dissabte, 22 d’abril de 2017

20/04/2017. Vicent Partal. Així funciona l’Espanya del PP: el circuit de la cova. «Si hi ha ningú que vulga canviar de veritat l'estat espanyol, que tinga clar que la primera cosa que hauria de fer és combatre l'espanyolisme i desarticular-lo». Fa temps que molta gent diem que el PP s’hauria d’il·legalitzar, perquè les pràctiques demostrades ja fan, si més no, sospitar que no és que siga corrupte aquest o aquell, sinó que ho és el partit com a tal.

Benvolguts,

Aquest vespre he vist el programa El Cascabel. Tots els tertulians estaven desconcertats i se’ls veia aclaparats perquè cada tant anaven arribant notícies cada cop més negres de la corrupció del PP (PPSOE?). Han assegurat que engarjolarien l'Ignacio González, ex president de la Generalitat (?) madrilenya, i també el tal Javier López Madrid, compi yogui de la Letícia,  En aquell moment hi havia senyals que apuntaven cap a l'Esperanza (Lasciate ogni speranza?) Aguirre i al darrere el Rajoy. Veurem quan triguen a aparèixer l’Aznar, la SSS, la Cifuentes i la Cospedal.

L'expressió compi yogui ve de la conversa per tuit entre Leticia i Javier: Javier López Madrid, investigado en los casos tanto de las 'tarjetas black' de Bankia como de la financiación ilegal del PP de Madrid.

En Jardiel Poncela té una de les seves quatre novel·les, molt ben fetes, que es diu: Pero, Hubo alguna vez oncemil vírgenes? Deu ser un nombre semblant, o inferior al dels corruptes del PP. Els del PSOE poden ser més. I els de CiU?

S’està destapant tota la podridura d’Espanya i també de Catalunya (la corrupció és allò de la Unidad de Destino en lo Universal?). Al final caldrà fer un capmàs a veure qui guanya! Ara, castigar tots els corruptes sembla molt difícil si no és amb un total “bouleversement”, que diuen els francesos, de les condicions polítiques espanyoles, la revolució que mai no ens han deixat fer, o sigui tirar el rellotge endarrere almenys fins el 20-N del 1975....


Així funciona l’Espanya del PP: el circuit de la cova

«Si hi ha ningú que vulga canviar de veritat l'estat espanyol, que tinga clar que la primera cosa que hauria de fer és combatre l'espanyolisme i desarticular-lo»



 20/04/2017  22:00
La detenció d’Ignacio González, ex-president de Madrid, i tot allò que ha vingut al darrere ens ha ofert aquestes darreres hores un retrat magnífic de l’Espanya actual i del projecte espanyol.
Primer de tot, és una confirmació que el PP controla i governa l’estat amb l’objectiu bàsic de nodrir i enfortir una trama de polítics i empresaris que en trauen profit directe: quan cal, per al partit, i, si et descuides, per a les butxaques de cadascú.
Fa temps que molta gent diem que el PP s’hauria d’il·legalitzar, perquè les pràctiques demostrades ja fan, si més no, sospitar que no és que siga corrupte aquest o aquell, sinó que ho és el partit com a tal.
I, tanmateix, crida l’atenció que el partit més corrupte d’Europa continue guanyant eleccions. Per a anar alimentant el circuit del ‘capitalisme del Bernabéu’, amb empreses regulades i inflades artificialment a còpia de contractes públics. Unes empreses que, alhora, esdevenen part de la trama i que es deixen utilitzar per a subvencionar amb opacitat un sistema mediàtic que, al seu torn, justifica i legitima les polítiques del PP i amenaça tothom qui no hi combrega –si convé, amb dossiers falsos fabricats per unitats de la policia!
Dic això dels mitjans perquè és, en part, l’explicació que el PP guanye eleccions. El PP engreixa artificialment, controla i dirigeix a l’ombra una porció important dels mitjans de comunicació espanyols –com es pot deduir del trist paper que han fet directius del grup Planeta en aquest cas. Els diners de les empreses regulades són un eix indispensable del circuit, car sostenen uns mitjans que no sobreviurien al mercat pur. La Razon és un diari amb una audiència ínfima, però el Canal de Isabel II el prioritzava desviant-hi uns ingressos en publicitat que no hauria obtingut mai per la via de la competició al carrer.
El cinisme amb què el grup A3Media va ocultar la situació ahir als lectors i espectadors ho diu tot.
Entremig, hi ha un altre capítol important que ha tornat a eixir a la llum pública arran d’aquest escàndol: la manipulació de la justícia. En les converses enregistrades hem pogut sentir polítics que dissenyaven la manera d’eludir els tribunals, gràcies als individus que ells mateixos volien col·locar al capdavant de la justícia. La rebel·lió dels fiscals contra allò que ja era un escàndol massa gran ha impedit que s’aturassen escorcolls vinculats al cas, seguint només ordres polítiques. I amb això es torna a demostrar que una part del sistema judicial encara es rebel·la contra les maniobres més gruixudes i barroeres, però també que els de la cova no tenen ni límit ni decència a l’hora de manegar la justícia per als seus interessos privatius.
Davant aquest panorama, la pregunta clau és com pot ser que aquesta gent governe. Com és que amb tantes proves que tenim de l’existència d’aquest circuit delictiu continuen guanyant eleccions. És cert que en les campanyes electorals es gasten dinerals als quals els altres no poden aspirar. És veritat que tenen un poder immens en els mitjans que els permet de forjar escenaris favorables. I no es pot passar per alt que fer servir l’estat com si fos la pròpia empresa els atorga al capdavall uns avantatges molt notables. Però, així i tot: com pot ser que amb tanta indignació com suscita la monstruositat d’aquesta trama no aparega una oposició capaç de plantar-los cara i que defense un projecte decent de país?
La resposta, a parer meu, té dues cares. L’una és que el PSOE no és cap oposició. L’esquema que ara fa servir el PP el feia servir el PSOE, encara que sense tanta intensitat i amb una mica més de vergonya –en aquestes qüestions només. Però la segona és que l’espanyolisme, la gran ideologia de l’estat, vulguem reconèixer-ho o no, legitima amb una tremenda eficàcia el capitalisme del Bernabéu i la cova político-mediàtica que hi conviu. L’exaltació nacionalista, especialment contra bascs i contra els catalans de tots els països, funciona com la gran barrera sociològica i cultural [El franquisme sociològic?] capaç de criminalitzar amb eficàcia qualsevol projecte alternatiu. Com es va demostrar de sobres quan l’esquerra espanyola va renunciar a formar govern contra el PP, només per no haver d’avalar el referèndum de Catalunya.
De manera que si hi ha ningú que vulga canviar de veritat l’estat espanyol, que tinga clar que la primera cosa que hauria de fer és combatre l’espanyolisme i desarticular-lo.
Si no és així, el circuit de la cova continuarà funcionant pels segles del segles, ben cofoi amb les declamacions rituals dels qui, esporuguits pel nacionalisme espanyol, no volen veure on hi ha l’arrel del problema.
Vicent Partal


Joan A. Forès
Reflexions 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada