diumenge, 30 d’abril de 2017

29/04/2017. Corrupció. Andreu Barnils. Glòries de l’Ajuntament. Ada Colau va fitxar per impulsar el tramvia a Pere Macias, militant de CiU. Aquest treballador de l’Ajuntament, però, resulta que també és president del Cercle d’Infraestructures, segons la seva pàgina web. I a mi em semblaria massa fort que aquest home treballi per l’Ajuntament i, a la vegada, presideixi un lobby de constructores, que és el que són.

Benvolguts,

Parlem d’obra pública. Llegint detingudament l’article ens trobem amb la seguent frase pel que fa a les condicions del concurs del projecte:

Avui en dia una constructora, si vol fer obra pública, es presentarà a un concurs on ha de demostrar dues coses: que el seu projecte tècnic és el millor i que el seu preu és el més baix.

Indefectiblement un hom ha de pensar immediatament en el següent acudit:
L’escena és la d’un Mestre, a classe amb un alumne examinant-se oralment davant seu. El mestre li diu: A veure digues ràpidament quant són 7 per 8? I l’alumne respon instantàniament: Són 64! El mestre li diu: No, t’has equivocat! Són 56! I l’alumne respon també immediatament: A veure vostè què vol: rapidesa o precisió!!!

Quan es va destapar que l’empresa Sacyr en el projecte del nou Canal de Panamà havia treballat tal com en Ferreres explica més avall, hi va haver molt escàndol, sobretot quan es va saber que el contracte, com el de la Plataforma Castor o el del Túnel del Pertús estava blindat. O sigui que si el projecte entrava en un atzucac, l’Estat pagava...

Segurament que tots els grans contractes, pensem en els que hem explicat o en els dels AVEs de La Meca a Medina o en d’altres, tenen lletra menuda en algun racó, de manera que paga l’Estat que som nosaltres...


Que vol dir que no es pot demanar un resultat amb dos condicionants. Es pot dir: digues ràpidament un resultat o digues un resultat correcte. Però no tots dos! De la mateixa manera a un constructor que presenta un projecte se li pot demanar el millor preu o el millor termini d’execució o la millor qualitat. Però no es pot demanar simultàniament les les tres condicions o dues qualsevol entre les tres...
Això que es demana ara és incongruent. Ara fa 15 o 20 anys no es feia així. Ara hi hem perdut!

Altrament dit, demanar dues o tres condicions no independents és una garantia de trampa, de corrupció o de totes dues...

Vegem l’article de l’Andreu Barnils:

Glòries de l’Ajuntament

L'ajuntament rescindeix els contractes de les constructores de Plaça de les Glòries.


Per: Andreu Barnils

29/04/2017  22:00

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit aturar les obres de la Plaça de les Glòries al·legant que el preu final de l’obra s’estava inflant molt més de l’acordat, que el retard era inadmissible i que una de les constructores, Copisa, està involucrada en el 3%. 

Per això ara rescindiran els contractes i en faran de nous. Doncs jo crec que el pressupost inflat, i els retards són simples detalls, i que a sobre Copisa no és única. En canvi, sí que veig un error descomunal el model de contractació d’obra pública. I del model, del terrible model, l’Ajuntament no en parla. Només parla dels detalls, que els carrega el diable, i se’ls menjaran.
Comencem amb el model.

Avui en dia una constructora, si vol fer obra pública, es presentarà a un concurs on ha de demostrar dues coses: que el seu projecte tècnic és el millor i que el seu preu és el més baix. I aquest és l’error, i aquest és l’horror: el preu. Que no veiem que si les administracions públiques fan competir les empreses en preu només s’aconsegueixen tres coses?
·         Que menteixin d’entrada amb el preu (ja inflarem després!),
·         que explotin els treballadors per abaixar preu, o
·         que facin servir materials barats i dolents.

Podem, o no podem, d’una santa vegada, eliminar el barem del preu en la contractació d’obra pública? Això sí que seria un canvi de veritat. Per què les fem competir en preu? Que no veuen que hi ha altres maneres d’aconseguir un bon preu? Doncs apa, no. Ningú parla de canviar de model. Es veu que la solució és canviar d’empreses.

Jo és que al·lucino amb aquest ajuntament del canvi.

Mirem, doncs, les empreses. Viam si hi veiem la solució. Les constructores que feien la Plaça de les Glòries, són UTE ROMERO GAMERO SAU, BENITO ARNÓ E HIJOS SAU, COPISA CONSTRUCTORA PIRENÁICA SA i COMSA SA. Ho poso en majúscules, que és com apareixen a la nota de premsa on l’Ajuntament avisava de les irregularitats trobades. I, ara, apliquem Google:

L’empresa Comsa no només feia les obres de Glòries, també és una de les propietàries del tramvia de Barcelona. 

El tramvia que enamora els comuns. Comsa és dolenta per a fer Glòries, però és bona per a fer el tramvia. Fixa’t tu. La canviem a Glòries, però no al tramvia. Més: Diu Janet Sanz, d’Iniciativa, que no pot ser que Copisa, empresa ‘presumptament’ vinculada al 3%, sigui una de les que fa Glòries. Entesos. I Comsa, que no ha estat també ‘presumptament’ vinculada al 3%?  Potser la solució seria fitxar a Floretino Pérez, ara, per a fer Glòries?

De fet, Barcelona ja l’ha fitxat per a fer atenció a la gent gran.

Què us semblaria si a les constructores se les obligués a pagar sous decents, tenir projectes tècnics impecables, ecològicament raonables, i comencem a oblidar que competeixin en preu i, sobretot, parem de dir que les constructores de Xavier Trias són corruptes, i les meves no? Que no veiem que són les mateixes constructores?

Un últim detall. Com ja vam explicar, Ada Colau va fitxar per impulsar el tramvia a Pere Macias, militant de CiU. Aquest treballador de l’Ajuntament, però, resulta que també és president del Cercle d’Infraestructures, segons la seva pàgina web. I a mi em semblaria massa fort que aquest home treballi per l’Ajuntament i, a la vegada, presideixi un lobby de constructores, que és el que són.

Perquè Cercle d’Infraestructures són Copisa i Comsa, entre d’altres, que segons afirmen promouen sobre la importància de l’obra pública i les infraestructures. Abertis també hi és. Com més, millor. En fi, ells sabran. Jo em demano si aquests, ara, es pronunciaran a favor, o en contra, d’aturar les obres de la Plaça de les Glòries, que ells construïen, de la mateixa manera que es pronuncien a favor del Tramvia, que ells van construir. I si serà el mateix Pere Macias, fitxatge de Colau, qui en llegeixi el comunicat. Tot això ho dic per reiterar, que els detalls els carrega el diable. I que mentre no canviïs el model, els detalls se’t menjaran. Perquè tu acabes d’arribar, però el problema és que ja t’esperaven.

I els d’Iniciativa, com Janet Sanz, senyora batllessa, no els fan cap mena de por, perquè com tothom sap, a can ICV són experts en perdre’s en els detalls i el model, ni tocar-lo.

Andreu Barnils

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada