divendres, 9 de febrer de 2018

05/02/2018. Estefania Molina. Rajoy projecta un horitzó polític sense la cúpula del procés. O sigui que el Gobierno està aplicant la guerra bruta, gangsteril, que un govern poderós pot aplicar als territoris o colònies que pretenen independitzar-se, tot saltant-se les lleis amb un contuberni entre poders judicials, legislatius i executius, o sigui el total menyspreu a Montesquieu, a l’Esperit de les Lleis i a la democràcia, entesa en el segle XXI. L'assossec era evident –tot i desconèixer què farà Puigdemont– ara que el Tribunal Suprem podria apartar la resta de la cúpula del procés en breu. Tanmateix, podem estar segurs que el President de la Generalitat l’escollirà el poble de Catalunya i no el Tribunal Constitucional! També podem preguntar-nos, si tal com sembla el Lawfare és més vell que l’anar a peu, com és que els nostres ínclits governants no estaven preparats per a aquesta eventualitat? Crec que caldria discutir-ho, i molt!

Benvolguts,

Ahir vaig pujar al Bloc l’apunt sobre el Lawfare, o sigui la guerra bruta, gangsteril, que un govern poderós pot aplicar als territoris o colònies que pretenen independitzar-se, tot saltant-se les lleis amb un contuberni entre poders judicials, legislatius i executius, o sigui el total menyspreu a Montesquieu, a l’Esperit de les Lleis i a la democràcia, entesa en el segle XXI. Així desplega Espanya una estratègia clara de ‘Lawfare’ contra Catalunya. 

La repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme a Catalunya té la forma i el propòsit d’allò que s’anomena Lawfare, és a dir, ‘guerra judicial’.

Aquesta aplicació a Espanya del Lawfare es demostra en el cas que comentem avui en l’article de l’Estefania Molina. Podem imaginar com des de molt abans del 155 i dels “piolins”, el concepte de “guerra judicial” ja estava instaurada en el pensament i les accions del conglomerat Gobierno-Justícia de Madrid. Es tractava de, dissimuladament, escapçar, com molt bé expressava la Soraya SS, encara que semblava que anés pet, escapçar diem, tot el Govern de Catalunya, d’abans, d’ara i de després! In aeternum!

Tanmateix, podem estar segurs que el President de la Generalitat l’escollirà el poble de Catalunya i no el Tribunal Constitucional!

També podem preguntar-nos, si tal com sembla el Lawfare és més vell que l’anar a peu, com és que els nostres ínclits governants no estaven preparats per a aquesta eventualitat? Crec que caldria discutir-ho, i molt!

Vegem l’article: 

INVESTIDURA
Rajoy projecta un horitzó polític sense la cúpula del procés

Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Dilluns, 5 de febrer de 2018

"És el final de l'imperi dels Cent Dies de Napoleó Bonaparte", es vantava el portaveu espanyol Íñigo Méndez de Vigo divendres després del Consell de Ministres sobre la presumpta residència de Carles Puigdemont a Waterloo. La ironia i el simbolisme il·lustraven el clima de victòria imperant a la Moncloa, després de vetar la investidura a distància via Tribunal Constitucional, i un cop coneguts els SMS del gironí sobre que el procés "havia acabat".

L'assossec era evident –tot i desconèixer què farà Puigdemont– ara que el Tribunal Suprem podria apartar la resta de la cúpula del procés en breu.

"Entenc que quan es dicti la interlocutòria del processament, seran inhabilitatsdeia el ministre de Justícia, Rafael Catalá. I és que a mesura que el corró judicial dificulta la permanència dels artífexs de l'1 d'octubre i la DUI, Mariano Rajoy es creu vencedor, a causa de resistir davant del rival i de la por de les conseqüències penals"L'estat de dret ha triomfat", eren les paraules de De Vigo, un cop el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar la investidura i abans que Marta Rovira posés com a condició que no hi hagi riscos penals per als diputats.

El fet és que la deserció involuntària a les files sobiranistes s'havia fet notar a l'equip de Rajoy. A l'anada a Brussel·les de cinc membres del Govern destituït s'hi va sumar la sortida del PDeCAT d'Artur Mas; la negativa de Carme Forcadell a repetir en el càrrec de presidenta del Parlament; la renúncia de l'exconseller de Justícia Carles Mundó; les declaracions judicials d'alguns exconsellers, com ara Joaquim Forn, i la Mesa, abjurant de la via unilateral i la presó cautelar per al líder d'ERC, Oriol Junqueras, i dels dirigents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Per això, les mirades s'adreçaven fins ara al darrer líder capaç de mantenir l'enfrontament: el cap de llista de JxCat. "La investidura del senyor Puigdemont és il·legítima", s'encenia la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría sobre un "pròfug de la justícia" que sols va colpejar la casualitat, tot i l'envit de l'Estat amb l'euroordre fallida. "Hi ha una clara distorsió entre allò que es diu públicament i allò que es creu o es pensa", deia De Vigo sobre uns polèmics SMS que, tanmateix, no és garantia que el dirigent català s'aparti definitivament. 

En aquest estat de coses, l'executiu central apressa Torrent a reobrir la ronda de contactes per a un candidat "alternatiu", que acabi amb la "discòrdia", recuperi "el camí del diàleg i del consens", segons Santamaría –perquè s'aixequi el 155. S'insinua aquí un rebuig a Junqueras, en pro d'un candidat "net, lliure de procediments judicials" per passar pàgina. Tampoc veuen amb bons ulls la presidència simbòlica perquè manté el gironí al panorama polític. "L'únic reconeixement a Puigdemont és posar-se a disposició de la justícia. No té cap bri de realitat", el criticava De Vigo.

El fet és que els judicis als dirigents sobiranistes es preveuen a la tardor, tot i que les inhabilitacions podrien ser el març. Així va saltar a la premsa, davant la indignació d'ERC, que va criticar que Catalá "avalés" la teoria, perquè podria anar "contra la separació de poders i la presumpta independència judicial", segons la diputada Esther Capella. El ministre va respondre que ho havia inferit a partir de dues interolocutòries, on el jutge reflexionava sobre la Llei d'enjudiciament criminal, perquè sedició, rebel·lió i malversació són delictes greus.

Tanmateix, la calma que Rajoy espera serà alterada per les pressions del PSOE per sufocar els ànims dels més de dos milions de vots independentistes –encara que la cúpula del procés s'aparti. Així li ho va exigir el secretari general Pedro Sánchez aquest dimarts. El líder socialista va tornar a reclamar una "resposta política" davant la crisi catalana, després del suport total a l'aplicació de l'article 155. La crida arribava després que el PP donés allargues a una reforma de la Constitució, que cada cop té menys possibilitats de prosperar.

Estefania Molina

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada