Benvolguts,
Ahir vaig pujar
al Bloc l’apunt
sobre el Lawfare, o sigui la guerra bruta, gangsteril, que un
govern poderós pot aplicar als territoris o colònies que pretenen
independitzar-se, tot saltant-se les lleis amb un contuberni entre poders judicials, legislatius
i executius, o sigui el total menyspreu a Montesquieu, a l’Esperit de les Lleis
i a la democràcia, entesa en el segle XXI. Així
desplega Espanya una estratègia clara de ‘Lawfare’
contra Catalunya.
La repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme a
Catalunya té la forma i el propòsit d’allò que s’anomena Lawfare, és a dir, ‘guerra judicial’.
Aquesta aplicació a Espanya del Lawfare es demostra en el cas que comentem avui en l’article de
l’Estefania Molina. Podem imaginar com des de molt abans del 155 i dels “piolins”, el concepte de “guerra judicial” ja estava instaurada en el pensament
i les accions del conglomerat Gobierno-Justícia
de Madrid. Es tractava de, dissimuladament,
escapçar,
com molt bé expressava la
Soraya SS, encara que semblava que anés pet, escapçar diem, tot el Govern de Catalunya,
d’abans, d’ara i de després! In aeternum!
Tanmateix,
podem estar segurs que el President de la Generalitat l’escollirà el poble de Catalunya
i no el Tribunal Constitucional!
També
podem preguntar-nos, si tal com sembla el Lawfare és més vell que l’anar a peu,
com és que els nostres ínclits
governants no estaven preparats per a aquesta eventualitat? Crec que caldria discutir-ho, i molt!
Vegem l’article:
INVESTIDURA
Rajoy projecta un horitzó polític
sense la cúpula del procés
Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Dilluns, 5 de febrer de 2018
Foto: Efe
Madrid. Dilluns, 5 de febrer de 2018
"És el final de
l'imperi dels Cent Dies de Napoleó Bonaparte", es vantava el
portaveu espanyol Íñigo Méndez de Vigo divendres després del Consell de Ministres sobre la
presumpta residència de Carles Puigdemont a Waterloo. La ironia i
el simbolisme il·lustraven
el clima de victòria imperant
a la Moncloa, després de
vetar la investidura a distància via Tribunal
Constitucional, i un cop coneguts els SMS del gironí sobre que el procés "havia acabat".
L'assossec era evident –tot i desconèixer què
farà Puigdemont– ara que el Tribunal Suprem podria apartar la
resta de la cúpula del procés en breu.
"Entenc que quan es
dicti la interlocutòria del processament, seran inhabilitats" deia el
ministre de Justícia, Rafael Catalá. I és que a mesura que el corró judicial
dificulta la permanència dels artífexs de l'1 d'octubre i la DUI,
Mariano Rajoy es creu
vencedor, a causa de resistir davant del rival i de la por de les
conseqüències penals. "L'estat de dret ha triomfat", eren les
paraules de De Vigo, un cop el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar la investidura i
abans que Marta Rovira posés com a condició que no hi hagi riscos
penals per als diputats.
El fet és que la deserció involuntària a les
files sobiranistes s'havia fet notar a l'equip de Rajoy. A l'anada
a Brussel·les de cinc membres del Govern destituït s'hi va
sumar la sortida del PDeCAT d'Artur
Mas; la negativa de Carme
Forcadell a repetir en el càrrec de presidenta del Parlament; la renúncia de l'exconseller
de Justícia Carles Mundó; les declaracions judicials d'alguns exconsellers, com ara
Joaquim Forn, i la Mesa, abjurant de la via unilateral
i la presó cautelar per al líder d'ERC, Oriol Junqueras, i dels dirigents de l'ANC i
Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Per això, les mirades
s'adreçaven fins ara al darrer líder capaç de mantenir
l'enfrontament: el cap de llista de JxCat.
"La investidura
del senyor Puigdemont és il·legítima", s'encenia la
vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría sobre un "pròfug de la
justícia" que sols va colpejar la casualitat, tot i
l'envit de l'Estat amb l'euroordre fallida. "Hi ha una clara
distorsió entre allò que es diu públicament i allò que es creu o es
pensa", deia De Vigo sobre uns polèmics SMS que, tanmateix, no és garantia
que el dirigent català s'aparti definitivament.
En aquest estat de
coses, l'executiu central apressa Torrent a reobrir la ronda de contactes per a
un candidat "alternatiu", que acabi amb la "discòrdia",
recuperi "el
camí del diàleg i del consens", segons
Santamaría –perquè s'aixequi el 155.
S'insinua aquí un rebuig a Junqueras, en pro d'un candidat "net, lliure de
procediments judicials" per passar pàgina. Tampoc
veuen amb bons ulls la presidència simbòlica perquè manté el gironí al
panorama polític. "L'únic reconeixement a Puigdemont és posar-se a
disposició de la justícia. No té cap bri de realitat", el criticava De Vigo.
El fet és que els judicis als dirigents
sobiranistes es preveuen a la tardor, tot i que les inhabilitacions podrien ser el
març. Així va saltar a la premsa, davant la indignació
d'ERC, que va criticar que
Catalá "avalés" la teoria,
perquè podria anar "contra la separació de poders i la presumpta independència
judicial", segons la diputada Esther Capella. El ministre va
respondre que ho havia inferit a partir de dues interolocutòries, on el jutge
reflexionava sobre la Llei d'enjudiciament criminal, perquè sedició, rebel·lió i malversació són delictes greus.
Tanmateix, la calma
que Rajoy espera serà alterada per les pressions del PSOE per sufocar els ànims dels més de dos milions de vots
independentistes –encara que la cúpula del procés s'aparti. Així li ho va
exigir el secretari general Pedro Sánchez aquest dimarts. El líder socialista
va tornar a reclamar una "resposta política" davant la crisi
catalana, després del suport total a l'aplicació de l'article 155. La crida arribava després que el PP donés allargues a una reforma de la Constitució,
que cada cop té menys possibilitats de prosperar.
Estefania Molina
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada