dijous, 22 de juny de 2017

22/06/2017 . Pere Cardús. I si fan Enric Millo president un dia i prou? Que no poden fer res per a aturar el referèndum! Que la pregunta és fins on estan disposats a arribar! Què faran? Poder fer, sí que poden fer coses. Hi estan disposats? Són conscients que segons què facin poden perdre el control definitiu de la situació? Persones influents em diuen que, conscients que ja han perdut l’oportunitat de guanyar democràticament, estan disposats a infligir una derrota als catalans per atropellament. I què passaria si aquest dia de presidència Millo dissolgués el parlament i convoqués eleccions?

Benvolguts,

En Pere Cardús es fa una pregunta que molts fa mesos i anys que ens fem: I si fan Enric Millo president un dia i prou? Hi estan disposats? Són conscients que segons què facin poden perdre el control definitiu de la situació? Persones que visiten sovint Madrid i tracten per raons professionals amb alguns cercles influents i de poder real de la capital espanyola em diuen que, conscients que ja han perdut l’oportunitat de guanyar democràticament, estan disposats a infligir una derrota als catalans per atropellament. Em diuen aquestes persones que freqüenten aquests reservats i despatxos de Madrid que el debat és si intervindran l’autonomia o si faran sortir l’exèrcit.
En Pere Cardús, amb molt encert, es fa una pregunta clau:

I què passaria si aquest dia de presidència Millo dissolgués el parlament i convoqués eleccions?

Les elucubracions de l’autor són molt interessants, i preocupants! I explica:  Recordem que [avui] encara no s’ha fet el trencament amb la legalitat espanyola mitjançant una votació al parlament. Això atura la independència? No. Complica la situació? Molt. Evita el referèndum? Depèn. Depèn de la jugada que tingui pensada l’estat major de l’independentisme.

Llegiu la ucronia presentada i pregunteu-vos si no s’havia d’haver ja desconnectat fa mesos, en comptes d’anar perdent el temps entre el PDCAT i ERC un mes rere un altre i un any rere un altre!

Insistim que les elucubracions estan molt bé però sobretot ens fan pensar que potser al mes petit gest del Gobierno o del TC Catalunya ha de fer una DUI!

Vegem l’article:


I si fan Enric Millo president un dia i prou?

«Què passaria si abans de l'aprovació de lleis de referèndum o desconnexió al parlament intervenen l'autonomia per un sol dia?»

El tinent general de l'exèrcit, Ricardo Álvarez Espejo, amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo.

22/06/2017  02:00

Que no poden fer res per a aturar el referèndum! Que la pregunta és fins on estan disposats a arribar! Què faran? Com pensen frenar la voluntat democràtica dels catalans? Quant de temps podran aguantar una situació de repressió forta i de suspensió democràtica? Aquesta és lògicament la rastellera de preguntes que ens podem fer en aquest moment. Si el govern no es fa enrere i la majoria independentista no es trenca, no poden fer res de res. Més que no poder fer res, l’afirmació correcta és que no podran fer res que pugui impedir la independència en un horitzó curt.

Però de poder fer, sí que poden fer coses. Hi estan disposats? Són conscients que segons què facin poden perdre el control definitiu de la situació? Persones que visiten sovint Madrid i tracten per raons professionals amb alguns cercles influents i de poder real de la capital espanyola em diuen que, 

conscients que ja han perdut l’oportunitat de guanyar democràticament, estan disposats a infligir una derrota als catalans per atropellament.

Em diuen aquestes persones que freqüenten aquests reservats i despatxos de Madrid que el debat és si intervindran l’autonomia o si faran sortir l’exèrcit. I que de moment mantenen la via moderada –si es pot dir que tot això que fan ara sigui moderat– perquè miren de fer cas dels intèrprets que encara defensen que això es desfarà tot solet amb el pas del temps. Però diuen també que aquesta situació no superarà el moment dels passos de gegant que arribaran molt aviat. I que les tres o quatre pastilles diàries que prenen ara ja no faran l’efecte calmant quan arribi aquell moment.

I què podran fer, aquests autoritaris que observen Catalunya com una possessió que els pertany, quan ja no resisteixin més? De vies repressives, n’hi ha unes quantes. Però n’hi ha una que no s’explica gaire i que cal preveure entre les hipòtesis d’aquests mesos vinents –vull dir setmanes!– si es vol tenir una estratègia per a esquivar-la. 

Què passaria si abans de l’aprovació de lleis de referèndum o desconnexió al parlament intervinguessin l’autonomia un sol dia? 

Què passaria si s’ordenés la intervenció de l’autonomia pels procediments legals –ara que encara no hem sortit del seu marc legal– i nomenessin Enric Millo president durant un dia?

I què passaria si aquest dia de presidència Millo dissolgués el parlament i convoqués eleccions? 

Què passaria si la junta electoral central i el govern espanyol executessin la convocatòria electoral i els partits unionistes acatessin la decisió i seguissin el joc de l’estat? Quin camí hauria de seguir la majoria parlamentària independentista? Recordem que encara no s’ha fet el trencament amb la legalitat espanyola mitjançant una votació al parlament. Això atura la independència? No. Complica la situació? Molt. Evita el referèndum? Depèn. Depèn de la jugada que tingui pensada l’estat major de l’independentisme.

Com dèiem al principi, és difícil que puguin frenar l’autodeterminació de Catalunya. No sabem què passaria si el govern espanyol aconseguís imposar un escenari paral·lel de noves eleccions. Si els partits independentistes no s’hi presentessin perquè no reconeguessin la intervenció de l’autonomia i la dissolució del parlament, què passaria a continuació? Hem pensat que si l’independentisme no declara la nova legalitat abans del referèndum hi ha un risc evident que siguin ells qui prenguin la iniciativa i busquin la fractura entre dues legitimitats i dues legalitats per crear el caos?

La independència de Catalunya és el certificat de defunció de l’estat espanyol. I això ho saben perfectament. Que també saben calcular, carat! Diguin què diguin, han xuclat la mamella catalana (i aquí fem servir l’accepció fusteriana del gentilici) i no l’han deixada anar mai. I encara hi viuen enganxats. Per tant, qui pensi que la cosa anirà com oli en un llum i que aquí tot serà bufar i fer ampolles, que es vagi preparant per a la castanya que es clavarà, perquè vénen mesos de situació dura i crítica.

Que no vol dir que no s’aconseguirà, però serà el moment de demostrar que ens hem guanyat la llibertat. En serem mereixedors?

Pere Cardús

Joan A. ForèsReflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada