dilluns, 3 d’abril de 2017

02/04/2017. Salvador Cot. Perdó però... Carrero és una víctima? "La mateixa legalitat que impedeix la revisió de les penes de mort que van de Companys a Puig Antich és la que empara al cap del govern franquista com a una víctima d'ETA de la qual se n'ha de protegir la memòria, si cal amb presó". De fet, és extraordinàri l'ús que s'ha fet dels crims d'ETA com a font de reconeixement del sistema polític que es va implantar a finals dels anys setanta i, encara més, el procés de legitimació retrospectiva que s'ha acabat implantant respecte a la dictadura de Franco.

Benvolguts,

Un cop més l’article d’opinió de Salvador Cot ens fa obrir els ulls sobre la Transacció (que no Transició).

En Cot explica, a partir de la condemna a un any de presó i a 7 d’inhabilitació a la jove Cassandra, com els fets demostren que la transició fou una Transacció com hem explicat d’altres maneres en moltes Reflexions.

En aquesta primera Reflexió hi ha aquest manifest, inventat nostre però que explica la Transacció:

“Nosaltres els fatxes, l’exèrcit, l’església i les dretes, amb la inspiració divina del Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que els antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat durant  40 anys.”

I que permet aquest corol·lari:

La transició la varen fer ells (la casta), i la varen fer per a ells. I a ells els ha anat molt bé durant 40 anys!


En aquesta altra Reflexió hi exposem els nostres arguments:

·         no estem d’acord amb la Transacció, que no transició (1975-1981),
·         no estem d’acord que no ens donessin a triar entre dictadura, monarquia o república (20/11/1975)
·         no estem d’acord en l'entronització del borbó Juan Carlos, hereu de Franco (22/11/1975)
·         no estem d’acord amb la llei d’aministia política que va indultar el franquisme dels crims que havia comès i va indultar l'oposició dels crims que no havia comès (15/10/1977)
·         no estem d’acord que la llei d’aministia política no hagi jutjat Franco i el franquisme
·         no estem d’acord amb la Constitució amb soroll de sabres i canons, resultat de totes les martingales explicades més amunt (20/11/1975-06/12/1978)
·         no estem d’acord a que el règim borbofranquista actual s’atreveixi a autoanomenar-se Estat de Dret
·         no estem d’acord a que no es respecti escrupolosament la Separació de Poders (Montesquieu)

I en conseqüència:

·         Proposem que immediatament un tribunal imparcial internacional (La Haya?) intervingui l’Estat espanyol i jutgi sobre els nostres greuges...
·         I recordem sempre que: Els crims contra la humanitat no prescriuen, digui el que digui la justícia espanyola. És per això que demanem a la jutgessa Servini que no defalleixi en la seva lluita

En aquest altre comentari es demostra clarament com Adolfo Suarez, Secretario General del Movimiento, ens va engalipar un cop més a tots els súbdits de l’estat espanyol, fent trampa, acció normal quan s’està encara en una dictadura ni que no ho sembli.

I una trampa que va canviar canviar totalment la historia de les Espanyes!
De fet en Suarez va introduir l’”atado y bién atado” en els textos de la Transacció (Lleis i constitucions)!

Hem estat explicant en els darrers apunts sobre la Transacció, que no Transició,  que en aquests moments els nostres representants democràticament escollits haurien de rebutjar ser jutjats per tribunals que el nostre Parlament va dir que no obeiria. I en canvi estan fent uns tristos i miserables papers presentant-se als jutjats tal com els manen, qui no els hauria de manar i ajupint-se reverencialment als jutges que no són els nostres jutges...


I encara més, l'Oriol Izquierdo ens explica que disfressar les accions polítiques d'accions tecnocràtiques, és una manera tramposa d'actuar perquè figura que les accions tecnocràtiques no són discutibles, estan per sobre del bé i del mal...


I més i més i mes...


En Cot, diem:
ha tornat a posar el dit sobre la nafra de la legitimitat del règim del 78 i ha fet ressaltar, una vegada més, la seva condició d'hereu directe de la dictadura de Franco.

Vegem l’article d’en Salvador Cot:


Perdó però... Carrero és una víctima?

"La mateixa legalitat que impedeix la revisió de les penes de mort que van de Companys a Puig Antich és la que empara al cap del govern franquista com a una víctima d'ETA de la qual se n'ha de protegir la memòria, si cal amb presó"

per Salvador Cot 

02/04/2017

Cassandra Vera, la jove condemnada a un any de presó i set d'inhabilitació absoluta per uns acudits sobre Carrero Blanco, ha tornat a posar el dit sobre la nafra de la legitimitat del règim del 78 i ha fet ressaltar, una vegada més, la seva condició d'hereu directe de la dictadura de Franco. Perquè la mateixa legalitat que impedeix la revisió de les penes de mort que van de Companys a Puig Antich és la que empara al cap del govern franquista, corrupte i opressor, com a una víctima d'ETA -una víctima!- de la qual se n'ha de protegir la memòria, si cal amb presó.

 De fet, és extraordinàri l'ús que s'ha fet dels crims d'ETA com a font de reconeixement del sistema polític que es va implantar a finals dels anys setanta i, encara més, el procés de legitimació retrospectiva que s'ha acabat implantant respecte a la dictadura de Franco. 

Si ETA era el mal, el bé eren els que la combatien en nom d'Espanya, tant se val si això anava a càrrec de la policia i els jutges franquistes o els de la transició. Sobretot perquè, de fet, eren els mateixos.

 Ara ETA ja no hi és, però queden les lleis i els tribunals d'excepció que defensen l'ordre pactat el 78. I actuen, amb les seves lleis a la mà, contra els dissidents. Tant se val si són representants electes catalans o tuiters anònims que gosen riure's d'un jerarca falangista. Lligat i ben lligat.

Salvador Cot


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada