Benvolguts,
Dóna gust com els
historiadors i divulgadors (Quim Torra, Villatoro, Graupera, Sanuy), expliquen
les vides i miracles de la gentussa que ens domina i mana. A més
insistim un cop més a fer notar que la casta de governants,
diplomàtics, ministres, militars, jutges, fiscals, capellans, bisbes, cardenals
espanyols són sempre els mateixos, porten els mateixos cognoms, són de les
mateixes nissagues. I no tan sols això, la casta pel cantó inferior, arriba
fins als alts, petits i baixos funcionaris, secretaries, uixers, batlles,
regidors...
Si
voleu clicar aquí veureu molt ampliat el que estem explicant, en els
apartats 1 i 2
que reproduïm:
1.
En l’apunt 28/03/13.
Però què us esperàveu? Expliquem com l’Albert Pont al seu
llibre Delenda est Hispania demostra que d’Espanya mai
no en podrem esperar res de bo: Presenta uns gràfics molt ben elaborats.
Vegeu els gràfics de barres (mai més ben dit) i assumiu que
des del 1975, però també abans (des del segle XVI), els
catalans ja érem uns empestats vistos amb els ulls del poder! I
ells trien i han triat sempre els seus ministres i els seus diplomàtics! I les
seves Constitucions! Faves comptades!
2.
El company Josep Centelles, autor
d’entre d’altres del llibre Entender Cataluña publicat per Octaedro,
ens explicava en el darrer Racó del Xerraire que va tenir una
experiència interessant visitant el Congreso de los Diputados de
Madrid. Es veu que hi ha unes estances o uns corredors o galeries amb retrats
dels diputats de l’esmentat Congreso des de fa moltes
generacions. La sorpresa (o no tant sorpresa) va ser adonar-se que els noms de
les nissagues retratades eren en gran proporció els mateixos
dels congressistes que en aquell moment hi havia a l’hemicicle. Crec recordar
que ell va parlar concretament de Santamarias i de Posadas...
Ergo, a Espanya no hi tenim res a
fer. De cap manera. Aneu al següent enllaç, si us plau, del gens sospitós Enric
Sopena:
I ara informem-nos sobre els Margallo, amb la tesi del Quim Torra:
Les guerres dels Margallo
"Que una persona amb el currículum familiar del Sr. Margallo
relacioni el procés sobiranista amb la guerra de successió no és perquè ens ho
prenguem a la lleugera"
22 de Maig 2014
28 d'octubre de 1893, el general Margallo
és a punt de rebre una bala al cap. Governador
de Melilla -i besavi de l'actual ministre Margallo- havia decidit uns mesos abans emmurallar la ciutat de Melilla sobre la tomba d'un sant
marroquí. Gairebé de manera immediata, 6.000 berebers de
les tribus del voltant es mobilitzen per enfrontar-s'hi. Margallo organitza la defensa, amb tan mala fortuna que des de l'artilleria espanyola es
destrueix una mesquita. La guerra santa s'estén per tot el
territori. Els berebers conquereixen dos forts, però Margallo confon una fugida amb el que era una maniobra envolvent. La
seva càrrega suposa pràcticament l'aniquilació dels seus homes.
La bala és a punt de penetrar en el crani del general. Serà l'única baixa entre tots els caps. Però, qui dispara aquell tret? Segons la versió oficial, se'n desconeix l'autor. Segons Ciges Aparicio, governador civil d'Àvila afusellat pels nacionals el 1936, en el seu llibre España bajo la monarquía de los Borbones escriu: “A Margallo se le dio por muerto en acción de guerra. En realidad fue abatido de un tiro por un joven teniente, Miguel Primo de Rivera, el mismo que más tarde sería dictador, indignado por el hecho de que los fusiles con los que los moros estaban matando españoles hubiesen sido vendidos ocultamente por el general”. Gerald Brenan afirma que Cinges va ser afusellat el 36 per divulgar aquesta història , ja que la majoria dels caps militars estaven immersos en el frau i el contraban.
22 de juliol de 1921, prop de 18.000 soldats rifenys ataquen la posició dels espanyols, en retirada cap a Melilla. Els genets del Regimiento Alcántara, uns 700, decideixen enfrontar-s'hi. Només 7 tornen ferits. La resta, moren, i uns quants són fets presoners. El capità Juan García-Margallo y Cuadrado, tiet avi del ministre, és un dels que no tornen. El resultat total per a l'exèrcit espanyol és devastador: gairebé 11.000 morts. Els fets passen a la història com el Desastre d'Annual. La incompetència de l'alt comandament, la corrupció absoluta de la seva intendència, la improvisació i tota una sèrie de catastròfiques decisions van portar a una de les més vergonyants derrotes militars espanyoles. Se'n va fer un informe, el famós expedient Picasso, que donaria per un llibre amb tota la seva història (no va poder ser discutit perquè Primo de Rivera va donar el cop d'estat, a la República es va jutjar el mateix exRei, que va ser condemnat; Franco ho va tapar tot, etc..)
Uns minuts abans de caure, el capità García Margallo va poder escoltar del tinent coronel Primo de Rivera -germà del dictador-, just abans de dirigir-se cap a la mort: «¡Soldados¡ Ha llegado la hora del sacrificio. Que cada cual cumpla con su deber. Si no lo hacéis, vuestras madres, vuestras novias, todas las mujeres españolas dirán que somos unos cobardes. Vamos a demostrar que no lo somos».
Més de 90 anys després, amb la presència de l'actual ministre García-Margallo, el Rei Don Juan Carlos (descendent del rei Alfons XIII jutjat i condemnat com un dels culpables del desastre d'Annual) imposava la màxima condecoració militar espanyola, la corbata de la Cruz Laureada de San Fernando, com Laureada Colectiva, al Regimiento de Cazadores de Alcántara, 14 de Cavalleria.
17 de maig de 2014. El ministre García-Margallo, que durant alguns anys va ser diputat per Melilla sense haver-la trepitjat mai i que fins n'ha arribat a ser declarat fill adoptiu, està immers en una nova guerra, la de Catalunya. O això al menys és el que hem de deduir de les seves declaracions, en les que afirma que el procés sobiranista pot acabar com el 1714. "No es la primera vez que pasa y que en la historia de Cataluña hemos tenido derivas y aventuras secesionistas y cada una se ha saldado con una enorme pérdida para España y Cataluña", va dir.
Que una persona amb el currículum familiar del Sr. Margallo relacioni el procés sobiranista amb la guerra de successió no és perquè ens ho prenguem a la lleugera. Si algú entén de guerres són els Margallo, això queda clar.
Ara bé, exactament, però, a quina part de les enormes pèrdues per a Catalunya es referia, el Ministre?
La bala és a punt de penetrar en el crani del general. Serà l'única baixa entre tots els caps. Però, qui dispara aquell tret? Segons la versió oficial, se'n desconeix l'autor. Segons Ciges Aparicio, governador civil d'Àvila afusellat pels nacionals el 1936, en el seu llibre España bajo la monarquía de los Borbones escriu: “A Margallo se le dio por muerto en acción de guerra. En realidad fue abatido de un tiro por un joven teniente, Miguel Primo de Rivera, el mismo que más tarde sería dictador, indignado por el hecho de que los fusiles con los que los moros estaban matando españoles hubiesen sido vendidos ocultamente por el general”. Gerald Brenan afirma que Cinges va ser afusellat el 36 per divulgar aquesta història , ja que la majoria dels caps militars estaven immersos en el frau i el contraban.
22 de juliol de 1921, prop de 18.000 soldats rifenys ataquen la posició dels espanyols, en retirada cap a Melilla. Els genets del Regimiento Alcántara, uns 700, decideixen enfrontar-s'hi. Només 7 tornen ferits. La resta, moren, i uns quants són fets presoners. El capità Juan García-Margallo y Cuadrado, tiet avi del ministre, és un dels que no tornen. El resultat total per a l'exèrcit espanyol és devastador: gairebé 11.000 morts. Els fets passen a la història com el Desastre d'Annual. La incompetència de l'alt comandament, la corrupció absoluta de la seva intendència, la improvisació i tota una sèrie de catastròfiques decisions van portar a una de les més vergonyants derrotes militars espanyoles. Se'n va fer un informe, el famós expedient Picasso, que donaria per un llibre amb tota la seva història (no va poder ser discutit perquè Primo de Rivera va donar el cop d'estat, a la República es va jutjar el mateix exRei, que va ser condemnat; Franco ho va tapar tot, etc..)
Uns minuts abans de caure, el capità García Margallo va poder escoltar del tinent coronel Primo de Rivera -germà del dictador-, just abans de dirigir-se cap a la mort: «¡Soldados¡ Ha llegado la hora del sacrificio. Que cada cual cumpla con su deber. Si no lo hacéis, vuestras madres, vuestras novias, todas las mujeres españolas dirán que somos unos cobardes. Vamos a demostrar que no lo somos».
Més de 90 anys després, amb la presència de l'actual ministre García-Margallo, el Rei Don Juan Carlos (descendent del rei Alfons XIII jutjat i condemnat com un dels culpables del desastre d'Annual) imposava la màxima condecoració militar espanyola, la corbata de la Cruz Laureada de San Fernando, com Laureada Colectiva, al Regimiento de Cazadores de Alcántara, 14 de Cavalleria.
17 de maig de 2014. El ministre García-Margallo, que durant alguns anys va ser diputat per Melilla sense haver-la trepitjat mai i que fins n'ha arribat a ser declarat fill adoptiu, està immers en una nova guerra, la de Catalunya. O això al menys és el que hem de deduir de les seves declaracions, en les que afirma que el procés sobiranista pot acabar com el 1714. "No es la primera vez que pasa y que en la historia de Cataluña hemos tenido derivas y aventuras secesionistas y cada una se ha saldado con una enorme pérdida para España y Cataluña", va dir.
Que una persona amb el currículum familiar del Sr. Margallo relacioni el procés sobiranista amb la guerra de successió no és perquè ens ho prenguem a la lleugera. Si algú entén de guerres són els Margallo, això queda clar.
Ara bé, exactament, però, a quina part de les enormes pèrdues per a Catalunya es referia, el Ministre?
·
la
desaparició de les institucions d'autogovern pròpies?
·
l'anul.lació
de les llibertats, constitucions i privilegis?
·
l'assassinat
i repressió dels més destacats lluitadors?
·
l'exili de
20.000 catalans?
·
la
clausura de totes les universitats catalanes i la conversió de tots els seus
edificis en casernes militars?
·
la
destrucció del 20%
de Barcelona per a construir-hi una
fortalesa militar?
·
la
conversió d'una catedral en caserna?
·
la crema
de desenes i desenes de ciutats?
·
la
prohibició de la llengua?
·
el toc de
queda?
Suggereixo que el Sr. García-Margallo ens ho expliqui una
mica millor. A la Seu Vella de Lleida?
a Manresa (arrasada)? a Terrassa (cremada)? al Born? Tenim una gamma àmplia de
possibilitats. I encara que no siguin Melilla,
estic convençut que gràcies al derecho de conquista se sentirà com a casa.
Quim Torra
Comentaris
Josep M Cos fa 1 Any
Estic convençut que
molts dels companys de partit del Sr. Margallo
al Congreso de los Diputados no coneixen aquesta història. Jo ja l'he enviada
a uns quants. I tu? Vols col·laborar a fer-ne difusió? Congreso.es i els tens a
l'abast
Miquel Just fa 1 Any
Uf ! Sortim com més
aviat millor d'aquest país que tant ens odia, i allunyem-nos de tota aquesta
gentussa. Cal
recordar que la majoria de soldats forçats a anar a l'Africa en aquella època
eren catalans. I allà hi van
morir defensant uns afanys imperialistes que els eren totalment aliens. Diguem
prou a tantes amenaces del senyor Margallo
i companyia. Ja està bé! Els catalans tan sols demanem votar pel Dret a decidir el nostre futur com a
poble! Quin mal hi ha en això ? Prou de maquiavelismes i enganys ! Volen alguns
que tornem a la violència de la Setmana
Tràgica per propiciar una intervenció i acabar amb el Govern de Catalunya ?
No ho aconseguiran ! Europa i el món ens miren i saben que nosaltres som gent pacífica i
democràtica. No com aquesta elit espanyola que només està per l'ordeno y mando des de fa tres segles
i pensa que Espanya és una caserna que poden manegar al seu gust...
Ramon FV424 fa 1 Any
Uns dies abans del
desastre, el Rei Alfons Xlll va
enviar el seguent telegrama al General
Silvestre "Adelante con los cojones. Aixó es rigurosament historic
Maria domingo fa 1 Any
Fantàstic, la memòria
històrica sembla que no és el mateix per uns que pels altres. Sort en tenim
dels historiadors que ens obren la pàgina del llibre que ens alliçona en les
veritats. Aquesta
va i és una de les moltes mancances que no ens ofereix l'ensenyament.
Felicitats!
Gayter fa 1 Any
Els Margalló hi entenen de guerres. Per
sort han perdut a les que han anat al davant.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada