Benvolguts,
Resum de la conversa entre en Sala i Martin i l'Oriol Junqueras, monitoritzada per en Xevi Xirgo.
La pregunta de Sala i Martín que
Junqueras ha esquivat i un David i Goliat per a catalans
Crònica d'un dinar
amb el vice-president del govern i l'economista de la Universitat de Columbia
Per: Pere Cardús
18/04/2017 19:16
Avui al dinar
organitzat per l’entitat Moment Zero i
El Punt Avui al Born Centre de Cultura i Memòria se servia un plat fort. Hi
havia dos convidats amb caràcter: el vice-president Oriol Junqueras i
l’economista Xavier Sala i Martín. Potser per això hi havia la plana major
d’ERC, del Departament d’Economia del govern i pesos pesants de la política
catalana com Carme Forcadell, Jordi Turull, Dolors Bassa o Raül Romeva. I la
conversa entre Junqueras i Sala i Martín no ha decebut els assistents. Si bé el
vice-president del govern ha insistit en la voluntat del govern de fer el
referèndum i ha denunciat que l’estat espanyol utilitza totes les eines per
evitar-ho, l’economista ha seduït els assistents amb una interpretació pròpia
del mite de David i Goliat i no ha dubtat de fer una pregunta directa a
Junqueras que aquest no ha acabat de respondre.
Les primeres preguntes
de Xevi Xirgo, director del diari que organitza l’àpat i moderador de la
conversa, han mirat de qüestionar Junqueras sobre el vodevil de Setmana Santa: les declaracions de
Bonveí filtrades a la premsa. Junqueras ha apuntat a les eines polítiques,
judicials i mediàtiques de què disposa l’estat per mirar de desestabilitzar el
govern i la unitat independentista. ‘Jo no tinc per costum tirar-me els plats
pel cap amb ningú’, ha dit Junqueras, que ha avisat que arribarien moments de
molta complexitat.
David i Goliat i
les regles de joc
Quan Xirgo ha dirigit la primera pregunta a l’economista de la Universitat de Columbia, aquest ha aprofitat per parlar de la història de David i Goliat. Sala i Martín ha explicat que la interpretació que en fan els jueus és que Déu estar a favor de l’estat d’Israel. També ha parlat de la interpretació més interessant que en fa el canadenc Malcolm Gladwell, que considera que no es valoren correctament les forces dels dos personatges: no Goliat era tan fort, ni David no era tan feble. I aprofitant l’anàlisi de Gladwell, es podria dir que Espanya no és un estat tan poderós i que està malalt perquè ha prostituït les seves institucions. En aquest sentit, diu que la força que dóna la gent que es mobilitza a Catalunya no s’ha de menystenir. Amb tot, Sala i Martín té la seva pròpia interpretació del mite. Recorda que David refusa de posar-se el casc i l’escut perquè refusa lluitar amb el llenguatge o les regles de joc de Goliat. ‘Nosaltres hem de sortir de les seves regles de joc, que són la constitució, els jutges…’, diu l’economista, que proposa de no caure en el parany de fer la batalla amb les armes de l’estat espanyol ni amb les seves normes.
Quan Xirgo ha dirigit la primera pregunta a l’economista de la Universitat de Columbia, aquest ha aprofitat per parlar de la història de David i Goliat. Sala i Martín ha explicat que la interpretació que en fan els jueus és que Déu estar a favor de l’estat d’Israel. També ha parlat de la interpretació més interessant que en fa el canadenc Malcolm Gladwell, que considera que no es valoren correctament les forces dels dos personatges: no Goliat era tan fort, ni David no era tan feble. I aprofitant l’anàlisi de Gladwell, es podria dir que Espanya no és un estat tan poderós i que està malalt perquè ha prostituït les seves institucions. En aquest sentit, diu que la força que dóna la gent que es mobilitza a Catalunya no s’ha de menystenir. Amb tot, Sala i Martín té la seva pròpia interpretació del mite. Recorda que David refusa de posar-se el casc i l’escut perquè refusa lluitar amb el llenguatge o les regles de joc de Goliat. ‘Nosaltres hem de sortir de les seves regles de joc, que són la constitució, els jutges…’, diu l’economista, que proposa de no caure en el parany de fer la batalla amb les armes de l’estat espanyol ni amb les seves normes.
En l’exposició de la
seva teoria, Sala i Martín proposa dos camins. Per una banda, allò que ja fa el parlament
i que ell ha definit com una guerra de guerrejar: aprovar lleis com la de les
curses de braus o de la pobresa energètica que acaben topant amb un Tribunal
Constitucional polititzat. Segons ell, aquest
relat ens va bé de cara al món perquè demostra que els catalans no podem
prendre decisions dins l’estat espanyol i que tenim maneres diferents de
plantejar la vida.
‘Tenir el
comandament del relat’, en paraules de Sala i Martín, és la manera de poder fer
la batalla sense haver d’acceptar les regles de joc de l’adversari. Per exemple, l’economista
reivindica la victòria clara del sí a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Es queixa que s’ha
acceptat el relat imposat que no es va obtenir un resultat suficient. ‘Que el 27-S no va guanyar el sí
a la independència és mentida’, ha dit.
Al seu torn, Junqueras
ha confirmat aquesta necessitat de no cedir a les regles del joc que vol imposar l’estat espanyol. En aquest
sentit, el vice-president ha defensat que calia posar sempre per davant el
principi democràtic. ‘És la democràcia
la que ha de definir els marcs legals i no a la inversa’, ha dit Junqueras.
La pregunta de Sala
i Martín que ha respost ell mateix
En un moment de la conversa, Sala i Martín ha demanat si podia fer una pregunta a Junqueras. I l’ha fet: ‘Què farà el govern l’endemà de la data del referèndum si per les raons que sigui no s’ha pogut fer?’ Junqueras, amb el seu estil habitual de quan no vol respondre una pregunta directa, ha dit que calia fer tot el possible perquè la gent pogués votar en un referèndum i que calia que hi hagués unitat i coordinació perquè això donaria més seguretat a l’hora de votar. També ha dit que la mobilització seria decisiva perquè és on més força té l’independentisme. Sala i Martín, que ha arribat a sospirar davant les branques per on s’havia enfilat Junqueras, ha dit: ‘Diré la resposta que jo hauria donat si fos polític: Si per atzars de la vida el referèndum no es pot fer, tindrem el dret de declarar unilateralment la independència (DUI) d’acord amb el resultat del 27-S.’ Sala i Martín, que ha volgut recordar l’argumentació de Jefferson a la declaració d’independència nord-americana, ha dit que davant de la impossibilitat de fer un referèndum caldria fer valdre el resultat del 27-S d’un 55% a favor de la independència per un 45% en contra.
En un moment de la conversa, Sala i Martín ha demanat si podia fer una pregunta a Junqueras. I l’ha fet: ‘Què farà el govern l’endemà de la data del referèndum si per les raons que sigui no s’ha pogut fer?’ Junqueras, amb el seu estil habitual de quan no vol respondre una pregunta directa, ha dit que calia fer tot el possible perquè la gent pogués votar en un referèndum i que calia que hi hagués unitat i coordinació perquè això donaria més seguretat a l’hora de votar. També ha dit que la mobilització seria decisiva perquè és on més força té l’independentisme. Sala i Martín, que ha arribat a sospirar davant les branques per on s’havia enfilat Junqueras, ha dit: ‘Diré la resposta que jo hauria donat si fos polític: Si per atzars de la vida el referèndum no es pot fer, tindrem el dret de declarar unilateralment la independència (DUI) d’acord amb el resultat del 27-S.’ Sala i Martín, que ha volgut recordar l’argumentació de Jefferson a la declaració d’independència nord-americana, ha dit que davant de la impossibilitat de fer un referèndum caldria fer valdre el resultat del 27-S d’un 55% a favor de la independència per un 45% en contra.
‘No podem
deixar que l’estat imposi les seves eines ni les seves regles, com va fer
Goliat. O hi ha referèndum o hi ha independència.’
Afirmació que ha estat rebuda amb un
aplaudiment que deu haver fet tremolar les restes de l’antic barri del Born.
A continuació,
Junqueras ha dit que el programa electoral de Junts pel Sí ja plantejava
aquesta possibilitat. ‘Això està recollit al programa electoral’, ha
dit el vice-president, que ha afegit que ells són ‘partidaris sempre de
respectar els compromisos que tenim’. ‘Tècnicament, és la clàusula de desblocatge, que es va
introduir preveient una possible situació com aquesta’, ha afegit.
La resposta de Junqueras, amb més matisos que la proposada per Sala i
Martín, ha arrencat un aplaudiment també més matisat d’una part dels
assistents.
Les baralles
estúpides
Sala i Martín ha tornat a rebre un aplaudiment sonor dels dos centenars d’assistents quan s’ha parlat de les disputes i de la manca d’unitat en determinats moments de l’independentisme. ‘Quan es va fer Junts pel Sí va ser genial perquè es va fer trempar la gent. Les votacions i les eleccions les guanya qui fa trempar els seus. Quan veig baralles d’aquestes estúpides, ho dic clarament. Les baralles fan destrempar.’ Junqueras ha dit que calia unitat –que això no volia dir que no n’hi hagués– i que calia defensar la idea d’inevitabilitat del referèndum.
Sala i Martín ha tornat a rebre un aplaudiment sonor dels dos centenars d’assistents quan s’ha parlat de les disputes i de la manca d’unitat en determinats moments de l’independentisme. ‘Quan es va fer Junts pel Sí va ser genial perquè es va fer trempar la gent. Les votacions i les eleccions les guanya qui fa trempar els seus. Quan veig baralles d’aquestes estúpides, ho dic clarament. Les baralles fan destrempar.’ Junqueras ha dit que calia unitat –que això no volia dir que no n’hi hagués– i que calia defensar la idea d’inevitabilitat del referèndum.
Dues anècdotes menys
transcendents han servit per cloure la reunió. Per una banda, Sala i Martín ha
satisfet la curiositat d’un assistent que volia saber quantes americanes té.
Tres-centes setanta-quatre, ha dit. Té dues col·leccions idèntiques. Una a Nova
York i l’altra a Barcelona. Cada mes es fa fer dues americanes. Sempre per
duplicat. La segona anècdota l’ha plantada Junqueras. De fet, es tractava d’una
incògnita que no ha volgut resoldre: ‘Algú sap per què hi ha tants equips de
futbol la lliga italiana que tenen el color negre a la indumentària?’ Si algú
ho sap, que ho digui.
Xevi Xirgo-Oriol Junqueras-Xavier Sala i Martin
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada