dimecres, 14 de febrer del 2018

12/02/2018. Editorial. Vicent Partal. I si, en realitat, el judici no és el fet important? «Amb les actuacions judicials, volen allunyar en el temps la concreció de la República». El seguit d’irregularitats en la causa general contra l’independentisme desfermada per l’estat espanyol és cada dia més increïble. I ahir vàrem viure un nou espectacle sorprenent quan els qui anaven a denunciar la violència policíaca a Girona es van trobar com aquell qui diu denunciats ells mateixos com a ‘causants’ que la policia els pegàs. Espanya és un estat, ho ha estat sempre, amb un nivell d’arbitrarietat legal immens, però amb el referèndum se superen unes barreres que no s’havien traspassat mai. I això fa pensar. Aquests darrers dies gent diversa, juristes i advocats, han coincidit a explicar-me una possibilitat que m’ha sorprès, però que com més va més plausible veig: que en realitat el judici que hauria de tancar aquesta causa no té gens d’importància. L’única cosa que volen és aturar la independència, frenar el procés.

Editorial

Vicent Partal


I si, en realitat, el judici no és el fet important?

«Amb les actuacions judicials, volen allunyar en el temps la concreció de la República»

Per: Vicent Partal

 12/02/2018  22:00

El seguit d’irregularitats en la causa general contra l’independentisme desfermada per l’estat espanyol és cada dia més increïble. I ahir vàrem viure un nou espectacle sorprenent quan els qui anaven a denunciar la violència policíaca a Girona es van trobar com aquell qui diu denunciats ells mateixos com a ‘causants’ que la policia els pegàs.

Espanya és un estat, ho ha estat sempre, amb un nivell d’arbitrarietat legal immens, però amb el referèndum se superen unes barreres que no s’havien traspassat mai. I això fa pensar.

Aquests darrers dies gent diversa, juristes i advocats, han coincidit a explicar-me una possibilitat que m’ha sorprès, però que com més va més plausible veig:

que en realitat el judici que hauria de tancar aquesta causa no té gens d’importància.

Tothom coincideix que és impossible que els tribunals europeus accepten una instrucció tan plena d’irregularitats com la que es fa; que la tombaran quan hi arribe. I la retirada de l’euroordre ho diu tot: els jutges espanyols són ben conscients que el delicte que s’han inventat no és creïble més enllà de les seues fronteres.

Si segueixen aquest camí no és per perseguir la justícia, sinó pel rendiment polític que té a curt termini. I per això tant els fa el resultat que puga tenir el judici. L’única cosa que volen és aturar la independència, frenar el procés que va començar el 27 d’octubre amb la proclamació de la República i que va ser renovat a les eleccions del 21 de desembre. Que el jutge Llarena encausàs tots els qui han de declarar aquests dies precisament l’endemà de les eleccions i amb els resultats electorals sobre la taula és extremadament significatiu. El propòsit, tinguem-ho clar, no és impartir justícia ni cercar-ne, sinó incidir en el debat polític.

Intenten fer impossible que els resultats del 21-D, tant negatius per a l’estat, puguen fer-se realitat.

Intenten això i intenten provocar. Provocar una explosió social que puga justificar mesures encara més dràstiques i sobretot més generalitzades. Igual que van provocar el 20 de setembre a la seu d’Economia i a la de la CUP. L’estat espanyol fa per manera que el malestar es descontrole per a portar l’independentisme al terreny que ells dominen millor, que és el de la violència.

I tot és pensat per a ara, per a avui mateix. Això caldria entendre-ho i assumir-ho. Amb les actuacions judicials, volen allunyar en el temps la concreció de la República, aquella que la població va crear el primer d’octubre, la que el parlament va formalitzar el 27 d’octubre i la que els ciutadans van ratificar el 21 de desembre. Després d’aquelles eleccions, un acord de les forces republicanes i la restitució del govern legítim era el gest de ruptura que ens retornava a l’escenari republicà. I el fet, però, és que aquest escenari sembla que s’allunye una mica més. Sobretot perquè fa efecte el sistema d’atemorir alguns polítics més preocupats perquè els seus actes no tinguen conseqüències penals que no pas per la concreció possible del projecte pel qual els dos milions de republicans van donar tot allò que tenien.

Ells, els jutges, sembla que saben molt bé què fan. Però no veig tan clar si a l’altra banda en som prou conscients.

Vicent Partal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada