dijous, 27 d’abril de 2017

27/04/2017. Cultura. Història. Enric Vila. Els pilars de la mentida. Els anglesos poden tenir interès a esborrar la nació catalana de la història, però La Caixa no s'ho pot permetre. El que no és acceptable és l'autoboicot. L'autoboicot és pecat i no pot ser que una institució com La Caixa contribueixi a legitimar les lògiques geopolítiques que han intentat esborrar Catalunya de la història. Qui no té passat no té futur. És justament el que els ha succeït a Espanya i França, a copia d'inventar-se la seva història per intentar que els catalans oblidéssim la nostra.

Benvolguts,

Avui l’Enric Vila fa d’assagista i d’historiador amb un escrit molt interessant sobre com Anglaterra veu Espanya (Catalunya no la veu). I de rebot ens fa entrar en basca quan la institució La Caixa fa un exercici de servilisme a Madrid com si fos La Vanguardia!

L’Enric Vila explica que hi ha en aquests moment una exposició de CosmoCaixa de títol solemne, irresistible i suggerent: Els pilars d'Europa.

I de fet parla de l’Europa vista pels imperialismes totalitaris d’Anglaterra i d’Espanya.

D’entrada l’autor ens posa un enllaç a un quadre de l’Armada Invencible que hem baixat i que mostra les naus espanyoles amb banderes catalanes, encara que sembla que l’exposició no en diu res. 

S’hi haurà d’anar!

Presenta les ciutats espanyoles de començaments del segle XVII i fa que Madrid aparegui al costat de Barcelona i Saragossa!

No parla dels territoris mediterranis de la Corona d'Aragó, passant per alt per tant les possessions que el casal de Barcelona tenia a Mallorca, Sicilia, Sardenya i Nàpols.

D’entre els reis espanyols no hi fa sortir ni Jaume I ni Ferran el Catòlic!

En els mapes del segle XV i XVI hi fa sortir Madrid 1617, època dels reis catòlics" (?!). I el mateix mapa, datat el 1622, apareix en una altra sèrie d'imatges dedicada a les primeres ciutats comercials europees, al costat de Colònia (1489), Ravenna (1493), Jerusalem (1493), París (1550) o Barcelona (1579).

I moltes coses més que ens recorden el llibre d’en Jordi Bilbeny de títol “Brevíssima relació de la destrucció de la història.

Encara que l’exposició està concebuda i realitzada pel British Museum, ens preguntem si no hi ha hagut una rentada de cervell de la diplomàcia espanyola als comissaris del British Museum per fer-los empassar un munt de mentides i reinventar la història que és el que Espanya fa 500 anys que està fent amb els Paisos Catalans, així com per fer fer el ridícul a La Caixa!

De fet, és una aixecada de camisa i més que això és de jutjat de guàrdia! Pot ser que la Caixa que té forts interessos a Madrid (i que pel que es veu són uns cretins) prefereixi presentar una exposició amb una història d'Espanya light, de forma que pugui ser exposada tant a Madrid (amb un criteri "a la madrilenya") com a Barcelona (amb un criteri "a la madrilenya") i els catalans que es fotin...

L'anirem a veure!!!

 Vegem l'article:

OPINIÓ

Els pilars de la mentida

Enric Vila

Barcelona. Dijous, 27 d'abril de 2017


Feia dies que, quan sortia a passejar, veia pels carrers de Barcelona uns cartells del Cosmo Caixa convidant-me a visitar una exposició de títol solemne, irresistible i suggerent: Els pilars d'Europa. Els cartells emfatitzen que la mostra ve avalada pel British Museum i es presenta il·lustrada amb la fotografia d'una figureta de pedra escrostonada d'un cavaller medieval d'infanteria.

Sempre he tingut clar que els anglesos es miren Catalunya amb recel. I no només perquè la nostra existència els recorda la traïció d'Utrecht. Aquella traïció ja tenia uns fonaments que es remunten a Felip II, i que estan ben expressats en el protagonisme que el pintor Nicholas Hilliard (1547-1619) va donar a la senyera en un famós quadre sobre l'Armada Invencible. Anglaterra sempre ha volgut aprofitar l'ocupació espanyola per incloure Barcelona en la seva Londonsphere.

Londres té dret a tenir la seva política i el seu relat sobre el passat d'Europa. Els historiadors polonesos han explicat amb prou detall com, durant més de 200 anys, els russos, els austríacs i els alemanys van fer tot el que van poder per esborrar Polònia dels llibres i dels mapes. Llegeixin el volum d'Adam Zamoyski: Poland. A History. Veuran si hi tenim coses en comú amb aquell país.

Encara que el discurs autonomista miri de negar-ho, que els teus enemics intentin destruir-te i robar-te forma part de la salsa de la vida. Si tothom fos bo amb tothom, com s'ho faria l'home per demostrar-se que té ànima, per comprendre que la virtut és un cim entre dos defectes i que sofisticar el talent requereix un cert esforç? Com avançaria el món, si tothom visqués amb por de ser ferit o de fer mal, com tants catalans que manen?

La llibertat és imperfecte, i Josep Pla ja va explicar, en l'homenot del Comte de Godó, els negocis que Pedralbes té amb Londres. Ara bé, el que no és acceptable és l'autoboicot. L'autoboicot és pecat i no pot ser que una institució com La Caixa contribueixi a legitimar les lògiques geopolítiques que han intentat esborrar Catalunya de la història. La Caixa no es pot comportar com un pervertit amb gabardina que ven piruletes de LSD als nens innocents que surten del col·legi.

Els anglesos poden tenir interès a esborrar la nació catalana de la història, però La Caixa no s'ho pot permetre. Entre d'altres coses perquè sense el pòsit que va deixar l'imperi català, La Caixa no existiria. Sense Jaume I, sense la Taula de Canvi, sense les Constitucions, sense el món que evoca la Sagrada Família, tots aquests petits Albert Rivera que fan faltes d'ortografia i no saben qui és Francesc Moragas haurien d'anar a treballar a una altra banda. 

Es intolerable que, 40 anys després del franquisme, algunes elits del país insisteixin a intoxicar els ciutadans amb llegendes totalitàries. Com pot ser que una exposició sobre els pilars d'Europa, celebrada a Catalunya i patrocinada per La Caixa, presenti la Corona d'Aragó com un petit territori peninsular, passant per alt les possessions que el casal de Barcelona tenia a Mallorca, Sicilia, Sardenya i Nàpols i que Felip V encara va jurar [les constitucions catalanes]el 1705, en entrar a la capital.

Com pot ser que, en aquesta mateixa exposició, es passi una llarga sèrie de diapositives d'imatges de reis medievals i no hi surtin Jaume I o Ferran el Catòlic, l'heroi de Maquiavel? Com és possible que quan es parla de la permanència de l'estructura urbana en algunes ciutats europees, Madrid aparegui al costat de Barcelona i Saragossa, com el xulo que vigila la seva barjaula fins i tot quan té pipí i necessita anar al lavabo?

El cas de Madrid és gros, perquè porta els comissaris a posar un mapa de l'entramat urbà de la ciutat del segle XVII i a escriure solemnement: "Madrid 1617, època dels reis catòlics" (?!). El mateix mapa, datat el 1622, apareix en una altra sèrie d'imatges dedicada a les primeres ciutats comercials europees, al costat de Colònia (1489), Ravenna (1493), Jerusalem (1493), París (1550) o Barcelona (1579).

La insistència amb Madrid -que no es dóna amb d'altres capitals tardanes com ara Amsterdam o Berlín- només s'explica per la necessitat de dissimular el paper que la nació catalana va jugar en la formació de l'Imperi Hispànic. València ni tan sols hi és esmentada, en l'exposició. Quan es posen tres exemples de festes medievals europees que encara perduren es recorre al folklore del Principat i el País Valencià, sense contextualitzar-lo.
  
Tant se val que el primer text filosòfic escrit en llengua vulgar l'escrivís en català un mallorquí, o que el primer llibre gastronòmic l'escrivís també en la nostra llengua un barceloní al servei del rei de Nàpols. Tant se val el paper que els catalans van jugar en les lluites papals. Així quan es diu que el parlamentarisme va néixer a Islàndia, Espanya i la Gran Bretanya és fàcil mitificar la Carta Magna anglesa i que els polítics espanyols presentin 1714 com un conflicte purament dinàstic. 

La mostra amaga la importància de la Corona d'Aragó de forma tan flagrant que un relleu funerari de Pere Seguet (1345-1350) se situa directament a Espanya, un anell del segle XV et fa pensar que Nàpols i Sicilia no van tenir vincles amb Barcelona; un cofre de 1450 es presenta com una obra situada entre "el Sud de França i Espanya". Quan es parla dels territoris turcs de l'Imperi Bizantí es contextualitza molt més que quan es parla de l'Estat espanyol i Catalunya

Sortint de l'exposició em va venir al cap aquell lema que deia: "la feina ben feta no té fronteres". Vaig comprendre perquè sempre em recordava, de forma sibil·lina, al lema d'Auschwitz "el treball dignifica". Durant anys, s'ha desmoralitzat els catalans dient i repetint que "la feina ben feta no té fronteres", mentre es boicotejaven totes les condicions que haurien fet possible que la creativitat del país es pogués relacionar sense peatges amb la resta del món.

Així mateix, se'ns ha fet sentir culpables pel fet de sentir-nos part d'una nació que pressumptament no existia, o per voler la independència, mentre es miraven d'esborrar els rastres de la memòria que expliquen aquest desig tan natural de llibertat.

Hi ha un proverbi que diu: qui no té passat no té futur.

És justament el que els ha succeït a Espanya i França, a copia d'inventar-se la seva història per intentar que els catalans oblidéssim la nostra.

Enric Vila

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada