dissabte, 10 de febrer de 2018

09/02/2018. Un filòleg austríac perseguit pel III Reich va vaticinar la repressió de l'Estat contra Catalunya. El 1936, quan ja havia començat la guerra d’Espanya contra Catalunya va publicar un llibre de nom Katalonien gegen Kastilien (Catalunya contra Castella). La coronació de l'aspiració a la independència política nascuda del desenvolupament econòmic ha estat la formació d'una consciència nacional basada en la història de l'edat mitjana... la condició preliminar més important del nou patriotisme català és l'existència d'una llengua pròpia. L'objectiu, reeixit ja el 1936, havia estat fer del català la llengua de casa, de l'escola, dels tribunals, dels diaris, de l'art i de la ciència...


Benvolguts,

Us oferim un comentari interessant del llibre Catalunya contra Castella sobre la repressió de l’Estat espanyol sobre Catalunya. El llibre és premonitori perquè copsa totalment, a l'any 1936, la situació de la relació consuetudinària Catalunya-Espanya, per exemple quan explica que la voluntat dels catalans és Que la coronació de l'aspiració a la independència política nascuda del desenvolupament econòmic ha estat la formació d'una consciència nacional basada en la història de l'edat mitjana... la condició preliminar més important del nou patriotisme català és l'existència d'una llengua pròpia.

L’autor potser no tenia prou coneixements de la cultura i la història de Catalunya i se li escapa la seguent frase:

anunciava que l'objectiu era fer del català la llengua de casa, de l'escola, dels tribunals, dels diaris, l'art i ciència.

quan és evident que a Catalunya a l’any 1936 ja hi havia des de feia desenes d’anys més diaris i revistes culturals que a tota la resta de la península, i la cutura representada per diaris, revistes, universitats, art, ciència, floria arreu. 

El 50% dels judicis a Catalunya es feien en català. A les cases es parlava el català. A les escoles es parlava en català i a les Universitats es parlava en català!

Com a complement del comentari que estem fent copiem aquí un paràgraf del text (en vermell) i a continuació hi introduim (en morat) un paràgraf de l’economista Alfons Duran-Pich, a llegir a continuació del paràgraf, i que el complementa perfectament:

En aquest sentit, deia que el catalanisme es tractava "del desig de llibertat ideal d'un poble que s'ha despertat, per al qual la seva ànima té més importància que el seu cos, que té als seus ulls com a guia valors immaterials: la seva llengua, la seva civilització, la seva història, el seu dret, la seva poesia". De fet, el mateix Vicens Vives va afirmar que aquesta era "la millor interpretació del moviment catalanista".
 Es interesante señalar que sólo las naciones con raíces históricas que incluyan el comercio, las artes y los oficios, el capitalismo primitivo de carácter mercantil, la revolución industrial, la acumulación de capital, la creación y solidificación de una burguesía ilustrada, los ateneos obreros, las asociaciones cívicas, etc. se pueden permitir el lujo de tener una “sociedad civil”.

Vegem ara l’article:

 9 DE FEBRER DE 2018 05:05 H


El 1936 va publicar el llibre 'Catalunya contra Espanya' on afirmava: "Castella és autocràtica, Catalunya és democràtica"

Redacció Directe.cat. L'any 1936, el filòleg austríac Anton Sieberer va publicar el llibre "Katalonien genen Kastilien" (Catalunya contra Espanya), on parlava de les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, posant l'èmfasi en el sentiment catalanista



Portada del llibre "Katalonien genen Kastilien"

© @jordillavore


L'autor se centra en la qüestió catalana i el seu encaix dins d'Espanya, a la que dedica 17 dels 29 capítols. De fet, l'obra formava part de la llista de llibres prohibits durant el III Reich i Sieberer va haver de fugir als Estats Units, tal com recull l'anàlisi de l'Institut d'Estudis Catalans

[L’ANÀLISI D’ANTON SIEBERER SOBRE LES RELACIONS ENTRE
ESPANYA I CATALUNYA)

Aquesta anàlisi obtinguda amb l’enllaç és de lectura obligada si es vol copsar tota la força del llibre. No us el perdeu!].

Sobre Catalunya, Sieberer afirmava que era la "província perifèrica" més important i més rica perquè s'havia industrialitzat -a diferència de gran part de la resta d'Espanya- al mateix ritme d'Europa, i exigia una administració autonòmica d'ampli abast. Els catalans, assegurava, lluiten "pel reconeixement del dret al lliure desenvolupament de llur personalitat nacional".
[Vegeu el pròleg amb un paràgraf de l’economista Alfons Duran-Pich que complementa l’article]. 

Víctima de l'explotació fiscal
 
Entre altres coses, l'autor afirmava que Catalunya treballava per a mantenir la resta de províncies. Així doncs, sostenia que una quarta part dels ingressos fiscals obtinguts per l'Estat Espanyol provenien de Catalunya i l'Estat només gastava a Catalunya menys del 10% del pressupost estatal.
 
Com a exemple cita la partida del Pressupost de 1933 destinat a ports. Afirma que hi havia consignats 8 milions per a Sevilla, més de 4 milions per a Cadis, 4 milions per a Bilbao i només 300.000 pessetes per al port de Barcelona, que representava el 40% de la duana marítima espanyola.
Tot i això, afirmava que el catalanisme no era una qüestió purament econòmica.
 
Incapacitats d'Espanya
 
Siebeber veia en els castellans la seva "incapacitat per a conviure en comunitat sincera amb els seus germans que tenien els mateixos drets que ells", la seva incapacitat per considerar que els ideals i les peculiaritats dels altres tenen els mateixos drets que els seus.
 
Tanmateix, afirmava que "l'hipercentralisme de Castella és el que la va afeblir" i compara el seu ideal polític amb "un cap fet d'or sobre una estàtua d'argila".

Nacionalisme democràtic i llengua catalana
 
"Castella és autocràtica, Catalunya és democràtica" sentenciava l'autor, que observava com l'esperit català era antidogmàtic, i creia que havia de continuar essent-ho. "La força del moviment català resideix justament en aquesta amalgamació dels esforços per la independència nacional amb l'esperit europeu i els ideals humanitaris admesos arreu", assegurava.
 
Tanmateix, Sieberer explicava la lluita per la recuperació de la llengua catalana i la renovació pedagògica portada a terme pel catalanisme. I anunciava que l'objectiu era fer del català la llengua de casa, de l'escola, dels tribunals, dels diaris, l'art i ciència.
 
Al final del llibre, l'autor vaticina:
"Catalunya pot ser conquerida, però no convertida"
i
"sigui quin sigui el desenllaç de la lluita, no sembla pas que el calvari d'Espanya hagi d'acabar amb la guerra civil".

Redacció Directe.cat. 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada