Benvolguts,
Us oferim un comentari interessant del llibre Catalunya
contra Castella sobre la repressió de l’Estat espanyol sobre Catalunya. El llibre és premonitori perquè copsa
totalment, a l'any 1936, la situació de la relació consuetudinària Catalunya-Espanya, per exemple
quan explica que la voluntat dels catalans és Que la
coronació de l'aspiració a la independència
política nascuda del desenvolupament econòmic ha
estat la formació d'una consciència nacional
basada en la història de l'edat mitjana... la
condició preliminar més important del nou patriotisme català és l'existència d'una llengua pròpia.
L’autor potser no tenia prou coneixements de la cultura i la
història de Catalunya i se li escapa
la seguent frase:
anunciava que l'objectiu era fer del català la llengua de casa,
de l'escola, dels tribunals, dels diaris, l'art i ciència.
quan és evident que a Catalunya
a l’any 1936 ja hi havia des de feia
desenes d’anys més diaris i revistes culturals que a tota la resta de la península,
i la cutura representada
per diaris, revistes, universitats, art, ciència, floria arreu.
El 50% dels judicis a Catalunya es feien en català. A les cases es parlava el català. A les escoles es parlava en català i a les Universitats es parlava en català!
Com a complement del comentari que estem fent copiem aquí un
paràgraf del text (en vermell) i a continuació hi introduim (en morat)
un paràgraf de l’economista Alfons
Duran-Pich, a llegir a continuació del paràgraf, i que el complementa
perfectament:
En aquest sentit, deia que el catalanisme es tractava
"del desig de llibertat ideal d'un poble que s'ha despertat, per al qual
la seva ànima té més importància que el seu cos, que té als seus ulls com a
guia valors immaterials: la seva llengua, la seva civilització, la seva
història, el seu dret, la seva poesia". De fet, el mateix Vicens Vives va
afirmar que aquesta era "la millor interpretació del moviment
catalanista".
Es
interesante señalar que sólo las naciones con raíces históricas que incluyan el
comercio, las artes y los oficios, el capitalismo primitivo de carácter
mercantil, la revolución industrial, la acumulación de capital, la creación y
solidificación de una burguesía ilustrada, los ateneos obreros, las
asociaciones cívicas, etc. se pueden permitir el lujo de tener una “sociedad
civil”.
Vegem ara l’article:
9 DE FEBRER DE
2018 05:05 H
El 1936 va publicar el llibre 'Catalunya contra Espanya' on afirmava:
"Castella és autocràtica, Catalunya és democràtica"
Redacció Directe.cat. L'any 1936, el filòleg austríac Anton Sieberer va publicar el llibre
"Katalonien genen Kastilien" (Catalunya contra Espanya), on parlava
de les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, posant l'èmfasi en el
sentiment catalanista.
Portada del llibre
"Katalonien genen Kastilien"
© @jordillavore
L'autor se centra en
la qüestió catalana i el seu encaix dins d'Espanya, a la que dedica 17 dels 29 capítols. De fet, l'obra formava part de la llista de llibres
prohibits durant el III Reich i Sieberer va haver de fugir als Estats Units,
tal com recull l'anàlisi de
l'Institut d'Estudis Catalans:
[L’ANÀLISI
D’ANTON SIEBERER SOBRE LES RELACIONS ENTRE
ESPANYA
I CATALUNYA).
Aquesta anàlisi obtinguda amb l’enllaç és de lectura obligada si es vol copsar tota la força del llibre. No us el perdeu!].
Sobre Catalunya, Sieberer afirmava que era la "província
perifèrica" més important i més rica perquè s'havia industrialitzat
-a diferència de gran part
de la resta d'Espanya- al mateix ritme d'Europa, i exigia una administració
autonòmica d'ampli abast. Els
catalans, assegurava, lluiten "pel reconeixement del dret al lliure desenvolupament de
llur personalitat nacional".
[Vegeu el pròleg
amb un paràgraf de l’economista Alfons
Duran-Pich que complementa l’article].
Víctima de
l'explotació fiscal
Entre altres coses, l'autor
afirmava que Catalunya treballava per a mantenir la resta de províncies.
Així doncs,
sostenia que una quarta part dels ingressos fiscals obtinguts per l'Estat
Espanyol provenien de Catalunya i l'Estat només gastava a Catalunya menys del
10% del pressupost estatal.
Com a exemple cita la
partida del Pressupost de 1933
destinat a ports. Afirma que hi havia consignats 8 milions per a Sevilla,
més de 4 milions per a Cadis, 4 milions per a Bilbao i
només 300.000 pessetes per al port de Barcelona, que representava
el 40%
de la duana marítima espanyola.
Tot i això, afirmava que el catalanisme no era una qüestió
purament econòmica.
Incapacitats
d'Espanya
Siebeber veia en els castellans la seva "incapacitat per
a conviure en comunitat sincera amb els seus germans que tenien els mateixos
drets que ells", la seva incapacitat per considerar que els ideals i les
peculiaritats dels altres tenen els mateixos drets que els seus.
Tanmateix, afirmava
que "l'hipercentralisme
de Castella és el que la va afeblir" i compara el seu ideal
polític amb "un cap fet d'or sobre una estàtua d'argila".
Nacionalisme
democràtic i llengua catalana
"Castella és autocràtica, Catalunya és
democràtica" sentenciava l'autor, que observava com l'esperit català
era antidogmàtic, i creia que havia de continuar essent-ho. "La força del
moviment català resideix justament en aquesta amalgamació dels esforços per la independència nacional amb l'esperit europeu i els ideals
humanitaris admesos arreu", assegurava.
Tanmateix, Sieberer
explicava la lluita per la recuperació de la llengua catalana i la renovació
pedagògica portada a terme pel catalanisme. I anunciava que
l'objectiu era fer del català la llengua de casa, de l'escola, dels tribunals,
dels diaris, l'art i ciència.
Al final del llibre,
l'autor vaticina:
"Catalunya pot ser conquerida, però no convertida"
i
"sigui quin sigui el desenllaç de la lluita, no sembla pas
que el calvari d'Espanya hagi d'acabar amb la guerra civil".
Redacció Directe.cat.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada