diumenge, 18 de juny de 2017

17/06/2017. ACN. El PSOE rebutja la independència perquè es basa en "mites i fal·làcies". La frase “la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol” és mentida. I a més demostrem que des del 1978 fins al 2010 el PPSOE i els seus diaris mai no van utilitzar el mot “conjunt” quan explicaven aquest article de la Consti. I això perquè? Doncs perquè no hi és! Però com que el necessitaven per demostrar que l’Estatut rebentat pel TC el 2010 era il·legal van inventar-se el mot “conjunt” i el varen introduir a la frase, per si passa! I els botiflers de l’Iceta, la Parlón i els altres intenten passar bou per bèstia grossa i també l’utilitzen!

Benvolguts,

Mentida!

Vegem el Título preliminar de la Constitución, que consta de 2 articles, l’Article 1 amb 3 subarticles.


En l’article de l’ACN, Agència Catalana de Notícies, que no és el mateix que l’ANC, Assemblea Nacional Catalana, diu que el PSOE, amb el PSC incrustat, han creat una notícia:
“mantenir que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol” amb la voluntat de “perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat apuntat en l'article 2 de la Constitució”.



Ara veureu que en aquest comunicat del PSOE hi ha precisament dues fal·làcies:

·        
Quadre de text: Título preliminar

Artículo 1
1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.
2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.
Artículo 2
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.


La primera fal·làcia és que l’article 1.2 (i no l’article 2) diu: La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado. El mot “conjunt” no és a l’article 1.2 de la Consti

·         La segona fal·làcia és que l’article 2 diu:  La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas. I no diu res de“perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat apuntat en l'article 2 de la Constitució”.

Per tant doble fal·làcia!

Si aneu a aquest enllaç veureu que la frase “la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol” no és en el text de la Consti. I a més demostrem que des del 1978 fins al 2010 el PPSOE, el TC  i els seus diaris mai no van utilitzar el mot conjunt quan explicaven aquest article de la Consti. I això perquè? Doncs perquè no hi és! Però com que al 2010 el necessitaven per demostrar que l’Estatut rebentat pel TC el 2010 no era correcte van inventar-se el mot “conjunt” i el varen introduir a la frase. I els botiflers de l’Iceta, la Parlón i els altres intenten passar bou per bèstia grossa i també l’utilitzen!

Vegem ara l’article de l’ANC: 


El PSOE rebutja la independència perquè es basa en "mites i fal·làcies"

El congrés avala el text de Sánchez que demana una reforma federal de la Constitució i concep Espanya como un Estat plurinacional


per ACN 17/06/2017
Pedro Sánchez entre Miquel Iceta i Núria Parlon | ACN

Els delegats del PSOE que han debatut la ponència política del PSOE al seu 39è congrés acaben d’establir les bases del seu model territorial i rebutgen la independència de Catalunya perquè, segons diuen, es basa en "mites i fal·làcies". Després de votar les esmenes a la comissió, els socialistes han avalat per àmplia majoria el text que el nou secretari general, Pedro Sánchez, va proposar per substituir el redactat inicial fet per la gestora

Així, per solucionar el problema amb Catalunya, el PSOE aposta per una reforma “federal” de la Carta Magna espanyola que combini:

“mantenir que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol” amb la voluntat de “perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat apuntat en l'article 2 de la Constitució”. 

El text d’aquesta ponència política, a més, també deixa clar que per al PSOE “la majoria social catalana no es beneficiaria d’una eventual independència”, i avisa que per això “seguirà desmuntant” l’argumentari sobiranista, que per als socialistes “es fonamenta en mites i fal·làcies”.
[Quina perla!]

La ponent del document, Carmen Calvo, ha presentat el text polític ja parlant directament de “realitat plurinacional del país”Era un dels punts amb més expectativa del congrés que el PSOE celebra aquest cap de setmana a Madrid. Després del retorn de Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE, el seu equip va presentar un nou text en forma d’esmena a tota la ponència política, que incloïa una redacció ben diferent a la feta per la gestora en l’apartat del model territorial. La proposta de Sánchez és, precisament, la que en aquest apartat ha quedat fixada en el text definitiu de la ponència, a falta que el plenari del congrés doni el vistiplau definitiu, cosa que es preveu que passi cap a les 22 hores de la nit d’aquest dissabte.

Al document polític del PSOE, doncs, destaca que en els darrers anys hi ha hagut “tensions” territorials basades en el conflicte de competències i en problemes “identitaris” a partir de “suposats greuges comparatius”. En aquest sentit, el text diu que els socialistes entenen que “el federalisme, amb les seves premisses de cooperació, col·laboració i solidaritat, com es defensa a la nostra Declaració de Granada, pot i ha de ser la solució d’una Espanya orgullosa de la seva diversitat i compromesa amb l'autogovern de les Comunitats que la integren”. 

És per això que aposta per “una reforma constitucional federal, mantenint que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol, i que ha de perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat apuntat en l'article 2 de la Constitució”.

Aquesta fórmula combina el manteniment de les posicions més constitucionalistes i més bel·ligerants amb el referèndum, amb les que per primer cop han aconseguit que un document del PSOE parli de plurinacionalitat. Amb tot, ho fan interpretant l’article 2 de la Constitució i, per tant, basant aquest plurinacionalisme en el reconeixement de l’existència de “nacionalitats i regions”. 
La ponència política, doncs, no parla en cap moment de que Catalunya sigui una nació ni de que Espanya sigui una nació de nacions, 
tal i com defensava Sánchez en plena campanya de les primàries del PSOE.

El diàleg amb Catalunya i la reforma de la Constitució

El document que sortirà d’aquest congrés dels socialistes critica també “les posicions que es mantenen amb menyspreu al diàleg” perquè “conduiran a l’enrocament i fins i tot a la confrontació”, i apunta directament al govern espanyol del PP i als independentistes catalans. “És necessari transitar des d'un clima de confrontació a un diàleg lleial. I aquest només pot fer-se sobre la base que proposem: l'oferta de una Espanya federal, que asseguri un major autogovern, la garantia del respecte a les competències en matèria de llengua, educació i cultura, la millora del finançament en el marc de la renovació del sistema de finançament autonòmic, i el reequilibri de la dimensió territorial de la inversió pública”. El text també reivindica el paper del PSC i deixa en les seves mans el combat al sobiranisme.

Així, s’assumeix que amb la reforma constitucional i el diàleg serà possible que aquells que se senten alhora catalans i constitucionalistes -com és el cas dels socialistes catalans, que han de seguir mantenint la vinculació amb el PSOE definida en el Protocol d'Unitat de 1978 tal com recullen els Estatuts federals del PSOE-, reprenguin la iniciativa davant d'un independentisme que s'ha potenciat a partir de l'argument del greuge comparatiu i el ‘no ens deixen decidir’”.

“Identitats nacionals diferents a Catalunya”

En aquest sentit, la ponència política manté que “les classes treballadores catalanes i la majoria social catalana no es beneficiarien amb una eventual independència”, 

i remarca que en els temps que corren, la secessió “resulta inviable i s'intenta fonamentar en mites i fal·làcies que seguiran desmuntant” des del socialisme. Amb tot, admet que a Catalunya “existeixen identitats nacionals diferents”, però nega que això “pugui convertir-se en un instrument polític de dominació i segregació d’uns ciutadans sobre uns altres”

“Espanya és tan diversa com el són també, en el seu propi si, totes i cadascuna de les nacionalitats que la integren”, es remarca.
 ACN

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada