diumenge, 16 d’abril de 2017

15/04/2017. Procés. Gemma Aguilera. El pla B més ofensiu. La cara i la creu. Diverses fonts coneixedores expliquen que rere el pla B del PDeCAT hi ha un altre ideòleg, Artur Mas, que va expressar en una de les reunions que celebra els dilluns la seva creença que no hi haurà manera de convocar el referèndum i l’avís del risc de fer moviments que puguin acabar en penes de presó. Tanmateix hi ha un Pla A: “El marc mental, ideològic i democràtic de la majoria social del país mai més no encaixarà en el règim del 78. Passi el que passi amb el referèndum”.

Benvolguts,
L’article és esperançador, però entre línies llegim el que tothom sap i diu, des de les cadenes espanyoles començant per RNE fins al senyor Bonvehí! El que tothom sap i diu menys nosaltres, el poble. Resulta que el PDeCAT ( o ara es diuen PPCat?) té un pla B! I nosaltres els catalans sense saber-ho fins que una patum del partit ho va esbombar! I el vodevil continua. L’article és esperançador, però llegiu els dos darrers paràgrafs de l’article de la Gemma Aguilera i sabrem qui fa plans B, qui sembla que no en faci, i quins són els caguetes...
I a més se’ns pixen a la boca!

Diverses fonts coneixedores expliquen que rere el pla B del PDeCAT hi ha un altre ideòleg, Artur Mas, que va expressar en una de les reunions que celebra els dilluns la seva creença que no hi haurà manera de convocar el referèndum i l’avís del risc de fer moviments que puguin acabar en penes de presó.
De fet, comença a circular la idea d’un pacte PDeCAT, ERC i els Comuns per explicar als ciutadans que no es pot convocar el referèndum en condicions òptimes, i que l’única sortida són les eleccions.

Vegem l'article i belluguem-nos:


OPINIÓ SINGULAR

El pla B més ofensiu

“El marc mental, ideològic i democràtic de la majoria social del país mai més no encaixarà en el règim del 78. Passi el que passi amb el referèndum”


15/04/2017

Inviable. Impossible. Irreal. Indecent. Idiota. Pensar-se que des d’un despatx polític algú podrà prendre la decisió en nom d’una majoria social que fa cinc anys que es mobilitza permanentment al carrer i tornarà a l’autonomisme convergent a toc de pito quan algú conclogui que “el procés acaba en desastre”, és, senzillament, ofensiu. És no haver entès que la vella política, com l’autonomisme, és un cadàver a ulls d’una part substancial dels ciutadans. Aquesta revolució democràtica l’ha copsat fins i tot l’Estat, que, ara sí, veu la independència de Catalunya com una possibilitat real que no aturen ni les inversions a la colònia ni les inhabilitacions, raó per la qual munta xous diplomàtics cada setmana. Cap polític català de cap partit, ni tan sols el president de la Generalitat, l’únic que podria dur el país a unes noves eleccions dissolent el Parlament, no pot revertir una revolució democràtica i retornar Catalunya a l’autonomisme sense que això comporti la mort política del partit que ho impulsi. Tècnicament, el PDeCAT té raó, es pot tornar enrere. Però el marc mental, ideològic i democràtic de la majoria social del país mai més no encaixarà en el règim del 78. Passi el que passi amb el referèndum.


Per no haver tingut en compte aquesta obvietat, en David Bonvehí ha desfermat una crisi greu entre els dos socis de Govern després que s’hagi fet pública, de mans d'ERC segons sospita el mateix PDeCAT, la gravació on el número dos del PDeCAT assegura que el seu partit buscaria un candidat autonomista si el procés fracassa. En els propers dies i setmanes es farà evident la profunditat de la crisi, i sabrem si la confiança entre els socis de Govern, ja sota mínims, s’esquinça encara més o el sotrac té efectes positiusa les portes d’un maig decisiu per al procés tant al Parlament, amb la llei de desconnexió exprés, com al Govern, amb els preparatius del referèndum. Però el dubte sobre el compromís sense matisos del PDeCAT amb la independència ara i durant els anys que calgui, ja està sobre la taula. I Madrid somriu. I la fiscalia, escoltant-se la gravació, també.


No és el cas de Bonvehí, però és evident que hi ha autonomistes que continuen en càrrecs de l’antiga Convergència i a ERC, perquè certament, amb l’autonomisme tot era més fàcil. Les cadires polítiques no es movien durant anys, no hi havia fulls de ruta amb una data de caducitat tan propera.  De fet, el número dos del PDeCAT no és l’ideòleg d’aquest pla B, i sobretot, no és l’únic dirigent polític que ha estudiat aquest escenari de derrota pensant en el proper cicle electoral. Bonvehí no es referia a una victòria del ‘no’ al referèndum, sinó al fet que no hi hagi referèndum i es convoquin eleccions autonòmiques. O sigui, que el país retrocedeixi cinc anys i aquí no ha passat res. 

A hores d’ara fa la impressió que el president Puigdemont va un pas per davant de tot el Govern i els aparells dels partits.

És l’únic que ha manifestat públicament que ha vingut exclusivament a fer una feina puntual i no a fer càlculs electorals. La seva foto a Twitter amb les cinc notificacions del Constitucional és molt il·lustrativa. I també el seu darrer avís: "Ni autonomisme, ni peix al cove, ni tripartits. Referèndum". 


Diverses fonts coneixedores expliquen que rere el pla B del PDeCAT hi ha un altre ideòleg, Artur Mas, que va expressar en una de les reunions que celebra els dilluns la seva creença que no hi haurà manera de convocar el referèndum i l’avís del risc de fer moviments que puguin acabar en penes de presó.

De fet, comença a circular la idea d’un pacte PDeCAT, ERC i els Comuns per explicar als ciutadans que no es pot convocar el referèndum en condicions òptimes, i que l’única sortida són les eleccions.

Gemma Aguilera


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada