dijous, 8 de febrer de 2018

04/02/2018. Directe.cat. Editorial. La gent independentista no té por a la repressió del Govern Espanyol. El franquisme no es crea ni es destrueix, només es transforma. Però l’essència és la mateixa. Massa vegades els líders polítics han frenat amb l’excusa de salvar al poble i és el poble qui segueix la lluita.Davant d’aquesta situació de repressió els líders polítics tenen l’obligació de ser contundents amb les seves accions diàries. Catalunya viu usurpada, ocupada per les forces d’un estat que ha perpetrat un cop d’estat a la democràcia i no els podem normalitzar. A molta gent li ha fet mal la fotografia “simpàtica” del Mobile Congress on es veia, com si no passes res, l’alcaldessa de Barcelona i el president del Parlament al costat de l’usurpador Enric Millo

Benvolguts,

Estic gairebé completament d’acord amb la tesi de l’Editorial, amb un petit detall de diferència:

A partir de l’axioma físic, l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma, ja vàrem crear fa temps un altre axioma de tipus sociològic:

El franquisme no es crea ni es destrueix, només es transforma. Però l’essència és la mateixa.

Segons aquest criteri, el neo-franquisme no existeix perquè és simplement franquisme, amb la característica afegida que perquè un mot porti el prefix neo, vol dir que durant un lapse de temps no existia i això, segons l’axioma inicial no és cert. El franquisme no ha deixat mai d’existir, des dels Trastàmares cap aquí.

Vegem l’Editorial: 

4 DE FEBRER DE 2018 20:55 H



És el poble el que no afluixa. Ho estem veient aquests dies, la sinceritat del mecànic de Reus que no pot reparar els vehicles dels que van reprimir a la gent l’1-0, la dignitat del Pablo Hasel al Preguntes Freqüents, la força de voluntat dels Comitès de Defensa de la República (CDR), la gent que ha plantat la protesta a la Plaça de Catalunya, els centenars i milers de persones que cada dia s’indignen amb la usurpació de la Generalitat per part de la banda dirigida per Enric Millo i la vicepresidenta Soraya, els més de dos milions de persones que no volen abaixar [el?] cap a la repressió d’un estat com l’espanyol que amb el silenci còmplice d’Europa vol aniquilar tot un poble.
Massa vegades els líders polítics han frenat amb l’excusa de salvar al poble i és el poble qui segueix la lluita.

Davant d’aquesta situació de repressió els líders polítics tenen l’obligació de ser contundents amb les seves accions diàries. Catalunya viu usurpada, ocupada per les forces d’un estat que ha perpetrat un cop d’estat a la democràcia i no els podem normalitzar. A molta gent li ha fet mal la fotografia “simpàtica” del Mobile Congress on es veia, com si no passes res,  l’alcaldessa de Barcelona i el president del Parlament al costat de l’usurpador Enric Millo. En les properes setmanes tindrem casos semblants, cal canviar els protocols, els demòcrates no poden compartit actes i esdeveniments amb els repressors, perquè fan normal la usurpació de les nostres llibertats i l’empresonament i exili dels nostres polítics.

A la gala dels premis Goya del cinema espanyol, també es va imposar la normalitat, i no es va sentir cap referència a la llibertat dels presos polítics i a la repressió del 155,  cap dels premiats catalans van ser capaços d’un mínim gest.

Com poden fer pel·lícules de qualitat si són incapaços de mostrar sensibilitat vers la gent que pateix per culpa de la repressió del 155?

Seria saludable que la nostra televisió pública recuperes aquella fantàstica sèrie britànica dels anys 80, "Allo, Allo" i com la gent que volia recuperar la independència del seu país lluitava amb intel·ligència contra aquella infame ocupació. 
Avui a Catalunya estem ocupats, per sort no pels nazis, però sí pels neofranquistes i els hem de recordar a cada moment, a cada oportunitat, que 

“treguin les seves corruptes i brutes mans del nostre país”.

Editorial Directe.cat

Joan A. ForèsReflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada