dilluns, 12 de febrer de 2018

10/02/2018. Oriol March. Què separa (i què uneix) JxCat i ERC en la negociació de la investidura. El paper de Puigdemont, la formació de Govern, el full de ruta i els mecanismes de la investidura constitueixen els esculls en unes converses per ara bloquejades. L'amenaça judicial i les declaracions al Tribunal Suprem de dirigents republicans, del PDECat i la CUP planen sobre la negociació. En alguns moments, la candidatura de Carles Puigdemont ha anunciat acords "imminents" per donar sortida a la legislatura, però el pas dels dies els ha acabat congelant. Les converses no són senzilles per molts motius: la situació d'exili i empresonament dels principals dirigents dels partits, l'existència del 155 condicionant els moviments de l'administració i l'amenaça judicial latent que en les properes setmanes durà al Tribunal Suprem una sèrie de dirigents -Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas, Anna Gabriel i Mireia Boya- de primera fila.


Benvolguts,

Vegem aquesta crònica:

PROCÉS CATALÀ

Què separa (i què uneix) JxCat i ERC en la negociació de la investidura

El paper de Puigdemont, la formació de Govern, el full de ruta i els mecanismes de la investidura constitueixen els esculls en unes converses per ara bloquejades

 L'amenaça judicial i les declaracions al Tribunal Suprem de dirigents republicans, del PDECat i la CUP planen sobre la negociació


10/02/2018 a les 13:45h

Cartells electorals de Puigdemont i Junqueras a Vic | Adrià Costa



Les bambolines de la negociació entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han registrat aquesta setmana tot tipus de temperatures. En alguns moments, la candidatura de Carles Puigdemont ha anunciat acords "imminents" per donar sortida a la legislatura, però el pas dels dies els ha acabat congelant. Les converses no són senzilles per molts motius: la situació d'exili i empresonament dels principals dirigents dels partits, l'existència del 155 condicionant els moviments de l'administració i l'amenaça judicial latent que en les properes setmanes durà al Tribunal Suprem una sèrie de dirigents -Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas, Anna Gabriel i Mireia Boya- de primera fila.

Malgrat els retrets en privat, que existeixen i que tampoc constitueixen cap novetat en un context de negociació entre els espais de l'antiga Convergència i d'ERC, els dos principals actors de l'independentisme esperen poder arribar aviat a una entesa que permeti foragitar el 155 de Catalunya i treballar per recuperar les institucions. Aquests són els principals àmbits de la negociació i els elements que separen -i uneixen- els protagonistes de les converses. D'aquí a onze dies, per cert, farà dos mesos del 21-D.



1. El paper de Puigdemont

JxCat va basar la campanya únicament en el reclam del retorn del president en cas de convertir-se en el candidat més votat, i vol que tingui un rol executiu en aquesta legislatura al capdavant de les institucions catalanes tot i ser a Brussel·les.
ERC, en canvi, aposta per un "reconeixement" de caràcter simbòlic combinat amb un Govern "efectiu" que actuï des de Catalunya i aixequi la intervenció de l'autonomia. Les dues formacions negocien una proposta de resolució de rebuig al 155, de denúncia de la repressió i de legitimació del Govern escapçat per Rajoy el 27 d'octubre.
 


Pintada feixista en una valla publicitària de Junts per Catalunya, a Montcada i Reixac Foto: Adrià Costa

2. El mecanisme de la investidura

La discrepància sobre el paper de Puigdemont afecta també el debat d'investidura. JxCat va registrar ahir en solitari una proposició per modificar la llei de Presidència i permetre que el Parlament pugui escollir un president que no estigui físicament a la cambra. ERC no hi veu recorregut legal -és previsible que el Tribunal Constitucional (TC) ho tombi tan bon punt ho recorri el govern espanyol- i se n'ha desmarcat. Els republicans sostenen que cal tenir "rigor" -en aquests termes s'ha expressat Marta Rovira, secretària general d'ERC, aquest matí- i no anunciar "acords a mitges". El rellotge de la investidura està aturat, segons els lletrats del Parlament.

3. La formació de Govern

El disseny global està encarrilat, però encara no és definitiu. Només tres consellers, en principi, repetiran en relació a l'anterior Govern: Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. La continuïtat d'Exteriors està en debat -JxCat aposta per portar les competències a Presidència-, i existeix la possibilitat de dividir la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies. A banda, hi ha damunt la taula la creació de dos departaments: Universitats i Política Digital. Els republicans, però, són partidaris de tocar el mínim possible l'estructura per poder començar a treballar l'endemà mateix de tornar a Palau.
 

Última reunió del Govern abans de la declaració de la independència i el 155. Foto: ACN

4. El full de ruta

Les grans proclames de la campanya electoral del 27-S del 2015 van quedar minimitzades durant el camí cap al 21-D, en la qual es va parlar més de la restitució de les institucions i de l'existència de presos polítics que no pas del desplegament de la República. Els programes electorals de les principals formacions independentistes, sota l'amenaça d'un Estat que ha maniobrat a tots nivells per frenar el procés, van optar per un perfil baix en les propostes. Rovira i els dirigents d'ERC parlen de "fer República" i ho vinculen a les polítiques socials. "Cal dotar-la de contingut", destaquen. Es desconeix el contingut del programa de Govern que havia de presentar Puigdemont a distància el 30 de gener, perquè -segons fonts republicanes- només va enviar "un índex" a ERC.

5. L'amenaça del Suprem

La judicialització de la política fa que bona part dels moviments estiguin condicionats pel Tribunal Suprem. 
Els dies 14, 19 i 20 de febrer desfilaran davant del jutge Pablo Llarena -el mateix que manté a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- sis alts dirigents del procés: Mireia Boya i Anna Gabriel (CUP), Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras (PDECat) i Rovira (ERC).
Fonts de la negociació indiquen que no hi haurà "cap avenç" fins que se sàpiga com van aquestes declaracions i si comporten mesures cautelars. L'independentisme, de moment, negocia amb les mans lligades.
 

Marta Rovira, en la seva intervenció al consell nacional d'ERC Foto: ACN


Oriol March

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada