31/10/2015. ACN. Junqueras elogia la CUP i diu que ‘amb la CUP ho compartim gairebé tot’. Rull amenaça la CUP, i de passada ens amenaça a tots nosaltres amb unes noves eleccions. Rull, finalment diu que ‘Mas és un polític resilient i això és un actiu extraordinari: cal algú amb molt caràcter fort’. Quina trepa! Serà un miracle si ens en sortim...

Benvolguts,

L’Agència Catalana de Notícies (ACN) passa aquesta notícia, neutre, múltiple, comparativa de com ERC i CDC donen la seva opinió sobre la CUP. Junqueras elogia la CUP, i Rull  l’amenaça, i de passada ens amenaça a tots nosaltres amb unes noves eleccions...

Al mateix temps en Junqueras aprofita l’avinentesa, i com aquell que no fa la cosa, explica que ERC i CDC aniran per separat a les eleccions espanyoles perquè el seu és un partit ‘compromès amb la independència i amb la justícia social i la modernització de la societat, absolutament net i transparent, allunyat de qualsevol cas de corrupció...

Quina trepa! Serà un miracle si ens en sortim!

Vegem la notícia:

Junqueras diu que ‘amb la CUP ho compartim gairebé tot’

CDC adverteix a la CUP que 'sense Mas' hi haurà de nou eleccions

Per: ACN

Dissabte  31.10.2015  11:55

Foto: Twitter d'ERC

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha defensat els dirigents de la CUP, de qui ha afirmat que tenen una ‘qualitat humana i política extraordinària i fora de qualsevol dubte’ i ha afegit que hi té ‘plena confiança’ per poder tirar endavant el procés. ‘Amb la CUP ho compartim gairebé tot’, ha reblat.

Junqueras ho ha dit avui en una entrevista al programa ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio, preguntat per informacions periodístiques que apunten a dures crítiques de membres de CDC cap als representants de la CUP.

També ha defensat anar per separat de Convergència a les eleccions del 20-D perquè el seu és un partit ‘compromès amb la independència i amb la justícia social i la modernització de la societat, absolutament net i transparent, allunyat de qualsevol cas de corrupció, i això la gent ho ha de percebre’.

L’advertència de CDC a la CUP

El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha advertit a la CUP que si Mas no és investit president de la Generalitat caldrà convocar eleccions de nou. En una entrevista al programa Via Lliure de RAC1 ha dit que ‘Sense Mas els ciutadans de Catalunya hauran de tornar a fer d’àrbitres’, i ha afegit que ‘aquest és un espai que no volem i que no desitgem’.

‘No renunciarem als actius més importants que tenim. Hi ha un actiu que és molt important per consolidar i eixamplar aquest espai sobiranista que hem guanyat, que és el president Mas, i seria absurd que renunciéssim a un d’aquests actius’, ha reblat.

Rull ha manifestat que ‘si el president Mas fa un pas enrere o el forcem a fer-lo, l’espai del sobiranisme es redueix i això impossibilita la culminació amb èxit del procés’. En aquest sentit, ha assenyalat que ‘per aquesta raó de pragmatisme molt clar no renunciarem a aquesta figura’.

El número dos de CDC també ha elogiat Mas amb aquestes paraules: ‘Mas és un polític resilient i això és un actiu extraordinari: cal algú amb molt caràcter fort’, ha reblat.

ACN

Joan A. Forès

Reflexions

31/10/2015. Les mones i la Divina Comèdia. Schulz tampoc no es creu l'excusa de l'“error humà”. El president del Parlament Europeu reclama a Juncker explicacions per la manipulació de la seva resposta sobre la independència...

Benvolguts,

En els llibres de matemàtica recreativa que varen tenir molt predicament durant el segle XX i ja venia almenys de dos segles abans, destaca un tema recurrent que és el de les probabilitats i dintre de les probabilitats un dels temes que es toquen de diversa manera és la possibilitat o l'esperança matemàtica de què un determinat esdeveniment, s'esdevingui o no.
Avui parlarem dels monos escrivint a màquina. 

En el llibre Scientific and engineering problem solving with computers, del 1976, de William Ralph Benett, hi ha el capítol 4 dedicat al llenguatge i el primer problema que exposa comença amb la frase:

Gairebé tothom sap que si a un nombre suficient de monos se'ls permetés escriure a màquina sense parar durant un nombre suficient de temps, podrien resultar que quedessin escrites totes les obres fonamentals de la literatura universal (!). [Entre elles La Divina Comèdia]

Benett en el capítol esmentat elucubra a partir del llibre Maxims and Discourses de l'Arquebisbe John Tillotson (1630-1694) publicat pòstumament el 1719, sobre la creació de poesia, prosa i llibres sencers, pintura de retrats, música i fins i tot de la creació de l'home i del mon. Continua reflexionant sobre la improbabilitat que aquests esdeveniments ocorrin per casualitat i conclou que aquesta improbabilitat és un argument sobre l'existència de Déu...
Els autors imaginen un experiment d'una munió de monos escrivint amb màquines d'escriure i que en un cert moment un dels innombrables inspectors que van llegint el treball generat troba la següent i coneguda frase: "To be or not to be, that is the gesornenplatz...". 

Aplicant les senzilles fórmules de càlcul de probabilitats adequades arriben a la conclusió que la probabilitat que en aquestes condicions hagués arribat a crear-se aquesta frase seria de 1/(27)**30 = 10**(-43). Aquests números i signes cabalístics del càlcul de probabilitats traduïts a expressions entenedores voldria dir que si els monos teclegessin a 10 caràcters per segon, hauria fet que un mono trigués al voltant de 3*10**43 segons o sigui 10**36 anys, que és un temps 4.000 vegades superior a l'edat del sol...Una altra manera de veure-ho és que si un llibre té 3*10**43 caràcters, equivalents a 10**41 pàgines, el total seria de 10**39 llibres. Un 10 seguit de 39 zeros. 
[Nota: El signe "*" és el de la multiplicació i el "**" és el de l'aixecament a potència.]

Aquests llargs (i farragosos) paràgrafs són el preàmbul a la notícia que ve a continuació, sobre la creació miraculosa al departament del Comissari Juncker de la Unió Europea d'un text en castellà, 10 vegades més llarg que l'original en anglès. Creació miraculosa contra Catalunya 5 dies abans del 27-S .

La història inicial podeu trobar-la a:
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2015/09/25092015-un-funcionari-dels-35000-afi.html

Vegem com està l'afer a dia d'avui, explicat per l'Albert Segura des de Brussel·les:

31 octubre 2015 2.00 h

Schulz tampoc no es creu l'excusa de l'“error humà”

 El president del Parlament Europeu reclama a Juncker explicacions per la manipulació de la seva resposta sobre la independència

 El socialista alemany “comparteix la preocupació” per l'afer

 http://www.abc.es/elecciones/catalanas/2015/abci-juncker-independencia-unilateral-201509221454.html

http://www.abc.es/elecciones/catalanas/2015/abci-bruselas-declaraciones-juncker-201509231809.html

El president del Parlaemnt europeu, Martin Schulz en una imateg d'arxiu Foto: REUTERS.

Albert Segura

Tampoc Martin Schulz no s'empassa l'excusa de l'“error humà”. El president de l'eurocambra va reconèixer ahir que es pren “molt seriosament” i “comparteix la preocupació” dels eurodiputats catalans per l'escàndol de la manipulació d'una resposta de Jean-Claude Juncker sobre la independència, a només cinc dies de les plebiscitàries del 27 de setembre.

El socialista alemany no dóna com a bona l'explicació amb què la Comissió Europea intenta donar per tancada la polèmica, al·legant que:

“en una organització amb 35.000 treballadors és normal que es cometin errors humans i equivocacions burocràtiques”. 

I exigeix “ser informat de les conclusions” de la investigació interna que ha obert Brussel·les.

La Comissió Europea va fer campanya pel no, amb el mateix discurs de la por del PP, i ara ho està pagant, rebent les queixes de les altres institucions comunitàries. La defensora del poble europeu, Emily O'Reilly, ja va renyar Juncker per haver abandonat la neutralitat, i entrar en el debat català. Precisament, dimecres que ve, el luxemburguès es reunirà amb la irlandesa, que avisa que les declaracions de Brussel·les sobre la independència són “una opinió personal” i “no la posició oficial de la institució”. I ahir Schulz va afegir-se a aquest malestar, en advertir que no pensa conformar-se amb les evasives amb què Brussel·les intentat amagar l'escàndol.

“Comparteixo la preocupació” i “sóc plenament conscient de com de sensible és aquest tema, especialment en plena campanya” de les eleccions catalanes, admet el president del Parlament Europeu, en una carta a l'eurodiputat de CDC, Ramon Tremosa. Schulz assegura que l'eurocambra es va queixar immediatament a la Comissió, en rebre dues respostes sobre la independència (l'original, en anglès, i una de manipulada, en castellà) que no tenien res a veure. “Tan bon punt vam conèixer el problema, vam demanar-los que aclarissin urgentment la situació”, recorda Schulz. Els portaveus de Juncker s'han negat a demanar perdó i a informar de “les conseqüències internes de recursos humans” de la seva investigació interna.

L'eurodiputat del PP Santiago Fisas havia preguntat a la Comissió Europea si “reconeixeria una DUI per proclamar un nou estat o república catalana” o si “respectaria la integritat territorial d'Espanya i la competència de l'Estat per gestionar els seus afers interns i les funcions essencials com a estat”. La resposta en castellà, segons es va encarregar de vendre a bombo i plateret el mateix PP, subscrivia literalment l'argumentari que fa servir la diplomàcia espanyola contra el procés sobiranista, fins i tot fent servir les mateixes expressions.

Segons aquesta versió, completament falsejada, Juncker alertava que ningú no reconeixeria una DUI del Parlament de Catalunya: “De conformitat amb l'article 4 apartat 2 del Tractat, la Unió ha de respectar la identitat nacional dels estats membres inherent a les estructures fonamentals polítiques i constitucionals d'aquests, també pel que fa a l'autonomia local i regional. Respectarà les funcions essencials de l'Estat, especialment les que tenen com a objectiu garantir la seva integritat territorial. La determinació del territori d'un estat membre està únicament establerta pel dret constitucional nacional i no per una decisió d'un parlament autonòmic contraria a la Constitució.”

Juncker, segons va acabar admetent la seva portaveu, mai va validar aquest paràgraf i només va autoritzar la resposta de manual, la posició oficial, en què la Comissió Europea és neutral i es limita a recordar que “a la Comissió no li correspon expressar una opinió sobre qüestions d'organització interna relacionades amb els procediments constitucionals d'un estat membre”.
Albert Segura

[Espero que a partir dels càlculs dels monos escrivint una frase coherent (de 10 mots) , us animeu a calcular la probabilitat que el paràgraf afegit al text original del Sr Juncker sigui degut a l'atzar...]

Com a divertiment final relacionat amb probabilitats us recordo un acudit de La Codorniz en que dos "españolitos" estan conversant i un diu: 
Saps quina conclusió en podem treure de la generalització del "pluriempleo" a Espanya? 
I continua:
Doncs que podria ser que un any tots els Premis Nobel els guanyin espanyols...

COMENTARIS  

+11#1 ENRIC VILAR MESTRE

El portaveu que va llegir la versió apocrifa, un Sr Grec, età casat amb una Espanyola del PP basc. Va sortir això en un comentarista de una article de LV. Això es el que tindria d´aclarir.se. Com es que va apareixer un afegitó. Un "paste" sortit del no res i en Castellà, i qui era aquell Sr que ho va fer i que treballa per la Comisió. Anim, rasqueu una mica a Brusel.les i aclariu.ho

Dissabte, 31 octubre 2015 3.12

Joan A. Forès
Reflexions

31/10/2015. Ramón Cotarelo i Vicent Partal analitzen les claus de la revolució catalana. ‘Catalunya, de la revolució a la República’. Varen desgranar els passos que resten per fer i quins poden ser els principals obstacles a salvar.

Benvolguts,

Aquesta setmana hem estat citant més d’un cop fets i frases d’en Vicent Partal i d’en Ramón Cotarelo  (un dels pocs espanyols que compren la nostra revolució) al Casinet d’Hostafrancs. Avui Vilaweb ens obsequia amb un vídeo de l’acte. Dura tant com l’acte, dues hores, però és d’audició obligada per estar al dia amb la revolució que estem fent des de fa 5 anys...

Ramón Cotarelo i Vicent Partal analitzen les claus de la revolució catalana

 Dissabte  31.10.2015  02:00

Vídeo: https://youtu.be/rUGhfvG0pP8

http://www.vilaweb.cat/noticies/ramon-cotarelo-i-vicent-partal-analitzen-les-claus-de-la-revolucio-catalana/

Unes cinc-centes persones vàrem omplir el Casinet d’Hostafrancs dimarts al vespre per escoltar la xerrada ‘Catalunya: de la revolució a la República’, amb Ramón Cotarelo i Vicent Partal. L’acte, que estava organitzat per l’ANC Sants-Montjuïc, va repassar els moments més destacats del procés i va analitzar les claus de la revolució catalana, una paraula que tant Partal com Cotarelo utilitzen amb assiduïtat. També van intentar desgranar els passos que resten per fer i quins poden ser els principals obstacles a salvar.

Tal com diu el cartell, per anar fent boca, els companys de Sants-Montjuïc  ens varen d'entrada donar referències sobre els conferenciants i l'acte en sí:

• Debat Catalunya: de la revolució a la República
• Hi intervindran: Ramón Cotarelo i Vicent Partal
• Lloc: Casinet d’Hostafrancs (c. Rector Triadó 53)
• Dia i hora: dimarts 27 d’octubre, 19.00 h
• Hashtag: #revolucioSMxI

Per anar fent boca:

• Ramón COTARELO
  • Palinuro, el blog de Ramón Cotarelo
  • Entrevistat per Jaume Barberà, a l’abril de 2013 (vídeo 50:53)
  • “La revolución catalana”, 31 d’agost
  • Intervenció al míting final de la CUP, el 25 de setembre
  • “Comienza el baile”, 9 d’octubre
• Vicent PARTAL
  • Mails per a Hipàtia, el blog de Vicent Partal
  • 17 enllaços que havíem triat per a la presentació del llibre A un pam de la independència, el 17 de juliol de 2013
  • “Contra la revolució”, 17 de juliol
  • “La ruptura democràtica és la clau que buscàvem”, 9 d’octubre
  • “Som nosaltres que hem travessat la ratlla…”, 16 d’octubre

Joan A. Forès

Reflexions

28/10/2015. Josep Rexach Fumanya. Josep M. Reniu. La col·lisió frontal arribarà si el Constitucional suspèn autoritats o funcionaris. Entrevista al politòleg i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).

No comentat.
Josep M. Reniu: ‘La col·lisió frontal arribarà si el Constitucional suspèn autoritats o funcionaris’

Entrevista al politòleg i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN)

Per: Josep Rexach Fumanya
http://www.vilaweb.cat/autors/josep-rexach-fumanya/

Amb la declaració d’inici del procés d’independència, Catalunya comença a aplicar el full de ruta cap a la construcció de la República Catalana. Un dels punts clau de la resolució que proposen Junts pel Sí i la CUP posa èmfasi en la desobediència de les institucions espanyoles i, particularment, del Tribunal Constitucional. L’objectiu és poder fer el procés cap a la desconnexió sense entrebancs.

L’horitzó és incert, però d’entrada és força clar que la declaració serà impugnada pel Tribunal Constitucional espanyol. A partir d’aquí poden començar a veure’s els primers gests de desobediència del govern català. En parlem amb Josep Maria Reniu. És politòleg i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), l’òrgan encarregat de traçar la línia del procés de transició i assessorar el govern. Ens explica que la fi de la supeditació pot portar a un xoc frontal entre Catalunya i Espanya, però que el govern català té la legitimitat de les urnes per a fer-ho. També ens detalla els passos previs a la desconnexió de l’estat espanyol.

—La declaració d’inici del procés inclou una desobediència legal que en el full de ruta no començava fins després de la declaració d’independència. Els fets han superat les previsions.
—L’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) no ho preveia. Hi havia una part que deia que podria haver-hi una col·laboració per part de l’estat, que és una hipòtesi poc probable, malauradament. La hipòtesi més probable era la confrontació amb l’estat i aquí havia d’haver-hi una decisió política per veure com es gestionava aquest enfrontament. Però al CATN no li pertocava pronunciar-se sobre aquesta decisió. L’únic que ens pertocava de dir era com enfocàvem el procés.

—En tot cas, la declaració diu que els passos no s’hauran de supeditar a les institucions espanyoles.
—És cert que en un procés com aquest hi ha d’haver diversos moments d’afirmació de la voluntat de dur-lo endavant. Per tant, és inevitable que hi hagi aquest punt sisè que diu que les decisions no se supeditaran a les institucions ni al Tribunal Constitucional espanyol. La desconnexió ve al final. En aquests moments, es diu que del TC, el mateix que va sentenciar el 2010 contra un estatut aprovat per la ciutadania, no en farem cas.

—Què passarà si el TC impugna la declaració i el parlament no en fa cas?
—És previsible, sobretot en aquesta administració espanyola conservadora, un procediment administratiu molt pautat. A partir del moment que s’aprovi, es valorarà i es demanarà un informe al consell d’estat, com va passar amb la declaració de sobirania. El consell d’estat ja tindrà l’informe preparat. Es reunirà el consell de ministres i es portarà la impugnació al Constitucional per la via del 160.2. El TC l’admetrà a tràmit i en aquell moment la declaració quedarà suspesa. Aquí hi ha la derivada que amb l’aprovació de la reforma de la llei orgànica del TC és de preveure que el govern espanyol també demani al TC que, a banda la suspensió, dicti alguna mesura concreta.

—Com ara quina?
—Que el govern i el parlament s’abstinguin d’admetre a tràmit, per exemple, el punt cinquè, que fa referència a les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública. En aquest moment el TC estaria dient que determinades persones no puguin impulsar determinades lleis. És clar, hem de tenir en compte que la reforma del TC ha convertit aquest òrgan en un instrument polític per a sancionar els incompliments.

—Però, i si el parlament desobeeix?
—Teòricament, el TC, amb aquest patracol de reforma, fins i tot podria suspendre les autoritats i els funcionaris un temps determinat. Si ho fes, es produiria una col·lisió frontal entre els dos sistemes: l’estat espanyol i l’autogovern català.

—La Generalitat i l’estat espanyol han entrat en un conflicte de legitimitat sobre un territori. Amb quines cartes juga el govern català per imposar-se?
—Crec que hi ha un element central, que és el principi democràtic. S’han fet unes eleccions que han donat una majoria parlamentària absoluta a dues formacions que portaven precisament aquesta concreció en els programes electorals i, per tant, estan plenament legitimats a portar a la pràctica el seu programa electoral. És la legitimitat emanada del principi democràtic d’un procés electoral. Aquesta és la millor carta.

—La declaració proposa de començar a tramitar, en un màxim de trenta dies, la llei de procés constituent, la d’hisenda pública i la de seguretat social. Això implicarà un conflicte de competències?
—Vas molt enllà. Aquí es parla d’iniciar la tramitació de les lleis. La tramitació es pot elaborar durant els divuit mesos, posem pel cas, i en el moment final s’aprova i és quan es considera que l’estructura d’estat ja pot entrar en funcionament. Per entendre’ns, no és la tramitació per a fer-ho d’aquí a un mes. Aquestes lleis han de bastir les estructures d’estat, que en el moment que siguin bastides, s’apliquin. I aquest serà el moment de proclamar la independència.

—Què passaria si s’aprovessin abans?
—Aquí sí que tindríem un conflicte importantíssim, perquè afegiríem una legalitat en un marc en què encara predomina la legalitat espanyola, que no et permet de tenir una hisenda pròpia, que no et permet de tenir una seguretat social i que no et permet d’obrir un procés constituent.

—Això com es resoldria llavors?
—Aquí tindríem un xou important, perquè no s’hauria completat el desenvolupament de les estructures d’estat i encara dependríem de la legalitat espanyola. Un estat és el monopoli de la força. Al capdavall és la capacitat que té una organització política de fer complir un ordenament jurídic a uns ciutadans que viuen en un territori. Però si tu no tens aquesta capacitat perquè no t’has desconnectat d’un altre ordenament superior, no pots fer-lo complir.

—Per tant, no s’aprovaran aquestes lleis fins que no es pugui acomplir aquesta desconnexió.
—És clar. Si jo fos parlamentari no ho faria. Em costa molt de pensar que ho planifiquen d’una altra manera. De fet, el punt de la declaració és molt senzill i només parla d’iniciar la tramitació d’aquestes lleis. Aquest punt és molt important per a transmetre el missatge que ja es treballa en aquestes lleis.

—Posem per cas que la Generalitat també decideix de no fer cas de més suspensions del TC, com ara el decret de pobresa energètica. De quines eines disposa per a desobeir?
—És una qüestió tan senzilla com mirar de garantir el contingut d’aquell decret. Per tant, això vol dir negociar amb les operadores.

—Però, i si les companyies elèctriques desobeeixen la Generalitat?
—Sense entrar específicament en els detalls de la resolució, jo entenc que no es tracta de buscar elements de coerció per part de la Generalitat, sinó que es tracta de buscar mecanismes de negociació amb les operadores per part de la Generalitat, com crec que s’ha fet des del mateix moment que es va decretar la suspensió. I si no, ho fan els ajuntaments, que negocien amb operadors, amb una tasca importantíssima d’intermediació. A banda, crec que a les companyies elèctriques i de gas també els interessa no situar-se a l’ull de l’huracà d’una campanya de pressió pública. Serien comportaments irracionals.

—El ‘Llibre blanc de la transició nacional’ inclou un punt molt important, que és la successió d’ordenament i administracions. Quan començarà?
—Hauria de començar ara, en el moment que s’aprovi la declaració. Una part del procés és això. És gairebé l’estructura d’estat que més s’haurà de començar a treballar. S’ha de començar a fer la llista de totes aquelles qüestions que s’hauran de repartir o negociar entre tots dos estats quan es produeixi la desconnexió. Per exemple, el repartiment d’actius i passius, la successió de contractes i obligacions… Tota aquesta feinada és una de les parts importants del procés i gairebé una estructura d’estat perquè és la que dissenya què passa amb les administracions, què passa amb els actius, què passa amb els passius, el deute… Als departaments que els pertoqui hauran de començar a fer una llista d’actius i passius.

Josep Rexach Fumanya

29/10/2015. Artur Mas. The case for Catalonia’s independence is now overwhelming, thanks to the regional election results. Madrid must accept that this ‘problem’ won’t just disappear. The vote was the culmination of an incredible four years of mass citizen mobilisation.’

Benvolguts,

El president Mas ens ha sorprès molt agradablement avui amb dos articles a The Guardian i al Le Monde.

Els publiquem junts perquè toquen el mateix tema, en el mateix moment i amb la mateixa intenció. 

Sempre havíem demanat que hi hagués més projecció de Catalunya i la seva lluita per la independència a Europa.

També havíem demanat que Catalunya demanés formalment l'empara d'Europa o de la UE o dels EUA o de l'ONU o de la NATO, etc.

Avui sembla que la qüestió de l'empara comença a moure's, a formar part de les preocupacions del nostre executiu (en chantier que dirien els francesos) en l'article del Le Monde .

Els dos articles els anomenarem 1 i 2 (el del The Guardian no l'he trobat traduït).

1. Article d'Artur Mas al The Guardian.

The Catalan people have spoken. Will the Spanish government listen?

Artur Mas

http://www.theguardian.com/commentisfree/2015/oct/05/catalan-people-spanish-government-catalonia-independence-election-madrid

The case for Catalonia’s independence is now overwhelming, thanks to the regional election results. Madrid must accept that this ‘problem’ won’t just disappear

 ‘The vote was the culmination of an incredible four years of mass citizen mobilisation.’ Photograph: Action Press/Rex Features

Monday 5 October 2015 11.30 BST

• Share on Google+

On 27 September Catalonia’s voters went to the polls and with a record 77.4% turnout gave a win in every single electoral district to the political forces whose campaign promise was, if elected, that they would follow a “roadmap” towards Catalan independence from Spain. 
Pro-independence lists obtained 48% of the votes and 72 seats out of 135, whereas unionist lists got 39% of the votes and 52 seats.

These plebiscitary elections were the only way possible to give the Catalan people the vote on the political future they have long called for, after the Spanish government’s longstanding refusal to allow an independence referendum. The vote was the culmination of an incredible four years of mass citizen mobilisation. Our independence movement is not a sudden whim, not something dreamt up by a political party, or dominated by a single figure. It is the people who, on Catalonia’s national day, 11 September, come out year after year on to the streets in their millions, peacefully demonstrating with a smile, songs and flags to call for independence; for Catalonia to become a new state in Europe.

We produce 20% of Spain’s economic output, but receive only 10% of Spain’s government investments

Our citizens convinced the political parties, and this year the two main parties in favour of independence, Democratic Convergence of Catalonia (CDC, centre) and the Republican Left of Catalonia (ERC), along with other socialist and Christian-democratic parties, joined together to form the coalition “Together for Yes”. The movement covers the political spectrum from left to right, and rather than just the usual politicians, it also includes key leaders from civil society groups crucial to the citizen mobilisation, as well as cultural figures and respected academics not usually involved in politics. The Candidacy of Popular Unity (CUP, left) also tripled their previous number of seats and together with them we have anabsolute majority in Catalonia’s parliament. That means a robust absolute majority of MPs are in favour of independence.

I am a Catalan. We have had an independent identity since the 11th century. We had a parliament before the United Kingdom did. We have had a president of the generalitat – Catalonia’s government – since 1359, and I am proud to be the 129th successor to that office. Our language, Catalan, has been prosecuted since 1714 and was banned during the 40-year Franco dictatorship; but it is now the ninth most spoken language in the EU, with more speakers than Swedish, Finnish, Danish or Greek. Our European vocation is strong.

Spain began its transition to democracy in 1975. In 1979 and 2006 some powers were devolved to Catalonia via a statute of autonomy, but in 2010 the deeply politicised constitutional court struck down crucial elements of the statute. In 2012 a better financial agreement between Catalonia and Spain was also refused, and a recentralisation of previously devolved powers began in earnest. Finally, Catalans began to think that they would be better off with the tools to manage their own finances and government outside Spain. It is natural for people whose rights are in danger to try to protect themselves within a state of their own.

Catalonia has 16% of Spain’s population. We produce 20% of Spain’s economic output and 25% of exports with a highly sophisticated industrial base, including global manufacturers – Catalonia’s €200bn economy is bigger than Finland’s – and yet we receive only 10% of Spain’s government investments. Nevertheless our foreign investment went up 400% in the first semester of 2015. Meanwhile Spain’s $1.1tn outstanding sovereign debt is equal to 100% of its GDP. If Catalonia leaves, that percentage will go even higher.

 Independence will require Catalonia’s left to reject austerity politics

Luke Stobart

Despite this, the Spanish government seems to think that if it pretends nothing is wrong, “the Catalonia problem” will just go away. However, what was once an internal matter for Spain to resolve has now taken on an international perspective, as foreign parliaments and even governments wonder why, despite our calls for dialogue, Madrid refuses to sit down and talk. My last meeting with President Rajoy was 14 months ago. We have requested a dialogue over and over again. Our hands are extended, yet the fist in Madrid is never unclenched.

The people who turned out in historic numbers to vote on 27 September for pro-independence clearly want to live in their own country, a free country. As Oliver Wendell Holmes said: “One flag, one land, one heart, one hand, one nation ever more.” We will administer our victory with a sense of concord towards Spain, towards Europe and towards the world. Is Spain now willing to accept the democratic decision of the Catalan people? Or will it persevere in its intransigence?

Artur Mas

2. Artur Mas demana a Europa que intervingui en el procés, amb un article a Le Monde

http://www.vilaweb.cat/noticies/artur-mas-demana-a-europa-que-intervingui-en-el-proces-en-un-article-a-le-monde/

 Dijous  29.10.2015  12:53

El president de la Generalitat en funcions,

Artur Mas, ha publicat un article al diari Le Monde, en què demana a la UE que s’impliqui en el procés català cap a la independència:

‘Estem convençuts que, dialogant constructivament amb les institucions afectades a Espanya, Europa i més enllà, podrem obtenir un resultat negociat beneficiós per a totes les parts’, diu. I critica la ‘intransigència’ de l’estat espanyol, que dificulta que es creï un clima de diàleg.

Assegura que el 27-S els catalans van donar ‘un mandat democràtic clar per a començar un procés polític responsable i negociat que acabarà amb la creació d’un estat català independent’. ‘Com a demòcrates, hem d’honorar el mandat electoral que se’ns ha donat’, diu, i explica que el parlament farà una declaració solemne per marcar l’inici del procés polític.

Segons el president de la Generalitat en funcions, la victòria del sí és ‘inequívoca, per més que el govern espanyol hagi suggerit que els partidaris de la independència han perdut’.

Mas lamenta que el govern de Mariano Rajoy vulgui interpretar els resultats de les eleccions com un referèndum després d’haver refusar que se’n fes un, com a Escòcia o al Quebec.

‘Si el govern espanyol vol comptar els vots, ho pot fer molt fàcilment: el president espanyol Mariano Rajoy només ha de seguir l’exemple de David Cameron, que admira tant, i autoritzar l’organització d’un referèndum legal’, diu. ‘Mentre això no sigui possible, continuarem la nostra via actual. Com a demòcrates, hem d’honorar el mandat electoral que se’ns ha encomanat’, remarca.

Mas explica que el full de ruta inclou un ‘calendari de transició de divuit mesos, durant els quals el govern de Catalunya concebrà i construirà les estructures nacionals necessàries perquè Catalunya pugui funcionar com a estat’. El president de la Generalitat en funcions diu que el nou país serà ‘semblant a Àustria i Dinamarca en mida, població i PIB’. ‘Serà un soci fiable i responsable’, afegeix, i defensa el caràcter europeu del moviment independentista català.

Joan A. Forès

Reflexions

29/10/2015. Fèlix Martí. Una majoria insuficient. L'independentisme no es pot permetre fracassos ni sacrificis inútils". Tenim dret de preguntar-nos si podrien ser mereixedors d’un consell de guerra cada un dels traïdors?

Benvolguts,

Ahir el company Lluís del Grup d’Opinió GOAL ens va fer notar dos articles profunds i sacsejadors. L’un, que anomenen Crònica i que ja hem comentat i de títol Podem dir que ningú no en sabia res? del Col·lectiu Joan Crexell, ens refrega pels morros les nostres pròpies vergonyes sobre la trama de finançament irregular dels partits, però sobretot dels traïdors que ens han portat a aquest atzucac.

Tenim dret de preguntar-nos si podrien ser mereixedors d’un consell de guerra cada un dels traïdors?

L’altre article és el que comentem avui d’en Fèlix Martí, President Honorari de Linguapax Internacional, sobre les baralles caïnites entre la part de l’establishment que en l’article anterior es demostren culpables de lesa pàtria i les organitzacions, d’esperit i filosofia aparentment purs, que no volen (i potser no poden) emmerdar-se amb els primers, ser vistos per la gran part de catalans restants com a col·laboradors de l’ensulsiada.

El company Lluís diu que és un article interessant perquè prové d'una persona amb molta experiència internacional. I aconsella de llegir l'últim paràgraf, que diu que és molt eloqüent.

En Lluís comenta que un cop obtinguda la independència ja serem radicals o el que faci falta. Però els primers passos són molt importants. Tothom et diu que els tres primers dies i la primera setmana són essencials a fi que la resta de països et reconeguin.

Per ser independent no solament ho has de proclamar sinó que t'ha de reconèixer la comunitat internacional.

Tribuna.cat

Fèlix Martí. President Honorari de Linguapax Internacional

Una majoria insuficient

És veritat que, a les eleccions parlamentàries del 27 de setembre, van guanyar els partits independentistes. Però la dificultat per formar un govern que culmini l'objectiu de la transició nacional s'explica per la raó que Junts pel Sí no va aconseguir una majoria suficient.

Ja va ser massa difícil posar d'acord Convergència i Esquerra. La gran manifestació de l'Onze de setembre obligava tots els partits independentistes a fer una llista conjunta, aparcar els interessos partidistes i no discutir el lideratge del president Artur Mas. Les reticències d'Esquerra van ser desafortunades. A mig camí del procés no es pot canviar de líder i, sobre tot, no es poden acompanyar les maniobres de l'estat contra la persona que ja s'ha convertit internacionalment en el símbol de les aspiracions catalanes a la sobirania.

L'independentisme no es pot permetre fracassos ni sacrificis inútils"

Ara assistim a unes converses difícils amb les CUP pel fet que els seus escons condicionen no solament la continuïtat del president sinó també l'orientació ideològica del govern de transició. Probablement, si s'accepten els principals i legítims criteris de les CUP sobre el model de societat del nou estat, es produirà un gravíssim rebuig del països europeus a la independència de Catalunya. Potser seria millor esperar uns altres resultats electorals que engreixessin el bloc de Junts pel Sí. [????]

El pitjor que pot passar és que la majoria insuficient es vulgui compensar amb un govern partidari de gestos de desconnexió o desobediència precipitats i que forcin la ciutadania a comportaments individuals aparentment heroics però destinats al fracàs.

L'independentisme no es pot permetre fracassos ni sacrificis inútils.

S'hauria de prioritzar aconseguir una majoria suficient i no hipotecada per ideologies massa utòpiques o massa dogmàtiques.

Felix Martí

Joan A. Forès

Reflexions

29/10/2015. Col·lectiu Joan Crexell. Podem dir que ningú no en sabia res? Però durant anys, tothom va callar. Uns per un malentès patriotisme, altres perquè d'alguna manera van entrar en la bombolla proteccionista que els facilitava subvencions, ajuts, suports o beneficis professionals.

Benvolguts,

El company Lluís, del GOAL, ens recomana avui dos articles que ens han de fer reflexionar molt...

Aquest primer ens enfronta amb la nostra pròpia realitat i ens fa preguntar-nos a quina categoria o mena de catalans pertanyem, hem pertangut i pertanyerem, segons l’escala de podridura que hàgim volgut, que vulguem abraçar ara o en el futur immediat...

El segon que comentarem tant aviat com puguem té de títol Una majoria insuficient, escrit per Felix Martí.

Font:tribuna.cat

Podem dir que ningú no en sabia res?

Crònica, Col·lectiu Joan Crexell

L'Estat està en plena ofensiva contra Catalunya: cal avortar que Artur Mas sigui elegit president de la Generalitat i també el procés sobiranista i el seu mandat del 27-S.

Per ara, l'Estat no ha fet sinó aprofitar totes les escletxes del model català d'aquests últims quaranta anys, que fins ara havia tolerat amb els diferents pactes per mantenir la seva estabilitat, consolidant el seu establishment i els seus poderosos.

Catalunya no pot sorprendre's, perquè el seu establishment –que també el té— sabia tot el que estava passant. Primer, va callar amb l'excusa de finançar la reconstrucció nacional i el sistema de partits polítics, però sabia que hi havia miserables gestors que, aprofitant-se del model de finançament de la política i de les estructures de país, estaven afavorint també les seves butxaques.

Però durant anys, tothom va callar. Uns per un malentès patriotisme, altres perquè d'alguna manera van entrar en la bombolla proteccionista que els facilitava subvencions, ajuts, suports o beneficis professionals.

Hi va haver, i dol de dir-ho, una veritable "omertà" i es va crear un cordó sanitari de protecció del sector dels negocis i finançament dels partits format per persones dels mitjans de comunicació, de l'establisment polític, funcionarial i econòmic, que van veure en aquests silencis i complicitats una manera de promocionar-se personalment i professionalment.

Mai es va ser prou valent per enfrontar-se a aquells que no volien trobar solucions perquè la situació els afavoria per continuar els seus negocis i el seu "modus vivendi".

És d'una immensa innocència política creure's que un Estat, que veu en perill la seva estructura territorial, no utilitzarà la informació acumulada durant anys per frenar el procés de transició nacional endegat a Catalunya"

Els espanyols van substituir l'àguila del franquisme a la seva bandera per l'escut reial a la bandera espanyola actual.

El catalans, desgraciadament, hem estat capaços de posar un estel a la nostra senyera quan el que ens mereixíem i ens mereixem és posar-hi un lliri blanc.

Ara que l'Estat actua, la nostra classe política, els sectors econòmics i els mitjans de comunicació no són capaços d'explicar-nos per què han estat callats durant quaranta anys.

El més greu, però, és que hi havia una gran majoria social catalana que creava riquesa i treball, i d'altres que s'ho passaven malament, però que seguien lluitant dia a dia per arribar a l'actual situació d'avanç cap a la llibertat. Aquests són els sectors que avui poden dir que estan sorpresos amb el que estan veient, i és per ells que cal arribar al fons de tot aquest enteranyinat de la corrupció i el finançament il·legal dels partits polítics, i destapar les seves trames.

Indiscutiblement, Catalunya està patint una ofensiva de l'Estat que pretén desprestigiar i frenar el procés de transició nacional. I això impossibilita les opcions d'entesa entre l'establishment polític de sempre, que ha callat, i una emergent nova classe política que no se sent lligada ni als acords de la transició ni als afers foscos que han estat norma durant els últims quaranta anys.

L'Estat ha actuat amb intel·ligència. No ha fet intervenir la cabra, però ens ha tirat al damunt les nostres impotències, debilitats i excrements.

  i, sobretot, davant de la bona gent del país que ha impulsat la gran revolució social i nacional en què avui es troba immersa Catalunya.

Col·lectiu Joan Crexell

Joan A. Forès

Reflexions

28/10/2015. Editorial. Declaració per a una emancipació. Moment històric. El preparatiu legal més important per a l'acte de l'exercici pràctic de la sobirania, sense cap exageració ni recurs a l'èpica, de la història recent de Catalunya. Legalitzar allò que la legitimitat de les urnes ha encomanat al Parlament.

Benvolguts,

Presentem l’Editorial del PuntAvui d’avui, que constata com a moment històric el que estem vivint. Legalitzar allò que la legitimitat de les urnes ha encomanat al Parlament. El menyspreu i l'amenaça, un reflex de la ceguesa persistent amb què des de Madrid s'afronta un problema que ha anat creixent per la consolidació interna de l'independentisme...

Tant l'Editorial com els comentaris dels lectors usen com a referència la dicotomia entre esclavitud i emancipació així com colònia i dret a descolonitzar·nos...

28 octubre 2015 2.00 h

Declaració per a una emancipació

En uns temps en què la concentració de fets decisius i decisions importants pot haver portat a l'abús de la utilització del terme “moment històric ”, l'inici dels tràmits al Parlament per obrir el procés de creació de la república catalana no hi ha dubte que representa el preparatiu legal per a l'acte de l'exercici pràctic de la sobirania més important, sense cap exageració ni recurs a l'èpica, de la història recent de Catalunya. Les conseqüències del text que han consensuat els grups de Junts pel Sí i la CUP, que sumen majoria absoluta a la cambra, per primer cop van més enllà d'una declaració política simbòlica, d'una exposició d'intencions retòrica, per especificar amb prou claredat ja no pas quines són les intencions, sinó quin és el programa per portar-les a terme.

La declaració d'emancipació té com a punt clau l'adequació de la legalitat a l'àmbit català de sobirania. Això ja no és cap reclamació d'un nebulós dret a decidir, sinó que és legalitzar allò que la legitimitat de les urnes ha encomanat al Parlament. L'Estat espanyol, des del govern i des de totes les forces de l'oposició, ha reaccionat, un cop més, amb el menyspreu i l'amenaça, un reflex de la ceguesa persistent amb què des de Madrid s'afronta un problema que ha anat creixent per la consolidació interna de l'independentisme i alhora per la concatenació d'errors estratègics espanyols que han donat no només motivació extra al catalanisme, sinó sobretot legitimitat internacional. El full de ruta avança amb la complexitat natural d'un procés d'alliberament nacional d'aquestes dimensions. És l'hora de la política en majúscules, de la gosadia estratègica i de la confiança en les pròpies forces.

COMENTARIS  

+5#1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS

És així perquè Castella no accepta cap altre tipus de llenguatge ni de diàleg.
Ens vol sotmesos en la més inclement esclavitud.
Els catalans tenim dret a viure amb llibertat, i si no ens la donen ens l’hem de prendre.
De nosaltres en depèn sortir-nos-en, i ens en sortirem.

El camí serà llarg i difícil, com els d’aquests immigrants que recorren tot Europa fins a trobar el país de somni que ells busquen.
Alguns quedaran en el camí, però el que pugui assolir llur objectiu el tindrà més que merescut.
Visca Catalunya Lliure i Sobirana !!!

+4#2 ENRIC VILAR MESTRE

Aprofito aquest forum LLIURE del excel.lent diari AVUI per enganxar el que el diari Borbònic La Vanguardia no m´ha deixat comentar a un article del Sr Foix d´avui. Es a dir, ja tenim filtres i restriccions com a epoques negres del franquisme.
Lamentable. I el text deia simplement:

"Sr Foix. Ja coneixem els seus punts de vista conservadors, molt respectables. Dit això no podem estar parats i que ens facin fer allò de la puta i la ramoneta. Anem per feina. Tenim la raó, som una colònia i tenim el dret a descolonitzar·nos, començant per protegir als mes febles (pobresa energètica) i la nostra escola. No podem seguint sent una Colònia al segle XXI. Gràcies tanmateix per las seves reflexions". Vostès mateixos

21/10/2015. Vicent Sanchis. Economia intervinguda. De l'Íbex 35 en diuen l'Íbex 33, senzillament perquè només Inditex i Grífols tenen prou autonomia per prendre decisions sense la intromissió de l'Estat.Finalment, per què creieu que els partits tenen assessors econòmics a Madrid, com l’anomenat Sector Negocis d’UDC? Per corrompre funcionaris i organitzar aquestes martingales...

Benvolguts,

Quan jo treballava s’explicava la història de l’empresari que es lamentava que no sabia si el més important era el problema que se’ls havia plantejat el dia anterior o el problema que se’ls havia plantejat feia dos mesos...

És per això que continuo amb la posada al dia dels articles interessants que havien quedat al calaix, i que crec que eren importants. Avui és d’en Vicent Sanchis del 21 de setembre d’enguany. I vegem de què anava fa un parell de mesos.

 Ho està explicant el conseller Mas-Colell, ho expliquen implícitament o explícita tots els articulistes d’opinió i sobretot molts dels comentaristes d’aquests articles. Ens amenacen per tots cantons: el PPSOE, els empresaris, l’Ibex 35, els bancs. Ens volen fer por! Volen que ens sentim amenaçats contínuament. Són prepotents i ens acorralen sempre que poden. Ahir en Romeva en una tertúlia no va poder acabar d’explicar cap de les idees que tenia perquè l’interrompien contínuament l’Arrimada, el Garcia Albiol, l’Iceta. Fou un pim-pam-pum...

Ja n’hi ha prou!

Respecte a l’afer Castor crec que en Sanchis s’equivoca.

Els Florentinos o els Duranilleidas treballen sobre segur.

Tota l’operació Castor estava guanyada de bon principi, en cas contrari no haurien tirat endavant.

El mètode és senzill: s’ensabona el funcionari corresponent per tal que hi hagi una petita clàusula en el contracte que dissimuladament digui: en cas de problemes l’estat (o sigui nosaltres) assumirem tots els costos, i els Florentinos cobrarem per endavant...

Sabeu com va acabar el segon canal de Panamà que està construint Sacyr i que com que havien fet una oferta molt baixa, com fan sempre les companyies espanyoles, tot d’una varen comprovar que hi perdrien diners i van demanar a l’Estat espanyol que els ajudés? Jo fa molt de temps que no n’he sentit parlar i em temo que també ho hem pagat nosaltres, no Sacyr!

Coneixeu la història de les autopistes radials de Madrid, que ja tenien 4 autovies gratuïtes i els Florentinos en varen construir quatre més de peatge. Van durar mig any fins que varen fer fallida! Ara no sé si funcionen però sí que sé que sé que l’estat ha fet que se les quedés Abertis (Abertis!) a canvi d’augmentar els peatges de les autopistes catalanes!

Per què creieu que l’autovia de Vilafranca del Penedès a Molins de rei té un retard monstruós de 15 o 20 anys en les obres del seu pas per Vallirana? Doncs perquè la posada en marxa d’aquesta autovia trauria molt usuaris de l’autopista de peatge A7 que fa el mateix trajecte,  passant per Martorell. I llarg i poderós és el braç d’Abertis!

Com pot ser que les autopistes d’Abertis de Catalunya faci 30 o 40 anys que ja estan amortitzades i cada cert temps afegeixen un petit tram i allarguen el període de peatge uns quants anys?

Com pot ser que l’autovia A2 de Lleida a Barcelona vagi trigar 15 o 20 anys a acabar-se en el pas pel Bruc i la Panadella? Doncs perquè li hauria baixat el negoci a Abertis que té una autopista de peatge, l’AP2, que fa el mateix recorregut...

Heu llegit que contínuament hi ha accidents al Perelló i en d’altres indrets per on passa  la N340? Com pot ser que la N340, que és segurament l’única carretera franquista que queda, no estigui desdoblada a Catalunya com totes les carreteres “nacionales” estan desdoblades (amb separacions de formigó entre els dos sentits) per tota la geografia espanyola? Doncs perquè és tant perillosa que els conductors prefereixen anar per l’autopista de peatge (d’Abertis, evidentment!). I quan el servei de trànsit de la Generalitat obliga els camions a anar per l’Autopista (d’Abertis, evidentment!), han de pagar el 50% de peatge i l’altre 50% els paga la Generalitat (o sigui nosaltres, evidentment!).

I heu sentit parlar de les portes giratòries? A un ex conseller i alt càrrec de la Generalitat de Catalunya, de nom Macià Alavedra, li varen donar una canongia fent-lo president d’Autema (autopista de Tarragona a Alacant) filial d’Abertis, fins que es devia jubilar i va ser condemnat junt amb un tal Prenafeta per tràfic d’influències en l’assumpte Pretoria...

Finalment, per què creieu que els partits tenen assessors econòmics a Madrid, com l’anomenat Sector Negocis d’UDC? Per corrompre funcionaris i organitzar aquestes martingales...

I podem continuar. És per això que considero que en Vicent Sanchis s’ha equivocat amb la seva explicació de l’operació Castor!

 I és per tot això que cal anar-se'n.

Vegem aquest reflex en l’article Economia intervinguda d’en Vicent Sanchis:

21 setembre 2015 2.00 h

Desclot

Economia intervinguda

Vicent Sanchis

Els errats que titllen Rajoy i el PP de “neoliberals” haurien de fer un curset bàsic d'economia per a principiants. O són ignorants o tenen mala fe. No hi ha “neoliberalisme” quan el sector públic ocupa un espai tan bèstia en un país –només cal mirar les xifres de funcionaris a Andalusia o Extremadura– o quan les grans empreses que n'articulen l'economia depenen
de la voluntat dirigida. Els irònics que en saben una mica es refereixen a l'Íbex 35 com l'Íbex 33. Senzillament perquè només Inditex i Grífols tenen prou autonomia per prendre decisions sense la intromissió de l'Estat. Les altres depenen del BOE; és a dir, de la normativa, d'adjudicacions públiques, concursos, indemnitzacions, tarifes regulades, etcètera. A Espanya hi ha una economia amb poca fibra i una intervenció pública asfixiant. La llotja del Bernabéu seria el corral de la Pacheca sense la presència dels ministres. El mateix Florentino Pérez seria un insolvent si l'Estat no l'hagués indemnitzat amb la jugada Castor. Per això ningú es pot creure les declaracions dels grans bancs. Actuen a toc de xiulet. Potser alguns sí que rebutgen, personalment, l'opció d'una Catalunya independent. Però no són persones. Són abans financers. I tenen prevista qualsevol eventualitat per garantir el seu negoci. També la independència de Catalunya. La declaració de la gran banca espanyola és un bluf. I La Caixa i el Sabadell, que temen la reacció dels clients, suen tinta verda per no haver pogut evitar-la.

Comentaris  

·         L'amenaça dels bancs de marxar de Catalunya és ridícula. Si volen marxar, els europeus agafaran el seu lloc o en crearem de nostres. Cap problema.

·         I ha una dita molt explícita:
"Qui amenaça i no pega, per burro queda"
No marxaran. Els agrada massa el diner català.

·         Marxar d'un país amb les possibilitats de Catalunya? Ha, ha, ha! Si ho fessin hi hauria corredisses dels bancs europeus per omplir el buit que deixessin. Mirat així, si se n'anessin potser encara ens farien un favor.

·         On aniran? Si van a Espanya quan Catalunya s'hagi alliberat del jou, hauran de canviar el nom, perquè tothom sap la seva procedència. No m'han fet patir gens les seves amenaces, segueixen les instruccions del neodemòcrata feixistoide Rajoy, encara que sigui a malgust, i no renunciaran a potinejar els nostres estalvis i escatimar-nos tan com poden i més.

·         És les dues coses. Son ignorants i tenen mala fe.
Per exemple les declaracions de Gonzalez del BBAV.
Que en sap aquest malintencionat senyor de Catalunya ?
Que ens sap de la nostra llengua?
Que en sap de la nostra dignitat ?
Li han regalat totes les caixes catalanes, i ara no vol perdre clients.
Un barrut de campionat.
On hi ha voluntat, hi ha un camí, servidor votarà "Junts pel si".

Vicent Sanchis

Joan A. Forès

Reflexions