dimecres, 21 de juny de 2017

21/06/2017. Miquel Payeras. Plurinacionalitat de nació única. Un dels exemples d'aquesta eficiència en vendre fum és allò del federalisme. Fa anys i anys que el PSOE ens avorreix amb el federalisme que defensa i encara és l'hora que el concreti. Per suposat mai ha definit què volia dir. Però a diferència dels seus antecessors l'ha convertida en multiplicador del no res fins a l'infinit. Perquè en ella hi ha encabit el que en diu 'la plurinacionalitat'. Realment hauríem de crear un mot semblant a l’oximoron que permetés explicar i catalogar l’expresió Plurinacionalitat de nació única!

Benvolguts,

Ja sabeu que no acostumem a comentar les parides del PSOE o del seu gra de cul purulent, el PSC! Però avui ens ha semblat interessant mostrar, sense comentaris, l’article de Miquel Payeras d’El Temps, de títol Plurinacionalitat de nació única.

Aquesta construcció no és un oximoron (Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat), però realment hauríem de crear un mot semblant a l’oximoron que permetés explicar i catalogar l’expresió Plurinacionalitat de nació única!

Vegem i gaudim de l’article:

Plurinacionalitat de nació única

Per Miquel Payeras. El Temps

21/06/2017

El PSOE sempre ha tingut bons responsables d'imatge. Clar que també li han ajudat força a conrear-la bona part dels mitjans de comunicació, començant per aquell que volia representar tot el país. Gràcies a uns i els altres el Partit Socialista ha llançat meres paraules a mode de propostes polítiques, simples eslògans sense cap significat concret, però que, tanmateix, mitjançant la repetició fins a l'extenuació per part de periodistes i analistes amics, milions d'espanyols se'ls acabaren per creure sense saber que creien en el buit recobert de no res.

Un dels exemples d'aquesta eficiència en vendre fum és allò del federalisme. Fa anys i anys que el PSOE ens avorreix amb el federalisme que defensa i encara és l'hora que el concreti. Lògic. És l'única manera d'encabir sota les mateixes sigles a, posem per cas, Susana Díaz i Francina Armengol: l'andalusa defensa que tots els ciutadans paguin els mateixos impostos i que la cessió de recaptació a les comunitats autònomes no suposi diferències, mentre que la balear vol intensificar la cessió i fer més intenses les diferències.

Si no es poden posar d'acord ni en això ja me diran vostès en què podrien posar-s'hi. Exacte: en res.

L'únic que uneix el PSOE dels diferents territoris és la buidor. Venuda, això sí, de forma molt florida. Siguem sincers: l'estratègia li ha funcionat la mar de bé. Recordem allò que es va fer famós el 2004: ZP. Talment. Res més. Un èxit enorme. A l'alçada del personatge. El polític -amb permís de Pedro Sánchez- més buit que ha donat la política espanyola des de la recuperació democràtica, un inútil que més enllà de la propaganda era incapaç de tot, en especial d'acceptar la realitat. Justament això se l’endugué a la jubilació. Pareixia que ningú el podria superar. Però vet aquí que arribà Sánchez per batre tot els seus records mundials i olímpics.

Per començar posà en valor sota zero el famós federalisme. No hi ha hagut cap secretari general del PSOE que hagi citat més vegades aquesta paraula. Per suposat mai ha definit què volia dir. Però a diferència dels seus antecessors l'ha convertida en multiplicador del no res fins a l'infinit. Perquè en ella hi ha encabit el que en diu 'la plurinacionalitat'.

Rebobinem. Fa tres mesos Sánchez s'aixecà del llit un matí sense ocurrència prevista per aquell dia i llegint algun diari, mentre es bevia el cafè amb llet, va veure-hi que algú parlava de la plurinacionalitat. Ja tenia nou eslògan. Al cap d'unes hores feia una d'aquelles rodes informatives per fer-se sentir per part dels mitjans de comunicació, enmig de la carrera cap a la secretaria general del PSOE que tots pensàvem que perdria davant de La Sultana, a la qual assegurà que si guanyava el Partit Socialista assumiria 'la plurinacionalitat'. Atès que algun col.laborador seu li explicà més tard l'embolic en el que s'acabava de ficar sense despentinar-se -mai s'ha despentinat, per res- va fer que el seu equip matisés que es referia a la 'plurinacionalitat cultural'. Acte seguit milers de politòlegs, sociòlegs, historiadors, analistes i criatures assimilades anaren a cercar a diccionaris i manuals què era allò. Encara cerquen. Però a Sánchez què li era si existia o no tal cosa. Ell es de clixés. Res més.

I així que arribà a la cita a l'O.K Corral contra Susana Díaz i els germans Clanton. Se'ls berenà ben berenats. I, acte seguit, preparà el congrés, el del passat cap de setmana, en el qual acabà amb els còmplices residuals de Díaz, es feu amb tot el poder orgànic i com que la virgueria de la 'plurinacionalitat cultural' ja li pareixia poca cosa se n'inventà una de nova.

En el congrés Sánchez se superà a si mateix quan feu aprovar que volia convertir Espanya, mitjançant una reforma constitucional, en un estat plurinacional de sobirania unitària. Una meravella del no res que supera, de molt, qualsevol dels invents nominals buits de significat que han caracteritzat la història recent del PSOE.

Sánchez s'ha inventat la plurinacionalitat de nació única. Sublim.


 Miquel Payeras

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada