dimecres, 12 d’abril de 2017

12/04/2017. Llengua. Què és un oxímoron? “L'oxímoron és un procediment gramatical i una figura retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris per conferir un caràcter inesperat a l’expressió d’una idea.”

Benvolguts,

Tot comentant l’article d’ahir sobre la denúncia pública, feta per la Generalitat, dels incompliments espanyols en tots mena d’acords entre Generalitat i Gobierno español,


així com en d’altres apunts del Bloc, precisament en un article sobre falangisme, vàrem utilitzar el mot oxímoron. I un cop publicat vàrem buscar l’article de la Viqui sobre aquesta expressió.


Com que considerem que és interessant us n’oferim un tast!

“L'oxímoron és un procediment gramatical i una figura retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris per conferir un caràcter inesperat a l’expressió d’una idea.”

La forma més freqüent és la combinació d'un adjectiu i d'un substantiu: «nit clara», «dolç dolor», «culpa feliç», «avantguarda tradicional»,[2] «instant etern», «pau armada», «caos organitzat»,… però poden ser altres entitats sintàctics de sentit oposat,[3] com en l'expressió «civilitzar la guerra»,[4] o en el lema de la Falange Española «viva la muerte».

El mot «oxímoron» és en si mateix un oxímoron, com que procedeix del grec ὀξύς (oxus, 'savi') i μωρός (môros, 'neci'). Ans al contrari de la «contradicció en els termes», on el locutor es contradiu espontàniament, sense adonar-se'n, l'oxímoron és intencional. Com passa amb tot bon oxímoron, la contradicció es resol després d'un moment de reflexió i així el procediment contribueix a despertar l'atenció del lector o de l'oient.


Joan A. ForèsReflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada