dimarts, 4 d’abril de 2017

03/04/2017. El poder judicial. José Antich. La Fiscalia i la sospita permanent d'il·legalitat. L’Estat va fer el ridícul el 9-N, engegant un atac cibernètic brutal contra la Generalitat per tal d’esgarriar els resultats de les votacions, sense saber que la Generalitat havia previst el que podia passar i havia fet funcionar tota la maquinària sense usar les xarxes per comunicar-se. Ara no podem tolerar que la Guardia Civil i els seus hackers rebentin tot el que vulguin dels sistemes informàtics de la Generalitat i dels seus subministradors…

Benvolguts,

Fa tres anys exactes, dia per dia , vàrem publicar l'apunt de més avall sobre el que s’havia esdevingut a Madrid just abans del 23-F del 1981, de la periodista francesa Anne M. Romero del Figaro, del que destaquem la seguent frase:

L’Espanya postfranquista es debat entre les reformes formals audaces i la impossibilitat de fer passar la democràcia a la vida quotidiana a causa de la supervivència de tres forces intactes del franquisme: l’església, la magistratura i sobretot la policia, el problema de l’exèrcit que es fa sentir per tot arreu no sent fins avui més que imaginari.”  

Els diferents esdeveniments des d’aquells dies cap aquí, han donat relleu alternativament sigui a l’Exèrcit (23F), sigui a l’església (Rouco, Cañizares, 13TV), sigui a la Policia, els grisos (14 de febrer del 1981), sigui a la Magistratura franquista que s’està cobrint de merda des de sempre, començant el dia que varen convertir el TOP en l’Audiencia Nacional, però més intensament des del 2010 i acceleradament des que Espanya s’ha adonat que Catalunya se’n va…

D’aquí se n’ha conclòs que a més dels poders citats a l’article d’Anne M. Romero caldria afegir-hi el poder legislatiu i l’executiu i l’obscena relació a l'Espanya borbofranquista entre els tres poders de Montesquieu!

Pel que fa a l’Editorial del magnífic mestre de periodistes José Antich hi trobem algun detall a comentar.

·         Tal com diu l’Antich la Fiscalia juga un paper al contenciós obert entre Espanya i Catalunya, però tal com hem explicat suara en l’apunt del 03/04/14, aquest capteniment no ve del 2014 ni del 2010 sinó amb tota seguretat del 1936, i molt possiblement d’abans.

·         Tal com continua l’Antich la partida, va fer un irreversible salt cap a l'espinós món de la judicatura del qual no ha sortit, ni en sortirà...

·         Hem de convenir que no hi ha diferencia entre la fiscalia, els jutges, la policía i el Gobierno, Són la mateixa cosa! El Gobierno obliga el TC a actuar com a “compadres” que són, fent hores extres si cal. Els fiscals com el De Alfonso están en contuberni amb el Ministre FernándezDiez i amb el Marcelo amb l'Operació Catalunya o com va passar ahir actúen pel seu compte sense que el TC els hagi de mostrar el camí. El TC s’ultrapassa, s’inventa reglaments o lleis que fan que puguin ficar a la presó els pobres ciutadans. Els grisos també fan treball subterrani com els “comisarios Villarejo i compañía”. Per tant hem de tornar a publicar l’encertat acudit gràfic d’en Ferreres, el nostre ninotaire de capçalera:



I també preocupar-nos de fugir com més aviat millor d’aquest immens i pudent clavegueram, i també preocupar-nos de com hem sigut de llondros per no haver sospitat la podridura des del 20 de novembre del 1975!

També hem de dir que en aquesta darrera actuació de la Guardia Civil, suposem que sota les directrius de la fiscalia (o no), entrant descaradament, suposem que amb “ordres judicials”, en empreses privades subministradores de la Generalitat hi trobem un problema encara més gros. 

Expliquem-lo:

L’Estat va fer el ridícul el 9-N, engegant un atac cibernètic brutal contra la Generalitat per tal d’esgarriar els resultats de les votacions, sense saber que la Generalitat, que no es xupa el dit, havia previst el que podia passar i havia fet funcionar tota la maquinària del 9-N sense usar les xarxes per comunicar-se. Ara imaginem que si el que estan perpetrant ara ho haguessin fet abans del 9-N s’haurien assabentat de com tenia previst d’actuar la Generalitat i haurien avortat la votació per altres camins. Ara no pot admetre’s que la benemèrita entri a la Generalitat o en les empreses subministradores de la Generalitat. La Guardia Civil i els seus hackers poden rebentar tot el que vulguin dels sistemes informàtics de la Generalitat i dels seus subministradors. Recordem que, si no s’ha modificat com ja varem advertir, els sistemes informàtics de la Generalitat estan en mans de Telefònica!!!

Vegem l’Editorial:

EDITORIAL

La Fiscalia i la sospita permanent d'il·legalitat

José Antich
Barcelona. Dilluns, 3 d'abril de 2017

Per a ningú no és cap secret que la Fiscalia juga un paper al contenciós obert entre Espanya i Catalunya. I el juga des que el 2014 es va decidir des del Gobierno i a través de la Fiscalia General de l'Estat tòrcer la voluntat dels fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i presentar una querella penal contra el llavors president de la Generalitat Artur Mas i tres membres del Govern.
La partida, que hagués hagut de ser política i així estava plantejada el 2012 quan la Generalitat es limitava a demanar un pacte fiscal, va fer un irreversible salt cap a l'espinós món de la judicatura del qual no ha sortit, ni en sortirà.

Amb totes les conseqüències i amb l'únic objectiu de provar d'impedir un referèndum d'independència a Catalunya.

A diferència del 9-N, la tàctica de l'Estat ha canviat. Si en aquella ocasió va ser esperar i veure, ara els arquitectes de la Moncloa, que no són gaire diferents dels que van activar l'Operació Catalunya, han decidit apostar per actuar davant de qualsevol mínim moviment de la Generalitat. No només això: també davant de qualsevol sospita que hi pot haver un moviment. No es tracta només de trobar elements que puguin donar peu, en aquests moments, a la incoació d'expedients que desemboquin en un procés judicial. Sinó d'una cosa molt més subtil: posar sota sospita d'il·legalitat qualsevol moviment de la Presidència de la Generalitat, de la Vicepresidència o d'un departament de la Generalitat. Parlant clar i català, provar de sembrar la por entre qualsevol contractista privat que sigui sondejat per l'Administració catalana per a qualsevol cosa relacionada amb un procés electoral.

La Fiscalia ha reclamat diversa informació a empreses que treballen amb el Govern i se'ls ha donat un termini perquè informin de l'encàrrec rebut sota l'amenaça que si no la proporcionen en el temps establert podrien incórrer en un delicte de desobediència i malversació de cabals públics. 

És obvi que amb aquesta actuació es puja un esglaó en el conflicte obert, ja que es posa en perill empreses privades. Tant que el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha considerat que era un abús de dret i de les institucions. I no deixa de sorprendre que persones rellevants en l'esfera internacional, com l'expresident de la Comissió Europea Romà Prodi, tan poc sensible al moviment independentista català, trobi temps per conversar a Bolonya amb el president Puigdemont mentre que el Govern espanyol ho fia tot als tribunals.

 Serà que Espanya és diferent.


José Antich

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada