dijous, 27 d’abril de 2017

26/04/2017. Corrupció. Vicent Partal. Qui s’embolcalla, de debò, amb l’estelada? El Partit Popular és dels partits més corruptes d’Europa, si no és el que ho és més. No és cap apreciació, això: són fets. I ja no és la llista immensa d’encausats o de detinguts, d’empresonats. És el fet que el partit com a tal, institucionalment, és al bell mig de la trama. El PP és una màquina. El PP s’embolcalla amb l’estelada, atia un clima d’histèria i persecució política entorn de la causa catalana, arrossega partits i mitjans cap a una nova versió de la històrica ‘antes roja (ara “azul”) que rota’ i, de resultes de tot això, mana. Com si no passàs res.

Benvolguts,


És bo de rellegir-los de tant en tant i veurem que nous episodis de corrupció tenen la base en el caciquisme...

Vegem la fina anàlisi d'en Partal:


Qui s’embolcalla, de debò, amb l’estelada?

«El PP s'embolcalla amb l'estelada, atia un clima d'histèria i persecució política entorn de la causa catalana, arrossega partits i mitjans cap a una nova versió de la històrica 'antes roja (ara "azul") que rota' i, de resultes de tot això, mana»


 26/04/2017  22:00

El Partit Popular és dels partits més corruptes d’Europa, si no és el que ho és més. No és cap apreciació, això: són fets. I ja no és la llista immensa d’encausats o de detinguts, d’empresonats. És el fet que el partit com a tal, institucionalment, és al bell mig de la trama. El PP és una màquina.

Tots els grans partits de la transició han fet servir la corrupció. La corrupció és una percepció i durant dècades ni els polítics ni la ciutadania no van percebre com a corrupció coses que avui indiscutiblement ho són. Convergència, Unió, els diversos PS, el PP… durant anys i panys han alimentat les despeses del partit amb diners que avui considerem corruptes i en molts casos han desviat diners d’aquesta finalitat perquè anassen a parar a butxaques privades. Cada pesseta, cada euro, desviat mereix una condemna i exigeix responsabilitats, tant hi fa a quina operació de quin partit siga atribuït. Però ningú, ningú, no ha delinquit tant com el PP. Ni en abast ni en quantitats. No veig enlloc d’Europa cap partit involucrat en la quantitat de casos de corrupció en què es troba involucrat el Partit Popular. I no veig enlloc on la línia que separa estat i partit siga tan prima. On els aparells de l’estat treballen tan íntimament relacionats amb el partit i tant al servei del partit.

El circuit que dibuixa el cas de Canal de Isabel II és cristal·lí: partit que afavoreix empreses que creixen artificialment gràcies a normativa pública i que engreixen mitjans que esborren el codi deontològic per atacar els enemics polítics del partit publicant informes falsos elaborats per la policia patriòtica i/o creant un clima de desinformació i linxament que acaba essent instrumental en la domesticació de l’oposició i en la victòria electoral del partit que torna a engegar la roda. Ja em disculpareu la frase, sense ni una coma, però vull ser precís: l’estat espanyol actual és això.

Tanmateix, la pregunta és què ho fa que, si tot és tan clar, el PP puga continuar governant? En qualsevol país normal hi ha una cosa que es diu oposició, capaç de presentar sempre una alternativa al govern. Els ciutadans ja han fet bona part de la seua feina. Han castigat, de fet, la corrupció del Partit Popular, relegant la seua presència a les corts espanyoles a un nivell tan limitat de representació que es troben obligats a pactar amb més d’un partit. En aquest cas amb Ciutadans i el PSOE. Ja tenim coll avall que Ciutadans és una marca blanca [???] del PP. Però el PSOE, què hi fa, ací, el PSOE donant aire a Rajoy? O també:

com és que PSOE i la resta de l’esquerra no es posen d’acord per fer fora Rajoy?

La pregunta és retòrica, perquè tots en sabeu la resposta. No es van posar d’acord, quan s’hi podien posar, perquè la defensa del referèndum català ho va impedir. No era l’únic escull, és clar, però en la llista de diferències polítiques era principalment aquesta qüestió que feia impossible cap acord polític. Després va arribar Susana Díaz i ara això ja va pel camí del PPSOE que el 15-M denunciava però que pocs esperaven que arribàs tan lluny. La gran ratlla que separa avui els dos mons polítics a l’estat espanyol és qui considera que cal deixar que els catalans voten en referèndum i qui no. I aquesta ratlla l’ha creada, l’ha marcada en terra, l’ha dibuixada i l’ha feta servir el PP. Com un gran baló d’oxigen per a mantenir-se en el poder.

Per això, en el moment de la màxima corrupció constatable, el PSOE no es fa avant sinó que es fa enrere i no tempteja cap govern alternatiu al PP. Per la por que l’identifiquen amb l’anti-Espanya definida pels de Rajoy, mentre veu com creix una esquerra diferent. Però per al PP el resultat és gloriós

El PP s’embolcalla amb l’estelada, atia un clima d’histèria i persecució política entorn de la causa catalana, arrossega partits i mitjans cap a una nova versió de la històrica ‘antes roja (ara “azul”) que rota’ i, de resultes de tot això, mana. Com si no passàs res.

Joan A. Forès
Reflexions


Comentaris dels subscriptors (per la qualitat dels apunts dels subscriptors, avui els publiquem tots!):

Andreu Fàbregas
27.04.2017  |  09:37
Perfecte, Vicent. I d’una evidència molt simple: Catalunya és la principal mamella de tota aquella gent corrupta i parasitaria. I no gran cosa tampoc guanyaríem si (com erròniament creu algú d’aquí) aquests dos grans partits polítics fossin també majoritaris a Catalunya. El PSC ens ha tingut enganyats un grapat d’anys amagant la seva subordinació absoluta al PSOE. Els espanyols i amb el PP i el PSOE, a Catalunya mai l’han mirat com un membre més de la seva família, com de pròpia sang, i amb el seu enorme cinisme de que “ens estimen”; de què, moreno? si sempre han considerat que érem de la seva propietat “por derecho de conquista”!
Ja nomes ens hem de preocupar de marxar al preu que sigui, i ho reafirmo, Vicent, al preu que sigui. Ja ens recuperarem fora de tota aquella xusma.
Pep Agulló
27.04.2017  |  08:51
El bipartidisme del régim neofranquista va demostrar que no va ser més que un contuberni per repartir-se els negocis, la corrupció,… ideològicament: nacionalisme espanyol pels descosits. Hi ha proposicions de l’editorial que em semblen simplistes. Es pot resumir tot a que “com és que PSOE i la resta de l’esquerra no es posen d’acord per fer fora Rajoy? ” Tornem amb el joc de paraules buides, el PSOE és esquerra (que vol dir ser d’esquerres?) . ¿És un problema dels partits? A banda, els partits hi són i governen pels votants, i els votants d’aquest dos partits PPPSOE, la gran majoria del súbdits espanyols, actuen segons valors que venen de molt lluny… D’on sempre s’ha governat des de l’autoritarisme, assenyalant un enemic on focalitzar els odis, frustracions i tots els valors del nacionalisme espanyol. Jueus, moros, catalans, massons, dissidents, demòcrates…
L’espectre polític d’Occident ja no es defineix pels programes polítics sinó pels enemics que es tenen. És clar amb Le Pen, Rajoy, Trump, Putin…

Josep Segura
27.04.2017  |  07:55
Lligant el tema de l’editorial i el primer paràgraf del ‘Bon dia’, només constatar una gran diferència entre la França republicana (on visc des de fa un quart de segle) i l’Espanya monàrquica. A l’estat ibèric no hi ha un gran partit d’extrema dreta identificat com a tal, i no cal, ja que és evident que l’espai ideològic està incrustat en la genètica del PP i troba també aliment en altres partits com Cs i PSOE. A França tenim el FN, autèntic i caspós representant del feixisme tradicional, encara que es vulgui rentar la cara. La gran diferència és que el substrat de la cultura francesa és incompatible amb l’autoritarisme i les formes dirigistes que promulga aquesta ideologia. Amb això (i amb poca cosa més) se sembla més a Catalunya. El desencant ha portat la gent a votar extrems (FN i Melenchon), però un hipotèticament impossible triomf de Le Pen implicaria un moviment social de reacció força virulent. De manera similar pel tema corrupció: Fillon al carrer. A Espanya, tot això no. Because Spain is different, com ja es deia al temps del Franco.

Lluís Paloma
27.04.2017  |  02:18
Només reflexionaré: és evident que nosaltres hem de marxar de tot aquest caos, crear el nostre país i posar-nos a recer del que pugui passar a Espanya. Però a la vegada, quines són les possibilitats que a Espanya s’esdevingui la III República, a mans d’una part de la seva població que està farta de tanta porqueria? I a la vegada, quant duraria? Perquè està molt clar que,
80 anys després de la Guerra Civil espanyola, les dues Espanyes encara existeixen, i només la catalanofòbia n’ha impedit l’enfrontament.
En fi, sort que ja no hi serem, si les coses van a més.

Enric (EPM) Pelegrín
27.04.2017  |  00:30
Cada dia sembla més versemblant que la renovació del nacionalisme espanyol ve de la mà del reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles que integren l’estat, encara que només sigui pel que suposa de respecte als principis democràtics.
La necessitat d’una renovació democràtica cada dia que passa és més peremptòria, també per a ells, i els catalans no som una nosa, sinó segurament el desllorigador que faci saltar la renovació a fons d’Espanya. El tap que impedeix fluir la renovació son les velles estructures del PPSOE.
Aquí, però, nosaltres seguirem el nostre propi camí. Segur que tindrem moltes ocasions per retrobar-nos en els assumptes que haurem de compartir.

Josep Blesa
27.04.2017  |  00:25
Aquesta situació recorda aquella temporada a cavall els 1990’-2004 del president espanyol Aznar López, en què qualsevol dissidència amb el camí marcat era ser pro-etarra.
De la història que ens vam ensenyar sabem que ve de lluny la cosa:
jueus, conversos, moriscos, simonistes, urgellistes, rabassaires, masovers, luterans, lul·listes, protestants, agermanats-protorepublicans, indis, moros, xuetes, bandolers, maulets, vigatans, gavatxos, càtars, jesuïtes, il·lustrats, matemàtics, bruixes i bruixots, astròlegs-astrònoms, alquimistes, protoquímics, prefísics, metges, sanadors i herbolaris, apotecaris, missers, notaris, escriptors, versadors i poetes, enginyers, manobres, maçons, geòmetres, agrimensors i saurins, botiflers, industrials emprenedors, teixidors i velluters, amotinats, republicans, proudhonians, malatestians, marxistes, federalistes, llibertaris, anarquistes, utòpics, afrancesats, comuners, comunistes, socialistes, liberals, dretans, carlins i cristins, mancomunitaris, autonomistes, independentistes, pacifistes, homosexuals, lesbianes, transgèneres, ecologistes, dissenyadors gràfics, feministes, humoristes, còmics, actors i actrius, autors teatrals, antidictadors, antifeixistes, existencialistes, racionalistes, postmoderns, estelats, quadribarrats, abanderats de qualsevol causa reequilibrant, urnerers, votantistes, referendumistes, assemblearis, etc….tots ben enfilats per eixe gruixut traç de maroma que és el collar de la Santa Inquisició actualitzada dia sí i l’altre també.
PS: la cosa no ens ve d’una estelada, No……ens hi ve de moooolt més lluny.

Joan Rubiralta
27.04.2017  |  00:25
El PP actual governa perquè ni hi ha oposició.
Si filem més prim podem dir que el PP i el PSOE són el mateix en molts àmbits de la política fins el punt que és difícil distingir-los però sobretot estan d’acord en que cal seguir fent el que sigui, legal o il·legal, -ambdós van fer servir les clavegueres de l’estat i el CNI- per impedir que la nació catalana pugui escollir el seu destí lliurement i democràticament. La seva marca blanca, C’s és el mateix PP amb sigles canviades. I això no canviarà a curt termini, i possiblement, mai, fins que a l’estat espanyol es produeixi una revolució que ho capgiri tot i de moment el moviment de Podemos que ho podria haver fet, s’ha estancat. Per la qual cosa cal veure qui defensa Catalunya i qui l’ataca i tenir-ho molt clar quan arribin les eleccions i deduir què ens pot esperar si no marxem. La gesticulació i les paraules que gasten en els debats parlamentaris poden semblar molt exagerades però cal pensar que a part de la ideologia que gasten, el que estan fent és defensar el seu lloc de treball i per això hi posen tan èmfasi. Ells saben que en una república catalana, desaparegut el tema de la independència, els seu partits o desapareixeran o quedaran com UDC i hauran d’anar a la cua de l’atur.
Penso que, en definitiva, amb Espanya no hi res a fer ni res a pactar tret del diàleg de la secessió sota l’empara internacional.

Ramon Perera
27.04.2017  |  00:24
El PSOE no vol que l’identifiquin amb l’anti-Espanya definida pels de Rajoy. Cert. Però el PSOE sempre n’ha fet, d’anticatalanisme i ha ajudat a arribar a la situació actual en la que ja no poden fer marxa enrera. Per exemple, en Guerra era una de les persones influents del PSOE quan es vantava d’haver ribotat l’estatut català. Fa un temps, en Vicent Partal feu una metàfora de lo difícil que seria per als espanyols intentar canviar la seva política anti-catalana. Una metàfora que a mi sempre m’ha quedat en el pensament. Digué: “seria tan difícil com donar la volta a un trasantlàntic en un riera”.

Jordi Zamora
26.04.2017  |  23:30
Evidentment, hi ha gent que els hi va bé personalment si mana el PP, però no són tants. Per explicar les majories del PP no ens podem oblidar que Espanya és un país bastant ignorant, en general: recordem que el 20% dels espanyols pensen que els humans van coincidir amb els dinosaures i que el sol gira al voltant de la terra.

jaume vall
26.04.2017  |  23:08
No hem de permetre que López-Tena tingui raó : segons ha dit avui a 8tv, el procés és una farsa i no hi haurà valentia per desafiar l’estat fins a les darreres conseqüències. (Tampoc no deixarem que Susana Díaz tingui raó quan avui mateix ha assegurat -tot pixant a la boca dels amfitrions catalans- que no hi haurà referèndum. Els ciutadans ja ens hem arremangat, i ho tornarem a fer quan se’ns convoqui. Puigdemont i Junqueras sembla ser que s’han conjurat per posar les urnes. Les tindrem a les taules electorals el setembre, inicis d’octubre de 2017? Crec que ara mateix aquesta és la pregunta principal. Es posaran les urnes? Si es posen, no importa que passi a partir d’aquell moment, haurem guanyat. Si no es posen, no importa quina excusa hi hagi, haurem perdut. Només queden -gràcies Josep Usó pel recompte diari- 156 dies. Empenyem per guanyar el referèndum tot gaudint cadascun d’aquests dies.

Josep Usó
26.04.2017  |  22:59
La rendició del PSOE serà la seua gran tragèdia. Ara mateix, amb la “gran candidata” van camí d’obtindre els pitjors resultats de tota la vida. Per la seua banda, el PP, sembla que comença a trobar-se amb la resistència d’amplis sectors del poder judicial que es comencen a sentir usats com a mers embolcalls per protegir una autèntica organització mafiosa. Això, sense comptar que l’objectiu de tot plegat és evitar que Catalunya se’n vaja. I pel que fa a aquest tema, tal i com estan fent les coses, el més calent el tenen a l’aigüera. Ací ja no fan por. I si no fan por, fan riure. com les pel·lícules de terror dolentes. I només resten 156 dies. Com a molt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada