, ara ens ho
hem de menjar amanit amb unes piulades i uns extractes d’articles que ni fets a
mida, i trobo que ens ho hauríem pogut estalviar.
A tall de postdata: Hom dirà –perquè ja us
sento, xiu-xiu-xiu– que l’espanyolisme ens insultaria i deshumanitzaria com
sempre, amb piulades o sense, i que donar-los importància és fer-los el joc.
Sí, però no. Sí, perquè quan tens la iniciativa pots conduir el debat cap on tu
vols, i no perquè, quan la perds o la regales et trobes anant a remolc. Només cal recordar que, fins al debat d’investidura, els
tavernaris del parlament es quedaven sols bramant el seu ‘monotema’ per a les
teles espanyoles, mentre que dissabte i ahir se’ls van afegir de gust els
espanyolistes que no criden, amb la qual cosa les formacions republicanes van
haver de sortir a justificar obvietats que, abans d’aquesta patinada
estratègica i comunicativa, teníem més que superades.
No
ho sé, valtros, però jo veig clar que menjarem les piulades en cada sessió
parlamentària fins a les eleccions i més, atès que el programa de govern, sense
autonomia ni diners, no sé com passarà del paper. En fi, per dir-ho a la manera
de Twitter: #noespodiasaber.
13/05/2018. Oriol Izquierdo. El titella i el president de tots.
13/05/2018. Oriol Izquierdo. El titella i el
president de tots.
El titella i el president de tots
«Lluny d'això, els valedors del 155 continuen enganyant-se pensant que
ens enganyen. I així exhibeixen la seva insolvència intel·lectual i la seva
mala fe política reiterant, per exemple, que la majoria de ciutadans del país
està en contra de la independència»
No
hi ha paraules innocents. Tan bon punt el president Puigdemont va fer públic
que proposava Quim Torra per a la investidura, els qui s’hi oposen van
referir-s’hi amb els termes de ‘titella’ i de ‘home de palla’. I ja no han
parat.
Els uns dient en veu alta que tant de bo no
ho sigui, els altres donant per descomptat que ho serà; tots ells negant-se a
fer-li confiança. I, en qualsevol cas, sense admetre el que per a nosaltres és
evident. Que el president legítim continua essent Carles Puigdemont. I que, en
ser investit, Quim Torra esdevé, provisionalment, el seu delegat a la
presidència de la Generalitat. Que la presidirà, però amb plena consciència que
ho fa interinament. Perquè la situació és d’interinitat.
No costa gaire d’entendre. Però, això sí,
segur que fa de mal pair als valedors actius o passius de la persecució
actual. Que persisteixen a culpabilitzar la
víctima de la repressió a què la sotmet el botxí. ‘Si hi ha presó i exili és
perquè us ho heu buscat. Si hi ha 155 és perquè us heu saltat la llei
autonòmica i l’ordre constitucional.’ I, amb aquella barra que tenen, acaben
aquí la seqüència lògica de condicionals. Però no les amenaces. ‘Hi haurà més 155. Hi haurà més presó.’
Però res no és com ho expliquen els cínics.
Si ens hem saltat la llei i l’ordre, suposant que fos així, potser és perquè ja
no servien per regular la situació present i aconduir el projecte polític
expressat per una majoria clara de ciutadans del país.
I, si ens ho haguéssim buscat, no seria perquè la resposta de qui tenia el
deure de seure i de parlar-ne ha estat fins ara sempre el silenci, el menyspreu
i, finalment, la repressió? No, això
els mentiders mai no ho expliquen. I mira que ajudaria a entendre com hem
arribat on som. I què caldria fer per sortir-ne.
Lluny d’això, els valedors del 155 continuen enganyant-se
pensant que ens enganyen. I així exhibeixen la seva insolvència intel·lectual i la seva mala fe
política reiterant, per exemple, que la majoria de ciutadans del país està en
contra de la independència. Ho vam tornar a sentir justament el dia que els
estudis d’opinió del mes d’abril indicaven que hi ha un 48% de favorables al
nou estat davant un 43,7% de contraris. O, si preferiu no refiar-vos de les
enquestes, podeu acudir a les xifres contrastades de les darreres eleccions,
les il·legítimes del 21 de desembre: els partidaris del sí van aplegar el 47,5%
dels vots; els defensors del no, el 43,5%. No cal saber gaire de sumar i restar
per treure’n conclusions. I, en canvi, ells, sant tornem-hi! Potser és que l’unionisme posa la llei fins i tot per
damunt de l’aritmètica…
I fan un ús del llenguatge que prescindeix de
la lògica i n’ignora el sentit ètic. Com una altra vegada aquests dies,
també a propòsit de la investidura de Quim Torra, que s’han emplenat la boca
d’una expressió massa solemne per instrumentalitzar-la amb la seva
barroeria. Li retreuen que no serà el president de tots. Li censuren per
endavant que governarà per a la meitat dels catalans. I un cop ho han deixat
anar sembla que calgui demostrar que no tenen raó. Però quina mena de raó deuen
poder tenir?
Perquè, què deu voler dir ‘ser el president
de tots’? És que n’hi ha hagut cap que ho fos? Preguntem-nos-ho evitant el
bucle del procés. Que va ser un president de tots, el senyor Montilla? Que ho
ha estat, Pasqual Maragall? Que ho va ser, i mira que en va ser temps, Jordi
Pujol? O Tarradellas? Excepte aquest, tots els altres van ser investits
presidents amb el suport d’unes formacions polítiques concretes i amb el vot en
contra d’unes altres. No eren, per tant, elegits per tots. Després, cadascun
d’ells, del primer a l’últim, i tant me fa que ara m’esgardisseu pel que diré,
cadascun va mirar de governar, no en tinc cap dubte, pensant en el país i en el
benestar de tots els catalans. Potser no ho van acabar d’aconseguir, o no se’n
van sortir gens, o potser més del que mai no estarem disposats a reconèixer.
Però tots i cadascun van aspirar a ser el president de tots els catalans. Per
més que sempre, sense excepció, trobarem motius per retreure’ls que a la
pràctica no ho van ser.
I, mira, no estic gaire segur que res d’això
es pugui afirmar, posem per cas, del president del govern de l’estat veí, el
senyor Rajoy. Governa, ell, per a tots els espanyols? Més aviat em sembla que
no, vist que governa tan ostensiblement contra nosaltres. Que, diu ell, som
espanyols. O és que potser ni tan sols no ho som tampoc per a ell? Ai, que
arribem al cap del carrer.
15/05/2018. Vilaweb. Rajoy i Sànchez pacten de mantenir la intervenció de
les finances de la Generalitat.
15/05/2018. Vilaweb. Rajoy i Sànchez pacten
de mantenir la intervenció de les finances de la Generalitat.
Mantenen la previsió de tornar a suspendre l'autogovern català
Mariano
Rajoy i Pedro Sánchez han exhibit unitat per a poder mantenir la intervenció de
les finances de la Generalitat malgrat la investidura de Quim Torra com a
president i la formació imminent d’un nou govern.
El cap del govern espanyol i el secretari
general del PSOE han acordat que donaran resposta a qualsevol ‘desafiament’ de
Catalunya, i que mantindran la vigilància econòmica. Segons un comunicat
conjunt, els dirigents del PP i el PSOE han
amenaçat el futur govern que actuaran ‘contra qualsevol intent d’engegar
estructures alternatives a les úniques vàlides’. Rajoy i Sánchez
també ataquen el discurs de Torra, que qualifiquen de ‘polític frontista’ i
de ‘xenòfob’.
Els dos dirigents polítics diuen en el comunicat que
han acordat la manera de poder tornar a intervenir l’autogovern malgrat el fet
que decaigui el 155 pròximament. I diuen que actuaran amb ‘vigilància en el compliment de la legalitat perquè es
faci extensiva’ als recursos públics que conformen el pressupost de la
Generalitat.
Quim Torra nuevo presidente de la Generalitat
de Cataluña
Rajoy y Sánchez pactan un control reforzado
del gasto del Govern ante la amenaza “xenófoba”
- Carlos Cuesta y Luz Sela
- 15/05/201811:26
1 Comentario
El discurso separatista de Quim Torra en
su investidura tendrá consecuencias. Mariano Rajoy y Pedro
Sánchez acaban de pactar un sistema de control reforzado del
comportamiento del nuevo Govern para evitar la amenaza rupturista y,
especialmente, un sistema de “vigilancia en el cumplimiento de la legalidad”
que se hace “extensiva a los recursos públicos que conforman el presupuesto de
la Generalitat para garantizar que se destinen al cumplimiento de los fines de
interés general para el que están previstos”.
Es decir, que se levanta el 155 pero se
mantiene un sistema reforzado de supervisión que evite que fondos públicos
puedan acabar en la continuidad del golpe separatista.
El presidente del Gobierno y el secretario
General del PSOE han acordado en la reunión de este martes por la mañana, de 50
minutos, “reforzar su acuerdo político para la defensa del orden constitucional
en España y también ante nuestros socios europeos”.
La situación de gravedad no se ha ocultado en la reunión. “Dada
la situación creada con la investidura del nuevo president de la Generalitat,
su discurso político frentista y el carácter xenófobo de sus manifestaciones públicas, el
Gobierno, el PP y el PSOE se han comprometido a ofrecer “una respuesta pactada
y proporcional en la defensa de la legalidad constitucional y estatutaria
frente a cualquier eventual desafío”, señala literalmente el acuerdo alcanzado.
Con este propósito, ambos partidos han
coincidido en rechazar cualquier intento de “poner en marcha estructuras
políticas distintas a las únicas válidas, que son aquellas contempladas en la
Constitución y el Estatuto de autonomía de Cataluña”.
PUBLICIDAD
Quieren sumar a más fuerzas políticas
Asimismo el Gobierno y ambas formaciones
políticas han acordado que la vigilancia en el cumplimiento de la legalidad se
haga extensiva a los “recursos públicos que conforman el presupuesto de la
Generalitat para garantizar que se destinen al cumplimiento de los fines de
interés general para el que están previstos, en los términos en que se ha
venido haciendo desde la decisión adoptada por la Comisión Delegada del
Gobierno para Asuntos Económicos en el año 2015”.
PP y PSOE quieren que el resto de fuerzas
políticas se sumen al acuerdo y por ello señalan que “este acuerdo está abierto
a todas las fuerzas políticas constitucionales que apoyaron la aplicación del
artículo 155 de la Constitución que permitió la reparación de la legalidad
quebrantada por el anterior gobierno de la Generalitat. Asimismo está abierto a
cualquier otra formación política que desee mostrar su compromiso con nuestras
instituciones y el cumplimiento del ordenamiento jurídico”.
El Presidente del Gobierno y el Secretario
General del PSOE han acordado, además, “trasladar a la sociedad española un
mensaje de serenidad y de firmeza en la defensa de la concordia civil, la
legalidad vigente, la Constitución Española, la Soberanía Nacional y la Unidad
de España”.
15/05/201802. Carlos Cuesta. Puigdemont tiene asignado más de medio millón
de euros al año para gastos personales.
15/05/201802. Carlos Cuesta. Puigdemont tiene
asignado más de medio millón de euros al año para gastos personales.
Puigdemont tiene asignado más de
medio millón de euros al año para gastos personales
15/05/201802:45
20 Comentarios
Carles Puigdemont tiene
asignados más de 500.000 euros al año para gastos personales. Él es el mentor
directo del nuevo presidente catalán, Quim Torra. Y disfruta de
una suite en el Hotel Adagio de Berlín con salita privada y
todo tipo de lujos. Cuenta con dos personas de séquito personal.
Disfruta del pago de todos los gastos
de manutención. Y su familia le visita un buen número de
fines de semana para que pueda verle en Alemania sin tener que asumir el coste.
El ritmo de vida de Puigdemont en Berlín es
el propio de lo que él se considera: un presidente en el “exilio”. Es decir, lo
mismo que le considera el nuevo Govern constituido por Quim Torra.
Cuenta con dos
escoltas asignados de forma permanente. Cuenta
con un potente sistema de seguridad y con una suite en la planta noble del
Hotel Adagio. Las habitaciones de este hotel tienen unos precios habituales que
oscilan entre los 100 y los 120 euros dependiendo de
temporadas y ofertas. Pero Puigdemont no podía estar en las habituaciones
normales: él está en una suite cuyo precio asciende a 200 euros la noche.
Marcela Topor en una cena homenaje a
su marido Carles Puigdemont.
Pero, además, obviamente, hay que pagar las
habitaciones de sus escoltas -esas sí, en tarifa normal-. Se mueven en
una Renault
Espace cuyo precio se eleva por encima de los
40.000 euros. Y disfrutan de un segundo coche para seguimientos, labores de
escolta y seguridad.
Todos ellos tienen asignado el pago de la
manutención y gastos de bolsillo, así como unos costes laborales cercanos a
los 4.000 euros -en coste total incluidos impuestos y dietas-
por cada escolta.
La familia vuela a Berlín para verle de forma
totalmente habitual. La mujer, Marcela Topor, y sus dos hijas, que
vuelan asistidos financieramente para evitar que la fuga de Puigdemont les
suponga un problema económico.
Mansión, cenas y viajes
Por si fuera poco, la casa
de Waterloo sigue abonándose: al módico precio de
4.400 euros al mes. Se mantiene aún por si es necesario un movimiento posterior
de la ubicación del prófugo Puigdemont.
Todos esos importes, sumados al dinero para
gastos personales del propio Puigdemont y los costes de la familia cuando acude
a Berlín superan una previsión de gastos de medio millón de euros al año. Y
todo ello sale de bolsillos ajenos a los suyos.
La Guardia Civil tiene la evidencia de
que Carles Puigdemont cuenta con una red que soporta todos
estos gastos. Una red que ha permitido que el ex presidente reciba dinero
de un listado de empresas a través de su mujer, Marcela Topor, y de su
amigo y empresario agraciado por contratos públicos en Cataluña, Josep
María Matamala. Matamala, de hecho ha contado con numerosas concesiones de
contratos públicos en Gerona, ciudad de la que ha sido alcalde Puigdemont.
El chalé que Carles Puigdemont ha alquilado en Waterloo.
Los agentes nacionales cuentan con indicios
de que el dinero que ha permitido mantenerse en el extranjero desde el pasado
30 de octubre al ex presidente Puigdemont ha procedido de una red de
empresarios separatistas que han contribuido movidos por las ganancias
obtenidas durante años de hacerse con contratos públicos en territorio catalán.
La red aún se está investigando, pero la Guardia Civil cuenta con la evidencia
de que no sólo han contribuido sino que algunas, además, han colaborado en las
rutas de salida del capital.
Las vías de llegada hasta el líder del golpe
han sido dos. La primera, la de su amigo, empresario
y ex político Josep Maria Matamala, uno de los
grandes apoyos del golpista en los últimos tiempos. Matamala ha sido su
compañero inseparable en Bruselas. Y, según las informaciones de la Guardia
Civil, su financiador estrella. Con dinero ajeno y, posiblemente,
también con dinero propio. Y es que Matamala le debe mucho a Puigdemont.
Matamala fue concejal del Ayuntamiento de
Gerona entre 1987 y 1995. El inicio de su relación no fue fácil. De hecho,
el entonces periodista Puigdemont escribía artículos que no eran del pleno
agrado de Matamala. Pero tras unos roces iniciales, Puigdemont pronto vio con
buenos ojos dejar de escribir y pasar a la política. El ex presidente catalán,
de hecho, se ligó a CiU y llegó a ser alcalde de Gerona.
Y Matamala, por su parte ha llegado a fraguar
una lucrativa relación con el Ayuntamiento de Gerona: el empresario
organiza cuatro ferias municipales a través de su empresa, Incatis. Una
empresa que también es vieja conocida de Puigdemont. De hecho, el hoy detenido
golpista llegó a tener tal relación con Matamala ya por aquellos tiempos que
fue consejero delegado de la citada empresa. La mayor de estas ferias es
el Fòrum Gastronómic, que se celebra cada dos años y tiene como
organizadora a Fòrum Gastronòmic SL, de la que Matamala es socio a través de
Incatis SL.
Pero los acuerdos lucrativos no acaban ahí.
Además, la Fundación Fira de Girona, formada por la Generalitat, el
Ayuntamiento de Gerona, la Diputación provincial y la Cámara de Comercio, asume
el coste de instalar una serie de carpas en las ferias. La suma asciende
a 98.220 euros más IVA. Y la infraestructura es utilizada en cuatro
ferias: Girocòmic, Firatast, Fòrum Gastronòmic y la Fira de Mostres. Y, de
nuevo es la empresa de Matamala la principal organizadora.
TEMAS
20 COMENTARIOS
NOTICIAS
RELACIONADAS
- Sánchez se compromete a cumplir
“muchos” de los 23 puntos que Mas exigió a Rajoy
- Puigdemont publicará en otoño un libro
para contar “lo que está en juego en Europa” con Cataluña
- Puigdemont suma 3 años más de cárcel y
rinde homenaje a los golpistas a los que él metió en prisión
- La justicia belga archiva la causa de
Puigdemont y el resto de fugados tras la retirada de la euroorden
- La Fiscalía belga excluye la prevaricación
y pide entregar a España a los fugados por rebelión y sedición
ÚLTIMAS NOTICIAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada