Benvolguts,
OPINIÓ
El Rei de tots i els llaços grocs
Iu Forn
Barcelona. Divendres, 22 de juny de 2018
L'he explicat ja algun cop, però em sembla un exemple sensacional. Em va
passar l'any passat a la platja. Hi havia un matrimoni amb la ràdio a tota
hòstia. Li vam demanar que baixés el volum i la seva resposta-argument va ser
que no els donava la gana perquè “la platja és de tots”.
És
aquest debat d'ara sobre l'espai públic i la presència de símbols que molesten
a alguns, però que per altres representen una cosa molt important. Quins
drets han de prevaldre?
“Estamos viviendo momentos muy graves para
nuestra vida democràtica (...) Desde hace ya tiempo, determinadas autoridades de Cataluña, de una manera reiterada, consciente
y deliberada, han venido incumpliendo la Constitución y su Estatuto de
Autonomía (...) Con sus decisiones
(...) han demostrado una deslealtad inadmisible hacia los poderes del Estado.
(...) Han quebrantado los principios democráticos de todo Estado de Derecho y
han socavado la armonía y la convivencia en la propia sociedad catalana,
llegando ─desgraciadamente─ a dividirla. Hoy la sociedad catalana está
fracturada y enfrentada.
Esas autoridades han menospreciado los afectos y los
sentimientos de solidaridad que han unido y unirán al conjunto de los españoles; y con su conducta irresponsable incluso pueden poner en
riesgo la estabilidad económica y social de Cataluña y de toda España.
En definitiva, todo ello ha supuesto la culminación de un
inaceptable intento de apropiación de las instituciones históricas de Cataluña. Esas autoridades, de una manera clara y rotunda, se han
situado totalmente al margen del derecho y de la democracia. Han pretendido quebrar la unidad de España y la
soberanía nacional, que es el derecho de
todos los españoles a decidir democráticamente su vida en común”.
Si al balcó del meu
ajuntament hi havia una pancarta a favor dels presos polítics i la treuen
perquè no representa tothom, el fet de no ser-hi tampoc no representa tothom,
no?
Si
la platja i els espais públics en general són de tots, on comencen i on acaben
els drets d'una part dels ciutadans? Perquè, al final, el debat de l'espai públic ha servit perquè
el groc desaparegui dels carrers. I això era el que una part de catalans volia. Per tant, han acabat imposant la
seva voluntat i s'han apropiat de l'espai públic, que pretesament era de tots.
I de totes. I ara és seu. I ells, amb l'argument de la representació de tots,
decideixen les coses que poden ser-hi i les que no.
Apliquem, doncs, el mateix criteri al Rei.
Dit sense animus injuriandi, ans al contrari,
podríem considerar que Sa Majestat és un espai públic. Sí,
perquè és de tots.
Diuen. Però, què passa quan no representa a tots? Ni a totes. Aplicant el mateix criteri que el de les pancartes i els
llaços, l'hem d'enretirar perquè la seva presència ofèn una part de la
societat, no?
O és que sempre hem de
treure el que molesta només a segons qui?
I ara vostè em dirà que, a nivell ofensa, no és comparable un llaç a un
rei. Efectivament, té tota la raó. I torno a la ràdio de la platja.
Un llaç groc molesta una
ideologia i un pensament. Una ràdio a la platja molesta les orelles i el
descans.
I un discurs com el que
va fer el Rei el dia 3 d'octubre del 2017 potser va ofendre i insultar moltes
persones. I a moltes altres potser va provocar-les un sentiment d'exclusió. El
recordem?
"Esas
autoridades han menospreciado los afectos y los sentimientos de solidaridad que han
unido y unirán al conjunto de los españoles; y
con su conducta irresponsable incluso pueden poner en riesgo la estabilidad
económica y social de Cataluña y de toda España.
En definitiva, todo ello
ha supuesto la culminación de un inaceptable
intento de apropiación de las instituciones históricas de Cataluña. Esas
autoridades, de una manera clara y rotunda, se
han situado totalmente al margen del derecho y de la democracia. Han pretendido
quebrar la unidad de España y la soberanía nacional, que es el derecho de todos
los españoles a decidir democráticamente su vida en común”.
Llavors,
si l'espai públic anomenat monarquia, que és de tots, ofèn sentiments, de la
mateixa manera que els ofèn un llaç groc o una pancarta, per què desapareixen els llaços
grocs i les pancartes i no la monarquia?
O és que realment el
debat no és sobre l'espai públic sinó sobre prohibir el que no agrada a una
minoria i que acaba desapareixent de l'espai públic perquè aquesta minoria té
el poder real i pot imposar el seu criteri?
Ei
no, i simplement és una pregunta, eh...
Iu Forn
Joan A. Forès
Reflexions
