divendres, 16 de juny de 2017

15/06/2017. Franquistes. Falangistes. Cops d’Estat. Jordi Palmer. Fraga ja acusava de colpistes els adversaris polítics (i Aguirre també). Per cert, que el PCE va aconseguir formar part de la legalitat democràtica [???] molt abans que d’altres, com Esquerra Republicana de Catalunya, que encara era il·legal en les primeres eleccions democràtiques [???] post-dictadura feixista de les que avui se’n commemoren els quaranta anys. Segons el sinistre ministre franquista Fraga, “la legalització de les organitzacions polítiques no es podia aplicar als partits comunistes, separatistes i terroristes”, ficats tots en el mateix sac.

Benvolguts,

Ho hem de tornar a explicar? La Guerra del 36 al 39 fou primer en el temps (del 36 al 38) una guerra civil a Espanya (Cop d'Estat franquista i de l'exèrcit espanyol i dretes colpistes contra esquerres legítimes en el Gobierno de la República) i després fou (del 38 al 39) una guerra d'invasió i ocupació de Catalunya fins aquell moment amb unes institucions i governs republicans, per l’exèrcit espanyol (que encara dura!). Per cert, que el PCE va aconseguir formar part de la legalitat democràtica [???] molt abans que d’altres, com Esquerra Republicana de Catalunya, que encara era il·legal en les primeres eleccions democràtiques post-dictadura feixista/franquista [democràtiques???] de les que avui se’n commemoren els quaranta anys.

Segons el sinistre ministre franquista Fraga, “la legalització de les organitzacions polítiques no es podia aplicar als partits comunistes, separatistes i terroristes”, ficats tots en el mateix sac. ERC no va tenir dret a participar en les primeres eleccions democràtiques [???], que vol dir que no en tenien res de democràtiques, com tampoc va tenir res de democràtica l’assignació a dit pel Borbó i l’exèrcit de 40 senadors por designación real!

A més els franquistes continuen aplicant-se el refrany “piensa el ladron que todos son de su condición”
Vegem l’article d’en Jordi Palmer:

PROCÉS

Fraga ja acusava de colpistes els adversaris

 polítics (i Aguirre també)

Jordi Palmer 
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 15 de juny de 2017
2 minuts
http://www.elnacional.cat/bundles/cs/Widgets/VaCentralContent/images/box.png
El sinistre dictador i assassí Franco i el sinistre ministre i assassí Fraga.

http://bs.serving-sys.com/serving/adServer.bs?cn=display&c=19&mc=imp&pli=21676728&PluID=0&ord=5645154774&rtu=-1
Acusar l’independentisme de colpista és un argument recurrent de l’actual Govern espanyol, en mans del Partit Popular, que fa seva la idea de repetir mil vegades una mentida fins que aquesta esdevingui veritat.

Ho han fet repetidament diversos membres de l’executiu de Mariano Rajoy i molt significativament la ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal.  

Amb tot, acusar els adversaris polítics de colpistes no és cap novetat en aquest partit, ja que el llunyà 1977, l’aleshores secretari general d’Alianza Popular -l’actual PP-, Manuel Fraga, el mateix que segons La Razón podria guanyar unes eleccions legislatives avui mateix, ja considerava com a cop d’estat la legalització del Partit Comunista d’Espanya. Per cert, que el PCE va aconseguir formar part de la legalitat democràtica molt abans que d’altres, com Esquerra Republicana de Catalunya, que encara era il·legal en les primeres eleccions democràtiques post-dictadura feixista de les que avui se’n commemoren els quaranta anys. Vegi’s els retalls d’articles de l’època!

L’abril del 77, just després de la legalització del PCE, Fraga va considerar “un autèntic cop d’Estat, un greu error polític, farsa jurídica i trencament a la vegada de la legalitat i la legitimitat” la legalització d’un partit polític com el comunista, amb un llenguatge que remetia a justificació de la Guerra Civil amb frases com “l’únic país d’Europa en el que el comunisme ha estat derrotat és Espanya”.

De fet, Fraga -que va ser ministre de la dictadura i posteriorment redactor de la Constitució Espanyola-, defensava que la legalització de les organitzacions polítiques no es podia aplicar als partits “comunistes, separatistes i terroristes”, ficats tots en el mateix sac.
Aguirre i el 15-M

Amb tot, Fraga no és l’únic precedent d’aquesta línia argumental del PP d’acusar de colpistes els adversaris polítics. En data més recent, el 2011 i en ocasió de les mobilitzacions d’indignats conegudes com el 15-M, l’aleshores presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, considerava que els acampats en diverses places com la de Catalunya a Barcelona o la Puerta del Sol de Madrid, eren “camorristes” que defensaven un “principi de democràcia directa” rere el qual “es pot amagar un cop d’Estat”.

Puigdemont ho denuncia
Amb aquests precedents s’entén millor l’argumentari de post-veritat al que està abocat el Partit Popular i que aconsegueix ressò en diversos mitjans que recentment han instat l’exèrcit ha actuar pel seu compte si el Gobierno espanyol no suspèn l’autonomia catalana.

Precisament per això, i en coincidència amb les primeres eleccions democràtiques des del 1936, quan un cop d’Estat va acabar amb la democràcia, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont,  ha volgut recordar aquests precedents. “La legalització del PCE va ser "un cop d'Estat". Després ho va ser el 15-M. Ara ho és el procés català. Els mateixos dient el mateix”, ha afirmat Puigdemont via twitter.




Addendum:
Cap els anys 70 - 80 jo anava sovint a Madrid per assumptes professionals i els altres professionals i comercials amb qui em reunia m’havien explicat moltes vegades que a Madrid tothom té almenys un parent militar o guàrdia civil (hauríem d’afegir-hi els falangistes i els altres funcionaris com jutges, fiscals, notaris, registradors de la propietat, advocats de l’Estat, diplomàtics, etc). Jo no me n'acabava de fer càrrec, però ara ho tinc claríssim!

Aleshores no és gens estrany que molts dels manaies dels partits polítics, dels sindicats i de les estructures funcionarials formin part d’aquest bestiar. Els manaies dels PPSOE no s’han amagat mai de ser fills de militars (com el Méndez de Vigo), guàrdies civils o falangistes (com el Bono i el González).  Més avall hi ha un resum molt interessant d’un polític espanyol estàndard (PPSOE) com en Mendez de Vigo. Tenim més informació seva com que un parent del tal Iñigo fou l’ambaixador plenipotenciari del Franco del 36 al 45 al Japó (recordem que el Japó pertanyia a l’EIX nazi-feixista-espanyol-japonès que va organitzar (i perdre) la segona guerra mundial!


Mendez de Vigo Golpe de Estado

 Méndez de Vigo. Nissaga de falangistes, militars franquistes, neonazis.

La legalització del PCE va ser "un cop d'Estat". Després ho va ser el 15-M. Ara ho és el procés català. Els mateixos dient el mateix.







Fraga, Franco, militars franquistes, bisbes, Papes?




Fraga i salutacions feixistes-franquistes

Jordi Palmer

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada